Rasero et al 2015a

• Fragmentació d'hàbitats i estructures de connectivitat a la xarxa viària de Catalunya
• Construcció d'estructures de connectivitat
• Futures actuacions
• Inventari
• Seguiment
• Nombre d'estructures de seguiment
• Resultats del seguiment
• Continguts i accés a l’inventari d’estructures de connectivitat
• Dades de l'inventari
• Contingut de l'inventari
• Memòria de l'inventari
• Autors

Fragmentació d'hàbitats i estructures de connectivitat a la xarxa viària de Catalunya

Fragmentació d’hàbitats i estructures de connectivitat a la xarxa viària de Catalunya. Carme Rosell de Minuartia.

La connectivitat ecològica és la propietat del paisatge que permet els fluxos de matèria i d’organismes a través dels hàbitats. Per tant, el seu manteniment es considera una de les prioritats per a la conservació de la biodiversitat. El desenvolupament de la xarxa viària comporta la fragmentació d’hàbitats, que és el procés de divisió d’aquests medis en fragments més petits i aïllats. Aquest fet, per tant, acaba afectant a la connectivitat ecològica.

En sentit ampli, la fragmentació d’hàbitats comporta diversos efectes com ara l’efecte barrera i de filtre, mortalitat de fauna i accidents de trànsit i efectes de vora i de marge, com ara soroll, contaminació i dispersió d’espècies al·lòctones, etc.

En àrees densament urbanitzades s’hi sumen, a més, altres processos causants de fragmentació, com ara la mateixa urbanització o la implantació d’activitats de diversos tipus que agreugen els diversos efectes que suposa la fragmentació d’hàbitats. La construcció de passos de fauna específics o d’altre tipologia, fan millorar la connectivitat en el conjunt d’aquests espais periurbans.

Les estructures de connectivitat comprenen tipologies diferents com ara passos de fauna específics, ecoductes, viaductes adaptats que, a banda de reduir els efectes de la fragmentació, afavoreixen la conservació de la biodiversitat i augmenten la seguretat viària. El conjunt de les estructures de connectivitat són, a més, unes peces que conformen, amb altres elements del territori, la infraestructura verda.

Construcció d'estructures de connectivitat

Les primeres actuacions de construcció d’estructures de connectivitat es remunten a 1994 amb l’adaptació de drenatges transversals com a passos de fauna a l’eix Transversal (C-25). L’any 2000 es va realitzar una actuació de “desfragmentació” en el projecte de desdoblament de la carretera C-260 consistent en la construcció d’un pas específic per a la fauna que connecta dues zones de la Reserva Natural Integral al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

En aquests anys també s’han publicat diversos documents tècnics que han ajudat a consolidar un grau de coneixement elevat en aquest àmbit. En són un exemple el “Manual de prevenció i correcció dels impactes de les infraestructures viàries sobre la fauna” (Departament de Medi Ambient, 1999); “Fauna y tráfico. Manual europeo para la identificación de conflictes y el diseño de soluciones” (Organismo Autónomo de Parques Nacionales, 2003) i las “Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetales” (Ministerio de Medio Ambiente, 2006).

Actualment les dades de l’Inventari mostren que hi ha prop de 700 estructures construïdes de diversos tipus, adreçades a reduir els efectes desfavorables que comporta la construcció d’infraestructures de transport. Per exemple, els ecoductes afavoreixen la connexió entre hàbitats i serveixen per a moltes espècies de petits vertebrats i invertebrats i, a la vegada,dirigireixen el vol d’ocells i ratpenats. En altres casos, els passos específics per a la fauna, superiors o inferiors a les vies s’han construït per a l’ús majoritari d’algun grup faunístic. Els passos multifuncionals, en canvi, es construeixen aprofitant la restitució i el condicionament de camins per on hi poden circular vehicles de forma que permetin també el pas de la fauna.

 

Futures actuacions

Les futures actuacions també han d’encaminar-se cap a treballs de desfragmentació, com ja s’han iniciat en alguns casos. Alguns projectes realitzats a Europa mostren que es treballa en la millora de la connexió de les estructures de connectivitat amb els hàbitats adjacents a les vies de gran capacitat, autopistes i autovies, de manera que les poblacions de determinades espècies amb poca mobilitat estiguin en contacte.

En l’àmbit de la fragmentació d’hàbitats i el transport, és necessària la cooperació, la formació, la recerca i la innovació. L’entitat IENE (Infra Eco Network Europe), entre altres, és una mostra d’aquesta col·laboració ja que aplega a persones expertes en diversos camps de l’ecologia, les infraestructures i el transport per promoure una xarxa de transports segura i ecològicament sostenible,

L’Inventari d’estructures de connectivitat de Catalunya. Jordi Solina, coordinador de programes Generalitat de Catalunya.

Les principals mesures per reduir els efectes de la fragmentació d’hàbitats produïda per les infraestructures de transport, establertes durant l’avaluació d’impacte ambiental (AIA) posen èmfasi en fer-les més permeables als moviments de la fauna. S’han identificat 221 declaracions d’impacte ambiental de projectes d’infraestructures de transport, majoritàriament carreteres i 5 de ferrocarril amb condicions i mesures específiques relatives a la permeabilitat faunística, la connectivitat ecològica, la necessitat de construir passos de fauna, etc.

L’elevat nombre de carreteres construïdes provoca que hi hagi dificultat en la localització d’aquests passos de fauna i altres estructures de connectivitat construïdes,  en el coneixement de les seves característiques així com dels resultats dels estudis de seguiment de la seva utilització pel que fa a la fauna.

Inventari

L’Inventari té com a objectius:

• Recopilar tota la informació de les característiques de totes les estructures de connectivitat a la xarxa viària de Catalunya.
• Millorar l’accessibilitat a la informació a tots els actors implicats: administració ambiental i de transports, consultories i entitats ambientals.
• Disposar d’una eina de suport per a la presa de decisions en la gestió ambiental.

  Les utilitats de l’Inventari es poden resumir en els apartats següents:

• Avaluació d’impacte ambiental dels projectes de noves carreteres, o els projectes de condicionaments. El coneixement de la localització i característiques dels passos de fauna existents, faciliten dissenyar noves estructures de connectivitat a les noves carreteres, de forma que donin continuïtat a les existents.
• Evitar atropellaments i millorar la seguretat viària. La localització de les estructures de connectivitat pot ajudar a trobar solucions a la concentració d’accidents amb ungulats que es donen en algunes carreteres.
• Facilitar l’elaboració de projectes de millora ambiental i d’infraestructura verda. Algunes tipologies d’estructures de connectivitat es consideren un dels components de la infraestructura verda. Per tant, el coneixement de la seva localització i característiques afavoreix la seva implantació. Igualment les dades de l’Inventari serveixen en la definició de projectes de millora ambiental i de desfragmentació en àrees prioritàries.

 

Seguiment

• Hacer el seguimiento de la aplicación de las normas de ordenación territorial en los espacios abiertos y los principales corredores para la conectividad ecológica así como del sistema de infraestructuras de movilidad establecidos en los planes territoriales parciales. De ello son un ejemplo los planes, cuyas normas establecen que será necesario minimizar el efecto barrera, dar continuidad a los caminos y disponer pasos de fauna, entre otros aspectos.

• Facilitar la identificación de los puntos donde se han de efectuar tareas de mantenimiento de las carreteras, como por ejemplo los drenajes que quedan obturados, que pueden actuar como paso de fauna.

 

Nombre d'estructures de seguiment

'Seguiment de la utilització de les estructures de connectivitat de la xarxa viària de Catalunya. Mònica Laje. Cap de la Unitat Ambiental d’Infraestructures.cat'

Infraestructures.cat (anteriorment GISA) té l’encàrrec de la gestió integral de les infraestructures de transport, des de la redacció dels projectes fins la seva recepció. Entre les diverses actuacions que duu a terme en el marc dels contractes de conservació s’inclou també l’adequació dels passos de fauna construïts i el seguiment de la seva utilització.

A grans trets, la intervenció efectuada s’inicia el 2003 amb l’execució de 115 projectes de mesures correctores; el 2007 comencen a fer-se els primers seguiments dels passos de fauna. El nombre de seguiments efectuats de les diverses estructures de connectivitat es pot observar en la figura següent. Es preveu que properament s’efectuïn els seguiments d’ecoductes ja que no es disposa encara de cap seguiment del seu ús.

Resultats del seguiment

Els treballs de seguiment comporten l’elecció de determinats trams de carreteres, la caracterització de les estructures, la identificació de les espècies que l’utilitzen, un control dels atropellaments, l’elaboració d’un informe amb l’anàlisi dels resultats i unes propostes de millora.

Per a la presa de dades s’utilitza habitualment el registre de petjades amb pols de marbre i el parany fotogràfic.

Per altra part, els resultats dels seguiment han posat de manifest altres incidències detectades com l’erosió, l’entollament dels drenatges, restauracions malmeses i elements deteriorats. També s’han detectat altres problemàtiques com ara el pas de ramats i vehicles, freqüentació humana i ocupacions.

Aquestes anàlisis porten a les conclusions següents: els seguiments aporten dades d’ús i de freqüència; normalment les mesures correctores aplicades estan ben dissenyades i la construcció o adaptació d’estructures ajuden a disminuir els impactes, així com la disminució dels risc de seguretat viària.

Continguts i accés a l’inventari d’estructures de connectivitat

Continguts i accés a l’inventari d’estructures de connectivitat. Raquel del Rosal i Sergi Rasero, tècnics del Servei de Projectes (DTES)

La informació continguda a l’Inventari d’estructures de connectivitat és l’assenyalada a continuació:

• Localització i titularitat (carretera, coordenades UTM, PK, titularitat de la via i organisme responsable).
• Informació dels projectes que van donar lloc a l’execució de l’estructura (clau, obra, any del projecte, estat i tipologia segons obra nova o millora d’infraestructura existent).
• Tipologia constructiva i dimensions de l’estructura de connectivitat (tipologia constructiva, diàmetre, secció, longitud, índex d’obertura, i relació amplada/longitud).
• Condicionaments i usos (plantacions, tancaments perimetrals, pas sec, altres condicionaments, usos compartits amb el de connectivitat i altres observacions).
• Relació d'estructures descartades d’acord amb els criteris de les prescripcions tècniques per al disseny de passos de fauna i tancaments perimetrals del Ministerio de Medio Ambiente.
• Imatges de l’estructura (fins a 5 imatges segons cada cas).
• Seguiment del seu ús per part de la fauna silvestre (101 de les estructures disposen de dades de seguiment).
• Fitxes bàsiques i ampliades de les estructures (32 estructures disposen d’una fitxa ampliada).

  La metodologia emprada per fer l’Inventari ha estat la següent:

Revisió de documents: estudis informatius; estudis d’impacte ambiental; declaracions d’impacte ambiental; Projectes constructius; Projectes de mesures correctores d’impacte ambiental; altres documents que incorporaven descripcions de passos de fauna així com la revisió dels estudis de seguiment de l’efectivitat de les estructures.

Georeferenciació de les estructures de connectivitat identificades i incorporació a la base de dades, cosa que suposa incloure els punts quilomètrics usant com a base el graf de carreteres del 2012.

Inspecció de les estructures sobre el terreny per verificar la informació extreta dels documents sobre ubicació i dimensions i obtenció de fotografies. Aquesta etapa es fa en col·laboració amb Infraestructures.cat.

Dades de l'inventari

Depuració de la informació per descartar estructures no construïdes, les que no s’ajusten al document de prescripcions tècniques bé per no tenir les dimensions mínimes o perquè no són funcionals per tenir pous, reixes o salts. En la fase de depuració els passos per a amfibis i els viaductes reben un tractament especial atès que els primers cal agrupar-los en bateries i dels segons cal mantenir únicament aquells que han estat construïts específicament per motius de connectivitat ecològica.

Incorporació al SIG i vinculació al Google Earth amb les fitxes descriptives que es generen a la base de dades (informes) i s’integren a l’entorn web. També es vincula a la capa KMZ mitjançant l’administració de les propietats.

Contingut de l'inventari

A hores d’ara l’Inventari conté dades de 112 projectes revisats que corresponen a 86 trams de carreteres. La base de dades compta amb 700 estructures inventariades, 95% de les quals són de la Generalitat. La resta correspon a altres administracions. Un total de 331 estructures s’han descartat per diversos motius i s’han col·locat en una base de dades a part. Es disposa també de les dades del seguiment de la utilització que fa la fauna de 101 estructures. Finalment, hi ha 32 estructures que disposen d’una fitxa ampliada, amb detalls dels seus condicionaments, espècies plantades, etc.

Memòria de l'inventari

Al web del Departament de Territori i Sostenibilitat s’ha creat un apartat en el qual es pot consultar la memòria de l’Inventari, així com descarregar la cartografia en diversos formats i enllaços amb aspectes relacionats. S’hi accedeix a través de l’enllaç següent:

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/eines_documentacio_tecnica/eines/connectivitat_xarxa_viaria/

 

Autors

Redactat per: Sergi Rasero i Marga Torre . Per saber-ne més: Sergi Rasero