Carabassa et al 2015a

• Introducció
• Zonificació
• Caracterització de l'àrea i les zones mitjançant parametres
• Conceptes
• Funcions de transformació
• Exemples d'aplicació del protocol. Cas 1
• Taula de mesures
• Exemples d'aplicació del protocol. Cas 2
• Conclusions protocol RESTOCAT
• Autors

Introducció

En una primera part de la jornada Josep M. Alcañiz (UAB-CREAF) va establir l’àmbit de treball i els precedents: des de l’Administració ja es detectava un bon grau de compliment global de les obligacions de restauració per part del sector, el retorn de les fiances de les zones restaurades es feia després d’una inspecció final favorable, però els criteris d’avaluació de les zones restaurades no estaven prou bé explicitats. Així doncs, calia definir millor els criteris de valoració de les restauracions:

• Criteris d’ampli consens amb base científica.
• Aplicables a gran part de les restauracions.
• Basats en paràmetres o aspectes mesurables, més que interpretacions de processos.
• Mesurats de la manera més senzilla possible (autocontrol)

  Tenint en compte que no és un protocol tancat, sinó que pretén ser una eina que incorpori les millores necessàries per ajustar-se a les necessitats del sector i l’Administració, els objectius són:

• Fer transparents els criteris d’avaluació de la restauració.
• Sistematitzar la recollida d’informació.
• Detecció precoç de punts crítics.
• Donar unes pautes d’interpretació de l’estat o progrés de la restauració.
• Aplicable pels tècnic de les empreses, sense necessitat de contractar obligatòriament serveis externs.
• Fer-compatible la implementació en els procediments de gestió ambiental  voluntaris de les empreses (EMAS, ISO 14001).
• Aportar informació objectiva i suficient per a les inspeccions ambientals.
• Eina futura de control i seguiment per a l’Administració competent.

Zonificació

Zonificació: definim com.

Àrea: conjunt de la superfície restaurada sotmesa a avaluació.

Zona: cadascuna de les unitats homogènies en què es subdivideix una àrea, seguint els criteris següents:

• Unitats geomorfològiques (paret rocoses, talussos, zones planes, etc.)
• Tipus de substrat (sòl de decapatge, estèrils de mina, terres d’aportació externa,. etc.)
• Coberta vegetal (matollar, bosc, prat, zona humida, etc.)
• Superfície mínima 0,5 ha

Caracterització de l'àrea i les zones mitjançant parametres

Caracterització de l’àrea i de les zones mitjançant paràmetres descriptius (informació sobre el medi i les actuacions realitzades) i d’avaluació (indicacions d’estat/funcionalitat del sistema).

Paràmetres descriptius:

• Tipus geomorfològics (geoforma)
• Rebliments
• Substrat edàfic (tipus, origen, esmenes, etc.)
• Xarxa de drenatge
• Sembres (espècies, proporció, densitat, metodologia, etc.)
• Plantacions (espècies, edat, densitat, data de plantació, etc.)
• Regs.
• Mesures específiques en espais naturals protegits (XN2000, parcs naturals, .etc.)

PROTOCOL'

Paràmetres d’avaluació/funcions i serveis a l’àmbit de zona:

• Risc geotècnic –estabilitat geotècnica , seguretat.
• Eficiència/conservació de la xarxa de drenatge – control de l’escorrentiu, regulació del cicle hidrològic.
• Erosió/degradació superficial del sòl – control de l’erosió, infiltració, qualitat de l’aigua superficial.
• Qualitat del sòl – fertilitat, funció de filtre de contaminants, magatzem de nutrients i de carboni.
• Vegetació – producció primària, foment de la biodiversitat, protecció del sòl, segrest carboni.

Paràmetres d’avaluació/funcions i serveis a l’àmbit d’àrea:

• Integració paisatgística –valors estètics, adequació al paisatge de l’entorn.
• Connectivitat ecològica – integració amb els hàbitats de l’entorn, permeabilitat ecològica.
• Valoració de la fauna –diversitat de grups funcionals de fauna, recuperació de xarxes tròfiques, dispersió del banc de llavors.
• Marginalització de l’espai – devaluació de l’entorn, contaminació, sobrepastura.

En una segona part de la Jornada, Vicenç Carabassa (CREAF) va presentar els indicadors d’avaluació, interpretació dels resultats i els exemples d’aplicació.

Conceptes

Risc geotècnic: despreniments (amb percentatge de superfície afectada), presència d’altres processos/indicis d’inestabilitat (esquerdes de tracció, bombaments, subsidències, etc.) i esllavissades (amb percentatge de superfície afectada).

Xarxa de drenatge: rebliment de canals (% canals), trencament de canals (% canals), funcionalitat de la xarxa (% canals no funcionals), estat de conservació.

Erosió/degradació

Qualitat del sòl: profunditat del sòl (cm), contingut de terra fina, presència d’impropis, analítica del sòl: textura, contingut de matèria orgànica, conductivitat elèctrica, pH, nutrients.

Vegetació

Connectivitat ecològica i fauna: presència de barreres ecològiques, espècies llenyoses amb fruits carnosos (diversitat, abundància), estructures per atreure la fauna, indicis (nombre) de la presència de fauna.

Marginalització(accions antròpiques impactants): presència d’abocaments (tipus de residu, superfície ocupada, distribució), circulació incontrolada de vehicles (qualitatiu), herbivorisme per  pastura (qualitatiu), construccions/instal·lacions en desús (àrea ocupada, alcària).

Funcions de transformació

Una altra de les tasques desenvolupades pel CREAF en el marc del projecte RESTOCAT ha estat donar funcions que transformen aquests indicadors per facilitar-ne la interpretació.

Pel que fa als indicadors d’àrea, la transformació és més complexa, ja que en molts casos recullen aspectes difícilment quantificables. Un exemple seria el cas d’integració paisatgística, on la transformació es fa mitjançant una taula interpretativa:

Exemples d'aplicació del protocol. Cas 1

Es van presentar tres exemples d’aplicació del protocol que il·lustren situacions contrastades en què el protocol permet detectar les limitacions i suggerir mesures correctores, així com facilitar l’autoaprenentatge del personal implicat.

Cas 1, amb l’alzinar clar com a referència:

Taula de mesures

Amb el resultat d’avaluació que es mostra a la taula

Amb unes mesures correctores locals i concretes:

• Corregir els desperfectes de la xarxa: refer cunetes, reforç de baixants i canals.
• Estesa de substrats esmenats o terra de decapatge.
• Reforç de la plantació amb llenyoses arbòries i arbustives.

Amb accions per millorar en altres restauracions:

• Atenció especial al disseny de la xarxa, intentant emular els sistemes naturals (defugint dissenys artificials).
• Control de qualitat dels substrats (sobretot en el cas de terres externes) i esmena orgànica en el cas que calgui.
• Estesa d’un gruix mínim de 20 cm de substrat edàfic (sobretot quan el rebliment no té fracció terrígena).

  Control de qualitat dels plançons.

Cas 2, amb bosc de pi blanc com a referència

Amb unes mesures correctores locals i concretes a la zona 2:

• Control de les canyes
• Reforç de la plantació amb llenyoses autòctones

Amb accions per millorar en altres restauracions:

 

• Suavitzar el pendent perquè no excedeixi els 38º.
• Mescla del substrat amb terres amb baix contingut en sals i amb una granulometria equilibrada.
• Plantació d’espècies amb fruits carnosos i establiment de dispositius d’atracció de fauna.

Conclusions protocol RESTOCAT

En resum, el protocol RESTOCAT és una eina útil, tant per l’Administració competent com per a les mateixes empreses perquè:

• És robust i aplicable a tot tipus d’empreses i restauracions
• Fa transparents els criteris d’avaluació
• Sistematitza el control de qualitat
• És aplicable per les mateixes empreses, sense necessitat de contractar serveis externs (implicació i reciclatge del personal)
• És una eina dinàmica i adaptable a les necessitats de cada moment i de cada empresa
• Dóna pautes per a la interpretació dels resultats
• Permet la detecció precoç de punts crítics
• Optimitza els costos de la restauració
• Permet la implementació en els procediments voluntaris de gestió ambiental de les empreses (EMAS, ISO 14001)
• Aporta informació objectiva i suficient per a les inspeccions ambientals.

Autors

Redactat per: Vicenç Carabassa i Marga Torre. Per saber-ne més: Vicenç Carabassa