Gil Riba 2023d

MEDIEM, la xarxa de serveis de mediació en l’àmbit de l’habitatge de Catalunya, va organitzar aquest webinar el passat 7 de març, el dia d’abans del Dia de la Dona. L’objectiu del webinar és donar visibilitat, saber alguna de les causes i sensibilitzar sobre el sensellarisme femení, que en moltes ocasions passa desapercebut per a la majoria de població i, també, per conèixer el projecte VESTA, de treball cooperatiu entre administracions i entitats del tercer sector, d’acompanyament a dones sense llar amb infants a càrrec al Besòs.

Per això, es va comptar amb la presència de dues dones, la Clàudia Frontino, periodista i fotògrafa, que amb els seus reportatges contribueix a la divulgació i sensibilització del sensellarisme, i de la Maira Costa, directora de la Fundació Mambré, que te per objectius atendre les necessitats residencials de persones en situació d’exclusió social a través d’una borsa d’habitatge pròpia, i alhora, promoure la inserció laboral d’aquestes persones mitjançant un servei de formació i orientació laboral.

Clàudia Frontino. Dones sense llar: històries de supervivència

Guanyadora del premi Montserrat Roig al periodisme i comunicació social en la categoria de promoció de la recerca periodística en l' àmbit del benestar social a Barcelona que atorga l'Ajuntament de Barcelona, amb l'impuls del Consell Municipal de Benestar Social, va explicar el seu treball “Dones sense llar”, publicat al diari Ara.

Es considera el sensellarisme qualsevol de les següents situacions:

1. Viure sense sostre, és a dir, al ras o en albergs nocturns

2. Viure sense habitatge: en albergs per a persones sense llar, centres penitenciaris, cases d’acollida per a joves o institucions mèdiques

3. Viure en habitatges insegurs: rellogats, en cases de familiars i amics, ocupant, en situació de desnonament, o sota amenaça de violència.

4. Viure en habitatges inadequats com caravanes, naus, edificacions no convencionals o temporals i habitatges massificats.

Moltes dones es troben en les situacions 3 i 4, tot i que la manca de dades i estadístiques fan que resultin invisibles. Existeix, per tant un sensellarisme femení ocult. A sobre, a més del problema d’habitatge, les dones sovint pateixen abusos, violència masclista, bretxa de gènere, racisme, problemes de salut mental i addiccions. Segons l’INE, un 23% de les persones sense llar a Espanya, són dones, i concretament a Catalunya hi viuen 923.

Clàudia Frontino creu que des del periodisme es pot ajudar a visibilitzar el problema, si s’aposta pel periodisme amb enfocament de drets humans, basat en la detecció dels actors, factors i dinàmiques que vulneren drets i en la cerca d’eines de reparació. Els mitjans poden ajudar a fer sortir a la palestra temes socials com aquest, i no estar únicament centrats en l’agenda política del moment. A més, com a força de poder que són, podrien tenir un paper més fiscalitzador i reclamar el compliment de les lleis. El llenguatge emprat pels medis també és molt important, de manera que a l’hora de tractar les persones no se les tracti com a objectes sinó com a persones amb realitats individuals que tenen dret a ser escoltades.

Bibliografia suggerida

Al final de la seva exposició, la Clàudia Frontino va recomanar els següents llibres:

Sin habitación pròpia. Lula Gómez, Carla Fibla, Eileen Truax, Laila Abu Shihab, Nuria Tesón i Dolors Rodríguez (Libros.com, 2022)

https://libros.com/crowdfunding/sin-habitacion-propia

https://www.rtve.es/noticias/20220522/sin-habitacion-propia-historias-mujeres-sin-hogar-mundo/2346935.shtml

La ciutat sense veïns, víctimes i botxins a la Barcelona de l'especulació immobiliària. Andreu Merino (Saldonar, 2021)

https://www.saldonar.com/llibre/la-ciutat-sense-veins

https://www.elsaltodiario.com/opinion/periodista-como-etnografo-urbano

Habitar la trinxera. Històries del moviment pel dret a l’habitatge a Barcelona. Joao França (Octaedro, 2018)

https://habitarlatrinxera.cat

https://joao.cat/projectes/habitar-la-trinxera

Maira Costa: Projecte VESTA, d’innovació social i treball compartit pel sensellarisme femení

VESTA és un projecte pioner per oferir acompanyament a dones amb infants a càrrec i en situació de sensellar al Besòs. Es tracta d’una iniciativa conjunta dels Ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Montcada i Reixac, de les entitats del Tercer Sector com Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Formació i Treball, Fundació Mambré i Sant Joan de Déu-Serveis Socials, i també del Consorci del Besòs. Compta amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona.

El sensellarisme femení, també al Besòs, és una problemàtica especialment invisibilitzada, ja que porta les dones a cercar espais i estratègies alternatives diferents abans d’acabar pernoctant al carrer: acolliment amb familiars i amics, allotjaments temporals (pensions, cases d’acollida, dispositius d’emergència), ocupacions d’habitatges buits, habitacions subarrendades, etc. Totes aquestes formes d’habitatge insegur, tant des d’una perspectiva temporal, com jurídica i emocional, condueixen les dones a circumstàncies que fan inviable el dibuix d’un projecte vital a mig o llarg termini per a cadascuna d’elles.

El projecte VESTA va destinat a famílies monomarentals amb fills i filles a càrrec que es troben en situació de sense llar amb ingressos mínims però insuficients per accedir i mantenir un habitatge, i que acceptin un acompanyament social i d’inserció laboral. Aquest acompanyament social es basa en els principis del Housing First, en que a diferència del model d'escala (caracteritzat perquè la persona sense llar aconsegueix l'habitatge al final del seu procés de recuperació), defensa que perquè una persona sense llar millori, primer necessita tenir un habitatge permanent. És tracta d’una innovació social en el treball amb les persones sense llar i un repte polític per aconseguir fer efectiu el dret a l’habitatge.

Des de l’octubre de 2021 fins ara, el projecte ha aconseguit allotjar 19 persones en 10 habitatges.

La idea és que aquest projecte es pugui replicar en altres àmbits territorials, i estendre’s de manera més generalitzada a la mateixa zona del Besòs, incloent-hi altres agents en el seu desenvolupament.

Àmbits d’actuació de VESTA

VESTA dona suport a les famílies des de tres àmbits:

1. Àmbit de l’habitatge. Es realitza la cerca i captació d’habitatge per a les persones participants. En aquest sentit, juntament amb els ajuntaments consorciats i el Consorci del Besòs, la Fundació Mambré posa els seus mitjans tècnics i recursos materials al seu abast assumint la responsabilitat de la formalització del contracte de l’habitatge, gestió de cobraments del lloguer i de l’adequació i del manteniment d’infraestructures.

2. Àmbit social. S’ofereix un acompanyament social centrat en la persona des d’una òptica integral, comunitària i de treball en xarxa. Es treballa donant el protagonisme a les persones i famílies i facilitant que aquestes tinguin accés als drets i serveis que els hi corresponen.

3. Àmbit laboral. S’ofereixen itineraris individualitzats per a les persones participants a nivell d’inserció laboral per millorar la capacitació laboral i la inserció al mercat laboral. La Fundació Formació i Treball aporta els mitjans tècnics i recursos materials al seu abast en aquest àmbit, de forma coordinada amb els ajuntaments consorciats.

Fases del projecte:

Fase 1 (6 mesos)

• Captació i adequació dels habitatges per a 30 persones (10-habitatges aprox.).

• Creació de la comissió d’accés integrada per representants de l’administració i de les entitats.

• Selecció de les famílies participants del projecte (entrevistes de selecció, visites als habitatges, coordinacions amb agents socials involucrats).

• Formalització del contracte de lloguer i acompanyament social.

Fase 2 (2/3 mesos)

• Entrada a l’habitatge per part de les famílies

• Diagnòstic inicial de les famílies

• Elaboració del pla d’acompanyament

Fase 3 (12-30 mesos)

• Estada a l’habitatge

• Derivació als suports necessaris segons el pla d’acompanyament

• Renovació semestral del pla d’acompanyament

Autors

Redactat per: Gil Riba, Cristina

Per saber-ne més: [mailto:],