Draft Rubert Taya 182705303

La Comissió de Territori de Catalunya va aprovar el 19 de desembre de 2022 un document que unifica els criteris urbanístics i paisatgístics que han de guiar la implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòl no urbanitzable. L’objectiu és orientar tant als ajuntaments quan han de modificar el planejament urbanístic municipal per acollir-les com a les comissions territorials d’urbanisme quan n’han d’examinar els projectes.

El document es pot consultar aquí.

El context d'emergència climàtica

L’emergència climàtica actual requereix augmentar la generació d’energies renovables. A partir dels objectius marc de la Unió Europea, el Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible (CADS) proposa establir per al 2030 aquests objectius quantitatius:

• Un consum final d’energia renovable del 27% com a mínim.

• Un consum d’electricitat de fonts renovables del 50% del total com a mínim.

Aquesta producció s’ha distribuït entre les diferents fonts d’energia renovable. I l’energia solar fotovoltaica hauria de generar 6.000 MW. Es proposa que el 60% d’aquesta producció s’ha de situar en sòl no urbanitzable, la qual cosa suposa una ocupació de 7.200 ha.

Actualment s’estan tramitant sol·licituds d’implantació d’instal·lacions fotovoltaiques que comporten una producció prevista de 1.465 MW i una ocupació total de 2.511 ha. Tanmateix, aquestes instal·lacions es distribueixen de manera desigual pel territori i sovint no s’ajusten a la matriu biofísica.

El planejament territorial, igual com la immensa majoria del planejament urbanístic municipal, no regula específicament aquest tipus d’instal·lacions i es limita a admetre-les genèricament en el sòl no urbanitzable. Per evitar solucions heterogènies en les normatives municipals i interpretacions no coherents entre comissions territorial es fa necessari definir criteris de conjunt amb una visió global del territori. El document aprovat es dirigeix tant als ajuntaments com a les comissions i unifica els criteris interpretatius d’acord amb pautes homogènies i coherents, sense perdre de vista les particularitats de cada entorn concret.

Error creating thumbnail: File missing

Exemple: Planta solar amb plaques i captadors a Cervià de les Garrigues. Font: Google Earth

Els criteris

El document se centra en criteris urbanístics i paisatgístics, sense entrar en altres criteris ni en normativa sectorial d’aplicació. Globalment està guiat per la voluntat d’aconseguir que la transformació es faci amb un major consens social.

Els objectius de partida, ordenats des de la visió global fins a l’escala de projecte , són:

1. Determinar l’aptitud de les zones del terme municipal

2. Aconseguir la proporcionalitat amb l’entorn

3. Evitar la fragmentació paisatgística i la pèrdua d’identitat

4. Assolir la màxima integració paisatgística de l’actuació

5. No comprometre el sòl en el futur

Els criteris es desglossen en tres blocs:

1. Interpretació del planejament territorial parcial. Es basa en la categoria de protecció del sòl del sistema d’espais oberts del planejament territorial (sòl de protecció preventiva, sòl de protecció territorial i sòl de protecció especial). Els parcs solars s’admeten en totes elles, amb una sèrie de requisits en els sòls de major protecció. També especifica certs criteris que permeten valorar la categoria de sòl més adient durant l’anàlisi d’alternatives

2. Escala local. Qualificació urbanística del sòl. S’hi apunten criteris per determinar zones prioritàries d’implantació de parcs solars i zones no aptes. Resumidament, les zones aptes comprenen:

• Entorn d’infraestructures.

• Entorn de zones industrials.

• Proximitat a subestacions d’evacuació d’energia elèctrica.

• Autoconsum.

• Instal·lacions que mantenen la compatibilitat amb l’agricultura.

• Antics espais de conreu, avui embosquinats.

• Sòls especialment previstos als POUM com a serveis tècnics.

Error creating thumbnail: File missing

Exemple: parc solar fotovoltaic al polígon industrial Enst-Süd a Alemanya. Font: Google Earth

I les zones no aptes inclouen:

• Terrenys amb pendent.

• Terrenys afectats per legislació sectorial.

3. Escala de projecte. Normes i pautes d’integració paisatgística. Aprofundeix en criteris més detallats organitzats segons tres aspectes projectuals essencials:

• La relació amb l’estructura del territori, és a dir, el respecte per la matriu biofísica del territori formada pel parcel·lari agrícola, els marges i talussos, la xarxa viària i els camins, els cursos d’aigua, la vegetació, el relleu, etc.

• La superfície màxima admissible. Cal que en el futur sigui fixada pels POUM. Mentre no hi hagi regulació s’estableix en 30 ha amb caràcter general i 15 ha en actuacions que tinguin un grau d’exposició visual elevat.

• Alguns paràmetres de projecte (en concret, distàncies a límits, espai de vora i espai interior).

Error creating thumbnail: File missing

Exemple: Tractament dels espais de vora amb vegetació de l’entorn.

Font: Guia d’estudis d’impacte i integració paisatgística. Departament de Territori

Per últim, el document fixa un preu de desmantellament mínim de l’ordre de 20€/kW de potencia pic instal·lada per constituir la fiança legal obligatòria de restitució dels terrenys.

El mètode de treball

Des de finals de 2021, la Comissió de Territori té per funció fixar criteris interpretatius sobre la normativa i el planejament urbanístic que han d’aplicar els òrgans urbanístics de la Generalitat. Aquesta funció interpretativa és exercida per una secció específica, que es forma en cada cas amb membres de les entitats interessades en el tema tractat. L’objecte de les seccions i dels grups de treball associats són temes que generen un debat controvertit i sobre els quals caldria tenir criteris consistents. Aquest és el cas de les energies renovables, i en particular dels parcs solars.

El document ha estat treballat per un grup de treball creat específicament amb membres de la Comissió de Territori de Catalunya, representants del Departament d’Acció Climàtica, el Departament de Cultura, l’Observatori del Paisatge, el Departament d’Economia, el Consell de Cambres, l’Institut d’Estudis Catalans, la Federació de Municipis, l’Institut de la Dona i dos vocals de lliure designació. S’ha aprovat el 19 de desembre de 2022 per la Comissió de Territori de Catalunya.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Elisabet Tuà