Draft Echave-Sustaeta 364283956

Publicacions recomanades per Recerca i Innovació del Departament:

• BONPOTE; BRÈS, A.; MARC, C. Tout comprendre (ou presque) sur le climat. París: CNRS Éditions, 2022
• KEIRN, M.; CERNY, Ph. European Mobility Atlas. Facts and figures about transport and mobility in Europe – 2021
• INTERNATIONAL TRANSPORT FORUM. “Decarbonising Europe’s Trucks: How to Minimise Cost Uncertainty”

BONPOTE; BRÈS, A.; MARC, C. Tout comprendre (ou presque) sur le climat. París: CNRS Éditions, 2022. 135 p.

Una arma per lluitar contra la desinformació: això vol ser l’obra que presentem, que mira de combatre idees preconcebudes sobre el canvi climàtic, la minimització dels seus efectes, i l’escepticisme i la negació climàtica. Molts d’aquests fenòmens provenen de la desinformació que inunda les xarxes socials i altres espais d’Internet, i en el cas de França ha caigut víctima d’informacions falses o esbiaixades un 43% de la població, que es declara escèptica climàtica –segons un estudi dut a terme per l’OCDE en una vintena de països sobre el nivell de coneixement sobre el canvi climàtic.

Tout comprendre (ou presque) sur le climat vol ser l’aparador de l’Institut National des Sciences de l’Univers (INSU) pertanyent al Centre National de la Recherce Scientifique (CNRS). Alhora que intenta que es reconeguin les veus autoritzades d’experts en matèria climàtica (és una obra col·lectiva), procura arribar a un públic ampli i fer-li accessibles qüestions científiques d’una certa complexitat. S’hi inclouen els polítics: els autors han fet arribar 1.104 exemplars de l’obra als parlamentaris francesos i als representants de les administracions locals del país, mirant de conscienciar-los sobre el canvi climàtic i la necessària adaptació dels nostres sistemes i modes de vida.

Amb aquest afany d’accessibilitat, el llibre respon, amb abundants il·lustracions i infografies, a vint preguntes habituals sobre el canvi climàtic, com ara si hi ha un consens científic sobre l’escalfament planetari, si les inundacions hi tenen res a veure, si el clima ha estat sempre canviant al nostre planeta...

“Quina és la diferència entre temps meteorològic i clima?”, una de les preguntes-capítol de l’obra (© CNRS Éditions)

Per contestar a les preguntes, els autors procedeixen a fer un repàs exhaustiu del material científic disponible sobre els diferents aspectes el canvi climàtic. Cada capítol comença exposant les nocions i els punts clau que cal comprendre, i passa després a exposar el punt de vista científic a escala nacional francesa i global. Els capítols es clouen amb un petit resum d’allò abans exposat. L’obra posa èmfasi especial a demostrar la manera en què els científics han adquirit els seus coneixements, a fi de contribuir al desenvolupament d’un esperit crític dels lectors i de proporcionar arguments objectius enfront opinions divergents.

I és que en tant que gran organització dedicada a la recerca científica, el CNRS vol ser identificat com a portador d’informacions qualificades, verificades i homologades; demostrar que el raonament científic resta ancorat en protocols fiables; i que les veritats científiques existeixen com a tals, per bé que els científics no poden tenir totes les respostes, i així ho reconeixen.

Podeu comprar el llibre aquí.

KEIRN, M.; CERNY, Ph. European Mobility Atlas. Facts and figures about transport and mobility in Europe – 2021. Brussel·les: Heinrich Böll Stiftung, 2021. 52 p.

Per assolir els objectius del Green Dealeuropeu i afrontar la crisi climàtica, el transport sostenible és una peça fonamental, no debades a data d’avui el transport i la mobilitat segueixen representant una quota important (prop del 30%) de les emissions carbòniques de la Unió Europea.

Per mirar de reduir aquestes xifres mentre se segueix connectant persones i generant activitat econòmica, el European Mobility Atlas de la Fundació Heinrich Böll ofereix una anàlisi de diverses xifres i fenòmens el coneixement dels quals pot contribuir als esforços orientats a l’assoliment d’una mobilitat justa i sostenible.

Els capítols de l’obra abasten diverses dimensions del transport i la mobilitat, com ara ocupació en el sector del transport de mercaderies en un mercat en plena liberalització, amb la pràctica del cabotatge menant al dumping social:

Països emissors i receptors de cabotatge de mercaderies (operació en països diferents d’aquell on està registrat el transportista), en milions de tones per quilòmetre (Böckmann, Duwe-Schrinner, Kurzhöfer, CC BY 4.0)

O bé el cost per a les arques públiques dels rescats i ajuts a línies aèries a causa de la pandèmia de COVID-19:

Modalitats i quanties dels diners públics per garantir la supervivència de les aerolínies durant el pinc de la pandèmia de COIVID-19. Recursos rebuts, val a dir, quasi sempre sense cap mena de compromís mediambiental per part de les companyies aèries (Böckmann, Duwe-Schrinner, Kurzhöfer, CC BY 4.0)

Així com per exemple els punts negres de les connexions ferroviàries transfrontereres:

Els punts negres de l’operabilitat ferroviària transfronterera, normalment per diferències en els sistemes d’electrificació o per manca puntual d’estesa ferroviària (Böckmann, Duwe-Schrinner, Kurzhöfer, CC BY 4.0)

O la situació del mercat laboral vinculat al sector de la bicicleta en diferents països de la UE:

Els deu líders europeus del sector de la bicicleta i els seus components, nombre d’empleats (Böckmann, Duwe-Schrinner, Kurzhöfer, CC BY 4.0)

En total, dinou capítols dedicats a diferents aspectes del sector del transport i la mobilitat, amb abundant material gràfic, tot disponible sota llicència Creative Commons, accessible en línia i en diverses llengües.

Podeu trobar la versió anglesa de l’obra, en format PDF, aquí.

INTERNATIONAL TRANSPORT FORUM. “Decarbonising Europe’s Trucks: How to Minimise Cost Uncertainty”. París: International Transport Forum Policy Papers, núm. 107, OECD Publishing, setembre de 2022. 53 p.

El transport de mercaderia per carretera suposa prop d’una cinquena part de les emissions de GEH de tot el sector del transport europeu. Per assolir la descarbonització de l’activitat, la transició cap a vehicles d’emissió zero s’ha de fer ràpidament.

Aquest informe examina si els vehicles de mercaderia amb bateria elèctrica i amb pila d’hidrogen, així com els sistemes de carretera elèctrica, poden competir amb els camions tradicionals, propulsats amb gasoil.

Actualment, la incertesa respecte dels avantatges que puguin oferir els vehicles amb tren propulsor d’emissions zero limita molt la capacitat de decisió sobre les tecnologies substitutòries idònies, cosa que no fa més que ajornar indefinidament la descarbonització del sector de transport de mercaderies per carretera.

Per ajudar a esvair aquests dubtes, l’estudi analitza la viabilitat financera de les tres tecnologies esmentades més amunt, examinant-ne els costos totals que poden suposar per a la persona propietària, calculats amb aplicació dels factors d’incertesa com ara les fluctuacions dels preus de l’electricitat i dels carburants, les millores tecnològiques i aerodinàmiques, els costos dels components dels trens propulsors elèctrics, el cost de les piles d’hidrogen embarcades, el cost de l’hidrogen proveït en estació de servei, les millores en la densitat energètica de les bateries de ió de liti, o els costos de sistemes de presa de corrent per inducció o per pantògraf, entre d’altres.

Pel que fa als escenaris explorats, combinen cadascuna de les tres tecnologies assenyalades amb segments de vehicles de nou mides diferents (i fins a disset tipologies).

D’aquesta manera s’assoleix una comprensió més profunda del potencial de les tecnologies esmentades pel que fa a l’assoliment de les emissions carbòniques zero, i també respecte de llur viabilitat econòmica –que fet i fet pot ser el factor determinant per adoptar-les.

Finalment, l’estudi ofereix sis recomanacions per accelerar la transició esmentada, incloent-hi la infraestructura que serà necessària. Les recomanacions són:

1. La garantia que les polítiques de promoció de l’electrificació directa dels vehicles de mercaderies respectaran el principi de neutralitat tecnològica.

2. La posada en marxa de nous estudis i de projectes pilot per a l’avaluació aprofundida dels sistemes de carretera elèctrica.

3. La ulterior recerca sobre si realment la tecnologia d’hidrogen és la més adequada per a Europa, atès l’elevat cost d’infraestructura que suposa enfront la quota de mercat probablement marginal que poden arribar a tenir aquesta mena de vehicles.

4. La implantació de polítiques que facin que les noves tecnologies d’emissió carbònica zero triguin menys a ser competitives, quant a cost, en comparació amb el dièsel, especialment en els vehicles més grans –atès que en els de mides petites s’estima que aquesta competitivitat s’assolirà en el curt termini.

5. L’acceleració en el desplegament de la infraestructura necessària per a vehicles de mercaderia d’emissió zero, per exemple mitjançant l’escurçament dels terminis per atorgar autoritzacions.

6. I l’enfortiment de les normatives, fent-les més exigents i restrictives, que forçosament hauria de menar a una adopció més ràpida dels nous vehicles.

Podeu accedir a la publicació, en format PDF, aquí.