(Tag: Visual edit) |
|||
Line 1: | Line 1: | ||
− | < | + | <nowiki>#</nowiki>2019 |
− | '''Direcció de projecte''': Autoritat del Transport Metropolità (ATM) | + | <br />'''Període''': gener 2019 – desembre 2019<span id="_GoBack"></span>'''Direcció de projecte''': Autoritat del Transport Metropolità (ATM) |
==Descripció== | ==Descripció== |
Latest revision as of 09:33, 4 January 2023
#2019
Període: gener 2019 – desembre 2019Direcció de projecte: Autoritat del Transport Metropolità (ATM)
Descripció
Anteriorment a aquest projecte, la informació de la infraestructura tramviària amb què es treballava es basava en els projectes de l’obra executada en AutoCAD lliurats pels concessionaris (As builts). Aquests projectes eren heterogenis en contingut i detall d’informació, i discontinus, ja que el seu abast corresponia a cada fase d’execució i d’entrada en servei del tramvia. A més, els canvis d’estat de la infraestructura no s’estaven reflectint de forma que la informació de la infraestructura tramviària havia perdut fiabilitat. Per corregir-ho, a mitjans de 2018 l’ATM va decidir digitalitzar tots els actius de la infraestructura tramviària en una base de dades georeferenciada (en un entorn GIS).
Objectiu
En primer lloc, tenir una eina on disposar d’informació actualitzada i fiable de la infraestructura tramviària a través de la millora en la gestió d’actius necessaris en l’explotació del tramvia. Tot i que aquest projecte es planteja en l’actual fase d’explotació de la xarxa tramviària, ha de permetre gestionar els canvis d’estat durant tot el cicle de vida de la infraestructura, des del disseny i execució de nous trams així com el seu hipotètic desmantellament en el futur.
En una primera fase es va haver de definir un model de dades en base al coneixement de l’explotació, diferent de la perspectiva del que s’ha executat que tradicionalment es lliura amb els projectes As-built. Una vegada definit el model de dades, s’ha tractat i passat la informació dels projectes As-built a la base de dades (entorn GIS). En aquest procés, s’ha hagut de contrastar la realitat amb la informació continguda en els plànols. En aquest procés, ha estat utilitzada la tecnologia LIDAR per escanejar tota la infraestructura tramviària, fet que ha permès obtenir un núvol de punts 3D de tota la infraestructura, en el qual es poden fer podem fer mesures, comprovacions, etc.
Assolit el primer objectiu, el resultat obtingut és una eina que no només permet mantenir actualitzat l’estat dels actius de la infraestructura tramviària sinó que permet agilitzar els processos de manteniment de l’operador, publicar la informació de la infraestructura tramviària actualitzada a tercers, ja sigui interessats en fer actuacions en l’àmbit domini públic tramviari com a la ciutadania en el marc de la transparència i les dades obertes. També permetrà millorar els processos de participació pública de nous projectes d’una forma més gràfica col·laborativa.
La generació d’un model de dades d’una infraestructura ferroviària – tramviària, en aquest cas – des del punt de vista de l’explotació és innovador. Fins a dia d’avui, hi ha experiències en el món de l’edificació amb guies i model de dades més o menys estàndards, sobretot basats en metodologia BIM, però no d’infraestructura ferroviària. El fet d’haver generat un model de dades permetrà una adaptació futura de la metodologia BIM en la gestió de nous projectes, en compliment de l’acord de govern i la legislació europea i estatal en matèria de contractació pública. D’altra banda, el fet de disposar aquest bessó digital de la infraestructura permet fer front a nous reptes, com la transició del manteniment clàssic, de caire programat, a un predictiu, en primer terme, i fins i tot a un basat en la condició, si es dota d’intel·ligència els actius. Inclús aquest model de la infraestructura, especialment el núvol de punts 3D, es podria utilitzar com a referencial per a futures implantacions de sistemes d’ajuda a la conducció, que permetin els conductors del tramvies rebre un avís per anticipar la seva reacció a qualsevol incident.
Per saber-ne més
Responsable: Eduard Cabrera