(Created page with "Els panells solars fotovoltaics convencionals tenen un fort impacte en el paisatge urbà. Un equip suís i un altre de nord-americà proposen solucions per integrar-los visual...") |
m (Rdites moved page Draft Garcia 139645926 to Martinez 2014ag) |
(No difference)
| |
Latest revision as of 14:31, 7 May 2019
Els panells solars fotovoltaics convencionals tenen un fort impacte en el paisatge urbà. Un equip suís i un altre de nord-americà proposen solucions per integrar-los visualment en els edificis.
- El color dels panells fotovoltaics: un problema, dues possibles solucions
- La solució suïssa
- La solució estatunidenca
- El panell transparent de la Michigan State University
- Autors
Contents
El color dels panells fotovoltaics: un problema, dues possibles solucions
Els panells solars fotovoltaics poden arribar a ocupar una gran superfície per ser eficients, i el fet que habitualment siguin negres constitueix un obstacle per a la seva generalització, per l'important impacte visual que provoquen.
Dues investigacions en diferents parts del món han trobat el que podria acabar esdevenint la solució a aquest problema: d'una banda, la companyia suïssa CSEM SA (Centre Suisse d'Electronique et de Microtechnique) ha creat mòduls fotovoltaics blancs i d'altres colors, més enllà del negre blavós habitual; de l'altra, la Michigan State University (MSU) n'ha creat de transparents. En van informar, respectivament, l'octubre i l'agost de 2014.
La solució suïssa
La companyia suïssa CSEM SA ha aconseguit fabricar panells blancs, o del color que es desitgi, en què no es veuen les cèl·lules solars ni les connexions. Naturalment, el blanc és un color poc atractiu per a la indústria fotovoltaica pel fet que reflecteix la major part de la llum que rep. La resposta de CSEM ha estat desenvolupar cèl·lules capaces d'absorbir rangs no visibles de l'espectre lluminós, concretament l'infraroig, i de transmetre'ls, alhora que dispersen la llum visible.
Segons els responsables de CSEM, aquesta tecnologia pot aplicar-se a sobre de qualsevol mòdul fotovoltaic preexistent que es basi en cristalls de silici, i també pot integrar-se en mòduls de nova fabricació durant el muntatge. Els panells poden recobrir superfícies planes o corbes, i són aptes per a aplicacions fotovoltaiques més enllà de l'edificació: es poden utilitzar en articles electrònics (per exemple, ordinadors portàtils o telèfons mòbils) o en vehicles (des de cotxes fins a avions) sense impacte visual, de manera que esdevinguin, en paraules dels responsables de CSEM, fonts d'alimentació ocultes. D'altra banda, els panells fotovoltaics que rebin aquest tractament tenen temperatures de funcionament entre 20° i 30° inferiors a les habituals, ja que la llum visible és rebutjada i no contribueix a l'escalfament de la instal·lació, cosa que indirectament també incideix en els costos de refrigeració de l'interior de l'edifici.
El desenvolupament d'aquests panells ha estat possible gràcies al Fons per a les Energies Renovables de la proveïdora SIG (SIG NER Fund), que es nodreix d'Electricité Vitale Vert, un producte de subministrament d'electricitat a partir de fonts renovables amb el qual els consumidors donen 1 cèntim de franc suís per kWh consumit per a projectes d'innovació energètica.
La solució estatunidenca
De la seva banda, investigadors de la Michigan State University han aconseguit convertir una superfície transparent en un concentrador d'energia elèctrica. El principi d'aquesta tecnologia és el mateix que el dels panells fotovoltaics convencionals, però incorpora petites modificacions que la fan innovadora: el panell transparent està recobert d'una capa de molècules orgàniques que filtren l'espectre invisible de la llum solar, com l'ultraviolat i l'infraroig, i el redirigeixen cap a les cèl·lules fotovoltaiques dels caires de la superfície, disposades en tires fines, on es produeix la conversió de la llum en electricitat. Val a dir que els mateixos responsables de la investigació reconeixen que de moment el rendiment en la conversió és baix, ja que no arriba al 5%, enfront el 20%-25% dels panells convencionals, o el 7% dels concentradors solars luminescents (LSC) que ja existeixen (que, cal assenyalar, presenten una forta coloració, cosa que els fa poc atractius per al seu ús generalitzat). L'equip de la MSU, malgrat tot, no exclou futures millores de rendiment en el curt termini. A més, aquesta mena de panells transparents permetrien el recobriment de façanes senceres, a manera de finestres que no bloquejarien la vista des de l'interior dels edificis, i també es podrien aplicar als parabrises dels vehicles.
El panell transparent de la Michigan State University
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: CSEM, CSEM [vídeo], MSU
