Sanchez et al 2014a

• Objectius de l'estudi
• Metodologia
• Càlcul i digitalització del retrocés de les platges
• Conclusions
• Autors

Objectius de l'estudi

Els objectius d’aquest estudi del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de l’UPC per al Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya són:

• Dur a terme una zonificació exhaustiva de la costa per determinar quins trams estan constituïts per platges naturals i urbanes, penya-segats i ports.

• Determinar la seva vulnerabilitat envers les condicions futures, mitjançant l'aplicació d'un índex de vulnerabilitat costanera (CVI), que considera variables biogeofísiques i socioeconòmiques, i que proporciona  resultats en 4 nivells relatius (Baix, Moderat, Alt i Molt alt).

• Analitzar l’impacte que puguin produir escenaris futurs de canvi climàtic en casos d’estudi específics per a platges de Barcelona i, d’acord amb això, discutir la necessitat de redefinir el concepte de la zona costanera en aquestes àrees.

La zona d'estudi se situa a la part nord-occidental del Mediterrani, en el tram de costa catalana i valenciana, al nord de la desembocadura del riu Xúquer. El tram, que inclou dues comunitats autònomes i un total de 17 comarques, té una longitud de 620,7 km, dels quals 427,7 km pertanyen a Catalunya i 193 km a la Comunitat Valenciana.

Metodologia

Els casos d’estudi amb alta resolució corresponen a les quatre platges del barri de la Barceloneta de Barcelona: Sant Sebastià, Sant Miquel, Barceloneta i Somorrostro, que estan encaixades entre el port de Barcelona (al sud) i el port Olímpic (al nord).

'La metodologia emprada ha estat:' 

• Obtenció d’ortofotos de Catalunya i València de la web de l'Institut Cartogràfic i geològic de Catalunya (ICGC)  a escala 1:20000, i de la web de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) a una escala 1:5000.
• Digitalització amb ARCGIS (programari de sistemes d'informació geogràfica).
• Determinació dels valors de les variables avaluades amb el CVI: 

 

Càlcul i digitalització del retrocés de les platges

• Aplicació del CVI en tota la zona d'estudi.

• Càlcul i digitalització del retrocés de les platges específiques considerades en els escenaris dels anys 2030, 2050 i 2100, segons les previsions d’increment del nivell mitjà del mar i de les taxes d’erosió d’anys anteriors.

Resultats de l’evolució de les platges de la Barceloneta previstes en els escenaris dels anys 2030, 2050 i 2100.

Com a conclusions:

• Els penya-segats són la tipologia de costa menys vulnerable i les platges urbanes i zones costaneres baixes, sens dubte, les més vulnerables, mentre que els ports estan a un nivell intermedi.

• Gran part de les platges de la costa catalana i valenciana estan en estat de regressió, fet que serà agreujat en un futur per l’increment del nivell mitjà del mar, que pot conduir a la pràctica desaparició d’algunes d’aquestes platges.

• Les platges de la província de Barcelona constitueixen un tram molt vulnerable pel seu elevat grau d’artificialització per la qual cosa requereixen un elevat grau de manteniment.

• D’acord amb els resultats obtinguts, l’any 2100 la línia de riba a les platges de la Barceloneta haurà retrocedit fins a desaparèixer si no es prenen mesures. Aquest retrocés no serà més gran perquè la part posterior de la platja és rígida (el retrocés teòric mitjà seria de més de 100 m). No obstant això, el nivell del mar podria depassar aquests límits a les zones baixes de la Barceloneta, cosa que comportaria unes conseqüències socials i econòmiques catastròfiques.

 

Autors

Redactat per: Agustín Sánchez Arcilla i Marga Torre. Per saber-ne més: Agustín Sánchez Arcilla