(Created page with "<ul><li>Article "Disseny competitiu de xarxes de transport públic en ciutats amb patrons de carrers radials"</li> <li>#bloc2|Article "Sobre el valor dels sisteme...") |
m (Rdites moved page Draft Garcia 994922022 to Badia et al 2014a) |
(No difference)
|
Latest revision as of 14:29, 7 May 2019
- Article "Disseny competitiu de xarxes de transport públic en ciutats amb patrons de carrers radials"
- Article "Sobre el valor dels sistemes d'informació de temps de viatge a la carretera"
- Autors
Article "Disseny competitiu de xarxes de transport públic en ciutats amb patrons de carrers radials"
Hugo Badia Rodríguez actualment participa en el programa de beques del Ministeri d’Educació i Cultura, la qual cosa li permet treballar per concloure la seva tesi en l’àmbit del transport públic a l’UPC. L’article pel qual ha estat escollit du per títol “Disseny competitiu de xarxes de transport públic en ciutats amb patrons de carrers radials”
Aquest article presenta una reformulació del model híbrid desenvolupat per Daganzo (2010) per estendre la seva aplicabilitat a ciutats radials. La nova estructura de la xarxa de transport públic presenta una malla radial/circular a la zona central caracteritzada per eixos ràpids, i un esquema de línies perifèriques focalitzades també a aquesta zona. El model minimitza la suma dels costos públics i d'usuari per proporcionar la millor solució possible. Al model inicial, les parades es situaven a les interseccions entre parells de línies; com a conseqüència eran parades doblement cobertes. En aquesta reformulació, parades amb cobertura simple, és a dir, que únicament estan servides per una línia, s’introdueixen a la malla central perquè
el model millori l’accessibilitat espacial sense haver d'incrementar la inversió. Aquest model és una eina per dissenyar sistemes de transport públic competitius que tropològicament es caracteritzen per esquemes simples que s’adapten a l’estructura urbana i concentració del flux dels vehicles que operen amb elevades freqüències i velocitats. Aquestes característiques fan sistemes més fàcils de gestionar i utilitzar.
La robustesa del model pel que fa als paràmetres d’entrada i les variables de decisió fa que els resultats proporcionats per a la minimització puguin ser implementats en una xarxa real de carrers de manera adient sense grans variacions de les prestacions i costos estimats inicialment. Els resultats extrets presenten un comportament coherent d’acord amb els estàndards reals acceptats. La tecnologia de transport públic utilitzada en l’article és l’autobús d’alt rendiment (HPB), ja que s'ha constatat que és la millor solució per a la mobilitat col·lectiva a àrees urbanes en un ampli rang de nivells de demanda.
Article "Sobre el valor dels sistemes d'informació de temps de viatge a la carretera"
El doctor Francesc Soriguera és professor del Departament d’Infraestructura del Transport i del Territori de la Universitat Politècnicade Catalunya (UPC-BarcelonaTech). Els seus interessos de recerca inclouen la gestió del trànsit i de la mobilitat urbana. L’article pel qual va ser escollit du per títol “Sobre el valor dels sistemes d’informació de temps de viatge a la carretera”.
Es proposa una avaluació dels sistemes d’informació de temps de viatge a la carretera basada en la teoria de la utilitat esperada, desenvolupant un model de selecció de ruta i d’elecció d’instant de sortida. El model assumeix que cada conductor/a té un nivell de retard acceptat per al seu viatge i alguna idea aproximada del temps de viatge a la ruta. Només aquestes dues dades donen suport a les decisions preses per la persona conductora. Aquest procés de presa de decisions no exigeix la consideració d'una funció de costos complexa i no implica cap optimització. Els resultats del model s'utilitzen per calcular els costos de la manca de fiabilitat en el viatge (per exemple, els costos de programació i l'estrès) i per obtenir els beneficis dels sistemes d'informació en temps real. Els resultats mostren que la informació de temps de viatge només té un valor significatiu quan hi ha una activitat important programada en el destí (per exemple viatges a la feina en hora punta de matí), en cas d'incertesa total sobre les condicions del viatge (per exemple, els viatges esporàdics en rutes desconegudes) o bé quan més d'una ruta és possible. Els sistemes amb molt alta precisió no proporcionen millors resultats. L’article també remarca la diferència entre el valor real que proporciona la informació als conductors i el valor que perceben, molt més petit. Aquesta percepció errònia implica una escassa disponibilitat al pagament per la informació del temps de viatge.
El guanyador d’aquest certamen ha estat el doctor Shanjiang Zhu, professor assistent d'enginyeria ala Universitat George Mason a Virgínia, EUA. La seva proposta planteja combinar diverses opcions de polítiques per combatre la congestió de trànsit. Tot i que de vegades aquestes polítiques són difícils de comparar el Dr. Zhu ha desenvolupat un nou marc d'anàlisi multidimensional per comparar les polítiques de gestió de la demanda de viatges, i després ha aplicat el model a Beijing. El treball du per títol "Estratègies de racionalització i fixació de preus per mitigar la congestió: teoria de conductes, model economètric i d'aplicació a Beijing". Aquesta investigació promet ajudar els qui prenen les decisions polítiques a les ciutats més congestionades del món, utilitzant enfocaments tècnicament sòlids.
Enllaç a la pàgina en què figuren els finalistes http://2014.internationaltransportforum.org/node/196526
Enllaç a la pàgina que mostra el guanyador:
http://2014.internationaltransportforum.org/awards
Autors
Redactat per: Hugo Badia, Francesc Soriguera i Marga Torre. Per saber-ne més: Hugo Badia i Francesc Soriguera