Alvarez Torre 2020a

#M2020

Període:

Gener 2020 - Desembre 2021

Descripció

Experiència aplicada en afloraments rocosos al llarg de vessants que poden afectar les carreteres de la Generalitat.

L’estudi d’accidents provocats per esllavissades des de 2015, que la DGIM ha dut a terme, ens ha posat en relleu la importància de les esllavissades que es produeixen a les vessants de les muntanyes, fora dels talussos de les zones de domini públic, que afecten la seguretat viària de la xarxa de carreteres de la GENCAT.

A part de la vulnerabilitat de la traça causada per aquests esdeveniments, hem de ser conscients del següent:

• l’escala dels processos (afloraments rocosos que ocupen àmplies zones de vessants naturals),

• la ubicació dels afloraments fora de la línia de ferrocarril, el condicionament a l'accés a causa de l’orografia,

• el pressupost i les limitacions de temps a l’hora d’estudiar aquests esdeveniments han obligat a aplicar models 3D a partir d’imatges de drons per tal de donar suport als mètodes tradicionals de recopilació de dades mitjançant enquestes i la classificació de la massa de roca mitjançant la instal·lació d’estacions geomecàniques al camp.

L’experiència adquirida amb l’aplicació d’aquests processos ens ha permès establir un sistema d’estudi que s’està aplicant actualment a la xarxa.

Objectius

L’anàlisi crítica dels fets que provoquen aquests accidents, que tenen en compte l’escala dels processos, la ubicació i la classificació de la massa de roques.

Poder donar prioritat amb el pressupost de que es disposa a les zones que calen ser revisades i esmenades per maximitzar els resultats i minimitzar el risc global.

Novetats de l’acció

Per fer el model 3D es fa la recol·lecció de les dades del vessant amb un dron i es crea el model 3d amb la tècnica fotogramètrica SfM (Structure for Motion), després s’optimitza el model per facilitar la tècnica d’avaluació.

SfM és un mètode derivat de la Visió per Computador que permet el desenvolupament de models 3D des de les imatges en brut, és a dir que no cal que estiguin orientades a l’espai. A més es poden generar amb diferents perspectives i amb les deformacions incorporades, per tant és un sistema més robust i eina versàtil per desenvolupar el model.

La metodologia s’estructura en quatre etapes que aporten:

1. Sectorització: el model es dividiria en sectors en funció de les seves característiques morfològiques, geològiques i geotècniques

2. Identificació de les inestabilitats potencials.

3. Mecanismes desestabilitzadors .

4. Probabilitat de fallida amb el factor de seguretat per esllavissada, que és la possibilitat de que el despreniment arribi a la infraestructura viària.

Per saber-ne més

Responsable: Eugenia Álvarez