Gil Riba 2015d

Els diferents sectors de l’Administració catalana produeixen una quantitat important de geoinformació amb un grau creixent d’estandardització i accessibilitat que de vegades no és fàcilment integrable per a poder-ne fer una anàlisi conjunta. El projecte de GIS corporatiu pretén contribuir a millorar l’accessibilitat a la geoinformació per a l’ajut a l’anàlisi i la presa de decisió multisectorial.

  El passat 22 de setembre va tenir lloc a la Sala d’actes del Departament de Territori i Sostenibilitat(DTES) la jornada “Integració de la geoinformació per a l’anàlisi i presa de decisió” presentada per Pau Villòria, secretari general de DTES. El programa de la jornada va estar organitzat en dues parts: una primera sessió amb format de taula rodona moderada per Xavier Baulies, responsable de Recerca i Innovació de DTES, en la qual es va posar a debat el valor estratègic de la geoinformació per a la presa de decisió i la necessitat d’obrir una etapa de corresponsabilitat cartogràfica per part dels diferents sectors temàtics, i una segona en la qual es va presentar el GIS corporatiu.

  A la taula rodona i al debat hi van participar la Carme Montaner, cap de la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya(ICGC), Àngels Trèmols, coordinadora de Geocom del DTES, Ferran Miralles, cap de la unitat d’Actuacions estratègiques del DTES, i Andreu Ulied, director de Mcrit.

Carme Montaner

Carme Montaner va donar una visió de l’evolució de la producció i l’accessibilitat a la cartografia al llarg dels anys. A l’Edat Mitjana els portolans, concebuts inicialment com descripcions dels ports, van derivar finalment en les cartes nàutiques, productes artesanals i només accessibles als capitans dels vaixells. Amb l’Edat Moderna i el descobriment d’Amèrica els portolans ja no serveixen, el que calien eren mapes, que passen a ser documents secrets que s’emmagatzemaven als arxius. Al s.XV amb el descobriment de la impremta, canvia totalment l’accessibilitat als mapes, comença la seva difusió i per tant deixen de ser secrets. El següent canvi en la producció cartogràfica té lloc al s.XIX, amb l’aparició de la litografia, que permet fer mapes en color. I ja més recentment, en aquests darrers anys, la percepció remota provoca un altre canvi en la manera d’obtenir les dades i de fer els mapes. Tot i aquesta gran disponibilitat i accessibilitat actuals, el control selectiu i potencialment restrictiu de la geoinformació, per part de les agències governamentals, és del tot vigent.

Àngels Trèmols

Àngels Trèmols va parlar dels requeriments per a la integrabilitat de la geoinformació. D’entrada, cal definir quina és la informació que estrictament necessitem: un excés de dades pot ser tan perjudicial com una mancança. Com a requeriments tècnics per a la integrabilitat de les dades destaca l’escala, el sistema de referència, les metadades o informació sobre les dades i també, molt important, fer una bona catalogació de la informació geogràfica. També va advertir del perill de que la tecnologia no acabi banalitzant la informació geogràfica, ja que avui en dia qualsevol pot crear-se els seus mapes, compartir-los a través de les xarxes socials, etc. , amb el risc que aquesta pugui acabar perdent qualitat.

Ferran Miralles

Per a Ferran Miralles el GIS ha de ser útil per a la presa de decisió dins de l’àmbit territorial. Per garantir la seva fiabilitat cal que contínuament s’estigui retroalimentant, nodrint-se  de la informació que es produeix resultat del seu ús. En el cas del DTES, cal un sistema que unifiqui tots els petits GIS que existeixen de manera que tota la informació sigui accessible a tothom. Ferran Miralles va remarcar el problema de la constància a l’hora de mantenir un GIS, i la necessitat de les sèries multitemporals ja que si s’aconsegueix tenir un inventari de dades al llarg del temps es possible analitzar les tendències de canvi, coneixement que sempre serà més útil que la dada puntual. També va remarcar la necessitat de generar noves capes fiables que donin noves lectures del territori.

Andreu Ulied

Andreu Ulied per la seva part va reclamar més implicació dels tècnics, i no tant dels càrrecs polítics, a l’hora de prendre decisions sobre el programari necessari per poder prendre decisions territorials. Des de la seva experiència com a consultor que ha treballat pel Departament, va afirmar que alguns projectes de GIS no s’havien acabat de materialitzar o desenvolupar prou bé per conjuntures polítiques que han afectat la continuïtat tècnica.

Presentació del GIS corporatiu

Seguidament, Núria Majó(CTTI) i Cristina Jiménez(DTES) van fer la presentació del GIS corporatiu (a nivell de tota la Generalitat), com a solució als problemes de la duplicitat i fiabilitat de les dades geogràfiques, de la interoperabilitat de dades provinents de diferents departaments i de l’existència d’un ventall de visors que funcionen independentment.

El nucli del GIS corporatiu està compost d’un repositori de dades georeferenciades unificat en Oracle i compatible amb altres tecnologies, i d’una eina web per a l’administració de les dades, metadades, mapes i serveis.