Julia.rubert (talk | contribs) (Tag: Visual edit) |
Julia.rubert (talk | contribs) (Tag: Visual edit) |
||
| (2 intermediate revisions by the same user not shown) | |||
| Line 164: | Line 164: | ||
| − | [[ | + | [[File:Logo ep.jpg|left|frameless]] |
| + | '''Ana Pérez''' va explicar el focus d’activitat d’[https://earthpulse.ai/ Earthpulse] ([https://earthpulse.ai/ https://earthpulse.ai/)], que és donar accés fàcil a l’analítica de dades satel·litals a través d’intel·ligència artificial. Això permet tenir dades reals del que està passant (per exemple, en inundacions, usos del sòl, cobertes del sòl) per poder engegar processos de prevenció. | ||
Latest revision as of 11:41, 13 October 2022
El 8 de juliol de 2022 va tenir lloc la jornada de tancament del projecte pilot πPlates que alhora marcava l’inici del projecte PIKSEL, el qual constitueix la continuïtat del plantejament proposat a futur. S’ha treballat en una eina i una plataforma de gestió territorial predictiva, aplicada a 6 reptes territorials específics.
El programa de la jornada, amb els enllaços corresponents als vídeos de cada ponència, va ser el següent:
Benvinguda a càrrec dels representants del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori (DPD) i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC).
Daniel Marco, director general d'Innovació i Economia Digital, DVPDT, vídeo aquí.
Xavier Baulies, responsable de Recerca i Innovació del DVPDT, vídeo aquí.
Josep Milà Puigdomènech, representant del DACC, vídeo aquí.
Bloc 1: presentació d’ arquitectura i mòduls transversals
Comunicació: web, àgora, vídeos i xarxes socials, Roser Márquez i Bárbara Guardiola, vídeo aquí.
Arquitectura GiS++, Claudio Zinggerling, vídeo aquí.
Bloc 2: presentació dels reptes
Repte 0.1 Avaluació probabilística del risc sísmic, Carles Valls, Liliana Carreño, vídeo aquí.
Repte 0.2 Avaluació probabilística per episodis del risc d’inundació, Carles Valls, Ernest Bladé, vídeo aquí.
Repte 1. Ocupació territorial, Júlia Trias, Gerard Mor, vídeo aquí.
Repte 2. Evolució del litoral, Marc Catasús, Pere-Andreu Ubach, vídeo aquí.
Repte 3. Contaminació per ozó troposfèric, Eva Pérez, David J. Vicente, vídeo aquí.
Repte 4. Contaminació per NO2, Xavier Guinart, Ignasi de Pouplana, vídeo aquí.
Repte 5. Pèrdua de biodiversitat, Pau Sainz de la Maza, Pedro Arnau, vídeo aquí.
Bloc 1 bis: presentació d’arquitectura i mòduls transversals
Mercat web, Laurence Sigler, vídeo aquí.
Participació d’empreses.
Earthpulse, vídeo aquí.
Fregata Space, vídeo aquí.
Cloenda: visió a vista d’ocell del projecte, d’on venim, què s’ha fet i cap a on anem, Xavier Baulies, vídeo aquí.
Logotip del projecte
Contents
- 1 El marc
- 2 Els mòduls transversals: comunicació i arquitectura
- 3 Els reptes
- 4 Repte 0.1. Risc sísmic, Carles Valls (DVPD) i Liliana Carreño (CIMNE)
- 5 Repte 0.2. Risc d’inundació, Carles Valls (DVPD) i Ernest Bladé (CIMNE)
- 6 Repte 1. Patrons d’ocupació, Júlia Trias (DVPD) i Gerard Mor (CIMNE)
- 7 Repte 2. Evolució del litoral, Marc Catasús (DVPD) i Pere-Andreu Ubach (CIMNE)
- 8 Repte 3. Contaminació per ozó troposfèric, Eva Pérez (DVPD), Cecilia Soriano (CIMNE)
- 9 Repte 4. Contaminació per NO2, Eva Pérez (DVPD), Ignasi de Pouplana (CIMNE)
- 10 Repte 5. Pèrdua de biodiversitat, Pau Sainz de la Maza, Pedro Arnau (CIMNE)
- 11 Els mòduls transversals: el mercat web
- 12 De πPlates a PIKSEL: el futur
- 13 Autors
El marc
El director general d’Innovació i Economia Digital, Dani Marco, va destacar el treball fructífer efectuat i el gran interès del programa de tecnologies digitals avançades. Aquest programa, que ha finançat i impulsat πPlates, es basa en donar resposta a reptes reals de tota la Generalitat a partir d’investigació científica i tecnologia puntera duta a terme en col.laboració entre els centres de recerca i la Generalitat.
Xavier Baulies, director i coordinador del projecte per part del DVPDT, va destacar el caràcter estratègic del projecte per dissenyar polítiques i actuacions amb més capacitat predictiva per generar resiliència del territori (capacitat d’adaptació als canvis) a més de sostenibilitat (possibilitat de llegar un recurs essencial no renovable –el territori– a les generacions futures). També va subratllar la necessitat de tancar la fase pilot i fer balanç per tal d’iniciar la fase següent amb solidesa.
Josep Milà, coordinador del projecte per part del DACC, va transmetre el compromís del seu departament a continuar implicat en el projecte.
Estava previst que el vicepresident de CIMNE, el professor Eugenio Oñate, fes la cloenda de l’acte, però per qüestions d’agenda va avançar la seva intervenció just abans de la pausa-cafè, vídeo aquí.
Al final de la jornada es va fer una foto de grup com a recordatori de l'acte.
Els mòduls transversals: comunicació i arquitectura
Roser Márquez va explicar la feina feta per l’equip de comunicació, que inclou una àmplia tasca de documentació, divulgació i posada d’informació a l’abast de públic general i especialitzat, a través d’una web (https://piksel-web.cimne.com/), d’una àgora (https://piksel.scipedia.com/), de vídeos divulgatius i de xarxes socials (a Linkedin, https://www.linkedin.com/in/p-iksel-2b7841242/, i a Twitter, @ProjectePiksel, https://twitter.com/ProjectePiksel).
.
Claudio Zinggerling va explicar la feina feta per construir la plataforma del projecte (https://piksel-web.cimne.com/), que és una eina de gestió territorial multiescala unificada basada en models computacionals. És a dir, un GIS augmentat que permet bolcar la informació generada en el projecte a partir de models heterogenis i visualitzar-la sobre cartografia i que és accessible via web de manera intuïtiva. També va presentar el mercat web (http://piksel-market.cimne.com:8000/), que és un intermediari entre la plataforma i models produïts fora de la plataforma per empreses que es dediquen a temes territorials, i ofereix una manera genèrica de poder-hi accedir.
Els reptes
Els sis reptes han estat aplicacions del mètode PIKSEL (que parteix d’una diagnosi, elabora una prognosi i culmina en la fase decisòria) a problemàtiques concretes en àmbits d’estudi pilot.
Repte 0.1. Risc sísmic, Carles Valls (DVPD) i Liliana Carreño (CIMNE)
Ha tingut per objectiu veure com afecta el risc sísmic a béns i a les persones. S’hi ha incorporat informació sobre vulnerabilitat social, que augmenta la utilitat sobre el risc en si. La utilitat per a les polítiques públiques està lligada sobretot a la prevenció del risc sísmic a través d’una bona planificació urbanística (que podria estendre’s a les infraestructures, si s’hi inclouen en el futur) i el treball en l’emergència.
Repte 0.2. Risc d’inundació, Carles Valls (DVPD) i Ernest Bladé (CIMNE)
Ha aprofundit en el risc d’inundació proveint els danys esperables de les inundacions possibles. Això permet planificar el territori de manera més prudent i actuar en les emergències de manera mes efectiva.
Repte 1. Patrons d’ocupació, Júlia Trias (DVPD) i Gerard Mor (CIMNE)
Ha tingut per objectiu aprofundir en el coneixement de l’estat i les dinàmiques que es donen a diferents nivells (polígons industrials, urbanitzacions i habitatges) en el territori. La integració d’informació molt àmplia ha permès donar forma a una eina que permet copsar la realitat amb molta més precisió i profunditat, i ha de permetre ajustar les polítiques urbanístiques i d’ordenació territorial fent un esforç de difondre i promoure l’ús d’aquesta nova eina.
Repte 2. Evolució del litoral, Marc Catasús (DVPD) i Pere-Andreu Ubach (CIMNE)
Actualment està en curs un canvi de paradigma a l’hora d’abordar la gestió del litoral, i s’hi ha contribuït incorporant eines de predicció de l’evolució de la línia de costa a diferents horitzons temporals. La col·laboració estreta dins de l’equip permetrà millorar l’activitat d’autorització d’activitats al litoral.
Repte 3. Contaminació per ozó troposfèric, Eva Pérez (DVPD), Cecilia Soriano (CIMNE)
S’ha enfocat a facilitar la gestió de la qualitat de l’aire pel que fa a la predicció dels nivells d’ozó troposfèric, un contaminant secundari de gènesi complexa per al qual s’ha dissenyat una eina de predicció senzilla i aplicada basada en aprenentatge automàtic. L’aplicació de les prediccions es preveu immediata.
Repte 4. Contaminació per NO2, Eva Pérez (DVPD), Ignasi de Pouplana (CIMNE)
També centrat en la qualitat de l’aire; en aquest cas, sobre el NO2 generat pel trànsit en entorns urbans. Ha permès modelitzar amb detall els seus nivells hora a hora a escala de carrer, la qual cosa pot permetre ajustar mesures de prevenció i correcció.
Repte 5. Pèrdua de biodiversitat, Pau Sainz de la Maza, Pedro Arnau (CIMNE)
Aquest repte ha afrontat el tema clau de l’impacte de la freqüentació humana sobre la biodiversitat, sobre el qual hi ha poca informació de base i pocs models rigorosos que puguin convertir la informació en coneixement.
Els mòduls transversals: el mercat web
Laurence Siegler va explicar el mercat web vinculat al projecte PIKSEL (http://piksel-market.cimne.com:8000/). És un intermediari entre proveïdors de models i dades existents i potencials clients interessats, que en ambdós casos poden ser administracions, empreses o fins i tot particulars.
Ana Pérez va explicar el focus d’activitat d’Earthpulse (https://earthpulse.ai/), que és donar accés fàcil a l’analítica de dades satel·litals a través d’intel·ligència artificial. Això permet tenir dades reals del que està passant (per exemple, en inundacions, usos del sòl, cobertes del sòl) per poder engegar processos de prevenció.
María Fernanda González de Fregata Space (https://fregataspace.com/) va explicar que el seu propòsit és contribuir a crear una tecnologia global d’intel·ligència artificial per la neteja d’aire i aigua. La seva tecnologia aplicada permet avaluar qualitat de l’aigua, espècies invasores, contaminació de l’aire, vessaments accidentals, acumulacions de plàstic als mars, etc.
De πPlates a PIKSEL: el futur
Xavier Baulies va fer la cloenda de la jornada destacant que cal conèixer bé el present per encarar el futur i construir visions a llarg termini.
Va subratllar que πPlates (i ara PIKSEL) sempre comença amb una problemàtica que vol millorar. Calen dades però no n’hi ha prou, també calen models. Cal una diagnosi i una prognosi. I en el procés cal impulsar dos vectors: col·laborar internament i establir xarxa externa.
L’aprenentatge destacat dels 18 mesos primers és que calen reptes inicials com a motor i que cal treballar a partir d’evidència científica (que no és única ni sempre coherent). La nova etapa simbolitzada per PIKSEL obre interrogants que caldrà respondre com per exemple: cal interacció entre reptes? Calen multinomis en lloc de binomis? Però en tot cas la conclusió certa és que cal aterrar eines de treball que es puguin corporativitzar i que cal créixer en espiral a base de rigor i credibilitat.
Altres línies clau de futur són tancar els reptes inicials i evolucionar-los cap a nous enfocaments, generar nous reptes o crear un consell assessor que doni suport al creixement del projecte.
El finançament d’un projecte tan ambiciós es desconstrueix en una estratègia de finançament basal (DVPD i DACC) complementada amb finançament extern (per exemple, europeu) sobre aspectes concrets.
PIKSEL és el motor d’una nova cultura i una nova manera de fer polítiques que permeti prendre decisions basades en evidència científica. És una eina per la resiliència, la sostenibilitat i per cuidar el país. S’acompanya d’una cultura col·laborativa i coral que defuig el protagonisme i els logos. I creixerà a partir de la implementació progressiva, una implementació que ha d’incloure divulgació, formació i treball col·laboratiu entre la quàdruple hèlix.
Autors
Redactat per: Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més: Xavier Baulies (DVPD). Javier Mora i Pere-Andreu Ubach (CIMNE)
