Draft Echave-Sustaeta 194263479

Trobareu en aquest article, en primer lloc, un estudi sobre les percepcions de la població femenina de diverses ciutats del món respecte de la mobilitat i el transport públic; a continuació, uns quants exemples de polítiques i plans contra l’assetjament i la violència sexual envers les dones al transport públic col·lectiu; i per finalitzar, una guia amb recomanacions per eradicar la violència per raó de gènere en el transport, destinada a països en vies de desenvolupament.

Percepcions: dels països escandinaus a l’Índia

Gender and (Smart) Mobility és un document publicat l’any 2021 per la consultora internacional d’enginyeria i arquitectura Ramboll.

La consultora parteix de la base que quan les qüestions de gènere no són considerades en els processos de planificació, disseny, implementació, seguiment i avaluació, les solucions adoptades tendeixen a beneficiar principalment els homes, mentre que la consideració explícita d’aquestes qüestions, en canvi, sol resultar en solucions beneficioses tant per a dones com per a homes.

Fins ara, el transport i la mobilitat no han estat, ni de bon tros, neutres quant a gènere. De fet, es podria dir que el fet de ser dona o home és un dels principals condicionants en l’elecció d’un transport o un altre. A més, no hi sol haver prou consistència en la recollida i l’anàlisi de dades segregades per gènere en allò referent a actituds, trajectes, necessitats i preocupacions, i això, inconscientment, sol provocar un biaix que afavoreix els homes en la planificació i el disseny de la mobilitat.

D’altra banda, es constata que sovint la mobilitat de les dones respon a tasques d’intendència de la llar i de cura de la família, raó per la qual sol consistir en desplaçaments més curts i freqüents que no els que realitzen els homes. Val a dir que sovint aquesta mena de mobilitat, de trajectes múltiples, curts i més o menys encadenats, no troba un reflex adient en el sistema tarifari.

No es poden oblidar tampoc condicionants com ara l’assetjament o les agressions que poden patir les dones, i que els pot fer optar per una modalitat de transport enfront una altra.

Finalment, cal dir que no sempre les estacions i els nodes de transport púbic estan dissenyats pensant en persones que porten nens, carrets o cotxets, que venen de la compra o que acompanyen gent amb mobilitat reduïda –rols, tots aquests, que malgrat tot segueixen recaient majoritàriament en les dones.

Així, el document vol aprofundir en els diferents aspectes que poden contribuir a crear una mobilitat millor i més justa per a les dones, i alhora més senzilla i acollidora per a tothom.

Per assolir aquesta perspectiva, Gender and (Smart) Mobility ha recollit dades, segregades per gènere, d’actitud envers el transport, en set escenaris d’arreu del món (Finlàndia, Suècia, Noruega, Dinamarca, Alemanya, l’Índia i Singapur), considerant aspectes com quota i divisió modal, propòsit i longitud del desplaçament, taxa de propietat de vehicle privat o diferència en l’accés a nous serveis de mobilitat i eines digitals de mobilitat, en funció del gènere.

També s’han dut a terme entrevistes amb experts en qüestions de gènere i de mobilitat, en cadascun dels set escenaris estudiats, per tal que exposessin la situació actual en cada lloc, les barreres estructurals existents i el potencial de transformació. Aquesta anàlisi d’estructures, cultures, reptes, problemes i possibles solucions forma la base de les enquestes realitzades a les set capitals dels països assenyalats: amb el sistema CAWI (computer assisted web interviewing) s’ha entrevistat més de tres mil cinc-centes persones, d’entre quinze i seixanta-nou anys.

Conclusions generals de l’estudi (© Ramboll)

Un cop exposades les conclusions generals, l’estudi passa a detallar les percepcions i actituds de la ciutadania envers diferents modes de mobilitat i transport: a peu, en bicicleta, en transport públic, en cotxe compartit... desglossant-les entre homes i dones. A tall d’exemple, vegeu la següent captura de pantalla:

Factors que influeixen en l’elecció de la modalitat del transport: a notar, la seguretat personal en estacions o parades i a bord dels vehicles és un factor més determinant per a les dones que no per als homes (© Ramboll)

A continuació, l’estudi passa a exposar els resultats d’algunes de les seves entrevistes en cadascuna de les ciutats estudiades.

Díptic-resum de les percepcions de les dones de Delhi (© Ramboll)

L’obra acaba amb la formulació de recomanacions generals per a l’assoliment d’una mobilitat i d’uns sistemes de transport que siguin segurs, útils i adequats per a les dones –i per tant que puguin arribar a constituir l’opció preferida també per elles.

Recomanacions generals de Gender and (Smart) Mobility (© Ramboll)

Assetjament i inseguretat

Com s’ha indicat abans, la seguretat personal és un dels factors clau en la presa de decisions a l’hora d’optar pel transport públic. Això és especialment cert en el cas de les dones. D’uns anys ençà ha guanyat notorietat la violència, i més específicament l’assetjament sexual, que pateixen moltes dones als espais públics, incloent-hi els mitjans de transport. El problema no és de petites dimensions: segons l’Agència per als Drets Fonamentals de la Unió Europea, fins al 55% de dones de la UE declaren haver patit assetjament sexual al transport públic (dades de 2014). En regions menys desenvolupades, la problemàtica sembla ser encara més greu: per exemple, a Mèxic la xifra de dones que han patit assetjament al transport col·lectiu s’eleva fins al 64%, segons dades d’UN-Women (2020).

Quan el transport públic és insegur per a les dones es produeix un desavantatge que pot derivar en desigualtats socials per raó de gènere. L’assetjament en el transport públic té un gran impacte en la vida quotidiana de les dones, i no només en la professional: pot determinar a la llarga una reducció de llurs aspiracions socials i vitals, condicionar llurs comportaments o maneres de vestir, i també provocar-los pèrdues econòmiques derivades de l’elecció d’altres modalitats de transport que elles perceben com més segures.

L’accés a un transport segur és vital per a posar la feina, l’educació i les oportunitats socials a l’abast de les dones. D’aquí la necessitat de fer esment de campanyes, accions, pràctiques i polítiques implementades per governs, administracions locals o autoritats del transport, a fi de conèixer com s’aborda el fenomen de l’assetjament sexual a diferents indrets i per tant arribar a un transport públic cada cop més segur per a totes les persones usuàries.

Veurem exemples de polítiques actualment existents a Londres, a França i a Bogotà, i de com en aquests indrets s’ha posat la lluita contra l’assetjament a les dones en el centre de l’operació quotidiana dels sistemes de transport.

Londres

Per posar fi als comportaments d’assetjament sexual al sistema de transport del Greater London, l’octubre de 2021 va arrencar a la ciutat una campanya per recordar-nos que l’assetjament sexual és una forma de violència i que, per tant, sota cap circumstància no hauria de ser un fet normalitzat, assimilat ni acceptat.

En aquesta aproximació de tolerància zero envers l’assetjament sexual de les dones al transport públic, les víctimes i els testimonis dels abusos són instats a informar-ne i denunciar-ho, de manera que es puguin adoptar mesures immediates contra els perpetradors. Es parteix de la constatació que l’assetjament al transport públic normalment és poc denunciat, i una de les raons és que el mateix terme assetjament de vegades no es conceptualitza adequadament.

Transport for London (TfL) aborda aquest problema remarcant quines són les actituds i comportaments que constitueixen exemples d’assetjament sexual, de manera que tant les víctimes com els testimonis d’aquesta mena d’accions sàpiguen què és denunciable.

Les actituds definides com a assetjament sexual, així, inclouen assetjament verbal, exhibicionisme, enviament d’imatges de contingut sexual no desitjades, fregaments, tocaments, mirades insistents o captura furtiva d’imatges per sota la roba.

Dos pòsters de la campanya de TfL, sobre exhibicionisme i captura furtiva d’imatges per sota la roba, amb diverses vies per denunciar-ho, també anònimament

La campanya de TfL incorpora personal entrenat i equipat amb càmeres, i fa ús també d’un extens circuit tancat de televisió. En total, s’amplia fins a més de dos mil cinc-cents el nombre d’agents de seguretat (i policies) desplegats per la xarxa de transport londinenca, i fins a cinc-cents el nombre d’empleats de TfL dedicats a tasques de vigilància. A més, s’ha designat personal especialitzat en la investigació dels delictes d’assetjament. D’altra banda, TfL també ha editat fulls informatius sobre les causes per les quals les dones no denuncien els fets, i ha fet públics materials per instruir els circumstants sobre què denunciar i com fer-ho, de manera que assumeixin un paper actiu: es dona així al públic l’oportunitat d’intervenir i de contribuir a fer que el transport públic sigui un lloc segur per a les dones.

La campanya de TfL es duu a terme amb la col·laboració del Rail Delivery Group (RDG, agrupació d’empreses de serveis ferroviaris), de la Policia Britànica del Transport i de la Policia Metropolitana de Londres.

França

Per la seva concreció i la claredat de les seves mesures és bo mencionar el Pla francès de lluita contra l’assetjament sexual de les dones al transport públic, presentat el juliol de l’any 2015 i que s’articulava en dotze mesures agrupades en tres eixos: prevenir, reaccionar i acompanyar.

En el primer apartat, el de la prevenció, el Pla advocava per:

1. Fomentar les visites col·lectives d’usuàries a fi de millorar la seguretat de les dones al transport: es pretenia que les usuàries participessin activament en la formulació de respostes concretes a la inseguretat del transport públic mitjançant l’organització de visites participatives als mitjans de transport perquè coneguessin in situ les estacions, les parades i els vehicles. En aquestes visites les usuàries anaven acompanyades de representants de les empreses de transport i de l’administració local. Les visites tenien per objectiu la identificació de vehicles i entorns poc segurs o que podien ser millorats, per exemple mitjançant la il·luminació, la presència humana o la videovigilància, o els vagons continus pel que fa als vehicles.

2. Campanyes de sensibilització respecte de l’assetjament sexual, com la que efectivament es va llençar la mateixa tardor de 2015, poc després de la presentació del Pla. La campanya es va dur a terme tant mitjançant suports físics (per exemple pòsters) com a través d’Internet, i sobretot parava esment en el caràcter d’infracció penal de l’assetjament, amb un recordatori de les penes a què pot donar lloc. També s’encoratjava els testimonis d’aquesta mena d’episodis perquè adoptessin actituds de solidaritat activa. La campanya, a més, va comportar activitats pedagògiques en escoles i instituts, a càrrec del Ministeri d’Educació.

3. Missatges permanents sobre l’assetjament i la violència sexual en els materials de divulgació de les companyies de transport, com ara en els reglaments d’ús presents en totes les parades i estacions del transport públic.

4. Assaig de la parada sota demanda, en autobusos, en horari nocturn, per escurçar el trajecte que les persones usuàries han de recórrer des que abandonen el vehicle fins a llur destinació final. Les primeres proves d’aquesta mena de pràctiques es van dur a terme en línies d’autobús de la zona metropolitana de Nantes.

5. Integració de la qüestió de l’assetjament sexual en l’activitat administrativa, tant estatal, amb reunions interministerials, com regional i local, mitjançant els treballs dels CLSPD i els CISPD (consells locals o intermunicipals de seguretat i de prevenció de la delinqüència, òrgans d’obligada existència, per llei de 2007, en poblacions o aglomeracions de més de deu mil habitants).

En el segon apartat, el de la reacció, el pla proposava:

6. Millora de l’eficàcia en la comunicació d’incidències, fent que tant el número d’emergència de la SNCF (operador ferroviari nacional) com el de la RATP (transports de l’Illa de França) ampliessin llur àmbit d’actuació per cobrir també els casos d’assetjament sexual als transports. El Pla advocava també per ampliar el servei del número de la SNCF a altres operadors interessats a fer-lo servir, tot i que com a solució idònia instava a implantar un número únic per a tot el territori francès.

7. Possibilitat, per als testimonis d’agressions als transports públics, d’alertar-ne de manera discreta mitjançant missatges SMS, a fi de no veure compromesa la seva pròpia seguretat.

8. Desenvolupament de noves eines digitals, per exemple mitjançant hackathons per crear aplicacions geolocalitzades de comunicació d’incidents.

9. Seguiment continu del fenomen, integrant a les diferents enquestes de seguretat la segregació per sexe de les víctimes, o duent a terme estudis específics sobre la qüestió de la violència envers les dones al transport, per exemple a la RATP i a la SNCF.

I en el tercer apartat, el de l’acompanyament, el Pla proposava:

10. Millores en la formació dels professionals de les companyies de transport, especialment aquells amb tasques de cara al públic. Aquesta formació es duria a terme amb instruments desenvolupats per una comissió interministerial. Altres activitats formatives sobre la matèria també s’haurien de fer arribar a les organitzacions sindicals, a les forces de seguretat i a l’Administració de justícia.

11. Afavoriment de la diversitat home/dona al si de les companyies de transport, en un esforç més cap a la igualtat professional efectiva

12. Lluita contra la difusió de missatges sexistes, per exemple en els elements publicitaris presents als transports públics, sotmesos a aprovació prèvia.

Remeteu-vos al vincle que trobareu més avall per al detall del Pla francès, per exemple en allò referent a les seves implicacions pel que fa a efectius humans i tecnològics destinats a la lluita contra l’assetjament i la violència sexista al transport públic.

Bogotà

A la capital colombiana resten per resoldre els greus problemes d’assetjament sexual al transport col·lectiu: iniciatives com els vehicles segregats exclusius a la xarxa de BRT TransMilenio, o els seients reservats per a dones, s’han mostrat ineficaces i han estat cancel·lades. A més de no haver estat reeixides, aquesta mena de pràctiques no fan sinó normalitzar l’assetjament i considerar-lo com quelcom d’inevitable.

Sí que es percep però un cert avenç pel que fa al transport públic individual: els taxis.

El març d’enguany va començar a funcionar a la ciutat una escola per a la prevenció de la violència sexual en aquesta mena de transport.

Aquesta iniciativa és fruit dels esforços conjunts de la Secretaria de Districte de la Dona, UN-Women Colombia i de l’aplicació Taxis Libres, i s’emmarca dins el programa global de ciutats segures per a dones i nenes d’UN-Women, una iniciativa que agrupa una quarantena de ciutats d’arreu del món i que persegueix coordinar el sector públic i privat en la consecució d’espais urbans segurs i adaptats a les necessitats de les dones.

L’escola ha format conductors i conductores que, mitjançant classes virtuals, han après, al llarg de tres mesos, sobre les masculinitat no-violentes i corresponsables, així com sobre l’atenció als clients amb un enfocament de gènere, les pautes bàsiques per a l’atenció i la prevenció de la violència sexista a l’espai urbà i al transport públic, i els protocols elementals que cal seguir en aquests casos.

Una conductora de taxi de Bogotà

Com a resultat del curs, de les més de quatre-centes cinquanta persones inscrites, cent quaranta han aconseguit la seva certificació, en forma de segell identificador, que serveix perquè les usuàries potencials dels taxis de la capital colombiana puguin reconèixer ràpidament si la persona conductora disposa de capacitació en igualtat de gènere –i si, per tant, pot oferir un servei segur i de confiança.

Foto

Lliurament dels segells de certificació en igualtat de gènere, el passat 31 d’agost. En l’acte es va ressaltar la importància d’aquesta mena d’activitats formatives com a contribució a la transformació social i a la tolerància zero envers la violència masclista

Països en vies de desenvolupament

L’Agència Estatunidenca per al Desenvolupament Internacional (US-AID) va publicar l’any 2020 un informe sobre l’estat de la qüestió de la violència exercida contra les dones en el transport públic en els països en vies de desenvolupament.

Partint d’un buidatge exhaustiu d ela literatura existent en aquesta matèria, l’obra s’explora les modalitats i patrons de mobilitat femenina, els tipus de violència i abusos que s’hi solen produir, i les implicacions que tenen per al benestar psicològic, social i econòmic de les dones.

Finalment, ofereix suggeriments per avançar cap a una resposta integrada a aquesta mena de problemes, i proporciona recomanacions orientades principalment a la mateixa US-AID per a l’elaboració de programes i polítiques en aquest camp.

Els principals missatges que es desprenen de l’informe són que el transport públic és, després de l’espai públic, l’entorn on més freqüentment es produeixen episodis d’assetjament sexual; que els sistemes de transport públics no estan dissenyats per satisfer les necessitats de les dones, que tenen patrons de mobilitat més complexos que no pas els homes; que sovint, especialment en certes zones del món, manquen dades completes i fiables sobre la violència per raó de gènere al transport públic, que per tant segurament és infravalorada.

Algunes de les modalitats d’assetjament sexual contra les dones als espais públics, inclosos els transports

Fetes aquestes constatacions, l’informe passa a avaluar la situació concreta en diferents ciutats, entre les quals Delhi, Karachi, Bakú, Lima, Buenos Aires o Santiago de Xile, oferint percentatges de victimització femenina en el transport públic, segons diferents fonts documentals.

Després es fa un esbós de les diferents menes d’assetjament sexual: verbal, no verbal i corporal (l’expressió màxima del qual serien l’assalt sexual i la violació).

A continuació, es fa esment dels llocs on sol tenir lloc l’assetjament, i sol haver-hi una certa uniformitat en les fonts en el fet que és més prevalent en transports col·lectius, i sobretot en l’accés. Pel que fa als transport públic individual, sembla que la incidència és mes baixa, atès que aquests vehicles solen portar de manera visible la identificació del conductor.

També s’ofereix un resum del perfil habitual dels perpetradors, que en el transport col·lectiu solen ser homes joves i companys de viatge –més que no pas conductors o empleats de la companyia de què es tracti.

Prossegueix l’informe amb una enumeració de les conseqüències que té per a les dones l’assetjament als sistemes de transport en termes d’accés a l’educació, al mercat d treball o les activitats socials i recreatives.

Ja a la segona part, l’obra esmenta algunes de les possibles maneres de reduir la incidència de la violència de gènere al transport, entre es quals el disseny dels espais, els vehicles i ubicacions segregats o les mesures tecnològiques, cadascun d’aquest mètodes amb els seus propis reptes.

L’informe es clou amb un seguit de recomanacions a aplicar per US-AID en el disseny de programes i polítiques orientades a fer del transport públic un lloc segur per a les dones. Entre altres accions, convé que augmenti de manera notable la presència de dones en el mercat de treball del sector dels transports, inclosos els llocs directius; també cal donar-los veu en el disseny d’infraestructures de transport; i l’atenció a les dones víctimes d’assetjament sexual o violència per raó de gènere ha de ser multidisciplinària, ateses les diferents menes de conseqüències que aquests incidents els poden provocar.

Podreu consultar l’informe complet seguint el vincle de més avall.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Gender and (Smart) Mobility [PDF], Transport for London (TfL), Sécurité des femmes dans les transports en commun [PDF],Alcaldia de Bogotà (escola de taxistes), Alcaldia de Bogotà (escola de taxistes) [vídeo], Alcaldia de Bogotà (certificació d’igualtat de gènere), Gender-Based Violence on Public Transportation: A Review of Evidence and Existing Solutions [PDF].