(Tag: Visual edit) |
(Tag: Visual edit) |
||
Line 44: | Line 44: | ||
− | [[ | + | [[File:Smartcat2.jpg|left|thumb]] |
Una de les diverses aplicacions dels visors és poder fer l’avaluació dels impactes de les catàstrofes climàtiques a les produccions agrícoles, per tal d’atorgar ajuts econòmics destinats a compensar les pèrdues. | Una de les diverses aplicacions dels visors és poder fer l’avaluació dels impactes de les catàstrofes climàtiques a les produccions agrícoles, per tal d’atorgar ajuts econòmics destinats a compensar les pèrdues. | ||
Revision as of 11:37, 19 September 2022
El 15 de setembre de 2022 es va fer la sessió telemàtica de presentació de la 12a edició del SmartCatalonia Challenge. Aquesta edició s’adreça a reptes plantejats per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) alineats amb l’Estratègia NewSpace, promoguda pel Departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori (DVPDT). Se’n pot veure la gravació aquí.
Al llarg de la jornada es va explicar el funcionament del concurs i posteriorment els diferents responsables de l’ICGC van exposar en detall els tres reptes concrets que es llancen a startups o empreses del sector New Space.
Contents
- 1 Introducció
- 2 Repte 1. Millorar l’estudi de la línia del litoral català mitjançant tecnologia d’observació de la Terra
- 3 Repte 2. Avaluació i control de l’impacte de catàstrofes en produccions agrícoles mitjançant tecnologia d’observació de la terra
- 4 Repte 3. Monitorització i control de sequera en pastures mitjançant tecnologia d’observació de la terra
- 5 Més informació
- 6 Autors
Introducció
La jornada va començar amb una benvinguda institucional a càrrec del Sr. Daniel Marco, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya i del Sr. Julià Talaya, subdirector general de Geodèsia i Cartografia de l’ICGC.
El Sr. Roger Martínez, de la Fundació i2CAT, va presentar la iniciativa SmartCatalonia Challenge. Es tracta d’una competició que promociona la innovació oberta per tal de resoldre reptes territorials a Catalunya. Està promoguda per la Secretaria de Polítiques Digitals i té com a objectiu principal involucrar les startups, petites i mitjanes empreses en la creació de solucions tecnològiques per als reptes que plantegen les entitats del nostre país a l'actualitat.
Repte 1. Millorar l’estudi de la línia del litoral català mitjançant tecnologia d’observació de la Terra
El Sr. Vicenç Palà, cap d’Unitat d’Aplicacions de Teledetecció a l’ICGC, i el Sr. Marc Catasús, coordinador d’Inspecció de Costes del Servei del Litoral del DVPDT van presentar el repte 1.
Des del 2007, l’ICGC realitza vols periòdics i extraordinaris lligats a esdeveniments puntuals per conèixer la línia de costa i l’estat del litoral. El processament de les dades obtingudes d’aquests vols dona lloc a informació molt útil pel Servei del Litoral per fer estudis i avaluacions del litoral (en especial de les platges), prendre decisions sobre la seva ocupació i fer recomanacions d’accions ambientals que en millorin la resistència i la resiliència.
També, des d’aquest any, l’ICGC està treballant en el projecte SIDL (Servei d’Informació Dinàmic del Litoral), un visor de mapes que centralitza el coneixement geolocalitzat del litoral, per tal de monitoritzar l’evolució costanera.
D’una altra banda, el Servei del Litoral te la necessitat de conèixer l’estat de les zones costaneres amb una major freqüència de dades que els permeti:
- Fer estudis històrics i predictius de l’evolució de les platges
- Detectar l’evolució de canvis
- Millorar els models de reservori de sorra que realimenten les platges
Així doncs, aquest repte fa una crida a trobar solucions enfocades en:
- Augmentar la freqüència d’informació sobre l’estat de línia del litoral amb imatges satel·litàries. Aquesta freqüència ha de millorar a l’actual que és d’una monitorització
- Millorar la batimetria augmentant la seva resolució temporal.
- Augmentar les dades sobre línia del litoral per tal de poder realitzar un estudi històric de l’evolució de la línia del litoral.
- Facilitar les imatges i les dades en un format manipulable i vectoritzat, que permeti fer una anàlisi de la línia com si fos una entitat gràfica i creuar-la amb altres dades de geoinformació de ambiental.
- Trobar arquitectures que permetin una extracció el més automàtica possible, sense artefactes, a partir de dades obertes satèl·lit d’observació de la Terra, per millorar la resolució temporal i latència en obtenir una línia o definició, nova si cal, de la part emergida i submergida.
Repte 2. Avaluació i control de l’impacte de catàstrofes en produccions agrícoles mitjançant tecnologia d’observació de la terra
El Sr. Fernando Pérez, cap d’Unitat de Desenvolupament, Fotogrametria i Teledetecció a l’ICGC, i el Sr. Andrés Fernández, coordinador tècnic de la Secretaria d’Agenda Rural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) van presentar el repte 2.
Quan es produeixen fenòmens meteorològics extrems, l’ICGC realitza vols i obté mesures amb sensors fotogramètrics d’alta resolució i a partir de les imatges dels satèl·lits Sentinel1 i 2. La informació obtinguda es pot consultar mitjançant una sèrie de visors que l’ICGC ha desenvolupat, com el d’afectacions del litoral, el de les riuades i el dels incendis forestals, que permeten comparar les imatges prèvies amb les posteriors a la catàstrofe.
Una de les diverses aplicacions dels visors és poder fer l’avaluació dels impactes de les catàstrofes climàtiques a les produccions agrícoles, per tal d’atorgar ajuts econòmics destinats a compensar les pèrdues.
Aquest repte fa una crida a trobar solucions enfocades en:
- Millorar la identificació de les superfícies dels conreus afectats per esdeveniments meteorològics adversos.
- Identificar el grau d’afectació sobre els cultius, collites i/o sòl.
- Aportar informació que permeti avaluar els efectes sobre la producció actual i potencial.
- Donada la gran varietat de fenòmens extrems que poden afectar l’agricultura, el repte se centrarà en el de les glaçades.
Repte 3. Monitorització i control de sequera en pastures mitjançant tecnologia d’observació de la terra
El Sr. Jordi Corbera, cap de l’Àrea d’Observació de la Terra a l’ICGC, i la Sra. Pilar Ricart, cap del Servei d'Ajuts a la Sostenibilitat Agrària de la Secretaria d’Agenda Rural del DACC, van presentar el repte 3.
L’ICGC disposa de diversos projectes actius per a la monitorització de diferents classes de coberta del territori, com:
- El visor agroforestal per a l’anàlisi de diversos tipus de vegetació (NDVI, MSAVI). https://visors.icgc.cat/i3/
- El projecte FIRE-RES per a la monitorització i resiliència dels boscos front als incendis forestals. https://www.icgc.cat/ca/Innovacio/Projectes-R-D-i/FIRE-RES-Territoris-resistents-al-foc
- INNOTEC-EOSMS, projecte amb Opencosmos i i2CAT per tal de detectar alertes o anomalies i la gestió de l’aigua a partir de la imatgeria satèl·lit. dels conreus. https://www.icgc.cat/ca/Innovacio/Projectes-R-D-i/INNOTEC-EOSMS
Visor agroforestal de l’ICGC
La sequera en les pastures del sector agrícola és una situació que pot afectar directament a la producció dels agricultors i ramaders. L’accés a informació actualitzada i que aporti valor afegit per a la gestió de la sequera en pastures té marge de millora. Així doncs, aquest repte fa una crida a trobar solucions tecnològiques que facilitin la monitorització i presa de decisions envers les potencials afectacions de la sequera i altres fenòmens climàtics sobre les pastures, a través de l’anàlisi d’imatges satèl·lit enfocades en:
- Identificar els nivells de sequera en pastures amb una freqüència setmanal.
- Facilitar una eina de consulta de l’estat de sequera oberta a agricultors.
- Aportar informació que permeti alertar de potencials situacions extremes pels conreus.
Per acabar, l’acte es va tancar amb un recordatori de les properes passes a seguir pels que estiguin interessats a participar en els challenges exposats, a càrrec del Sr. Roger Martínez, innovation manager a la Fundació i2CAT.
Més informació
Autors
Redactat per: Júlia Rubert i Tayà i Cristina Gil Riba
Per saber-ne més: Vicenç Palà, Fernando Pérez, Anna Tardà, Jordi Corbera i Marc Catasús (DVPDT)