Draft Echave-Sustaeta 766915043

Presentem tot seguit una actuació francesa per descontaminar els sòls i les aigües, i recuperar-ne els metalls, per mitjà de plantes invasores.

Claude Grison, ChimEco i BioInspir

Claude Grison és la fundadora i directora del laboratori ChimEco, una companyia francesa especialitzada en la descontaminació de sòls i aigües. El mes de juny d’enguany va rebre un dels premis a l’inventor europeu de l’any que atorga l’Oficina Europea de Patents, en la categoria de recerca.

A més de descontaminar sòls i aigües, el mètode de Claude Grison permet de recuperar-ne els metalls per emprar-los posteriorment en la fabricació d’enzims ecològics per a la producció de noves substàncies químiques, farmacèutiques i cosmètiques –les línies d’actuació de la companyia BioInspir, també fundada per Grison.

Per tancar el cercle, cal assenyalar que amb aquest sistema es pot lluitar també, en certa mesura, contra la proliferació excessiva d’espècies vegetals invasores.

Tot plegat reposa sobre l’ecologia de Ludwigia peploides: aquesta planta aquàtica originària d’Amèrica del Sud va ser introduïda a França el segle xix, i ràpidament va colonitzar rius, canals i estanys del sud del país. Constitueix un perill per a la bona salut dels ecosistemes aquàtics ja que és capaç de cobrir grans superfícies d’aigua privant així les altres espècies de la llum solar. El seu ràpid creixement i proliferació es deuen a un sistema d’arrels molt desenvolupat i amb gran capacitat d’absorció de nutrients. Val a dir, la planta també absorbeix grans quantitats de metalls presents a les aigües.

A l’esquerra, una estesa de la planta aquàtica Ludwigia peploides, invasora, i que posa en perill alguns ecosistemes fluvials del sud de França; a la dreta, el sistema radical de la planta, responsable de la seva gran capacitat d’absorció i, per tat, de la seva ràpida proliferació (© Cyril Frésillon, ChimEco, CNRS Photothèque)

El mètode de Grison comença per recol·lectar la Ludwigia peploides (unes deu tones per any), assecar-la i triturar-la.

Claude Grison, examinant la Ludwigia peploides dessecada (© Cyril Frésillon, ChimEco, CNRS Photothèque)

La pols que en resulta segueix presentant capacitat de bioabsorció, i es pot emprar per exemple per omplir columnes filtrants per on fer passar aigua a fi d’extreure’n els metalls (zenc, arsènic, ferro... ) i altres contaminants.

Descontaminació per biofiltració amb Ludwigia peploides de les aigües de l’Orbiel, un petit riu dels departaments del Tarn i de l’Aude) (© Cyril Frésillon, ChimEco, CNRS Photothèque)

Després del seu ús, els filtres són retornats als laboratoris de la companyia per mesurar-hi mitjançant espectrometria les concentracions de metalls assolides. Es pretén a més que aquests filtres trobin una nova utilitat: esdevenen ecocatalitzdors (llur caràcter ecològic provinent del fet que no s’obtenen a partir d’activitats mineres) per a l’acceleració de les reaccions necessàries per a la síntesi de noves molècules útils per a les indústries química, farmacèutica i cosmètica.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: ChimEco, BioInspir, CNRS – Le Journal