Torre Ramon 2014d

• Presentació "Impactes del canvi climàtic sobre els recursos naturals"
• Projectes desenvolupats pel CREAF
• LIDAR-Carbostock
• "Atmosfera i ecosistemes"
• Projecte Xarxa Pluja Àcida
• "Ecologia del paisatge i ordenació del territori"
• Anàlisi en el canvi de les cobertes del sòl
• Estudis del CREAF
• Exemple d'aplicació
• Interoperabilitat
• Autors

Presentació "Impactes del canvi climàtic sobre els recursos naturals"

Jordi Vayreda,  amb la presentació “Impactes del canvi climàtic sobre els recursos naturals”, va establir algunes de les directrius a considerar en la gestió forestal basades en raonaments com ara:

Com que els boscos europeus amb més riquesa d’espècies són més productius (la productivitat dels boscos mixtos és 24% superior als dels boscos amb una única espècie), els plans de gestió haurien d’incorporar la funció de la biodiversitat per augmentar el segrest de carboni.

La Mediterrània està passant per grans episodis de sequera que poden provocar la defoliació dels boscos. Els efectes de la gestió milloren el creixement dels arbres fins i tot amb un augment de la sequera, però aquests efectes es redueixen amb el pas del temps.

Pel que fa a l’ecologia del foc, la història importa, el tipus d’ús anterior determina clarament la capacitat de recuperació postincendi.

Projectes desenvolupats pel CREAF

Alguns del projectes que ha desenvolupat el CREAF i que tenen molta relació amb els eixos temàtics departamentals són:

L’aplicació DEBOSCAT fa el monitoratge de l’estat dels boscos de Catalunya.

GOTILWA+ un model mecanístic per simular el creixement dels boscos.

C-Bosc: projecció dels estocs i de la capacitat d’embornal de carboni dels boscos a Catalunya fins al 2050.  A hores d’ara necessitaríem onze vegades més de superfície arbrada per compensar tot el CO₂  que s’emet a Catalunya.

Elaboració del catàleg de boscos singulars a Catalunya, dels quals un 48.3% tenen més de 200 anys.

CanviBosc, en cooperació amb l’OCCC, és una síntesi bibliogràfica d’articles científics sobre els impactes observats del canvi climàtic (la sequera, les plagues, els incendis forestals) en les principals espècies arbòries. Aquesta síntesi també servirà per localitzar els buits d’informació.

LIDAR-Carbostock

LiDAR-Carbostock, juntament amb l’ICGC per millorar el coneixement del patrimoni forestal a escala local.

"Atmosfera i ecosistemes"

Anna Àvila. Atmosfera i ecosistemes

A la Mediterrània conflueixen contaminants procedents de l’Atlàntic, del centre d’Europa i del nord d’Àfrica depenent dels patrons de circulació dels vents i de la quantitat de precipitacions. D’entre tots aquests contaminants, les substàncies que acidifiquen el medi natural són els sulfats orgànics SO₄^-2  ,els hidrogenions H⁺ i nitrats (NO₃) aquest darrer a més d’acidificar, eutrofitza.

A Catalunya el nivells de sulfats i hidrogenions han disminuït però els de nitrats han augmentat des del anys 80 fins ara. Encara calen estudis sobre la deposició seca de nutrients com ara el nitrogen.

 

Projecte Xarxa Pluja Àcida

La col·laboració amb el DTES en aquest àmbit ja es du a terme des del 1996 en el projecte Xarxa Pluja Àcida (XPA), que coordina el CREAF. L’XPA ha servit per validar models europeus i ja indica àrees afectades per la contaminació.

 En diferents treballs s’ha demostrat que la pols africana és un antídot a l’acidificació i una font de nutrients i de partícules biològiques.

El CREAF també ha observat els efectes de l’ozó en la vegetació d’acord amb l’observació de la defoliació i la mortalitat en el pi negre als Pirineus, que es relaciona amb les concentracions d’ozó i una elevada disponibilitat hídrica. La Mediterrània és un punt calent de formació d'ozó, és la zona d'Europa on se’n forma més quantitat.

Altres elements, com són els compostos orgànics volàtils biogènics (COV), tenen efectes sobre la termotolerància de les plantes. Segons el CREAF, els COV tenen un paper molt complex d’autoprotecció i en les interaccions entre planta-planta i planta-animal, del qual encara se’n sap molt poc: defensa directa e indirecta, foragitar herbívors i autocuració de ferides.

Eduard Pla Recursos hídrics: aigua i canvi global. És una línia que el CREAF va engegar l’any 2008 per avaluar les vulnerabilitats territorials en la disponibilitat de l’aigua i el disseny de mesures d’adaptació.

El projecte ACCUA ha avaluat el cicle de l’aigua, incloent el paper dels ecosistemes naturals, i ha dissenyat  mesures d’adaptació a un futur més àrid.

 

"Ecologia del paisatge i ordenació del territori"

Joan  Pino. Ecologia del paisatge i ordenació de territori.

El CREAF tracta de manera sistemàtica qualsevol conjunt de dades per poder analitzar patrons i processos en paisatges i regions. Alguns exemples desenvolupats pel CREAF són:

• Servidors amb mapes de cobertes del sòl de Catalunya (1993, 2000, 2005,2009)
• Sistema d’informació sobre l’ocupació del sòl a Espanya (SIOSE) (2005,2009)
• CORINE Land Cover Map (2006)
•  Mapa de cobertes del sòl de 1956 de la Província de Barcelona (MCS56_B)
• SatCat Servidors d’imatges satèl·lit

  El CREAF també desenvolupa sistemes d’informació ambiental (SIA) com són:

SIPAN, sistema d’informació del patrimoni natural de Catalunya.

EXOCAT, SI-EXOAQUA: SIA sobre espècies exòtiques a Catalunya.

 

Anàlisi en el canvi de les cobertes del sòl

Els resultats poden portar-nos a diferents anàlisis:

 

• Anàlisis en el canvi de les cobertes del sòl, com és el cas dels conreus a la província de Barcelona.

Estudis del CREAF

• Anàlisi espai-temps de les cobertes del sòl i l'estrès de la vegetació a la península Ibèrica (1975-2025): DinaCliVe.

  Pel que fa al paisatge, la biodiversitat i els serveis ecosistèmics el CREAf també fa estudis sobre els aspectes següents:

• canvis als hàbitats naturals al delta del Llobregat,
• pressions sobre la biodiversitat,
• fragmentació de pastures (quan un territori es fragmenta provoca extincions d'espècies a llarg termini, aquest fenomen invisible s'anomena 'deute d'extinció’),
• els boscos nous (aforestació) on es poden implantar espècies rares (hi ha més invasions biològiques en els hàbitats degradats) i
• fixació de C segons l’ús històric del bosc.

  Que es tradueixen en projectes com ara: avaluació de les xarxes ecològiques segons els índexs de connectivitat, fragmentació del paisatge per infraestructures de transport i l’anàlisi ambiental i estratègica de plans i programes.

   

Xavier Pons (Grumets)

Fa una resum de la trajectòria del SIG MiraMon des del 1994, quan va néixer amb la voluntat de resoldre la visualització i el tractament d’imatges de teledetecció i la visualització de l’Inventari ecològic i forestal i del Mapa de cobertes del sòl.

A hores d’ara cal destacar les característiques següents:

• ús eficient de recursos i alta precisió en els càlculs,
• accés a grans bases de dades (Oracle, SDE),
• metadades subjectes a estàndards en què es reflecteix l’encadenament de processos i paràmetres.

Exemple d'aplicació

Un exemple d’aplicació ha estat en el seguiment de regadius amb l’ACA: consum d’aigua per conreus, evaportranspiració, etc.

 

Interoperabilitat

Un tret important, és l’elevada interoperabilitat, per exemple amb el cadastre dins de MiraMon:

Autors

Redactat per: Margarita Torre Alcoceba. Per saber-ne més: Anna Ramon