(Created page with " '''Seguiment de la restauració de molleres i de la implantació de diverses espècies d'esfagnes (Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici). M2020''' '''Autors...")
 
 
(One intermediate revision by one other user not shown)
Line 1: Line 1:
 +
<nowiki>#</nowiki>M2020
  
 
+
==Direcció de projecte==
'''Seguiment de la restauració de molleres i de la implantació de diverses espècies d'esfagnes (Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici). M2020'''
 
 
 
'''Autors'''
 
 
 
Jrt i Clara Racionero
 
 
 
==Direcció de projecte ==
 
  
 
Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
 
Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Line 23: Line 17:
  
 
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: [http://www.lifelimnopirineus.eu/ca/ambients/punts-actuacio/molleres-de-la-font-grossa-despot http://www.lifelimnopirineus.eu/ca/ambients/punts-actuacio/molleres-de-la-font-grossa-despot]</span></div>
+
<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: http://www.lifelimnopirineus.eu/ca/ambients/punts-actuacio/molleres-de-la-font-grossa-despot</span></div>
  
<span id='_GoBack'></span>
+
<span id="_GoBack"></span>
  
 
Cada any posterior, inclòs el 2020, s'ha fet el seguiment d’aquestes mostres a primavera i tardor i s’ha avaluat la supervivència, el creixement vertical i l’expansió horitzontal. Per avaluar l'àrea s’ha utilitzat un programa de tractament d'imatges. Paral·lelament al seguiment dels esfagnes introduïts en la restauració, el 2020 s’ha registrat també el nivell d'aigua de Font Grossa i de l'estany Trescuro de Dalt per mitjà de dos sensors de pressió col·locats en tubs perforats instal·lats dins de l'aigua, en un lloc proper a la riba. Les dades informen de la dinàmica hidrològica general, i també de les pujades sobtades ocasionades per esdeveniments naturals o per la gestió de l’aigua per part de la indústria hidroelèctrica a la part alta de la conca de la vall de Peguera.
 
Cada any posterior, inclòs el 2020, s'ha fet el seguiment d’aquestes mostres a primavera i tardor i s’ha avaluat la supervivència, el creixement vertical i l’expansió horitzontal. Per avaluar l'àrea s’ha utilitzat un programa de tractament d'imatges. Paral·lelament al seguiment dels esfagnes introduïts en la restauració, el 2020 s’ha registrat també el nivell d'aigua de Font Grossa i de l'estany Trescuro de Dalt per mitjà de dos sensors de pressió col·locats en tubs perforats instal·lats dins de l'aigua, en un lloc proper a la riba. Les dades informen de la dinàmica hidrològica general, i també de les pujades sobtades ocasionades per esdeveniments naturals o per la gestió de l’aigua per part de la indústria hidroelèctrica a la part alta de la conca de la vall de Peguera.
  
Aquest projecte dóna continuïtat a algunes de les línies d'actuació del projecte Interreg POCTEFA GREEN ([https://www.green-biodiv.eu/ https://www.green-biodiv.eu/]).
+
Aquest projecte dóna continuïtat a algunes de les línies d'actuació del projecte Interreg POCTEFA GREEN (https://www.green-biodiv.eu/).
 
 
'''Finalitat de l'acció'''
 
  
 +
==Finalitat de l'acció==
 
Avaluar l'èxit de la restauració de molleres i la implantació d'esfagnes (briòfits) mitjançant el seguiment de diversos paràmetres biòtics i abiòtics (nivell d'aigua).
 
Avaluar l'èxit de la restauració de molleres i la implantació d'esfagnes (briòfits) mitjançant el seguiment de diversos paràmetres biòtics i abiòtics (nivell d'aigua).
  
'''Novetats que aporta l'acció'''
+
==Novetats que aporta l'acció==
 
 
 
Seguiment detallat de la restauració de molleres (hàbitats d'interès comunitari) i de la implantació dels esfagnes (briòfits) usats en la restauració.
 
Seguiment detallat de la restauració de molleres (hàbitats d'interès comunitari) i de la implantació dels esfagnes (briòfits) usats en la restauració.
  
Line 43: Line 35:
 
Seguiment detallat de la restauració d'un hàbitat per valorar l'efectivitat de la metodologia emprada i poder realitzar una gestió adaptativa. Ús d'un programa de tractament d'imatges per avaluar paràmetres biòtics.
 
Seguiment detallat de la restauració d'un hàbitat per valorar l'efectivitat de la metodologia emprada i poder realitzar una gestió adaptativa. Ús d'un programa de tractament d'imatges per avaluar paràmetres biòtics.
  
==Per saber-ne més ==
+
==Per saber-ne més==
 
 
[mailto:clara.racionero@gencat.cat Clara Racionero]
 
 
 
==Eixos temàtics de medi ambient i sostenibilitat==
 
 
 
1. Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible
 
 
 
1.1. Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica del medi
 
 
 
1.2. Gestió de la demanda i dels recursos hídrics
 
 
 
1.3. Millora de la qualitat de les aigües
 
 
 
1.4. Modernització dels regadius
 
 
 
<span id='OLE_LINK3'></span><span id='OLE_LINK4'></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">2. Qualitat de l’aire i salut</span>
 
 
 
2.1. Contaminació atmosfèrica i protecció de l’ambient atmosfèric
 
 
 
2.2. Exposició i riscos
 
 
 
2.3. Models de pronòstic de la contaminació
 
 
 
3. Producció i consum sostenible
 
 
 
3.1. Sistemes de gestió ambiental
 
 
 
3.2. Ecoetiquetage i distintius de qualitat ambiental
 
 
 
3.3. Ecodisseny i compra pública ambientalitzada
 
 
 
3.4. Prevenció i control integrats de la contaminació
 
 
 
3.5. Substàncies químiques
 
 
 
4. Educació per a la sostenibilitat
 
 
 
4.1. Creació del sistema d’informació ambiental de Catalunya
 
 
 
4.2. Metodologies per a la incorporació de la sostenibilitat en la pràctica docent
 
 
 
4.3. Metodologies d’avaluació dels programes d’educació per a la sostenibilitat
 
 
 
4.4. Caracterització del tercer sector ambiental
 
 
 
5. Meteorologia
 
 
 
5.1. Modelització climàtica
 
 
 
5.2. Millora dels processos per a incrementar el control de qualitat de dades meteorològiques
 
 
 
5.3. Climatologia de la intensitat de precipitació
 
 
 
5.4. Estimació de la precipitació a partir de radar i pluviòmetres
 
 
 
5.5. Millora de la qualitat de la predicció
 
 
 
5.6. Climatologia de llamps
 
 
 
5.7. Meteorologia d'escala local
 
 
 
6. Prevenció, minimització i tractament de residus
 
 
 
6.1. Desenvolupament d’eines d’anàlisi i d’identificació
 
 
 
6.2. Valorització de residus no aprofitables com a subproductes
 
 
 
6.3. Recollida i tractament de residus
 
 
 
6.4. Valorització de materials
 
 
 
6.5. Optimització dels processos de tractament de residus
 
 
 
7. Conservació i ús sostenible del sòl
 
 
 
7.1. Obtenció de fertilitzants orgànics de qualitat a partir de residus
 
 
 
7.2. Restauració de sòls degradats
 
 
 
7.3. Avaluació de la qualitat del sòl
 
 
 
8. Planificació de la biodiversitat i del patrimoni natural
 
 
 
8.1. Tendències de la biodiversitat a Catalunya
 
 
 
8.2. Nous actors de la conservació
 
 
 
8.3. Nous objectes de conservació
 
 
 
9. Canvi climàtic i energia
 
 
 
9.1. Mitigació
 
 
 
9.2 Adaptació
 
 
 
==Instrumentals==
 
 
 
1. Observació territorial, ambiental i climatològica
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1.1. Generació de geoinformació de referència</span>
 
 
 
1.2. Observació dinàmica
 
 
 
1.3. Observació sistematitzada de l’impacte de plans i projectes
 
 
 
1.4. Observació meteorològica
 
 
 
1.5. Recopilació de dades meteorològiques històriques de Catalunya
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1.1. Observació i recopilació de dades històriques en relació a paràmetres hidrològics.</span>
 
 
 
2. Previsió (informació de referència sobre el futur)
 
 
 
2.1. Necessitats de sòl
 
 
 
2.2. Demanda de mobilitat de persones i de moviment de mercaderies
 
 
 
2.3. Medi ambient i sostenibilitat
 
 
 
2.4. Vulnerabilitat territorial
 
 
 
2.5. Sistemes avançats de previsió
 
 
 
2.6.  Prediccions meteorològiques
 
 
 
2.7.  Regionalitzacions dels escenaris climàtics i dels escenaris hidrològics.
 
 
 
3. Tècniques de disseny, construcció i manteniment d’infraestructures
 
 
 
3.1. Auscultació geotècnica
 
 
 
3.2. Nous materials i sistemes auxiliars
 
 
 
3.3. Infraestructures singulars
 
 
 
3.4. Infraestructures en entorns sensibles
 
 
 
3.5. Infraestructures relatives al cicle integral de l’aigua
 
 
 
3.6.  Infraestructures relatives a la gestió i tractament de residus.
 
 
 
4. Noves tecnologies i nous serveis de suport
 
 
 
4.1. Serveis basats en la localització
 
 
 
4.2. Observació i mesura territorial
 
 
 
4.3. Representació de dades
 
 
 
4.4. Indicadors de mobilitat
 
 
 
4.5. Comunicació amb l’usuari
 
 
 
4.6. Ajut a la conducció de vehiclesSistemes de suport a la construcció d’infraestructures
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">4.7. Sistemes d’informació per a la gestió</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">4.8. Indicadors ambientals</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">4.9. Sistemes d’informació ambiental</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">4.10. Aplicacions de les xarxes socials</span>
 
 
 
5. Aspectes jurídics i institucionals
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.1 Avaluació de la legislació vigent </span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.2 Legislació comparada</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.3 Cooperació entre ens</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.4 Arquitectura institucional</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.5 Instruments i mecanismes contractuals</span>
 
 
 
'''3.''' Transferència
 
 
 
6.1. Mecanismes de transferència del coneixement de la recerca i la innovació
 
 
 
==Transversals==
 
 
 
1. Planificació i projectació
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1.1. Planificació estratègica d’àmbits territorials específics i en matèria ambiental</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1.2. Projectes territorials i ambientals.</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1.3. Noves figures de plans i projectes</span>
 
 
 
2. Anàlisi economicofinancera i instruments econòmics (finançament i tarifació)
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">2.1. Models de finançament del transport públic.</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">2.2. Models de finançament d’infraestructures singulars</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">2.3. Tarifació per ús d’infraestructura viària o ferroviària (cànon).</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">2.4. Tarifació variable de la mobilitat</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">2.5. Taxes portuàries i aeroportuàries </span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">2.6. Instruments econòmics en relació a la gestió ambiental i la conservació de la biodiversitat</span>
 
 
 
3. Nous mètodes i criteris d’avaluació
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">3.1. Avaluació socioeconòmica de plans i projectes</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">''3.2. ''Avaluació estratègica territorial</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">''3.3. ''Avaluació ambiental</span>
 
 
 
4. Governança
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">4.1. Processos de coordinació institucional sobre plans i projectes i altres actuacions del departament </span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">4.2. Disseny participatiu</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">4.3. Difusió d’informació i comunicació de plans i projectes i d’altres actuacions del departament</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">4.4. Sistemes de suport a la presa de decisions </span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">4.5. Mecanismes col·laboratius </span>
 
 
 
5. Aspectes socials i culturals – dimensió social
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.1. Dimensió social de la mobilitat. </span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.2. Accidents</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.3. Comportament social vinculat al territori i al medi ambient</span>
 
 
 
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.4. Impacte social</span>
 
  
:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.5. Dimensió social de la sostenibilitat </span>
+
[mailto:clara.racionero@gencat.cat Clara Racionero]<span id="OLE_LINK3"></span><span id="OLE_LINK4"></span>

Latest revision as of 10:58, 28 July 2022

#M2020

Direcció de projecte

Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Període

Gener-desembre 2020

Descripció

Els estius de 2017 i 2018 es varen restaurar molleres de la bassa de la Font Grossa a Espot, implantant petits flocs de quatre espècies d'esfagnes, dues (Sphagnum magellanicum i S. capillifolium) per formar l'hàbitat d'interès comunitari (HIC) 7110*, i dues (Sphagnum teres i S. subsecundum), entre la població ja instal·lada de Carex rostrata, com a part de l’hàbitat 7140. En aquest darrer cas es va fer un disseny de restauració posant mostres en tres nivells diferents d’inundació, per testar quina era la millor opció i també assegurar més variabilitat de condicions que permetessin més èxit en la restauració.

Error creating thumbnail: File missing

Cada any posterior, inclòs el 2020, s'ha fet el seguiment d’aquestes mostres a primavera i tardor i s’ha avaluat la supervivència, el creixement vertical i l’expansió horitzontal. Per avaluar l'àrea s’ha utilitzat un programa de tractament d'imatges. Paral·lelament al seguiment dels esfagnes introduïts en la restauració, el 2020 s’ha registrat també el nivell d'aigua de Font Grossa i de l'estany Trescuro de Dalt per mitjà de dos sensors de pressió col·locats en tubs perforats instal·lats dins de l'aigua, en un lloc proper a la riba. Les dades informen de la dinàmica hidrològica general, i també de les pujades sobtades ocasionades per esdeveniments naturals o per la gestió de l’aigua per part de la indústria hidroelèctrica a la part alta de la conca de la vall de Peguera.

Aquest projecte dóna continuïtat a algunes de les línies d'actuació del projecte Interreg POCTEFA GREEN (https://www.green-biodiv.eu/).

Finalitat de l'acció

Avaluar l'èxit de la restauració de molleres i la implantació d'esfagnes (briòfits) mitjançant el seguiment de diversos paràmetres biòtics i abiòtics (nivell d'aigua).

Novetats que aporta l'acció

Seguiment detallat de la restauració de molleres (hàbitats d'interès comunitari) i de la implantació dels esfagnes (briòfits) usats en la restauració.

Fonaments de la novetat

Seguiment detallat de la restauració d'un hàbitat per valorar l'efectivitat de la metodologia emprada i poder realitzar una gestió adaptativa. Ús d'un programa de tractament d'imatges per avaluar paràmetres biòtics.

Per saber-ne més

Clara Racionero

Back to Top

Informació del document

Publicat a 06/08/21
Presentat el 06/08/21

Volum Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, 2021
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos instrumentals

Transferència

Mecanismes de transferència del coneixement de la recerca i la innovació

Noves tecnologies i nous serveis de suport

Indicadors ambientals

Observació i mesura territorial

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Planificació de la biodiversitat i del patrimoni natural

Nous objectes de conservació

Localització

Puntuació document

0

Visites 0
Recomanacions 0