Torre Gode 2014a

Destaquem

Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

• Introducció
• Altres normatives sobre inundacions i espais fluvials
• Mapes de perillositat i de risc d'inundació
• Estudis de detall. Planificació d'espais fluvials (PEF)
• Exemple d'escenari en 50 anys
• Autors

Què entenem per espais fluvials?

Segons un concepte ampli, l’espai fluvial  no està només format per aquelles zones ocupades normalment per les aigües sinó pel conjunt d’espais que, encara que molt ocasionalment, es poden ocupar durant episodis extraordinaris d’avingudes o fruit de processos naturals morfològics.

A més, hem de tenir en compte que, al llarg de la història, els rius no són elements estàtics, i en avingudes o inundacions, els rius tendeixen a ocupar el seu espai natural original.

Zones inundables

Les avingudes són fenòmens naturals que no es poden evitar. Així doncs, cal conèixer el seu comportament per evitar-ne els efectes negatius, mantenint els positius – recàrrega d’aqüífers, naturalització hidrològica, fertilització de conreus, etc.-

Delimitar les zones inundables i evitar-ne futurs usos incompatibles, així com establir mesures per reduir i gestionar el risc en zones urbanes ja consolidades han de ser pràctiques compatibles amb la conservació i la recuperació ambiental per prevenir els danys causats per les inundacions, així com preservar els ecosistemes associats a aquestes zones.

Directiva d’inundacions 2007/60/CE

Que s’articula mitjançant tres fases i està transposada pel Reial decret  903/2010.

Altres normatives sobre inundacions i espais fluvials

• el Reglament de la Llei d’urbanisme, DECRET 305/2006, que està en revisió;
• el Reglament del domini públic hidràulic (DPH) RD 9/2008, que introdueix nous criteris no només hidràulics en la delimitació del DPH o de l’atermenament estimat, també defineix la zona de servitud i la de policia ampliable amb la zona de flux preferent.
• la normativa de protecció civil amb plans especials de gestió d’emergències en l’àmbit regional (INUNCAT), local (PAM) o d’autoprotecció d’una activitat (PAU), i
• el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC) amb un programa de mesures que, segons el Reglament de la planificació hidrològica 380/2006, ha d’incloure la delimitació de les zones inundables, establint-hi les següents àrees: zones fluvials, sistema hídric i zona inundable.

Que, en resum, estableixen els tres escenaris següents:

Mapes de perillositat

Elaborats per L’ACA en trams d’àrees de risc potencial significatiu d’inundacions (ARPSI) i en un total de prop de 1.800 km.

Contenen: pel que fa als cursos fluvials, la seva extensió i calat, i si es vol també cabals i velocitats per a tres escenaris de probabilitat; pel que fa a les costes, el règim d’onatge i les marees; i del domini públic marítim i terrestre (DPMT), ribera del mar i zona de servitud de protecció.

Mapes de risc

En què es combinen informacions de perill i vulnerabilitat. Els elabora la DGPC

Estudis de detall. Planificació d’espais fluvials (PEF)

En aquest cas, la metodologia general per a treballs de planificació d’espais fluvials (PEF) segueix el flux següent:

Estudis

• pluviomètric, per tenir una distribució d’aportacions espacial i temporal,
• hidrogeològic, per analitzar els processos de transformació precipitació-escorrentiu, calibrant el model amb episodis reals, dividits per conques;
• modelització hidràulica, construcció del model (MIKE) amb hidrogrames i cabals màxims, a més de considerar les rugositats (procedents de les imatges LANDSAT) i simulació.

Exemple d'escenari en 50 anys

Exemple d’escenari en 50 anys:

• morfodinàmica, per analitzar l’evolució en planta del riu,
• per arribar a l’anàlisi ambiental i determinar l’estat ecològic

    En la web de l’ACA es pot consultar tota la informació disponible sobre la matèria.

Autors

Redactat per: Margarita Torre Alcoceba. Per saber-ne més: Lluís Godé