(Tag: Visual edit) |
|||
(49 intermediate revisions by the same user not shown) | |||
Line 2: | Line 2: | ||
==Els representants polítics== | ==Els representants polítics== | ||
− | La directora general de Transports i Mobilitat, Mercè Rius, va exposar que més enllà dels resultats tangibles del projecte, està la bona col·laboració entre els equips polítics i els tècnics que ha de permetre (a banda d’obtenir més projectes europeus) una millor col·laboració i coordinació per facilitar la mobilitat a l'espai català transfronterer. Aquesta voluntat, | + | La directora general de Transports i Mobilitat, Mercè Rius, va exposar que més enllà dels resultats tangibles del projecte, està la bona col·laboració entre els equips polítics i els tècnics que ha de permetre (a banda d’obtenir més projectes europeus) una millor col·laboració i coordinació per facilitar la mobilitat a l'espai català transfronterer. Aquesta voluntat, pel que fa al transport de mercaderia, s’ha deixat palesa amb el tancament d’un altre projecte europeu: TRAILS. |
− | |||
+ | [[File:RegioConnECT.jpg|300px|right]] | ||
+ | El vicepresident responsable de la Mobilitat i les Infraestructures del Transport a la regió d’Occitània, Jean-Luc Gibelin, va remarcar la voluntat de col·laboració i d'afavorir les relació entre els ciutadans de la zona, per tal de diluir, el màxim possible, la frontera; sobretot pel que fa a les comunicacions entre els ciutadans i els serveis. | ||
+ | Nicolas Garcia, primer vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, va agrair la feina dels tècnics i la intel·ligència política per poder tirar endavant el projecte. Ja que tot i no tenir ja les competències del transport públic d’aquesta regió, el Consell ha pogut acabar l’estudi de mobilitat que presentaran tot seguit a aquest seminari de tancament. El senyor Garcia va remarcar que Europa no té sentit si no s’actua sobre la quotidianitat de les persones i per això han de servir els fons europeus. Amb aquesta voluntat va esmentar l’acord, per impulsar de forma conjunt l’Espai Català Transfronterer, que es va signar el passat 29 d’abril, amb la presència de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i que compromet a la Generalitat, la Diputació de Girona i el Consell General dels Pirineus Orientals a enfortir els vincles institucionals per al desenvolupament resilient del territori. | ||
− | El | + | El Seminari final es va dividir en dos blocs. El primer, que duu per títol '''El projecte ConnECT “Unim persones, eixamplem horitzons"''' va recollir les explicacions dels resultats i les experiències dels tres socis del projecte. El segon,'''Compartim experiència i bones pràctiques de mobilitat transfronterera a l’Espai Català Transfronterer''', va presentar un altre projecte transfronterer i la possible continuació del projecte ConnECT. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
==Bloc 1: Resultats generals del projecte ConnECT== | ==Bloc 1: Resultats generals del projecte ConnECT== | ||
− | + | Va fer la presentació en nom d'en Benjamín Cubillo, subdirector deneral de Transport Píblic i Mobilitat, l’ Albert Carenys cap de Servei Territori del Transport a Girona. | |
+ | [[File:AlbertCarenys.jpg|200px|right]] | ||
Els primers resultats del projecte ja es poden constatar. Abans hi havia transport públic a aquest territori, però no parades, cosa que no revertia en els habitats de la zona. A hores d’ara hi ha cinc línies d’autobús que uneixen ambdós costat de la frontera i que tenen 40 parades a la zona. | Els primers resultats del projecte ja es poden constatar. Abans hi havia transport públic a aquest territori, però no parades, cosa que no revertia en els habitats de la zona. A hores d’ara hi ha cinc línies d’autobús que uneixen ambdós costat de la frontera i que tenen 40 parades a la zona. | ||
− | L’estratègia per | + | L’estratègia per a les línies que són competència de la Generalitat ha estat perllongar, cap a la Catalunya Nord, línies que ja existien a la Catalunya Sud. |
− | La línia C3 que neix a Figueres i que abans s’aturava a la Jonquera, s’ha perllongat fins a le Voló | + | La línia C3 que neix a Figueres i que abans s’aturava a la Jonquera, s’ha perllongat fins a le Voló. Aquesta línia ara està portant 55.000 viatgers/any. Amb l’inici de la pandèmia (tancament centre comercial i botigues de la Jonquera) els usuaris van baixar fins a 65.000. El transit transfronterer és aproximadament del 5%. Poc a poc el reinici de les expedicions transfrontereres fa que el nombre d’usuaris vagi creixent, com es mostra a la figura. |
[[Image:Draft_Torre_448597659-image1.png|600px|center]] | [[Image:Draft_Torre_448597659-image1.png|600px|center]] | ||
− | La línia C4 és un desenvolupament similar és una evolució de la línia Figueres-Maçanet, cap a Maçanet i Sant Llorens de Cerdans. Les restriccions a la frontera s’han perllongat durant 17 mesos. Abans del tancament per COVID la línia portava 15.000 viatgers, el percentatge de transport transfronterer també se situa en un 5%. | + | La línia C4 és un desenvolupament similar ja que és una evolució de la línia Figueres-Maçanet, cap a Maçanet i Sant Llorens de Cerdans. Les restriccions a la frontera s’han perllongat durant 17 mesos. Abans del tancament per COVID la línia portava 15.000 viatgers, el percentatge de transport transfronterer també se situa en un 5%. No és un corredor principal, però compta amb tres expedicions diàries d’anar i de tornada. |
+ | |||
+ | |||
[[Image:Draft_Torre_448597659-image2.png|center|600px|center]] | [[Image:Draft_Torre_448597659-image2.png|center|600px|center]] | ||
− | |||
− | La nova línia C5, aquesta no és cap perllongament, tot i que el projecte va iniciar-se al desembre de 2020, els tancaments de frontera no va fer possible reiniciar el trànsit transfronterer fins al juny del 2021. A partir d’aquesta | + | La nova línia C5, aquesta no és cap perllongament, tot i que el projecte va iniciar-se al desembre de 2020, els tancaments de frontera no va fer possible reiniciar el trànsit transfronterer fins al juny del 2021. A partir d’aquesta data el creixement és continu. És un servei que es du a terme amb busos petis. |
− | ==Implementació de les línies de transport públic ConnECT: C1 i C2== | + | ==Bloc 1: Implementació de les línies de transport públic ConnECT: C1 i C2== |
La presentació la duen a terme en Lionel Ceschia, responsable de les línies regulars del Servei Regional de Mobilitat dels Pirineus Orientals, i la Mélanie Millan, responsable de Coordinació i Comunicació del Servei Regional de Mobilitat dels Pirineus Orientals. | La presentació la duen a terme en Lionel Ceschia, responsable de les línies regulars del Servei Regional de Mobilitat dels Pirineus Orientals, i la Mélanie Millan, responsable de Coordinació i Comunicació del Servei Regional de Mobilitat dels Pirineus Orientals. | ||
− | Es creen dues línies transfrontereres : C1 que va de Porté-Puymorens passar per Puigcerdà i arriba fins a Montlluís i la de C2 que va de Formiguera fins a Er passant també per Puigcerdà. | + | [[File:Linies C1 C2.png|300px|right]] |
+ | |||
+ | Es creen dues línies transfrontereres: C1 que va de Porté-Puymorens passar per Puigcerdà i arriba fins a Montlluís i la de C2 que va de Formiguera fins a Er passant també per Puigcerdà. | ||
Aquestes dues línies connecten mitjançant bus els ciutadans francesos amb l’Hospital de la Cerdanya i l’estació de tren de Puigcerdà i els ciutadans de la Cerdanya amb l’estació d’esquí de Porté i els permet arribar a Perpinyà. | Aquestes dues línies connecten mitjançant bus els ciutadans francesos amb l’Hospital de la Cerdanya i l’estació de tren de Puigcerdà i els ciutadans de la Cerdanya amb l’estació d’esquí de Porté i els permet arribar a Perpinyà. | ||
Line 45: | Line 47: | ||
[[Image:Draft_Torre_448597659-image3.png|600px|center]] | [[Image:Draft_Torre_448597659-image3.png|600px|center]] | ||
− | ==Implementació de les línies de transport públic ConnECT: C3, C4 i C5== | + | ==Bloc 1: Implementació de les línies de transport públic ConnECT: C3, C4 i C5== |
En aquest cas, l'explicació d'aquestes línies la fa l'Albert Carenys, cap del Servei Territorial de Transports a Girona. | En aquest cas, l'explicació d'aquestes línies la fa l'Albert Carenys, cap del Servei Territorial de Transports a Girona. | ||
− | C3, C4 i C5 són línies per unir xarxes de transport públic ja existents, | + | C3, C4 i C5 són línies per unir xarxes de transport públic ja existents, hja que fins al 2019, la Generalitat de Catalunya, ja abastia dues línies de transport públic a l’Alt Empordà que, amb inici i arribada a Figueres, circulen fins al darrer nucli de població abans de creuar la Frontera. Paral·lelament existien uns itineraris de la xarxa “LiO” de transport públic de la Regió Occitània que des de Perpinyà arriben al Voló amb prolongació fins al Pertús sense creuar la frontera. I Fins a Arlés i Sant Llorenç de Cerdans i Costoja també sense creuar la frontera. |
[[Image:Draft_Torre_448597659-image4.png|534px|center]] | [[Image:Draft_Torre_448597659-image4.png|534px|center]] | ||
− | En el cas de la C3, es perllonga fina al Voló amb cinc expedicions diàries per sentit, llevat del diumenge que les expedicions es redueixen a tres. Per reduir el temps de viatge quatre recorreguts es realitzaran a través de la autopista AP7 de manera | + | En el cas de la C3, es perllonga fina al Voló amb cinc expedicions diàries per sentit, llevat del diumenge que les expedicions es redueixen a tres. Per reduir el temps de viatge, quatre recorreguts es realitzaran a través de la autopista AP7 de manera directa entre la Jonquera i el Voló. L’amplitud horària va des de les 07:10 fins a les 21:50. |
− | En el cas de la C4, que suposa la unió entre l’Alt Empordà i el Vallespir, es planteja amb | + | En el cas de la C4, que suposa la unió entre l’Alt Empordà i el Vallespir, es planteja amb el perllongament de la línia Figueres – Maçanet de Cabrenys fins a Tapis - Costoja i Sant Llorenç de Cerdans amb dues expedicions d’anada i dues de tornada de dilluns a dissabte. |
− | C4 neix a Figueres, i aprofitant el recorregut interior | + | C4 neix a Figueres, i aprofitant el recorregut interior per Figueres, arriba després a la Jonquera, i s’hi atura a les zones comercials. |
− | Pel que fa a la C5, com ja existeix un bon servei de transport de la Generalitat fins a Camprodon, des de Girona, Olot, Campdevànol, Ripoll i Barcelona, en principi es va platejar un servei només | + | Pel que fa a la C5, com ja existeix un bon servei de transport de la Generalitat fins a Camprodon, des de Girona, Olot, Campdevànol, Ripoll i Barcelona, en principi es va platejar un servei només fins a Molló però, com també existeixen unes bones comunicacions de la xarxa LiO del Departament d’Occitània, és va optar per traspassar els Pirineus. El servei compta amb tres expedicions diàries d’anada i tornada que es duen a terme amb vehicles petits. L'amplitud horària va des de les 09:15 fins a les 19.55 hores. Per l’interès turístic i paisatgístic de la zona es proposen parades a diferent punts del recorregut, que no son nuclis de població, però que son punts d’interès turístic i que poden ser punts d’enllaç amb la xarxa de camins del Ripollès i d’altres senders de Gran Recorregut de la zona, com el GR11 i o el Camí de la Retirada. |
− | ==L’experiència ConnECT== | + | ==Bloc 1: L’experiència ConnECT== |
+ | L’Olga Serra, cap de la Secció de Planejament de Serveis de Transport, va destacar tota l’experiència adquirida d’un projecte que ja porta quatre anys de trajectòria amb l’esforç administratiu addicional que la incorporació d’un nou soci suposa, quan el projecte ja està en marxa. | ||
− | + | [[File:OlgaSerra.jpg|250px|right]] | |
− | + | L'Olga va emfasitzar la característica del projecte d’eliminar l’efecte frontera, per afavorir la connexió amb l’Hospital de la Cerdanya a Puigcerdà, d'implementar la intermodalitat i la coordinació horària entre les diferents xarxes d’autobusos interurbans, per donar servei a més ciutadans. | |
− | Segons l’Olga l’experiència ha estat molt interessant, tanmateix dura perquè de vegades ha calgut salvar fronteres administratives. El projecte ha posat al centre de tot el sistema, l’usuari del transport públic. Són les persones qui si tenen bona experiència poder facilitar que aquesta | + | Segons l’Olga l’experiència ha estat molt interessant, tanmateix dura perquè de vegades ha calgut salvar fronteres administratives. El projecte ha posat, al centre de tot el sistema, l’usuari del transport públic. Són les persones qui, si tenen bona experiència, poder facilitar que aquesta |
+ | sserveis es perllonguin i/o ampliïn. L’equip ha après de situacions límits com la sobrevinguda per la pandèmia de la COVID. Amb la persona usuària al centre del sistema, els diferents productes es veuen en aquesta imatge: | ||
− | [[Image:Draft_Torre_448597659-image5.png|center|600px | + | [[Image:Draft_Torre_448597659-image5.png|center|600px]] |
− | |||
− | + | En Roger Conesa, responsable tècnic de l'oficina de dades de la DGTM i Nexus Geographics, va explicar com s’ha i ntegrat la informació d’aquestes línies en el planificador de rutes multimèdia que conté tota la informació del transport públic de Catalunya: Mou-te. | |
− | + | [[File:RogerConesa.jpg|250px|right]] | |
− | + | El Mou-te proporciona informació de 1.400 línies de transport de 100 operadors, i 17.000 parades Des de fa dos anys s’han inclòs 35 línies d’Occitània, i ara les relatives al ConnECT amb més de 50 parades. | |
− | El fet d’integrar tota la informació transfronterera al Mou-te proporciona tres beneficis: | + | La informació de les línies C1 i C2 l’envia la Regió d’Occitània, via l’estàndard GTFS, de la mateixa manera que la procedent del GIS de la Generalitat de les línies C3, C4 i C5 també arriba pel mateix sistema de transferència d’informació.El fet d’integrar tota la informació transfronterera al Mou-te proporciona tres beneficis: |
− | :*Validació de la informació, ja que abans d’integrar-la es valida a la plataforma de preproducció, es fa una comprovació de rutes i parades, i només passa a producció si tot està | + | :*Validació de la informació, ja que abans d’integrar-la de manera definitiva, es valida a la plataforma de preproducció, es fa una comprovació de rutes i parades, i només passa a producció si tot està correcte. |
− | :*Difusió de la marca ConnECT | + | :*Difusió de la marca ConnECT. |
− | :*Integració amb la resta d’operadors i per tant establiment de connexions multimodals | + | :*Integració amb la resta d’operadors i per tant gaudeix de l'establiment de connexions multimodals amb d'altres operadors com ara Renfe, FGC, Bus interurbà/urbà. |
A la imatge es mosta un exemple d’un nus transfronterer. Per a qualsevol punt es pot extreure quines són les pròximes expedicions, les connexions multimodals, els transbordaments, etc. | A la imatge es mosta un exemple d’un nus transfronterer. Per a qualsevol punt es pot extreure quines són les pròximes expedicions, les connexions multimodals, els transbordaments, etc. | ||
+ | [[Image:Draft_Torre_448597659-image6.png|center|600px]] | ||
+ | |||
+ | ==Bloc 1. Presentació dels resultats de l’estudi de mobilitat transfronterera inclòs dins del projecte ConnECT== | ||
+ | |||
+ | Florent Martiche, director de Cooperacions, Fons Europeus i Enginyeria Territorial del Consell Departamental dels Pirineus Orientals. Aurèlie Martí, tècnica de Desenvolupament Transfronterer al Consell Departamental dels Pirineus Orientals Bureau d’études Trans-Missions. | ||
+ | |||
+ | [[File:ArmandLeger1.png|250px|right]] | ||
− | |||
− | + | En Florent, no va poder assitir i va delegar la presentació a l'Armand Leger, qui va detallar les diferents fases per dur a terme aquests estudi. Així, es va dur a terme un enquesta al gran públic, i entre els resultats obteinguts en destaquem es següents: | |
− | + | :*Els motius de desplaçaments transfronterers que no són per causes laborals o d’estudis, són fonamentalment per oci en un 47% dels casos, i també molt remarcable els viatges sanitaris a les línies C1 i C2. | |
− | Tot i així es produeix un ús relativament baix de les línies del ConnECT (un 8%) en relació amb la població que les coneix un 27%. Els motius de la baixa utilització són en primer lloc els horaris, | + | :*Tot i així es produeix un ús relativament baix de les línies del ConnECT (un 8%) en relació amb la població que les coneix un 27%. Els motius de la baixa utilització són en primer lloc els horaris i, en segon lloc, les parades no els convenen. |
− | En l’informa que han fet amb les entrevistes amb diferents agents i/o associacions del territori, plantegen que hi ha necessitats fonamentalment d’oci i turisme, sobretot en desplaçaments de sud a nord, i pel que fa a la direcció inversa | + | En l’informa que han fet amb les entrevistes amb diferents agents i/o associacions del territori, plantegen que hi ha necessitats fonamentalment d’oci i turisme, sobretot en desplaçaments de sud a nord, i pel que fa a la direcció inversa s’afegeixen les compres i les necessitats de desplaçament dels empleats dels centres de salut i de l’Hospital de la Cerdanya. |
Les recomanacions que fan per les línies són: | Les recomanacions que fan per les línies són: | ||
Line 112: | Line 121: | ||
::*Nou servei des de l’estació de Font-Romeu. | ::*Nou servei des de l’estació de Font-Romeu. | ||
− | :*Ruta entre La Tour de Carol i Formigueres passant per l’Hospital i l’estació de Puigcerdà. | + | ::*Ruta entre La Tour de Carol i Formigueres passant per l’Hospital i l’estació de Puigcerdà. |
:*Reforç de la línia C3, amb el reposicionament, identificació i harmonització de les parades. | :*Reforç de la línia C3, amb el reposicionament, identificació i harmonització de les parades. | ||
Line 130: | Line 139: | ||
::*Manteniment de la ruta actual. | ::*Manteniment de la ruta actual. | ||
− | ::*Moviment d’una parada per a millor servei: Espinavell, ja que es troba allunyada i amb difícil accés del nucli, | + | ::*Moviment d’una parada per a millor servei: Espinavell, ja que es troba allunyada i amb difícil accés des del nucli, |
− | |||
[[Image:Draft_Torre_448597659-image7.png|center|600px]] | [[Image:Draft_Torre_448597659-image7.png|center|600px]] | ||
− | |||
− | + | ::*Canviar la línia a TAD per adaptar-se millor a les necessitats. | |
− | : | + | '''Conclusions:''' |
− | :* | + | :*4 línies ConnECT en lloc de 5. |
− | :*Línies C4 i C5: canvi a transport sota demanda | + | :*Línies C2 i C3: reforç de l'oferta. |
+ | |||
+ | :*Línies C4 i C5: canvi a transport sota demanda. | ||
:*Oferir transport de bicicletes, ja que la principal raó del viatge és el turisme i l’oci. | :*Oferir transport de bicicletes, ja que la principal raó del viatge és el turisme i l’oci. | ||
− | + | '''Per arribar més lluny''' | |
− | :*Construcció del servei ConnECT | + | :*Construcció del servei ConnECT. |
− | :*Horaris: establir els horaris dels generadors de trànsit, establir les connexions amb autobusos i trens locals | + | :*Horaris: establir els horaris en base als dels generadors de trànsit, establir les connexions amb autobusos i trens locals |
:*Compres digitals i informació al passatger: temps real, dades, central de reserves, etc. | :*Compres digitals i informació al passatger: temps real, dades, central de reserves, etc. | ||
− | + | ==Bloc 2. Bones pràctiques del projecte Bicitranscat== | |
− | + | Presenten el projecte Bicitranscat, en Joaquim Tarrés, coordinador de temes transfronterers a la Delegació del Govern de la Generalitat a Girona i Sílvia Marty, responsable de comunicació del Consorci Vies Verdes de Girona. | |
− | + | Bicitranscat és un altre projecte POCTEFA que també comparteix la plataforma Mou-te, i en aquest cas impulsa l’ús de la bicicleta per a la mobilitat transfronterera. És un projecte que ve precedit pel projecte Pirinexus i intenta consolidar les xarxes ciclabes al territori. | |
− | El cap de fila d’aquest projecte és el consorci de les vies verdes de Girona, que va començar amb 110 km | + | El cap de fila d’aquest projecte és el consorci de les vies verdes de Girona, que va començar amb 110 km de vies ciclabes l'any 2013 i ara ja en tenen 200 km. |
− | + | [[File:SilviaMarty.jpg|250px|right]] | |
− | Aquest projecte passarà a anomenar-se Pirinexos Litoral. | + | Gràcies a tota aquesta estratègia a la ciutat de Girona s’ha anat instal·lant equips de ciclisme i molts esportistes d’aquesta categoria, cosa que ha fomentat la creació de negocis vinculats a la bicicleta i a l’oci associat. Això ha impulsat la pràctica esportiva cada cop més generalitzada com un hàbit saludable. Aquest projecte, que ja s'està acabant, passarà a anomenar-se Pirinexos Litoral. |
− | : | + | En el global del projecte és: |
− | : | + | :1. '''Intermodal'''. Connecta destins turístics de Girona i Catalunya francesa / Pirineus Orientals a amb xarxa ciclable interconnectada a transport públic |
− | : | + | :2. Nou eix litoral '''connectat''' a la ruta ciclista d’interès europeu EuroVelo 8 «la Ruta del Mediterrani (Cadis – Atenes)» i a la ruta Pirinexus. Tot en conjunt compleix les altes expectatives dels turistes itinerants, turistes amb residència fixa i població local. |
− | : | + | :3. '''Millora dels serveis''': Nous serveis de mobilitat sostenible (aparcaments de bicicletes i porta-bicis) i posada en servei eines per facilitar la cooperació transfronterera multimodal (modes d’accés, informació, desenvolupament d’aplicacions). |
− | + | :4. Estudis del '''comportament dels usuaris''' en els eixos de transport sostenibles transfronterers i mesurament de l’impacte econòmic de les millores en l’oferta de transport a tot el territori. | |
− | + | [[Image:Draft_Torre_448597659-image8.png|600px|center]] | |
− | + | ==Bloc 2: Perspectives post-ConnECT i Jornada del 04 d’abril ‘ConnECT Tour’== | |
− | + | En Pere Saló, director del Servei Territorial de Girona, exposa com a la jornada de treball celebrada a la Cerdanya el 4 d’abril es va tractar la possibilitat d’impulsar una nova candidatura per a la continuïtat del projecte ConnECT amb els mateixos 3 socis. | |
− | |||
− | : | + | [[File:PereSalo.jpg|250px|right]] |
− | + | Aquesta continuació ha de tenir una missió més ampla, perquè permeti una major permeabilitat de la frontera. Hauria d’estar adreçat a estudiants i treballadors. En general el reptes serien: | |
+ | |||
+ | :1. Creació de noves rutes Expres.cat, que per exemple haurien d’enllaçar Perpinyà amb Figueres i Arlés amb Ripoll. | ||
+ | |||
+ | :2. Creació de nous serveis a demanda, que és un mecanisme que ja ha estat assajat a la demarcació, com una manera de promoure la mobilitat entre territoris disseminats, de manera financerament sostenible. | ||
+ | |||
+ | :3. Millora de les comunicacions ferroviàries. Per l’interior Tolosa- Puigcerdà-Barcelona, i per la costa: Argelers i Llançà. | ||
:4. Fomentar l’alta velocitat de proximitat. En concret la línia Montpeller, Perpinyà, Figueres, Girona i Barcelona, que pugui donar servei diari a més usuaris. | :4. Fomentar l’alta velocitat de proximitat. En concret la línia Montpeller, Perpinyà, Figueres, Girona i Barcelona, que pugui donar servei diari a més usuaris. | ||
+ | |||
+ | ==Autores== | ||
+ | |||
+ | Redactat per: [mailto:olga.serr@gencat.cat Olga Serra] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre] | ||
+ | |||
+ | Per saber-ne més: [mailto:olga.serra@gencat.cat Olga Serra] i [mailto:cristina.pou@gencat.cat Cristina Pou] | ||
+ | |||
+ | Informació prèvia a Trimestrals : [https://rdi.dtes.scipedia.com/s/Pou_Torre_2020b Butlletí36] |
Latest revision as of 06:55, 6 July 2022
Contents
- 1 Els representants polítics
- 2 Bloc 1: Resultats generals del projecte ConnECT
- 3 Bloc 1: Implementació de les línies de transport públic ConnECT: C1 i C2
- 4 Bloc 1: Implementació de les línies de transport públic ConnECT: C3, C4 i C5
- 5 Bloc 1: L’experiència ConnECT
- 6 Bloc 1. Presentació dels resultats de l’estudi de mobilitat transfronterera inclòs dins del projecte ConnECT
- 7 Bloc 2. Bones pràctiques del projecte Bicitranscat
- 8 Bloc 2: Perspectives post-ConnECT i Jornada del 04 d’abril ‘ConnECT Tour’
- 9 Autores
Els representants polítics
La directora general de Transports i Mobilitat, Mercè Rius, va exposar que més enllà dels resultats tangibles del projecte, està la bona col·laboració entre els equips polítics i els tècnics que ha de permetre (a banda d’obtenir més projectes europeus) una millor col·laboració i coordinació per facilitar la mobilitat a l'espai català transfronterer. Aquesta voluntat, pel que fa al transport de mercaderia, s’ha deixat palesa amb el tancament d’un altre projecte europeu: TRAILS.
El vicepresident responsable de la Mobilitat i les Infraestructures del Transport a la regió d’Occitània, Jean-Luc Gibelin, va remarcar la voluntat de col·laboració i d'afavorir les relació entre els ciutadans de la zona, per tal de diluir, el màxim possible, la frontera; sobretot pel que fa a les comunicacions entre els ciutadans i els serveis.
Nicolas Garcia, primer vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, va agrair la feina dels tècnics i la intel·ligència política per poder tirar endavant el projecte. Ja que tot i no tenir ja les competències del transport públic d’aquesta regió, el Consell ha pogut acabar l’estudi de mobilitat que presentaran tot seguit a aquest seminari de tancament. El senyor Garcia va remarcar que Europa no té sentit si no s’actua sobre la quotidianitat de les persones i per això han de servir els fons europeus. Amb aquesta voluntat va esmentar l’acord, per impulsar de forma conjunt l’Espai Català Transfronterer, que es va signar el passat 29 d’abril, amb la presència de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i que compromet a la Generalitat, la Diputació de Girona i el Consell General dels Pirineus Orientals a enfortir els vincles institucionals per al desenvolupament resilient del territori.
El Seminari final es va dividir en dos blocs. El primer, que duu per títol El projecte ConnECT “Unim persones, eixamplem horitzons" va recollir les explicacions dels resultats i les experiències dels tres socis del projecte. El segon,Compartim experiència i bones pràctiques de mobilitat transfronterera a l’Espai Català Transfronterer, va presentar un altre projecte transfronterer i la possible continuació del projecte ConnECT.
Bloc 1: Resultats generals del projecte ConnECT
Va fer la presentació en nom d'en Benjamín Cubillo, subdirector deneral de Transport Píblic i Mobilitat, l’ Albert Carenys cap de Servei Territori del Transport a Girona.
Els primers resultats del projecte ja es poden constatar. Abans hi havia transport públic a aquest territori, però no parades, cosa que no revertia en els habitats de la zona. A hores d’ara hi ha cinc línies d’autobús que uneixen ambdós costat de la frontera i que tenen 40 parades a la zona.
L’estratègia per a les línies que són competència de la Generalitat ha estat perllongar, cap a la Catalunya Nord, línies que ja existien a la Catalunya Sud.
La línia C3 que neix a Figueres i que abans s’aturava a la Jonquera, s’ha perllongat fins a le Voló. Aquesta línia ara està portant 55.000 viatgers/any. Amb l’inici de la pandèmia (tancament centre comercial i botigues de la Jonquera) els usuaris van baixar fins a 65.000. El transit transfronterer és aproximadament del 5%. Poc a poc el reinici de les expedicions transfrontereres fa que el nombre d’usuaris vagi creixent, com es mostra a la figura.
La línia C4 és un desenvolupament similar ja que és una evolució de la línia Figueres-Maçanet, cap a Maçanet i Sant Llorens de Cerdans. Les restriccions a la frontera s’han perllongat durant 17 mesos. Abans del tancament per COVID la línia portava 15.000 viatgers, el percentatge de transport transfronterer també se situa en un 5%. No és un corredor principal, però compta amb tres expedicions diàries d’anar i de tornada.
La nova línia C5, aquesta no és cap perllongament, tot i que el projecte va iniciar-se al desembre de 2020, els tancaments de frontera no va fer possible reiniciar el trànsit transfronterer fins al juny del 2021. A partir d’aquesta data el creixement és continu. És un servei que es du a terme amb busos petis.
Bloc 1: Implementació de les línies de transport públic ConnECT: C1 i C2
La presentació la duen a terme en Lionel Ceschia, responsable de les línies regulars del Servei Regional de Mobilitat dels Pirineus Orientals, i la Mélanie Millan, responsable de Coordinació i Comunicació del Servei Regional de Mobilitat dels Pirineus Orientals.
Es creen dues línies transfrontereres: C1 que va de Porté-Puymorens passar per Puigcerdà i arriba fins a Montlluís i la de C2 que va de Formiguera fins a Er passant també per Puigcerdà.
Aquestes dues línies connecten mitjançant bus els ciutadans francesos amb l’Hospital de la Cerdanya i l’estació de tren de Puigcerdà i els ciutadans de la Cerdanya amb l’estació d’esquí de Porté i els permet arribar a Perpinyà.
Al setembre del 2020 es van llançar les dues línies, al desembre es van suspendre les transicions transfrontereres i es va reprendre el servei al juny del 2021.
Bloc 1: Implementació de les línies de transport públic ConnECT: C3, C4 i C5
En aquest cas, l'explicació d'aquestes línies la fa l'Albert Carenys, cap del Servei Territorial de Transports a Girona.
C3, C4 i C5 són línies per unir xarxes de transport públic ja existents, hja que fins al 2019, la Generalitat de Catalunya, ja abastia dues línies de transport públic a l’Alt Empordà que, amb inici i arribada a Figueres, circulen fins al darrer nucli de població abans de creuar la Frontera. Paral·lelament existien uns itineraris de la xarxa “LiO” de transport públic de la Regió Occitània que des de Perpinyà arriben al Voló amb prolongació fins al Pertús sense creuar la frontera. I Fins a Arlés i Sant Llorenç de Cerdans i Costoja també sense creuar la frontera.
En el cas de la C3, es perllonga fina al Voló amb cinc expedicions diàries per sentit, llevat del diumenge que les expedicions es redueixen a tres. Per reduir el temps de viatge, quatre recorreguts es realitzaran a través de la autopista AP7 de manera directa entre la Jonquera i el Voló. L’amplitud horària va des de les 07:10 fins a les 21:50.
En el cas de la C4, que suposa la unió entre l’Alt Empordà i el Vallespir, es planteja amb el perllongament de la línia Figueres – Maçanet de Cabrenys fins a Tapis - Costoja i Sant Llorenç de Cerdans amb dues expedicions d’anada i dues de tornada de dilluns a dissabte.
C4 neix a Figueres, i aprofitant el recorregut interior per Figueres, arriba després a la Jonquera, i s’hi atura a les zones comercials.
Pel que fa a la C5, com ja existeix un bon servei de transport de la Generalitat fins a Camprodon, des de Girona, Olot, Campdevànol, Ripoll i Barcelona, en principi es va platejar un servei només fins a Molló però, com també existeixen unes bones comunicacions de la xarxa LiO del Departament d’Occitània, és va optar per traspassar els Pirineus. El servei compta amb tres expedicions diàries d’anada i tornada que es duen a terme amb vehicles petits. L'amplitud horària va des de les 09:15 fins a les 19.55 hores. Per l’interès turístic i paisatgístic de la zona es proposen parades a diferent punts del recorregut, que no son nuclis de població, però que son punts d’interès turístic i que poden ser punts d’enllaç amb la xarxa de camins del Ripollès i d’altres senders de Gran Recorregut de la zona, com el GR11 i o el Camí de la Retirada.
Bloc 1: L’experiència ConnECT
L’Olga Serra, cap de la Secció de Planejament de Serveis de Transport, va destacar tota l’experiència adquirida d’un projecte que ja porta quatre anys de trajectòria amb l’esforç administratiu addicional que la incorporació d’un nou soci suposa, quan el projecte ja està en marxa.
L'Olga va emfasitzar la característica del projecte d’eliminar l’efecte frontera, per afavorir la connexió amb l’Hospital de la Cerdanya a Puigcerdà, d'implementar la intermodalitat i la coordinació horària entre les diferents xarxes d’autobusos interurbans, per donar servei a més ciutadans.
Segons l’Olga l’experiència ha estat molt interessant, tanmateix dura perquè de vegades ha calgut salvar fronteres administratives. El projecte ha posat, al centre de tot el sistema, l’usuari del transport públic. Són les persones qui, si tenen bona experiència, poder facilitar que aquesta sserveis es perllonguin i/o ampliïn. L’equip ha après de situacions límits com la sobrevinguda per la pandèmia de la COVID. Amb la persona usuària al centre del sistema, els diferents productes es veuen en aquesta imatge:
En Roger Conesa, responsable tècnic de l'oficina de dades de la DGTM i Nexus Geographics, va explicar com s’ha i ntegrat la informació d’aquestes línies en el planificador de rutes multimèdia que conté tota la informació del transport públic de Catalunya: Mou-te.
El Mou-te proporciona informació de 1.400 línies de transport de 100 operadors, i 17.000 parades Des de fa dos anys s’han inclòs 35 línies d’Occitània, i ara les relatives al ConnECT amb més de 50 parades.
La informació de les línies C1 i C2 l’envia la Regió d’Occitània, via l’estàndard GTFS, de la mateixa manera que la procedent del GIS de la Generalitat de les línies C3, C4 i C5 també arriba pel mateix sistema de transferència d’informació.El fet d’integrar tota la informació transfronterera al Mou-te proporciona tres beneficis:
- Validació de la informació, ja que abans d’integrar-la de manera definitiva, es valida a la plataforma de preproducció, es fa una comprovació de rutes i parades, i només passa a producció si tot està correcte.
- Difusió de la marca ConnECT.
- Integració amb la resta d’operadors i per tant gaudeix de l'establiment de connexions multimodals amb d'altres operadors com ara Renfe, FGC, Bus interurbà/urbà.
A la imatge es mosta un exemple d’un nus transfronterer. Per a qualsevol punt es pot extreure quines són les pròximes expedicions, les connexions multimodals, els transbordaments, etc.
Bloc 1. Presentació dels resultats de l’estudi de mobilitat transfronterera inclòs dins del projecte ConnECT
Florent Martiche, director de Cooperacions, Fons Europeus i Enginyeria Territorial del Consell Departamental dels Pirineus Orientals. Aurèlie Martí, tècnica de Desenvolupament Transfronterer al Consell Departamental dels Pirineus Orientals Bureau d’études Trans-Missions.
En Florent, no va poder assitir i va delegar la presentació a l'Armand Leger, qui va detallar les diferents fases per dur a terme aquests estudi. Així, es va dur a terme un enquesta al gran públic, i entre els resultats obteinguts en destaquem es següents:
- Els motius de desplaçaments transfronterers que no són per causes laborals o d’estudis, són fonamentalment per oci en un 47% dels casos, i també molt remarcable els viatges sanitaris a les línies C1 i C2.
- Tot i així es produeix un ús relativament baix de les línies del ConnECT (un 8%) en relació amb la població que les coneix un 27%. Els motius de la baixa utilització són en primer lloc els horaris i, en segon lloc, les parades no els convenen.
En l’informa que han fet amb les entrevistes amb diferents agents i/o associacions del territori, plantegen que hi ha necessitats fonamentalment d’oci i turisme, sobretot en desplaçaments de sud a nord, i pel que fa a la direcció inversa s’afegeixen les compres i les necessitats de desplaçament dels empleats dels centres de salut i de l’Hospital de la Cerdanya.
Les recomanacions que fan per les línies són:
- Fusió de les línies C1 i C2:
- Creació d’una parada a l’estació de Puigcerdà.
- Coincidència amb els horaris de sortida i/o d’arribada dels 200 empleats de l’Hospital Transfronterer i les línies d’autobusos d’aportació local.
- Nou servei des de l’estació de Font-Romeu.
- Ruta entre La Tour de Carol i Formigueres passant per l’Hospital i l’estació de Puigcerdà.
- Reforç de la línia C3, amb el reposicionament, identificació i harmonització de les parades.
- Ruta entre le Voló i la Jonquera, amb l’opció d’extensió a Perpinyà.
- Pel que fa a la C4:
- Ruta entre Saint-Laurent de Cerdans i Maçanet de Cabrenys.
- Reposicionament, identificació i harmonització de les parades.
- Fer la línia TAD per adaptar-se millor a les necessitats de les persones usuàries.
- Pel que fa a la C5.
- Manteniment de la ruta actual.
- Moviment d’una parada per a millor servei: Espinavell, ja que es troba allunyada i amb difícil accés des del nucli,
- Canviar la línia a TAD per adaptar-se millor a les necessitats.
Conclusions:
- 4 línies ConnECT en lloc de 5.
- Línies C2 i C3: reforç de l'oferta.
- Línies C4 i C5: canvi a transport sota demanda.
- Oferir transport de bicicletes, ja que la principal raó del viatge és el turisme i l’oci.
Per arribar més lluny
- Construcció del servei ConnECT.
- Horaris: establir els horaris en base als dels generadors de trànsit, establir les connexions amb autobusos i trens locals
- Compres digitals i informació al passatger: temps real, dades, central de reserves, etc.
Bloc 2. Bones pràctiques del projecte Bicitranscat
Presenten el projecte Bicitranscat, en Joaquim Tarrés, coordinador de temes transfronterers a la Delegació del Govern de la Generalitat a Girona i Sílvia Marty, responsable de comunicació del Consorci Vies Verdes de Girona.
Bicitranscat és un altre projecte POCTEFA que també comparteix la plataforma Mou-te, i en aquest cas impulsa l’ús de la bicicleta per a la mobilitat transfronterera. És un projecte que ve precedit pel projecte Pirinexus i intenta consolidar les xarxes ciclabes al territori.
El cap de fila d’aquest projecte és el consorci de les vies verdes de Girona, que va començar amb 110 km de vies ciclabes l'any 2013 i ara ja en tenen 200 km.
Gràcies a tota aquesta estratègia a la ciutat de Girona s’ha anat instal·lant equips de ciclisme i molts esportistes d’aquesta categoria, cosa que ha fomentat la creació de negocis vinculats a la bicicleta i a l’oci associat. Això ha impulsat la pràctica esportiva cada cop més generalitzada com un hàbit saludable. Aquest projecte, que ja s'està acabant, passarà a anomenar-se Pirinexos Litoral.
En el global del projecte és:
- 1. Intermodal. Connecta destins turístics de Girona i Catalunya francesa / Pirineus Orientals a amb xarxa ciclable interconnectada a transport públic
- 2. Nou eix litoral connectat a la ruta ciclista d’interès europeu EuroVelo 8 «la Ruta del Mediterrani (Cadis – Atenes)» i a la ruta Pirinexus. Tot en conjunt compleix les altes expectatives dels turistes itinerants, turistes amb residència fixa i població local.
- 3. Millora dels serveis: Nous serveis de mobilitat sostenible (aparcaments de bicicletes i porta-bicis) i posada en servei eines per facilitar la cooperació transfronterera multimodal (modes d’accés, informació, desenvolupament d’aplicacions).
- 4. Estudis del comportament dels usuaris en els eixos de transport sostenibles transfronterers i mesurament de l’impacte econòmic de les millores en l’oferta de transport a tot el territori.
Bloc 2: Perspectives post-ConnECT i Jornada del 04 d’abril ‘ConnECT Tour’
En Pere Saló, director del Servei Territorial de Girona, exposa com a la jornada de treball celebrada a la Cerdanya el 4 d’abril es va tractar la possibilitat d’impulsar una nova candidatura per a la continuïtat del projecte ConnECT amb els mateixos 3 socis.
Aquesta continuació ha de tenir una missió més ampla, perquè permeti una major permeabilitat de la frontera. Hauria d’estar adreçat a estudiants i treballadors. En general el reptes serien:
- 1. Creació de noves rutes Expres.cat, que per exemple haurien d’enllaçar Perpinyà amb Figueres i Arlés amb Ripoll.
- 2. Creació de nous serveis a demanda, que és un mecanisme que ja ha estat assajat a la demarcació, com una manera de promoure la mobilitat entre territoris disseminats, de manera financerament sostenible.
- 3. Millora de les comunicacions ferroviàries. Per l’interior Tolosa- Puigcerdà-Barcelona, i per la costa: Argelers i Llançà.
- 4. Fomentar l’alta velocitat de proximitat. En concret la línia Montpeller, Perpinyà, Figueres, Girona i Barcelona, que pugui donar servei diari a més usuaris.
Autores
Redactat per: Olga Serra i Marga Torre
Per saber-ne més: Olga Serra i Cristina Pou
Informació prèvia a Trimestrals : Butlletí36