(Created page with " El Projecte HALLO El projecte HALLO està creant centres de distribució i consolidació urbana compartits (UCDC) mitjançant una sèrie de pilots a Barcelona i Estocolm. A...") |
|||
| (12 intermediate revisions by the same user not shown) | |||
| Line 1: | Line 1: | ||
| + | ==El projecte== | ||
| + | L'activitat de Hubs for Last Mile Delivery Solutions té com a objectiu pal·liar els problemes ambientals i de trànsit locals a les zones urbanes mitjançant la creació de centres de distribució i consolidació urbana compartits (UCDC), als límits de la ZBE (zona de baixes emissions) implantada a l'AMB. | ||
| + | [[Image:Draft_Torre_978790700-image1.png|600px|center]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Durant el projecte es va dur a terme un cas pilot, on es van desenvolupar dos ''hubs''. L'objectiu principal d'aquests centres és evitar que els vehicles de càrrega altament contaminants entreguin a les zones urbanes, cosa que redueix la contaminació i la congestió de la ciutat. | Durant el projecte es va dur a terme un cas pilot, on es van desenvolupar dos ''hubs''. L'objectiu principal d'aquests centres és evitar que els vehicles de càrrega altament contaminants entreguin a les zones urbanes, cosa que redueix la contaminació i la congestió de la ciutat. | ||
| Line 18: | Line 13: | ||
Durant el projecte, es va dur a terme un ''benchmarking'' de totes les solucions similars implementades a Europa; disseny de les UCDC, anàlisi de la ubicació de les UCDC, estratègia de màrqueting, model de negoci de l'empresa que ofereix les noves solucions, diferents tallers als municipis i mesures d'avaluació. | Durant el projecte, es va dur a terme un ''benchmarking'' de totes les solucions similars implementades a Europa; disseny de les UCDC, anàlisi de la ubicació de les UCDC, estratègia de màrqueting, model de negoci de l'empresa que ofereix les noves solucions, diferents tallers als municipis i mesures d'avaluació. | ||
| + | |||
| + | ==La prova pilot== | ||
Finalment, la prova pilot a Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat no es va poder dur a terme per diversos problemes, entre ells administratius. L'UCDC s'ha instal·lat a Estocolm, concretament a Söder Mälarstrand. En aquest cas, només s'ha dut a terme el disseny i l'adaptació al clima. | Finalment, la prova pilot a Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat no es va poder dur a terme per diversos problemes, entre ells administratius. L'UCDC s'ha instal·lat a Estocolm, concretament a Söder Mälarstrand. En aquest cas, només s'ha dut a terme el disseny i l'adaptació al clima. | ||
| − | [[Image:Draft_Torre_978790700-image2-c.png|600px]] | + | [[Image:Draft_Torre_978790700-image2-c.png|center|600px]] |
| + | |||
| + | <span style="text-align: center; font-size: 75%;"><center>''Figure 1: Un dels dissenys d’Esplugues''</center></span> | ||
| + | |||
| − | |||
A més dels casos pràctics, l'empresa de distribució d'última milla del projecte, Vanapedal, ha desenvolupat l'estratègia de màrqueting de les següents solucions: parcel·les bici&box i parcel·les i bici&box per a mercaderies en fred. Això s'ha combinat amb el model de negoci. | A més dels casos pràctics, l'empresa de distribució d'última milla del projecte, Vanapedal, ha desenvolupat l'estratègia de màrqueting de les següents solucions: parcel·les bici&box i parcel·les i bici&box per a mercaderies en fred. Això s'ha combinat amb el model de negoci. | ||
| Line 31: | Line 30: | ||
La conclusió és que la implantació de ''Parcel Box'' ha suposat un estalvi de 12,87 minuts, és a dir, un 52% menys de temps que fer-ho manualment. L'estalvi de temps és important no només per l'estalvi mitjà quantificat en temps mitjà del personal, sinó també pel que pot fer l'operador amb aquest temps en què les incidències provoquen estrès (clima, dies de gran volum, escassetat de personal, escassetat de motos, etc.) | La conclusió és que la implantació de ''Parcel Box'' ha suposat un estalvi de 12,87 minuts, és a dir, un 52% menys de temps que fer-ho manualment. L'estalvi de temps és important no només per l'estalvi mitjà quantificat en temps mitjà del personal, sinó també pel que pot fer l'operador amb aquest temps en què les incidències provoquen estrès (clima, dies de gran volum, escassetat de personal, escassetat de motos, etc.) | ||
| + | ==Conclusions del projecte== | ||
Les principals conclusions del projecte són: | Les principals conclusions del projecte són: | ||
| + | :*Les alternatives proposades responen a una necessitat urgent del mercat, combinades amb l'àmplia cobertura que ofereixen els diferents equips implicats en el projecte, podrien convertir-se en un producte transversal de la indústria en un futur proper; | ||
| − | :* | + | :*El procés iteratiu de localització algorítmica per a MH sembla estar a la darrera fase. Encara que el rendiment final dels resultats està per demostrar, les decisions preses per les heurístiques semblen tenir molt de valor. |
| − | :* | + | :*Si la iniciativa es continua gestionant amb l'eficiència demostrada fins ara, hi ha moltes possibilitats que es converteixi en un projecte capdavanter en el sector de la logística de mercaderies, especialment per a les caixes frigorífiques. |
| − | + | ==Autors== | |
| − | + | Redactat per: [mailto:francesc.gasparin@upc.edu Francesc Gasparin] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre] | |
| − | + | Per saber-ne més: [mailto:francesc.gasparin@upc.edu Francesc Gasparin] i [mailto:laia.sergi.sauri@upc.edu Sergi Sauri] | |
Latest revision as of 10:23, 10 June 2022
El projecte
L'activitat de Hubs for Last Mile Delivery Solutions té com a objectiu pal·liar els problemes ambientals i de trànsit locals a les zones urbanes mitjançant la creació de centres de distribució i consolidació urbana compartits (UCDC), als límits de la ZBE (zona de baixes emissions) implantada a l'AMB.
Durant el projecte es va dur a terme un cas pilot, on es van desenvolupar dos hubs. L'objectiu principal d'aquests centres és evitar que els vehicles de càrrega altament contaminants entreguin a les zones urbanes, cosa que redueix la contaminació i la congestió de la ciutat.
Aquest objectiu es pot aconseguir amb el transbordament i la consolidació de la mercaderia de la UCDC a vehicles elèctrics, bicicletes de càrrega i vehicles amb combustibles alternatius per a lliuraments urbans. La UCDC també pot oferir diversos serveis logístics i serveis minoristes amb valor afegit, cosa que possibilita un model de negoci més eficient.
A Estocolm, el projecte demostra quatre accions complementàries: tres pilots al districte central de Södermalm que han provat els lliuraments sense combustibles fòssils, solucions de lliurament, un micro-terminal, juntament amb un diàleg amb les parts interessades per reforçar les estratègies actuals i aprofitar el potencial per al desenvolupament futur de la logística sense combustibles fòssils al centre de la ciutat, zones perifèriques i una regió més àmplia.
Durant el projecte, es va dur a terme un benchmarking de totes les solucions similars implementades a Europa; disseny de les UCDC, anàlisi de la ubicació de les UCDC, estratègia de màrqueting, model de negoci de l'empresa que ofereix les noves solucions, diferents tallers als municipis i mesures d'avaluació.
La prova pilot
Finalment, la prova pilot a Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat no es va poder dur a terme per diversos problemes, entre ells administratius. L'UCDC s'ha instal·lat a Estocolm, concretament a Söder Mälarstrand. En aquest cas, només s'ha dut a terme el disseny i l'adaptació al clima.
A més dels casos pràctics, l'empresa de distribució d'última milla del projecte, Vanapedal, ha desenvolupat l'estratègia de màrqueting de les següents solucions: parcel·les bici&box i parcel·les i bici&box per a mercaderies en fred. Això s'ha combinat amb el model de negoci.
Per analitzar la solució de Vanapedal, és a dir, la caixa de paquets, es va calcular el temps estalviat en el desplaçament modal de paquets d'una furgoneta a una bicicleta de càrrega. Amb aquesta finalitat, es van recollir dades de temps de transferència per analitzar la diferència de temps passat abans i després de l'aplicació. A partir de les dades es va calcular la mitjana, així com la diferència de les mitjanes. Això dóna la diferència en el temps utilitzat abans i després de l'aplicació.
La conclusió és que la implantació de Parcel Box ha suposat un estalvi de 12,87 minuts, és a dir, un 52% menys de temps que fer-ho manualment. L'estalvi de temps és important no només per l'estalvi mitjà quantificat en temps mitjà del personal, sinó també pel que pot fer l'operador amb aquest temps en què les incidències provoquen estrès (clima, dies de gran volum, escassetat de personal, escassetat de motos, etc.)
Conclusions del projecte
Les principals conclusions del projecte són:
- Les alternatives proposades responen a una necessitat urgent del mercat, combinades amb l'àmplia cobertura que ofereixen els diferents equips implicats en el projecte, podrien convertir-se en un producte transversal de la indústria en un futur proper;
- El procés iteratiu de localització algorítmica per a MH sembla estar a la darrera fase. Encara que el rendiment final dels resultats està per demostrar, les decisions preses per les heurístiques semblen tenir molt de valor.
- Si la iniciativa es continua gestionant amb l'eficiència demostrada fins ara, hi ha moltes possibilitats que es converteixi en un projecte capdavanter en el sector de la logística de mercaderies, especialment per a les caixes frigorífiques.
Autors
Redactat per: Francesc Gasparin i Marga Torre
Per saber-ne més: Francesc Gasparin i Sergi Sauri
