Gil Riba 2022w

Entre els dies 10 i 12 de maig es va celebrar el sisè IotSWC (Internet of Things Solutions World Congress) a la Fira de Barcelona conjuntament amb la tercera edició del Barcelona Cybersecurity Congress i l’ISE (Integrated Systems Europe). En el mateix espai físic i de temps es van presentar les tecnologies més disruptives dins dels àmbits de l’Internet of Things, del sector audiovisual i de la integració de sistemes amb la finalitat de compartir solucions entre ells.

El DVPDT va ser-hi present a l’estand de l’IoTWSC de la Generalitat, juntament amb 20 entitats que tenen o han tingut relació amb l’administració catalana. Aquests són els perfils d’aquestes entitats:

• Molt vinculades a la recerca i el coneixement sense ànim de lucre com la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), el CVC (Centre de Visió per Computador), el CTTC(Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya), la fundació i2Cat Internet i Innovació Digital a Catalunya.

• Un centre tecnològic que fa de pont entre la recerca i l’empresa, Eurecat.

• Empreses consolidades que ofereixen solucions IoT: AirBox, EndePro, NPAW, PickData, WiBeee, Integral Innovation Experts, ModPow.

• Startups: Deep Solutions, Digital Smart Group, MCSystems, Sigma, Solve Digital, Vottun

A més, es disposava d’un espai de 120m2, la Catalonia.ai Demo Zone, on 10 empreses exposaven les seves solucions basades en la intel·ligència artificial. En destaquem el robot humanoide ARI, desenvolupat per PAL Robotics, l’emprovador de roba virtual del CVC i el sistema de càmeres intel·ligents de Datision que, a partir dels moviments de cap de les persones que miren els aparadors de les botigues, detecten els productes que atreuen més l’atenció, i d’aquesta manera poden ajudar als botiguers a dissenyar-los de manera més atractiva i rendible pel seu negoci.

Error creating thumbnail: File missing

Les tecnologies de la informació, motor de la nova economia

Dins del marc de l’IoTSWC, el Director general d’Innovació i Economia Digital (DGIED) del DVPDT, Daniel Marco, va explicar l’aposta del Departament per les tecnologies de la informació com a palanca de transformació de l’economia i la societat catalanes. Tal com es desprèn del DESI Catalunya 2020, l’índex compost d’economia i societat digital calculat amb la metodologia de la Comissió Europea, Catalunya ocupa la cinquena posició dins dels països més digitalment avançats d’Europa. Una altra dada a tenir en compte és que Catalunya s’ha consolidat com un dels hubs digitals més rellevants d’Europa:

• al 2020 era el quart startup hub

• al 2021 va ser el segon hub preferit pels creadors d’startups dins l’àmbit europeu

• al mateix any va ser el cinquè hub tecnològic europeu, per volum d’inversió

Aquestes fites reforcen l’aposta del DVPDT per potenciar polítiques públiques focalitzades en les tecnologies de la informació, per aconseguir la digitalització plena del país. El director de la DGIED va exposar els cinc eixos en què es basa l’estratègia digital per a Catalunya:

• una ciutadania digital apoderada, qualificada i protegida

• un territori cohesionat de ciutats intel·ligents i infraestructura digital

• un govern i una administració del segle XXI, obertes, digitals i eficients

• una nació cibersegura, que protegeixi els ciutadans, les empreses i les institucions

• la innovació digital com el motor de la nova economia

Seguidament, Daniel Marco va concretar com la DGIED està implementant aquesta estratègia en els següents àmbits:

• Drons. Catalunya disposa d’empreses capdavanteres en aquest sector, així com de centres tecnològics, universitats i d’altres agents impulsors d’aquesta indústria. El mercat emergent dels Drons ofereix una oportunitat real per fomentar la creació d'ocupació i serà una font d'innovació i de creixement econòmic, per això el Govern vol impulsar aquesta industria a Catalunya.

• Blockchain. Aquesta tecnologia permet realitzar transaccions sense que hi hagi confiança prèvia entre les parts i sense la intervenció d’intermediaris. Això aporta beneficis com major seguretat en la gestió de la informació, processos més transparents i òptims, més seguretat en la autenticació de la identitat i un estalvi en infraestructura tecnològica.

• Internet of Things(IoT). S’entén la Internet de les Coses (IoT) com la interconnexió d’objectes a través de xarxes de telecomunicacions. Aquest és un sector amb un gran potencial de creixement econòmic i de generació d’ocupació. Catalunya disposa d’un ecosistema molt ric d’empreses dedicades a l’oferta de solucions IoT, la majoria d’elles són PIMES, amb una facturació que supera els 200M€.

• Big Data. La Generalitat dona suport al BigDataCoE, centre d’excel·lència en aquesta matèria, liderat per Eurecat.

• Ciberseguretat. A través de l’Agència de Ciberseguretat vetlla per una administració pública segura en front els atacs informàtics, que doni confiança als ciutadans.

• 5G. Aquest mes de maig ha culminat el desplegament per tota Catalunya del projecte Àrees 5G, per tal de facilitar la digitalització a qualsevol racó del territori.

• Intel·ligència Artificial. El Departament impulsa l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial, CATALONIA.AI,  per tal de convertir Catalunya en un pol d’innovació, lideratge i atracció de talent i empreses en aquest àmbit.

• Quantum. EL Departament fomenta l’RDI en criptografia quàntica aplicada a comunicacions crítiques dins de les Tecnologies Digitals Avançades del programa SMARTCATALONIA. Les tecnologies quàntiques proporcionen solucions més segures a llarg termini, comparades amb els sistemes de criptografia actuals.

• Metavers. Fa uns mesos es va presentar CatVers, el metavers català.

• Impressió 3D.

Presentació del Pla Dona TIC en Ciberseguretat

Dins el marc del Barcelona Cibersecurity Congress, la directora general de Societat Digital del DVPDT, Joana Barbany, va presentar el Pla DonaTIC en l'àmbit de la Ciberseguretat per apoderar i visibilitzar les dones en aquest sector emergent i de futur. El congrés, organitzat per l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, va comptar amb la presència del seu director, Oriol Torruella.

Error creating thumbnail: File missing

Aquest és el segon pla sectorial que s’activa en el marc del Pla DonaTIC, després del Pla DonaTIC en l’àmbit aeroespacial, per donar resposta a les necessitats específiques de promoció i visibilització de les dones en certs àmbits o subsectors digitals emergents com són l’aeroespacial i la ciberseguretat.

El Pla és el resultat del treball conjunt entre l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i la Direcció General de Societat Digital i té per objectiu fomentar la igualtat de gènere en el sector de la ciberseguretat des de tres vessants:

• donant suport al teixit empresarial de la ciberseguretat per estimular la participació de les dones en aquest sector

• promovent i atraient el talent femení cap a aquesta disciplina

• fomentant les vocacions de nenes i joves en ciberseguretat.

En aquest sentit, el pla s’alinea amb les línies estratègiques del Pla DonaTIC i també amb un dels eixos estratègics de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya: potenciar el sector econòmic de la ciberseguretat com a sector clau sobre el qual construir la societat digital a Catalunya, mitjançant polítiques d’innovació, dinamització del sector productiu i creació de talent.

Així, el pla s’estructura al voltant de tres eixos, amb objectius concrets i diferenciats:

• Lideratge de l’ecosistema de la ciberseguretat per afavorir la presència de dones. Aquest eix té com a objectius estratègics identificar i atendre les necessitats de l’ecosistema per estimular la participació de les dones en el sector de la ciberseguretat i liderar l’articulació de l’ecosistema per afavorir la igualtat de gènere en aquest àmbit.

• Atracció, promoció i retenció del talent femení per incrementar l’ocupació de les dones en ciberseguretat. Amb  dos objectius estratègics: protegir i retenir el talent femení existent per impulsar el lideratge de dones en ciberseguretat i reciclar i atraure nou talent per incrementar l’ocupació de dones en posicions especialitzades i l’emprenedoria femenina en aquest sector.

• Estímul i foment de les vocacions de nenes i joves en ciberseguretat. Amb l’objectiu d’encoratjar les vocacions en ciberseguretat i respondre contra els estereotips de gènere que eviten l’interès de les noies per les tecnologies en general i la ciberseguretat en concret.

Per assolir aquests objectius, el nou pla sectorial en ciberseguretat s’assenta sobre els tres pilars transversals del Pla DonaTIC:

• Mitjans de comunicació: agent fonamental per difondre activitats però també per sensibilitzar sobre la bretxa de gènere al sector i donar visibilitat a les dones referents en ciberseguretat

• Xarxes: tant les existents com les que puguin sorgir com a resultat de les actuacions d’aquest pla

• Observatori de dades i actuacions: per conèixer l’avenç en la consecució dels objectius

A més, el pla estableix uns indicadors d’impacte i de resultats per a cada eix estratègic per poder complir els diferents objectius i valorar la idoneïtat de les actuacions previstes.

El sector de la ciberseguretat a Catalunya es troba en plena expansió, com a la resta del món, i es preveu que creixi un 10% anual fins al 2026. No obstant, la manca de talent per cobrir la demanda de professionals TIC que pateix el sector digital en general, s’accentua especialment en l’àmbit de la ciberseguretat. Ara mateix, la demanda no coberta de professionals de la ciberseguretat a Catalunya s’estima en unes 6.000 persones.

Pel que fa a la presència de dones al sector TIC, aquesta representa el 29,8% de les persones que treballen en aquesta branca d’activitat, i només un 8,6% ocupen posicions tècniques o especialitzades. Tot i la manca de dades d’aquest indicador aplicat al subsector de la ciberseguretat, diversos estudis apunten que aquest és el quart àmbit amb més demanda de persones treballadores dins del sector digital i un dels que té una taxa de participació femenina més baixa, que es podria situar al voltant del 12%.

Segons dades de l’informe tecnològic La ciberseguretat a Catalunya elaborat per l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i ACCIÓ, la presència de dones en els consells d’administració de les empreses de ciberseguretat a Catalunya no arriba al 15%.