(Created page with "Un gegant brasiler de la cosmètica compra els primers crèdits de CO2 generats per un poble indígena de l'Amazònia: els suruí es converteixen en proveïdors de serveis eco...") |
|||
| (One intermediate revision by the same user not shown) | |||
| Line 16: | Line 16: | ||
El Projecte Suruí Forest Carbon, amb un abast de 13.575,3 ha (les més amenaçades dintre del territori dels suruí), converteix aquestes comunitats en proveïdores de serveis ecològics i de matèries primeres, i podria servir de pauta per a actuacions similars per part d'altres comunitats indígenes. S'espera que el projecte eviti l'emissió de fins a 7,5 milions de tones de CO<sub>2</sub> en un horitzó de trenta anys, protegint el bosc amazònic dels llenyataires i proporcionant alhora al poble suruí ingressos econòmics provinents d'activitats sostenibles, alternatives a la tala o a la venda de terres, que els permetin millorar la qualitat de vida dels seus membres i preservar la seva cultura tradicional, en el marc d'un pla d'acció més ampli, de cinquanta anys de durada, que preveu el retorn al conreu de productes no fusters, combinat amb activitats com l'ecoturisme. | El Projecte Suruí Forest Carbon, amb un abast de 13.575,3 ha (les més amenaçades dintre del territori dels suruí), converteix aquestes comunitats en proveïdores de serveis ecològics i de matèries primeres, i podria servir de pauta per a actuacions similars per part d'altres comunitats indígenes. S'espera que el projecte eviti l'emissió de fins a 7,5 milions de tones de CO<sub>2</sub> en un horitzó de trenta anys, protegint el bosc amazònic dels llenyataires i proporcionant alhora al poble suruí ingressos econòmics provinents d'activitats sostenibles, alternatives a la tala o a la venda de terres, que els permetin millorar la qualitat de vida dels seus membres i preservar la seva cultura tradicional, en el marc d'un pla d'acció més ampli, de cinquanta anys de durada, que preveu el retorn al conreu de productes no fusters, combinat amb activitats com l'ecoturisme. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
<span id='bloc6'></span> | <span id='bloc6'></span> | ||
Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.11 Alfonso Martínez Jaume] | Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.11 Alfonso Martínez Jaume] | ||
Latest revision as of 07:49, 18 April 2019
Un gegant brasiler de la cosmètica compra els primers crèdits de CO2 generats per un poble indígena de l'Amazònia: els suruí es converteixen en proveïdors de serveis ecològics i de matèries primeres, i poden encarar el seu futur sense recórrer a les tales.
El poble indígena suruí, que havia viscut aïllat fins a 1969, ocupa unes 250.000 ha entre els estats brasilers de Rondônia i Mato Grosso, al nord-oest del país, al bell mig de l'anomenat arc de desforestació de l'Amazònia, on a part de la indústria de la fusta les explotacions agropecuàries també hi duen a terme tales massives. L'any 2009, els suruí, fins llavors partícips de la desforestació, van decidir establir una moratòria en la tala del seu territori, molt delmat, i emprendre'n la reforestació. Per fer-ho van recórrer a organitzacions com Forest Trends i el Fons Brasiler de la Biodiversitat, i d'aquesta manera va començar a caminar el Projecte Suruí Forest Carbon, que s'inscriu dintre del mecanisme REDD+ (reduced emissions from deforestation and degradation, plus sustainable forest management) de les Nacions Unides. El Projecte ha donat els primers fruits el juny de 2013, amb la generació dels primers crèdits de CO2, que han estat homologats pel VCS (verified carbon standard) i han rebut la certificació d'organitzacions com l'Institut de Gestió i Certificació Forestal i Agrícola brasiler (Imaflora) i Rainforest Alliance.
Aquests crèdits de CO2 es poden vendre a particulars o a empreses que voluntàriament els vulguin compensar: aquest ha estat el cas de Natura Cosméticos, una companyia brasilera que en el marc del seu pla de reducció de les emissions, que pretén que les de final de 2013 siguin un terç més baixes que les de 2006, s'obliga a neutralitzar les emissions que no pot reduir internament: d'aquí que a la tardor de 2013 es materialitzés la compra dels drets d'emissió de 120.000 t de CO2 dels suruí. I és que per bé que la compensació (offset) no és una solució al problema del CO2, pot ser una manera de no empitjorar-lo mentre s'aconsegueix la reducció efectiva de les emissions.
Aquesta companyia, a més de les transaccions que manté amb grans proveïdors, també aconsegueix matèries primeres provinents de les comunitats indígenes. Els acords comercials amb aquests pobles van suposar transaccions per valor d'uns 3,8 milions d'euros el 2012, i la línia és ascendent.
El Projecte Suruí Forest Carbon, amb un abast de 13.575,3 ha (les més amenaçades dintre del territori dels suruí), converteix aquestes comunitats en proveïdores de serveis ecològics i de matèries primeres, i podria servir de pauta per a actuacions similars per part d'altres comunitats indígenes. S'espera que el projecte eviti l'emissió de fins a 7,5 milions de tones de CO2 en un horitzó de trenta anys, protegint el bosc amazònic dels llenyataires i proporcionant alhora al poble suruí ingressos econòmics provinents d'activitats sostenibles, alternatives a la tala o a la venda de terres, que els permetin millorar la qualitat de vida dels seus membres i preservar la seva cultura tradicional, en el marc d'un pla d'acció més ampli, de cinquanta anys de durada, que preveu el retorn al conreu de productes no fusters, combinat amb activitats com l'ecoturisme.
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
