Perez 2013j

L'abella és un autèntic detector ecològic: és un organisme gairebé únic, el seu cos està cobert de pèls que ajuden a capturar les substàncies que entren en contacte amb ells, és sensible a molts productes tòxics i visiten tots els sectors ambientals: sòl, vegetació, aire i aigua, i emmagatzemen gran diversitat de productes en els ruscs sobre les quals realitzar les verificacions. Per altra banda, el 84% de la producció alimentària depèn de la pol·linització duta a terme per les abelles. Des de fa anys els ecologistes i apicultors demanen solucions per combatre la desaparició de l’insecte.

El Jardí Botànic de Barcelona, des de fa un any, disposa d'una instal·lació peculiar. L'anomenen l'hotel per a abelles i vespes solitàries. Es tracta d'una estructura de fusta dissenyada especialment perquè aquests insectes hi ponguin els ous. L'objectiu final és facilitar-los la reproducció i, així, ampliar el nombre d'exemplars d'unes espècies clau per a la tasca de pol·linització.

Abelles solitàries

L’abella de la mel és, de llarg, l’espècie més coneguda de la família dels himenòpters. És per això que molta gent creu que totes les abelles viuen en ruscs i fan vida comunitària. Res més allunyat de la realitat. Segons explica en David Bertran, cap de col·leccions del Jardí Botànic, a l’Estat hi ha al voltant d’un miler d’espècies d’abelles que són solitàries. Cada una d’aquestes espècies té unes característiques concretes que fan que s’alimentin de flors diferents. És per això que és important preservar-les, pel seu paper clau en les tasques de pol·linització.

L’hotel per a abelles i vespes solitàries

El Jardí Botànic va decidir construir un hotel per a abelles i vespes solitàries inspirant-se en dissenys que ja existeixen en altres llocs d’Europa. L’estructura disposa de seccions fetes de diversos materials i de forats de diverses mides. L’objectiu és atraure el màxim d’espècies d’abelles i vespes solitàries possible. Aquests insectes gasten bona part del temps de la seva vida a trobar un bon lloc per fer-hi un niu on pondre els ous. Per facilitar aquesta tasca s’ha recreat l’hàbitat ideal per a elles. Normalment busquen llocs amb certa rugositat, amb poca llum i que els ajudin a mantenir la temperatura corporal alta. Les abelles i vespes no es queden pas a viure als nius, ni tampoc en aquest hotel. Simplement hi ponen els ous i deixen aliments per a les cries.

Més hotels a la ciutat

L’hotel del Jardí Botànic aviat deixarà de ser l’únic de la ciutat. La primavera vinent s’espera inaugurar-ne un altre al Jardí Botànic Històric, situat darrere el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Si amb aquestes dues estructures s’aconsegueix fer créixer el nombre d’abelles i vespes en aquestes zones, no es descarta construir més hotels en altres parcs de la ciutat.

Redactat per: Argeme Pérez

Per saber-ne més: Argeme Pérez