Echave-Sustaeta 2022f

Si més no aquesta és la conclusió a què han arribat investigadors de la Universitat de Califòrnia – Davis (UC Davis) i de l’Institute for Transportation & Development Policy (ITDP), que determinen que els vehicles elèctrics per si sols resulten insuficients per mantenir l’escalfament global per sota de l’1,5 °C. Segons els autors de l’estudi, el que cal és una combinació d’electrificació de la mobilitat i de densificació urbana.

“The Compact City Scenario – Electrified”

“The Compact City Scenario – Electrified” és el títol d’un estudi publicat el desembre de 2021 per l’Institute for Transportation & Development Policy (ITDP) i elaborat en col·laboració amb la Universitat de Califòrnia – Davis (UC Davis). N’és la conclusió principal que només amb els vehicles elèctrics no n’hi haurà prou per aconseguir que l’elevació de les temperatures globals romangui per sota del grau i mig que sol considerar-se com a punt d’inflexió sense retorn. L’única manera de no depassar aquest límit consisteix, segons l’equip d’autors de la UC Davis i de l’ITDP, a combinar l’electrificació de la mobilitat i a augmentar la densitat urbana.

Els autors de l’estudi analitzen quatre escenaris:

1. Deixar les coses com estan (business as usual, BAU), amb dos mil milions de nous vehicles cap a 2050, inclosos els de combustió interna.

2. Electrificar la mobilitat (High EV), amb els vehicles de combustió interna prohibits en l’horitzó 2040 i amb la implantació de vehicles elèctrics al ritme proposat per la COP26 (Glasgow, novembre de 2021). Precisament aquest ritme d’implantació és un dels principals inconvenients que fan que aquest escenari no sigui tan bo com podria semblar: la conversió total a la mobilitat elèctrica pot trigar massa temps, i requerir enormes quantitats d’electricitat d’origen net. L’estudi a més també considera les emissions carbòniques incorporades derivades de la fabricació i de la retirada d’ús dels VE, i també de la infraestructura que necessiten, una qüestió que no sempre es té en compte tot i que els processos de fabricació de bateries són carbònicament intensius (vegeu el gràfic més avall).

3. Densificar la ciutat i implantar-hi usos mixtos (High shift), que resultaria en una més fàcil adopció dels modes suaus de desplaçament (a peu, en bicicleta i en transport públic) i en una major dificultat per als desplaçaments en cotxe, de manera que també podria fer disminuir la demanda d’aquests darrers. En aquest escenari, l’ús global del cotxe augmentaria poc, només lligat al creixement de la població mundial, i molt menys en tot cas que en els escenaris 1 i 2.

4. Combinar les pràctiques 2 i 3 (EV+Shift): disseny compacte, mixticitat d’usos i electrificació de tots els vehicles.

Emissions de GEH associades als combustibles, la producció i retirada dels vehicles, i a la infraestructura necessària. Dades en Gt, situació 2015 i horitzons 2030 i 2050, en els quatre escenaris estudiats. Com es veu, la transició total a vehicles elèctrics també té importants repercussions en termes carbònics (© Institute for Transportation & Development Policy – ITDP)

D’altra banda, la principal diferència entre els escenaris 2 (High EV) i 4 (EV+Shift) rau en el nombre de cotxes en circulació: uns tres-cents milions menys, en el segon cas, una diferència que incideix considerablement en la quantitat d’electricitat necessària per fer funcionar el sistema de transport.

De l’estudi es desprèn que l’escenari 4 és l’únic que pot reduir les emissions carbòniques prou com perquè romanguin per sota la corba que marca els límits per mantenir l’escalfament global ençà dels 1,5 °C (© Institute for Transportation & Development Policy – ITDP)

Segons els autors de l’estudi, el que és fonamental és que la necessitat de conduir sigui menor, àdhuc si els vehicles són elèctrics. I per aconseguir-ho, l’única manera és el desenvolupament urbà d’alta densitat que proporcioni accés a la feina, a l’educació i als serveis, per a famílies de qualsevol nivell d’ingressos, sense que hagin de dependre del cotxe. Asseguren els responsables de “The Compact City Scenario – Electrified” que les ciutats amigables envers els ciclistes i els vianants són millors per a l’economia, el medi ambient, la salut i el benestar emocional.

És absent de l’estudi, però, la discussió sobre les emissions carbòniques associades a les diferents tipologies d’edificació i de trames urbanes. Els autors en són conscients i s’escuden en el fet que el de la construcció i l’urbanisme no són llurs camps d’expertesa, però sí que reconeixen si més no que és hora de considerar la mobilitat, la planificació urbana i l’edificació com tres facetes interdependents i que contribueixen, totes elles, a les emissions de l’entorn construït (built environment emissions). per tant, caldria probablement estudiar-les en el seu conjunt i en la seva interconnexió.

Les diferències entre només electrificar la mobilitat (escenari 2) i que calguin tres-cents milions de vehicles menys, fins i tot si són elèctrics, gràcies a ciutats denses i mixtes (escenari 4) són notables. Vegeu respectivament les barres tercera i cinquena (2030) i antepenúltima i última (2050), respectivament: la reducció d’emissions en l’escenari EV+Shift respecte les de l’escenari High EV voreja el 40% (© Institute for Transportation & Development Policy – ITDP)

Gràfica-resum de les conclusions de l’estudi. Només l’escenari 4 (a baix a al dreta) suposa un nivell d’emissions GEH inferior al llindar de les 65 Gt que es consideren crítiques Podreu veure-la ampliada en aquest enllaç.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: “The Compact City Scenario – Electrified” [PDF] , “The Compact City Scenario – Electrified” [vídeo]