(Created page with " ==Primer cas d’ús del nanosatèl·lit Enxaneta== El passat mes de febrer es van presentar els resultats del primer cas d’ús obtinguts pel nanosatèl·lit Enxaneta, po...") |
(Tag: Visual edit) |
||
| Line 1: | Line 1: | ||
| − | + | El passat mes de febrer es van presentar els resultats del primer cas d’ús obtinguts pel nanosatèl·lit Enxaneta, posat en òrbita el març del 2021 en el marc de l’'''[https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/estrategia-new-space-de-catalunya/ Estratègia NewSpace]''' de Catalunya, impulsada pel Govern. | |
| − | |||
| − | |||
| − | El passat mes de febrer es van presentar els resultats del primer cas d’ús obtinguts pel nanosatèl·lit Enxaneta, posat en òrbita el març del 2021 en el marc de | ||
L’acte de presentació que va tenir lloc al CST Pirineus de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) a Tremp, va estar presidida pel vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró. També hi van participar: Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC); Sergi Figuerola, CTIO d’i2CAT; Jaume Massó, director de l’IGCG; i Jaume Sanpere, CEO de Sateliot. | L’acte de presentació que va tenir lloc al CST Pirineus de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) a Tremp, va estar presidida pel vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró. També hi van participar: Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC); Sergi Figuerola, CTIO d’i2CAT; Jaume Massó, director de l’IGCG; i Jaume Sanpere, CEO de Sateliot. | ||
| Line 9: | Line 6: | ||
[[Image:Draft_Gil Riba_491491294-image1.jpeg|600px]] | [[Image:Draft_Gil Riba_491491294-image1.jpeg|600px]] | ||
| − | L’Enxaneta, un any en òrbita | + | == L’Enxaneta, un any en òrbita == |
| − | |||
El 22 de març de 2021, a les 7:07h (hora catalana), des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, es va realitzar amb èxit el llançament, a bord d'un coet Soyuz 2, del primer nanosatèl·lit català: l’Enxaneta. En aquest marc, l’objectiu d’aquesta primera missió espacial era desplegar serveis de connectivitat global d’IoT per permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català, especialment en zones que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. | El 22 de març de 2021, a les 7:07h (hora catalana), des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, es va realitzar amb èxit el llançament, a bord d'un coet Soyuz 2, del primer nanosatèl·lit català: l’Enxaneta. En aquest marc, l’objectiu d’aquesta primera missió espacial era desplegar serveis de connectivitat global d’IoT per permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català, especialment en zones que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. | ||
| Line 19: | Line 15: | ||
El servei ofert per l’Enxaneta va ser licitat i és gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). El nanosatèl·lit, un CubeSat de tres unitats, és el primer satèl·lit de la Constel.lació 5G IoT de Sateliot, l’empresa adjudicatària de la licitació. Totes les dades recollides per l’Enxaneta són transmeses a l’estació terrestre (Ground Station) de l’Observatori del Montsec (OdM), ubicat a San Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, i gestionat per l’IEEC. L’estació està composada per diverses antenes per a la comunicació amb satèl·lits d’òrbita baixa desenvolupades i instal·lades pel NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). | El servei ofert per l’Enxaneta va ser licitat i és gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). El nanosatèl·lit, un CubeSat de tres unitats, és el primer satèl·lit de la Constel.lació 5G IoT de Sateliot, l’empresa adjudicatària de la licitació. Totes les dades recollides per l’Enxaneta són transmeses a l’estació terrestre (Ground Station) de l’Observatori del Montsec (OdM), ubicat a San Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, i gestionat per l’IEEC. L’estació està composada per diverses antenes per a la comunicació amb satèl·lits d’òrbita baixa desenvolupades i instal·lades pel NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). | ||
| − | + | ==Primer cas d’ús a la Conca de Tremp== | |
L’ICGC disposa d’una xarxa d’estacions de mesura del sòl que recullen paràmetres físics del sòl, temperatura i humitat, a diferents profunditats normalment a 5, 20, 50 i 100 cm, i també mesuren paràmetres atmosfèrics, com temperatura, humitat, pluviometria i radiació solar, mesures que ajuden a la interpretació de les dades físiques del sòl. | L’ICGC disposa d’una xarxa d’estacions de mesura del sòl que recullen paràmetres físics del sòl, temperatura i humitat, a diferents profunditats normalment a 5, 20, 50 i 100 cm, i també mesuren paràmetres atmosfèrics, com temperatura, humitat, pluviometria i radiació solar, mesures que ajuden a la interpretació de les dades físiques del sòl. | ||
| Line 31: | Line 27: | ||
Amb l’objectiu de demostrar que la connexió d’aquests mòdems amb l’Enxaneta és possible i poder comparar les dades rebudes des de l’Enxaneta amb les dades rebudes a través de la connexió habitual per 4G, el primer mòdem s’ha instal·lat al Camí de Nerets, a Tremp, i des de desembre, s’hi estan rebent dades dels sensors soterrats a 5, 20 i 50 cm de profunditat. Posteriorment, s’analitzaran noves ubicacions, especialment en llocs sense cobertura, per anar ampliant les estacions connectades a través de l’Enxaneta. | Amb l’objectiu de demostrar que la connexió d’aquests mòdems amb l’Enxaneta és possible i poder comparar les dades rebudes des de l’Enxaneta amb les dades rebudes a través de la connexió habitual per 4G, el primer mòdem s’ha instal·lat al Camí de Nerets, a Tremp, i des de desembre, s’hi estan rebent dades dels sensors soterrats a 5, 20 i 50 cm de profunditat. Posteriorment, s’analitzaran noves ubicacions, especialment en llocs sense cobertura, per anar ampliant les estacions connectades a través de l’Enxaneta. | ||
| − | <span id= | + | <span id="_GoBack"></span>Aquest és el primer cas d’ús, però properament se’n duran a terme de nous que el Departament hi està treballant amb els d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el d’Interior, i que s’aniran desplegant. Aquests nous casos d’ús s’aplicaran a diversos àmbits com ara l’agrícola i el ramader, el forestal i climàtic, les emergències, la seguretat viària i la gestió territorial. |
| − | + | ==Beneficis de les missions satel·litàries== | |
El llançament de l’Enxaneta va suposar el tret de sortida de les missions satel·litàries de [https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/estrategia-new-space-de-catalunya/ '''l’Estratègia NewSpace de Catalunya'''], dissenyada per aprofitar i maximitzar les oportunitats d’un nou àmbit econòmic, el NewSpace, basat en l’ús de satèl·lits de petites dimensions que orbiten a baixa altura i en l’explotació de les seves dades, amb l’objectiu de millorar els serveis de la Generalitat i de diferents sectors de l’economia i la societat catalanes, i, en definitiva, de fomentar el creixement econòmic i millorar la vida de les persones. | El llançament de l’Enxaneta va suposar el tret de sortida de les missions satel·litàries de [https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/estrategia-new-space-de-catalunya/ '''l’Estratègia NewSpace de Catalunya'''], dissenyada per aprofitar i maximitzar les oportunitats d’un nou àmbit econòmic, el NewSpace, basat en l’ús de satèl·lits de petites dimensions que orbiten a baixa altura i en l’explotació de les seves dades, amb l’objectiu de millorar els serveis de la Generalitat i de diferents sectors de l’economia i la societat catalanes, i, en definitiva, de fomentar el creixement econòmic i millorar la vida de les persones. | ||
| − | |||
{| | {| | ||
|- | |- | ||
| − | | [[Image:Draft_Gil Riba_491491294-image2.png|150px]] | + | |[[Image:Draft_Gil Riba_491491294-image2.png|150px]] |
| − | | [[Image:Draft_Gil Riba_491491294-image3.png|center|186px]] | + | |[[Image:Draft_Gil Riba_491491294-image3.png|center|186px]] |
| − | | | + | |[[Image:Draft_Gil Riba_491491294-image4.png|240px]] |
| − | + | |}En aquest sentit, l’ús de les dades generades per les proves pilot que es preveuen desplegar a la infraestructura satel·litària experimental de l’Estratègia NewSpace de Catalunya i al voltant de tot l’ecosistema que integra la comunitat NewSpace catalana, aportarà informació cabdal per incidir en la lluita contra el canvi climàtic i oferirà beneficis directes i indirectes a la ciutadania i al teixit productiu i social del país. | |
| − | |||
| − | En aquest sentit, l’ús de les dades generades per les proves pilot que es preveuen desplegar a la infraestructura satel·litària experimental de l’Estratègia NewSpace de Catalunya i al voltant de tot l’ecosistema que integra la comunitat NewSpace catalana, aportarà informació cabdal per incidir en la lluita contra el canvi climàtic i oferirà beneficis directes i indirectes a la ciutadania i al teixit productiu i social del país. | ||
Entre els beneficis directes es troben tots els derivats dels serveis que resolen reptes i necessitats que tenen un impacte directe a l’Administració i la gestió del territori. Aquesta gestió serà més efectiva i proactiva i comportarà un benefici indirecte associat a una millor qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya, i a l’increment de la capacitat de reacció davant de fenòmens adversos per al conjunt del país. | Entre els beneficis directes es troben tots els derivats dels serveis que resolen reptes i necessitats que tenen un impacte directe a l’Administració i la gestió del territori. Aquesta gestió serà més efectiva i proactiva i comportarà un benefici indirecte associat a una millor qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya, i a l’increment de la capacitat de reacció davant de fenòmens adversos per al conjunt del país. | ||
| Line 53: | Line 46: | ||
''Aplicacions de les dades obtingudes a través dels satèl·lits.'' | ''Aplicacions de les dades obtingudes a través dels satèl·lits.'' | ||
| − | + | ==El NewSpace, sector emergent== | |
El Govern de la Generalitat va aprovar l’Estratègia NewSpace de Catalunya el 27 d’octubre de 2020 per desplegar un programa d’actuacions específiques per enfortir l’ecosistema del NewSpace català i liderar la generació de coneixement, l’aplicació social i empresarial i la creació de noves solucions basades en dades facilitades per l’ús de noves tecnologies de l’espai. Un altre dels objectius de l’estratègia és la democratització de l’espai per mitjà de l’adopció de serveis del NewSpace en diferents sectors industrials de Catalunya, així com en la mateixa Administració, que ha de ser pionera i motora en l’ús de les tecnologies associades a aquest concepte. | El Govern de la Generalitat va aprovar l’Estratègia NewSpace de Catalunya el 27 d’octubre de 2020 per desplegar un programa d’actuacions específiques per enfortir l’ecosistema del NewSpace català i liderar la generació de coneixement, l’aplicació social i empresarial i la creació de noves solucions basades en dades facilitades per l’ús de noves tecnologies de l’espai. Un altre dels objectius de l’estratègia és la democratització de l’espai per mitjà de l’adopció de serveis del NewSpace en diferents sectors industrials de Catalunya, així com en la mateixa Administració, que ha de ser pionera i motora en l’ús de les tecnologies associades a aquest concepte. | ||
| Line 63: | Line 56: | ||
Actualment compta amb 56 empreses i entitats que facturen 147 M€ i ocupen 379 treballadors, i la previsió, segons les mateixes entitats, és que la seva facturació augmenti fins als 539 M€ (+367%) i l’ocupació fins als 1.755 treballadors (+463%) l’any 2025. | Actualment compta amb 56 empreses i entitats que facturen 147 M€ i ocupen 379 treballadors, i la previsió, segons les mateixes entitats, és que la seva facturació augmenti fins als 539 M€ (+367%) i l’ocupació fins als 1.755 treballadors (+463%) l’any 2025. | ||
| − | ==Catalunya, European Digital Hub== | + | ==== Catalunya, European Digital Hub ==== |
| − | |||
[[Image:Draft_Gil Riba_491491294-image6.png|312px]] | [[Image:Draft_Gil Riba_491491294-image6.png|312px]] | ||
| − | |||
| − | ==En els propers cinc anys:== | + | ====En els propers cinc anys:==== |
[[Image:Draft_Gil Riba_491491294-image7.png|504px]] | [[Image:Draft_Gil Riba_491491294-image7.png|504px]] | ||
Està previst que per aquesta tardor el Govern posi en òrbita el segon nanosatèl·lit de l'Estratègia NewSpace, amb la missió de lluitar contra el canvi climàtic. | Està previst que per aquesta tardor el Govern posi en òrbita el segon nanosatèl·lit de l'Estratègia NewSpace, amb la missió de lluitar contra el canvi climàtic. | ||
Revision as of 14:58, 28 March 2022
El passat mes de febrer es van presentar els resultats del primer cas d’ús obtinguts pel nanosatèl·lit Enxaneta, posat en òrbita el març del 2021 en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, impulsada pel Govern.
L’acte de presentació que va tenir lloc al CST Pirineus de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) a Tremp, va estar presidida pel vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró. També hi van participar: Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC); Sergi Figuerola, CTIO d’i2CAT; Jaume Massó, director de l’IGCG; i Jaume Sanpere, CEO de Sateliot.
Contents
L’Enxaneta, un any en òrbita
El 22 de març de 2021, a les 7:07h (hora catalana), des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, es va realitzar amb èxit el llançament, a bord d'un coet Soyuz 2, del primer nanosatèl·lit català: l’Enxaneta. En aquest marc, l’objectiu d’aquesta primera missió espacial era desplegar serveis de connectivitat global d’IoT per permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català, especialment en zones que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.
Des d’aleshores i al llarg del 2021 s’han estat realitzant proves de calibratge i posada en marxa dels sistemes embarcats a l’Enxaneta i, en paral·lel, s’ha estat treballant, en col·laboració amb els principals actors de l’Estratègia NewSpace, en la definició de casos d’ús de dades proporcionades pel nanosatèl·lit i en la implementació del primer.
Així, durant l’any passat es va constatar que el que s’havia provat en un laboratori funcionava correctament a l'espai: la connectivitat IoT-5G podia ser transmesa pel nanosatèl·lit i detectada i descodificada per un dispositiu terrestre. A partir d’aquí, i un cop obtinguda per part de l’operador (Sateliot) l'autorització administrativa necessària per iniciar la comunicació amb els dispositius de terra, va començar la fase de proves de la tecnologia en entorns reals.
El servei ofert per l’Enxaneta va ser licitat i és gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). El nanosatèl·lit, un CubeSat de tres unitats, és el primer satèl·lit de la Constel.lació 5G IoT de Sateliot, l’empresa adjudicatària de la licitació. Totes les dades recollides per l’Enxaneta són transmeses a l’estació terrestre (Ground Station) de l’Observatori del Montsec (OdM), ubicat a San Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, i gestionat per l’IEEC. L’estació està composada per diverses antenes per a la comunicació amb satèl·lits d’òrbita baixa desenvolupades i instal·lades pel NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Primer cas d’ús a la Conca de Tremp
L’ICGC disposa d’una xarxa d’estacions de mesura del sòl que recullen paràmetres físics del sòl, temperatura i humitat, a diferents profunditats normalment a 5, 20, 50 i 100 cm, i també mesuren paràmetres atmosfèrics, com temperatura, humitat, pluviometria i radiació solar, mesures que ajuden a la interpretació de les dades físiques del sòl.
El projecte va començar a la Conca de Tremp en terrenys de cultiu de vinya i s’ha estès a altres conreus d’aquest tipus al Pirineu i Prepirineu, atès que el canvi climàtic està obligant a moure les vinyes a cotes més altes. Això implica ubicar les estacions en indrets on l’orografia del terreny és més complicada i, per tant, on també és més difícil trobar cobertura de xarxes terrestres de telefonia mòbil. És aquí on la cobertura aportada des de l’Enxaneta és clau per poder instal·lar aquestes estacions i posar-les en funcionament.
La finalitat d’aquesta xarxa d’estacions és analitzar com varien els paràmetres físics del sòl al llarg dels anys i poder utilitzar les dades per determinar-ne el règim climàtic; establir relacions entre les dades climàtiques i la humitat dels sòls per donar suport als agricultors; o per a estudis mediambientals sobre canvi climàtic i estudis hidrològics.
Les dades dels sensors són enviades a l’Enxaneta per mitjà de dispositius de connexió satel·litària dissenyats per la Fundació i2CAT, que també ha contribuït, cooperant amb Sateliot i Alén Space, en la implantació dels protocols de comunicació entre sensors i nanosatèl·lit. Aquests mòdems permeten l’enviament a l’Enxaneta de dades provinents de sensors IoT com els de l’ICGC.
Amb l’objectiu de demostrar que la connexió d’aquests mòdems amb l’Enxaneta és possible i poder comparar les dades rebudes des de l’Enxaneta amb les dades rebudes a través de la connexió habitual per 4G, el primer mòdem s’ha instal·lat al Camí de Nerets, a Tremp, i des de desembre, s’hi estan rebent dades dels sensors soterrats a 5, 20 i 50 cm de profunditat. Posteriorment, s’analitzaran noves ubicacions, especialment en llocs sense cobertura, per anar ampliant les estacions connectades a través de l’Enxaneta.
Aquest és el primer cas d’ús, però properament se’n duran a terme de nous que el Departament hi està treballant amb els d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el d’Interior, i que s’aniran desplegant. Aquests nous casos d’ús s’aplicaran a diversos àmbits com ara l’agrícola i el ramader, el forestal i climàtic, les emergències, la seguretat viària i la gestió territorial.
Beneficis de les missions satel·litàries
El llançament de l’Enxaneta va suposar el tret de sortida de les missions satel·litàries de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, dissenyada per aprofitar i maximitzar les oportunitats d’un nou àmbit econòmic, el NewSpace, basat en l’ús de satèl·lits de petites dimensions que orbiten a baixa altura i en l’explotació de les seves dades, amb l’objectiu de millorar els serveis de la Generalitat i de diferents sectors de l’economia i la societat catalanes, i, en definitiva, de fomentar el creixement econòmic i millorar la vida de les persones.
Error creating thumbnail: File missing
|
Error creating thumbnail: File missing |
Error creating thumbnail: File missing
|
En aquest sentit, l’ús de les dades generades per les proves pilot que es preveuen desplegar a la infraestructura satel·litària experimental de l’Estratègia NewSpace de Catalunya i al voltant de tot l’ecosistema que integra la comunitat NewSpace catalana, aportarà informació cabdal per incidir en la lluita contra el canvi climàtic i oferirà beneficis directes i indirectes a la ciutadania i al teixit productiu i social del país.
Entre els beneficis directes es troben tots els derivats dels serveis que resolen reptes i necessitats que tenen un impacte directe a l’Administració i la gestió del territori. Aquesta gestió serà més efectiva i proactiva i comportarà un benefici indirecte associat a una millor qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya, i a l’increment de la capacitat de reacció davant de fenòmens adversos per al conjunt del país.
Aplicacions de les dades obtingudes a través dels satèl·lits.
El NewSpace, sector emergent
El Govern de la Generalitat va aprovar l’Estratègia NewSpace de Catalunya el 27 d’octubre de 2020 per desplegar un programa d’actuacions específiques per enfortir l’ecosistema del NewSpace català i liderar la generació de coneixement, l’aplicació social i empresarial i la creació de noves solucions basades en dades facilitades per l’ús de noves tecnologies de l’espai. Un altre dels objectius de l’estratègia és la democratització de l’espai per mitjà de l’adopció de serveis del NewSpace en diferents sectors industrials de Catalunya, així com en la mateixa Administració, que ha de ser pionera i motora en l’ús de les tecnologies associades a aquest concepte.
Catalunya ja disposa d’un cert lideratge en aquest sector incipient, amb empreses emergents que s’estan obrint pas en l’aventura espacial, algunes d’elles líders a escala mundial, i centres de recerca i innovació punters en aquest camp.
Segons el primer estudi sobre l’Ecosistema New Space a Catalunya, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i la Cambra de Comerç de Barcelona en el marc de l’Estratègia NewSpace, i amb la col·laboració de l'IEEC i les fundacions i2CAT i KIMbcn, aquest es configura com un sector emergent, innovador i generador d’ocupació d’un elevat valor afegit, amb un impacte tecnològic transformador en molts altres sectors com les telecomunicacions, l’audiovisual, l’agricultura, les ciutats intel·ligents i la seguretat-emergències.
Actualment compta amb 56 empreses i entitats que facturen 147 M€ i ocupen 379 treballadors, i la previsió, segons les mateixes entitats, és que la seva facturació augmenti fins als 539 M€ (+367%) i l’ocupació fins als 1.755 treballadors (+463%) l’any 2025.
Catalunya, European Digital Hub
En els propers cinc anys:
Està previst que per aquesta tardor el Govern posi en òrbita el segon nanosatèl·lit de l'Estratègia NewSpace, amb la missió de lluitar contra el canvi climàtic.
