m (46040298W moved page Draft Torre 678036601 to Pous et al 2020a) |
(Tag: Visual edit) |
||
(9 intermediate revisions by 2 users not shown) | |||
Line 1: | Line 1: | ||
− | |||
− | |||
− | |||
==Inauguració== | ==Inauguració== | ||
Line 9: | Line 6: | ||
L’objectiu principal de la jornada va ser analitzar la situació del sector de la gestió agrícola dels fangs de depuradora i la presentació de dos treballs encarregats per l’Agència de Residus: | L’objectiu principal de la jornada va ser analitzar la situació del sector de la gestió agrícola dels fangs de depuradora i la presentació de dos treballs encarregats per l’Agència de Residus: | ||
− | + | *Factors i costos associats a la gestió de fangs per a ús agrari. | |
+ | |||
+ | *L’emmagatzematge de fangs de depuradora, com a activitat necessària en una gestió agrícola de residus orgànics. | ||
− | |||
La jornada es va dur a terme per al canal youtube amb 185 assistents, la majoria procedent del sector sanejament i del sector agrícola de gestió de residus. La moderació va anar a càrrec de la direc-tora de l’Àrea d’Economia Circular de l’ARC, la Sra. Pilar Chiva. | La jornada es va dur a terme per al canal youtube amb 185 assistents, la majoria procedent del sector sanejament i del sector agrícola de gestió de residus. La moderació va anar a càrrec de la direc-tora de l’Àrea d’Economia Circular de l’ARC, la Sra. Pilar Chiva. | ||
− | + | ==Ponència introductòria. Meri Pous. Cap del Departament de Protecció del Sòl de l’Àrea d’Economia Circular de l’ARC.== | |
A Catalunya es generen més 20 milions de tones en residus i materials orgànics es valoritzen en el sòl: | A Catalunya es generen més 20 milions de tones en residus i materials orgànics es valoritzen en el sòl: | ||
− | |||
− | |||
{| | {| | ||
|- | |- | ||
− | | [[Image:Draft_Torre_678036601-image1-c.png|center|264px]] | + | |[[Image:Draft_Torre_678036601-image1-c.png|center|264px]] |
− | | [[Image:Draft_Torre_678036601-image2-c.png|center|276px]] | + | |[[Image:Draft_Torre_678036601-image2-c.png|center|276px]] |
|} | |} | ||
− | + | Aquests residus formen part d’un cicle de la matèria orgànica on esdevenen un recurs (fertilitzants) que aporten matèria orgànica i nutrients als sòl i, a més, millora la fertilitat i la producció dels conreus. (Economia Circular) Les EDAR encarreguen a les empreses gestores d’aplicació agrícola autoritzades que desenvolupin tota la gestió per dur a terme una correcta gestió a l’agricultura, dur a terme les analítiques, el pla d’adobat, la relació amb els usuaris agricultors, i la coordinació de la logística i escampat a camp. | |
Line 34: | Line 30: | ||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
− | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">''Aquests residus formen part d'un cicle de matèria orgànica on esdevenen un recurs.''</span></div> | + | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">''Aquests residus formen part d'un cicle de matèria orgànica on esdevenen un recurs.''</span><br /></div> |
La tasca de Protecció del Sòl, és una tasca multidepartamental i transversal i per això l’Agència de Residus de Catalunya treballa conjuntament amb altres administracions i entitats, en projectes i actuacions promovent la prevenció de residus orgànics i la correcta gestió de la fertilització agrària com ara: | La tasca de Protecció del Sòl, és una tasca multidepartamental i transversal i per això l’Agència de Residus de Catalunya treballa conjuntament amb altres administracions i entitats, en projectes i actuacions promovent la prevenció de residus orgànics i la correcta gestió de la fertilització agrària com ara: | ||
− | + | *Traçabilitat amb GPS, conjuntament amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (dejeccions ramaderes i l’ARC per a la gestió de fangs). Aquest projecte es basa la transmissió de dades dels transport de fangs, des de les EDAR fins als sòls receptors. Tota aquesta informació arriba a través d’empreses de software que han de complir unes especificacions tècniques. Actualment a la plataforma hi ha registrats quasi 3.000 viatges. | |
[[Image:Draft_Torre_678036601-image4-c.png|center|342px]] | [[Image:Draft_Torre_678036601-image4-c.png|center|342px]] | ||
− | + | *Model de gestió dels fangs de depuradora, amb l’Agència Catalana de l’Aigua. La primera del treball és durà a terme una diagnosi de la gestió dels fangs visualitzant els punts a millorar. La segona part consistirà en proposar escenaris i actuacions per resoldre els punts de mi-llora i definir el nou model de gestió de fangs. | |
[[Image:Draft_Torre_678036601-image5-c.png|center|432px]] | [[Image:Draft_Torre_678036601-image5-c.png|center|432px]] | ||
− | + | Altres treballs de prevenció qualitativa dels fangs i de promoure ús de la matèria orgànica. | |
− | + | *Protocol de seguiment de metalls pesants (MP) en EDAR urbanes (ACA-ARC). | |
− | + | *Amb el Consorci Besos-Tordera: Desenvolupament d’un model matemàtic per anticipar els valors de MP que poden esperar-se a partir d’analítiques de les aigües entrants i fangs intermedis. | |
+ | |||
+ | *Foment de l’ús de la matèria orgànica (col·laboració amb el DARP, gestors, sector agrari, CREAF, etc..): a través de jornades territorials de compost, material divulgatiu i tècnic, promoure la rehabilitació de sòls i usos en terrenys públics. | ||
− | |||
En la segona part de la presentació, la Meri Pous va explicar algunes normatives que recentment han entrat en vigor o que hi ha en preparació, a nivell Europeu, Estatal i a Catalunya, que afectarien en el model actual de gestió dels fangs: | En la segona part de la presentació, la Meri Pous va explicar algunes normatives que recentment han entrat en vigor o que hi ha en preparació, a nivell Europeu, Estatal i a Catalunya, que afectarien en el model actual de gestió dels fangs: | ||
− | + | *A Nivell Europeu: | |
+ | **Reglament fertilitzants UE (2019/1009): Inclou els requisits per a un fertilitzant amb el segell UE. Aquest exclou els fangs d’EDAR o agroalimentaris com a matèria prima per a l’elaboració de compost o digestat etiqueta UE. | ||
+ | **Directiva de fangs 86/278: Hi ha un compromís dins la CE de revisió per al 2021 i es preveu una reducció dels límits legals dels MP importants, tal hi com han fet la gran part dels països de la Unió Europea. | ||
− | : | + | *A Nivell Estatal: |
+ | **Anteproyecto de la ley de residuos: Es proposa aplicar els criteris de fi de condició de residu establert al Reglament Europeu de Fertilitzants, el que implicaria que el compost provinent de fangs s’aplicaria al sòl seguint la normativa d’aplicació al sòl de residus. | ||
+ | **Propuesta de Real decreto de nutrición sostenible en los suelos: Aquest no permet l’apilament temporal a camp de fangs i exigeix l’anàlisi dels sòls abans i després de cada aplicació. Actualment es troba en període d’al·legacions. | ||
− | : | + | *A Catalunya: |
+ | **Decret 153/2019 de la gestió de fertilització: Normativa vigent per l’aplicació al sòl de fangs. S’estableixen els períodes de no aplicació segons cultiu, condicions per l’apilament temporal de fangs a camp, criteris de dosificació i la traçabilitat via GPS, entre altres. | ||
+ | **Projecte de la nova llei de residus i recursos: Preveu un article de fangs de depuradora en el bloc de gestió de fluxos de residus i una secció d’articles relacionats amb la protecció del sòl. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
A continuació, es van presentar els dos treballs realitzats per l’Agència de Residus de Catalunya: | A continuació, es van presentar els dos treballs realitzats per l’Agència de Residus de Catalunya: | ||
− | + | ==Factor i costos associats a la gestió de fangs de la depuradora. Roman Llagostera. Director de Llagos assessors multiserveis.== | |
L’objectiu d’aquest estudi és identificar, analitzar i valorar el diferents factors que intervenen en la gestió de fangs de depuradora per a ús agrari i estimar els costos associats a la seva gestió (tècnic, analítiques, transport, escampat). | L’objectiu d’aquest estudi és identificar, analitzar i valorar el diferents factors que intervenen en la gestió de fangs de depuradora per a ús agrari i estimar els costos associats a la seva gestió (tècnic, analítiques, transport, escampat). | ||
Line 85: | Line 77: | ||
Els fangs de depuradora són destinats a l’agricultura principalment a les comarques d’interior com l’Anoia, el Bages i la Noguera principalment per a cultius de cereals d’hivern. | Els fangs de depuradora són destinats a l’agricultura principalment a les comarques d’interior com l’Anoia, el Bages i la Noguera principalment per a cultius de cereals d’hivern. | ||
− | |||
{| | {| | ||
|- | |- | ||
− | | [[Image:Draft_Torre_678036601-image6-c.png|center|300px]] | + | |[[Image:Draft_Torre_678036601-image6-c.png|center|300px]] |
− | | [[Image:Draft_Torre_678036601-image7-c.png|center|318px]] | + | |[[Image:Draft_Torre_678036601-image7-c.png|center|318px]] |
|} | |} | ||
− | + | Existeixen molts factors que afecten a l’ús dels fangs a l’agricultura: | |
+ | |||
+ | *Capacitat de producció i emmagatzematge de les EDAR. | ||
− | + | *Anàlisi dels fangs i del sòl. | |
− | + | *Localització de les parcel·les d’aplicació i el cicle de cultius més comuns en aquestes zones d’aplicació. | |
− | + | *Transport. | |
− | + | *Èpoques d’aplicació amb les restriccions marcades pel Decret 153/2019. | |
− | + | *Escampat. | |
− | + | *Decalatge entre l’oferta i la demanda de fang de depuradora. (necessitat d’emmagatzemar) | |
− | + | *Personal tècnic. | |
− | |||
Tenint en compte tots els criteris anunciats es van estudiar tres models de depuradora amb dife-rents capacitats de producció anuals i es va avaluar el cost de la gestió dels fangs. Atès que la gestió agrícola no es possible tot l’any (cicle dels cultius), es va estimar que el 50% dels fang es destinaven a aplicació directa i l’altre 50% abans de l’aplicació prèviament passava per un centre d’emmagatzematge temporal. | Tenint en compte tots els criteris anunciats es van estudiar tres models de depuradora amb dife-rents capacitats de producció anuals i es va avaluar el cost de la gestió dels fangs. Atès que la gestió agrícola no es possible tot l’any (cicle dels cultius), es va estimar que el 50% dels fang es destinaven a aplicació directa i l’altre 50% abans de l’aplicació prèviament passava per un centre d’emmagatzematge temporal. | ||
Line 134: | Line 126: | ||
A França, el 40% de fangs de depuradora que es produeixen, es destinen a aplicació agrària directa. Els centres d’emmagatzematge de fangs són clau per poder mantenir la viabilitat d’aquesta gestió agrícola. Aquests centres permeten la regulació dels fluxos de producció i a més, proporcionen una funció homogeneïtzadora dels fangs. Els principis bàsics per al disseny d’emmagatzematges són: | A França, el 40% de fangs de depuradora que es produeixen, es destinen a aplicació agrària directa. Els centres d’emmagatzematge de fangs són clau per poder mantenir la viabilitat d’aquesta gestió agrícola. Aquests centres permeten la regulació dels fluxos de producció i a més, proporcionen una funció homogeneïtzadora dels fangs. Els principis bàsics per al disseny d’emmagatzematges són: | ||
− | + | *'''Dimensionament''': superfície disponibles de la plataforma i volum de fang a emmagatze-mar. Hi han alguns aspectes com l’estat físic o l’estabilitat del fang que poden condicionar posteriorment les quantitats inicialment estimades. | |
− | + | *'''Ubicació''': A l’estació depuradora o en una o varies ubicacions descentralitzades. | |
{| | {| | ||
|- | |- | ||
− | | [[Image:Draft_Torre_678036601-image9.png| | + | |[[Image:Draft_Torre_678036601-image9.png|286px]] |
− | | [[Image:Draft_Torre_678036601-image10.png|center| | + | |[[Image:Draft_Torre_678036601-image10.png|center|388px]] |
|} | |} | ||
− | + | Els emmagatzematges a França es fan principalment amb sitges sense parets per als fangs sòlids i amb murets per als fangs pastosos, a banda d’instal·lar fosses, que retenen el lixiviat. Normalment els construeixen amb elements més fixes en el temps, però si es tracta d’una emmagatzematge de més curt termini, es poden utilitzar elements desmuntables. | |
A l’Estat Espanyol s’ha localitzat un exemple d’instal·lacions destinades a l’emmagatzematge de fangs a la Rioja. És de titularitat pública (del Consorcio de Aguas y Residus de la Rioja), construïda fa 15 anys. Formada per 4.500 m2, amb una solera de formigó, situada un entorn agrícola i pot gesti-onar 5.000 m3 fang/any. L’explotació d’aquesta plataforma dona dret als diferents gestors a l’ús d’aquestes instal·lacions per a l’emmagatzematge d’altres residus. | A l’Estat Espanyol s’ha localitzat un exemple d’instal·lacions destinades a l’emmagatzematge de fangs a la Rioja. És de titularitat pública (del Consorcio de Aguas y Residus de la Rioja), construïda fa 15 anys. Formada per 4.500 m2, amb una solera de formigó, situada un entorn agrícola i pot gesti-onar 5.000 m3 fang/any. L’explotació d’aquesta plataforma dona dret als diferents gestors a l’ús d’aquestes instal·lacions per a l’emmagatzematge d’altres residus. | ||
Line 161: | Line 153: | ||
[[Image:Draft_Torre_678036601-image11-c.png|center|522px]] | [[Image:Draft_Torre_678036601-image11-c.png|center|522px]] | ||
− | + | ==Vídeos i presentacions== | |
Al final de la jornada, hi va haver un torn de preguntes als ponents. Aquelles qüestions formulades al xat del youtube que no es van poder resoldre per manca de temps, l’ARC informa que seran resoltes en un document a la web. | Al final de la jornada, hi va haver un torn de preguntes als ponents. Aquelles qüestions formulades al xat del youtube que no es van poder resoldre per manca de temps, l’ARC informa que seran resoltes en un document a la web. | ||
− | + | Es van passar dos vídeos durant la jornada en relació la fertilització de la matèria orgànica. El primer, on mostraven imatges de la producció i valorització dels fangs de depuradora, des de la producció, escampat al sòl i el creixement dels cultius. I un segon vídeo, elaborat per la Comissió Europea, sobre la importància de la protecció del sòl, ja que si tenim sòls sans, implica un planeta sa i gent salu-dable. | |
Totes les presentacions, la gravació en streaming i els vídeos presentats a la jornada estan disponibles la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya. Podeu accedir a través de l[http://residus.gencat.cat/ca/lagencia/publicacions/jornades/2020_11_04_fangs/ ’enllaç] | Totes les presentacions, la gravació en streaming i els vídeos presentats a la jornada estan disponibles la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya. Podeu accedir a través de l[http://residus.gencat.cat/ca/lagencia/publicacions/jornades/2020_11_04_fangs/ ’enllaç] |
Latest revision as of 14:22, 21 March 2022
Contents
- 1 Inauguració
- 2 Ponència introductòria. Meri Pous. Cap del Departament de Protecció del Sòl de l’Àrea d’Economia Circular de l’ARC.
- 3 Factor i costos associats a la gestió de fangs de la depuradora. Roman Llagostera. Director de Llagos assessors multiserveis.
- 4 Emmagatzematge de fangs de depuradora. Montse Garcia. Tècnica de l’empresa MF TECNIMA
- 5 Vídeos i presentacions
Inauguració
El director de l’ARC, Josep Maria Tost, va inaugurar la Jornada. Va remarcar que els residus orgànics (llots de depuradora, fracció orgànica, fems,..) són necessaris als nostres sòls per a mantenir la seva fertilitat i tancar el cicle de la matèria orgànica (economia circular). També, va recordar que la gestió dels residus i fangs de depuradora al sòl, s’ha de fer de manera correcta i amb criteris estrictament agronòmics i ambientals, ja que el sòl és un recurs no renovable que ens dóna els aliments. A més, la matèria orgànica al sòl, contribueix a la lluita contra el canvi climàtic, ja que evitem emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) com el metà si arribessin als abocadors.
L’objectiu principal de la jornada va ser analitzar la situació del sector de la gestió agrícola dels fangs de depuradora i la presentació de dos treballs encarregats per l’Agència de Residus:
- Factors i costos associats a la gestió de fangs per a ús agrari.
- L’emmagatzematge de fangs de depuradora, com a activitat necessària en una gestió agrícola de residus orgànics.
La jornada es va dur a terme per al canal youtube amb 185 assistents, la majoria procedent del sector sanejament i del sector agrícola de gestió de residus. La moderació va anar a càrrec de la direc-tora de l’Àrea d’Economia Circular de l’ARC, la Sra. Pilar Chiva.
Ponència introductòria. Meri Pous. Cap del Departament de Protecció del Sòl de l’Àrea d’Economia Circular de l’ARC.
A Catalunya es generen més 20 milions de tones en residus i materials orgànics es valoritzen en el sòl:
Aquests residus formen part d’un cicle de la matèria orgànica on esdevenen un recurs (fertilitzants) que aporten matèria orgànica i nutrients als sòl i, a més, millora la fertilitat i la producció dels conreus. (Economia Circular) Les EDAR encarreguen a les empreses gestores d’aplicació agrícola autoritzades que desenvolupin tota la gestió per dur a terme una correcta gestió a l’agricultura, dur a terme les analítiques, el pla d’adobat, la relació amb els usuaris agricultors, i la coordinació de la logística i escampat a camp.
La tasca de Protecció del Sòl, és una tasca multidepartamental i transversal i per això l’Agència de Residus de Catalunya treballa conjuntament amb altres administracions i entitats, en projectes i actuacions promovent la prevenció de residus orgànics i la correcta gestió de la fertilització agrària com ara:
- Traçabilitat amb GPS, conjuntament amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (dejeccions ramaderes i l’ARC per a la gestió de fangs). Aquest projecte es basa la transmissió de dades dels transport de fangs, des de les EDAR fins als sòls receptors. Tota aquesta informació arriba a través d’empreses de software que han de complir unes especificacions tècniques. Actualment a la plataforma hi ha registrats quasi 3.000 viatges.
- Model de gestió dels fangs de depuradora, amb l’Agència Catalana de l’Aigua. La primera del treball és durà a terme una diagnosi de la gestió dels fangs visualitzant els punts a millorar. La segona part consistirà en proposar escenaris i actuacions per resoldre els punts de mi-llora i definir el nou model de gestió de fangs.
Altres treballs de prevenció qualitativa dels fangs i de promoure ús de la matèria orgànica.
- Protocol de seguiment de metalls pesants (MP) en EDAR urbanes (ACA-ARC).
- Amb el Consorci Besos-Tordera: Desenvolupament d’un model matemàtic per anticipar els valors de MP que poden esperar-se a partir d’analítiques de les aigües entrants i fangs intermedis.
- Foment de l’ús de la matèria orgànica (col·laboració amb el DARP, gestors, sector agrari, CREAF, etc..): a través de jornades territorials de compost, material divulgatiu i tècnic, promoure la rehabilitació de sòls i usos en terrenys públics.
En la segona part de la presentació, la Meri Pous va explicar algunes normatives que recentment han entrat en vigor o que hi ha en preparació, a nivell Europeu, Estatal i a Catalunya, que afectarien en el model actual de gestió dels fangs:
- A Nivell Europeu:
- Reglament fertilitzants UE (2019/1009): Inclou els requisits per a un fertilitzant amb el segell UE. Aquest exclou els fangs d’EDAR o agroalimentaris com a matèria prima per a l’elaboració de compost o digestat etiqueta UE.
- Directiva de fangs 86/278: Hi ha un compromís dins la CE de revisió per al 2021 i es preveu una reducció dels límits legals dels MP importants, tal hi com han fet la gran part dels països de la Unió Europea.
- A Nivell Estatal:
- Anteproyecto de la ley de residuos: Es proposa aplicar els criteris de fi de condició de residu establert al Reglament Europeu de Fertilitzants, el que implicaria que el compost provinent de fangs s’aplicaria al sòl seguint la normativa d’aplicació al sòl de residus.
- Propuesta de Real decreto de nutrición sostenible en los suelos: Aquest no permet l’apilament temporal a camp de fangs i exigeix l’anàlisi dels sòls abans i després de cada aplicació. Actualment es troba en període d’al·legacions.
- A Catalunya:
- Decret 153/2019 de la gestió de fertilització: Normativa vigent per l’aplicació al sòl de fangs. S’estableixen els períodes de no aplicació segons cultiu, condicions per l’apilament temporal de fangs a camp, criteris de dosificació i la traçabilitat via GPS, entre altres.
- Projecte de la nova llei de residus i recursos: Preveu un article de fangs de depuradora en el bloc de gestió de fluxos de residus i una secció d’articles relacionats amb la protecció del sòl.
A continuació, es van presentar els dos treballs realitzats per l’Agència de Residus de Catalunya:
Factor i costos associats a la gestió de fangs de la depuradora. Roman Llagostera. Director de Llagos assessors multiserveis.
L’objectiu d’aquest estudi és identificar, analitzar i valorar el diferents factors que intervenen en la gestió de fangs de depuradora per a ús agrari i estimar els costos associats a la seva gestió (tècnic, analítiques, transport, escampat).
En aquest treball s’estableixen uns preus de referència orientatius, per tal de garantir una correcta gestió dels residus al sòl. Aquest estudi s’ha realitzat a partir de les dades obtingudes de l’any 2017 de la producció i les dife-rents vies gestió de fangs de depuradora urbana a Catalunya.
Els fangs de depuradora són destinats a l’agricultura principalment a les comarques d’interior com l’Anoia, el Bages i la Noguera principalment per a cultius de cereals d’hivern.
Existeixen molts factors que afecten a l’ús dels fangs a l’agricultura:
- Capacitat de producció i emmagatzematge de les EDAR.
- Anàlisi dels fangs i del sòl.
- Localització de les parcel·les d’aplicació i el cicle de cultius més comuns en aquestes zones d’aplicació.
- Transport.
- Èpoques d’aplicació amb les restriccions marcades pel Decret 153/2019.
- Escampat.
- Decalatge entre l’oferta i la demanda de fang de depuradora. (necessitat d’emmagatzemar)
- Personal tècnic.
Tenint en compte tots els criteris anunciats es van estudiar tres models de depuradora amb dife-rents capacitats de producció anuals i es va avaluar el cost de la gestió dels fangs. Atès que la gestió agrícola no es possible tot l’any (cicle dels cultius), es va estimar que el 50% dels fang es destinaven a aplicació directa i l’altre 50% abans de l’aplicació prèviament passava per un centre d’emmagatzematge temporal.
La EDAR 3, és una depuradora petita, s’ha estimat que el transport és aprop de les finques agrícoles i es realitza amb vehicle escampador. Tenint en compte els preus i costos definits en el treball i els preus de gestió actuals per part de moltes EDAR, es considera que els preus hauran d’incrementar-se per dur a terme una correcta gestió del fangs a l’agricultura, d’acord amb la normativa vigent.
Emmagatzematge de fangs de depuradora. Montse Garcia. Tècnica de l’empresa MF TECNIMA
L’objectiu d’aquest estudi es fer una recerca bibliogràfica i de situacions dels diferents tipus d’emmagatzematges, així com la legislació existent. La normativa vigent Decret 153/2019, de gestió de la fertilització, els cicles dels cultius, les condicions meteorològiques, la prohibició d’un períodes de no aplicació de fertilitzants, evidencia la neces-sitat de disposar de punts d’emmagatzematge de fangs. Actualment podem distingir diferents tipus d’emmagatzematges segons diferents criteris:
a) Ubicació: en origen (model estès a França), en destí, situació entremig, solucions mixtes.
b) Propietari: Productor, Agricultor, Gestor d’aplicacions agrícoles, Gestor de fangs.
c) Característiques constructives: Construïdes: amb formigó i argiles, És important que sigui imper-meables; Amb parets laterals; Sense parets laterals. Sitges
Emmagatzematge de fangs a França
A França, el 40% de fangs de depuradora que es produeixen, es destinen a aplicació agrària directa. Els centres d’emmagatzematge de fangs són clau per poder mantenir la viabilitat d’aquesta gestió agrícola. Aquests centres permeten la regulació dels fluxos de producció i a més, proporcionen una funció homogeneïtzadora dels fangs. Els principis bàsics per al disseny d’emmagatzematges són:
- Dimensionament: superfície disponibles de la plataforma i volum de fang a emmagatze-mar. Hi han alguns aspectes com l’estat físic o l’estabilitat del fang que poden condicionar posteriorment les quantitats inicialment estimades.
- Ubicació: A l’estació depuradora o en una o varies ubicacions descentralitzades.
Els emmagatzematges a França es fan principalment amb sitges sense parets per als fangs sòlids i amb murets per als fangs pastosos, a banda d’instal·lar fosses, que retenen el lixiviat. Normalment els construeixen amb elements més fixes en el temps, però si es tracta d’una emmagatzematge de més curt termini, es poden utilitzar elements desmuntables.
A l’Estat Espanyol s’ha localitzat un exemple d’instal·lacions destinades a l’emmagatzematge de fangs a la Rioja. És de titularitat pública (del Consorcio de Aguas y Residus de la Rioja), construïda fa 15 anys. Formada per 4.500 m2, amb una solera de formigó, situada un entorn agrícola i pot gesti-onar 5.000 m3 fang/any. L’explotació d’aquesta plataforma dona dret als diferents gestors a l’ús d’aquestes instal·lacions per a l’emmagatzematge d’altres residus.
Actualment, Catalunya no disposa d’instal·lacions per l’emmagatzematge de fangs, però s’han loca-litzat alguns exemples extrapolables dins l’àmbit de les dejeccions ramaders, que responen a la fi-gura dels centres de gestió d’acord amb el Decret 153/2019.
Els tràmits administratius per a legalitzar un centre d’emmagatzematge de fangs, són els requisits establerts per a les activitats de l’Annex II (Llei 20/20009 PACA), codi 10.8.
En l’esquema adjunt hi ha un resum del procediment.
Aquesta activitat s’ha d’incloure dins del registre de gestors de residus de Catalunya.
Vídeos i presentacions
Al final de la jornada, hi va haver un torn de preguntes als ponents. Aquelles qüestions formulades al xat del youtube que no es van poder resoldre per manca de temps, l’ARC informa que seran resoltes en un document a la web.
Es van passar dos vídeos durant la jornada en relació la fertilització de la matèria orgànica. El primer, on mostraven imatges de la producció i valorització dels fangs de depuradora, des de la producció, escampat al sòl i el creixement dels cultius. I un segon vídeo, elaborat per la Comissió Europea, sobre la importància de la protecció del sòl, ja que si tenim sòls sans, implica un planeta sa i gent salu-dable.
Totes les presentacions, la gravació en streaming i els vídeos presentats a la jornada estan disponibles la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya. Podeu accedir a través de l’enllaç