Gil Corbera 2013a

El 19 de setembre va tenir lloc a la sala d’actes de l’Institut Cartogràfic (ICC) la Jornada "L'aportació dels sistemes d’observació de la Terra a les noves variables climàtiques: local, regional i global". L’observació de la Terra té un paper clau en la mesura quantitativa, sinòptica i objectiva de les variables climàtiques, ja que les dades obtingudes de les observacions s’incorporen als models per tal de generar una informació i un millor coneixement de les mesures d’adaptació i mitigació del canvi climàtic.

La Jornada estava organitzada en 4 ponències, que es podrien resumir de la manera següent:

• El canvi climàtic i l’observació de la Terra, antecedents i reptes, a càrrec de Jordi Corbera, cap del Centre de Suport d’Observació de la Terra (CSPCOT), ICC
• L'ús de dades de satèl·lits en el seguiment del clima a escala global i regional a càrrec de Jordi Cunillera, METEOCAT
• Impactes del canvi climàtic al delta de l’Ebre i mesures d’adaptació, a càrrec de Nuno Caiola, IRTA i Gabriel Borràs,Oficina Catalana del Canvi Climàtic
• Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat a càrrec de Esther Sanyé i Joan Rieradevall, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)
• Conclusions de la jornada
• Redactat de la notícia i més informació

El canvi climàtic i l’observació de la Terra, antecedents i reptes, a càrrec de Jordi Corbera, cap del Centre de Suport d’Observació de la Terra (CSPCOT), ICC

El cap del CSPCOT va introduir el concepte de les ECV (Environmental Climate Variables, segons els acords internacionals) i va explicar la seva recerca en l’estudi d’observació, modelització i anàlisi, en concret, pel que fa l’evolució al llarg dels anys del retrocés de les glaceres de l’Antàrtida (snowcover-ice caps ECV). Les dades obtingudes de l’observació han de ser fiables i contínues en el temps per entendre els canvis en la coberta terrestre. La continuïtat s’aconsegueix a partir dels anys 80 gràcies als satèl·lits, que poden proporcionar imatges de forma continuada. Així doncs, amb l’evolució de la tecnologia s’ha pogut extreure informació de la coberta terrestre d’acord amb la combinació entre les observacions in situ i les dades dels satèl·lits a escala local, regional i global. Com a conclusió, es defineix l’equació del clima,com una funció en què la continuïtat, la integritat i la qualitat de les dades són els vectors de treball claus. Des del Centre de Suport del Programa Català d'Observació de la Terra, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, es realitzen tasques relacionades amb l'eficiència energètica o la sostenibilitat i salut urbana i, per tant, directa o indirectament relacionades amb l'adaptació, afectacions i impactes del clima.

Nivell de radiància que s'escapa de la llum.

Mapa de temperatures de Barcelona

L'ús de dades de satèl·lits en el seguiment del clima a escala global i regional a càrrec de Jordi Cunillera, METEOCAT

El responsable de clima a METEOCAT va explicar les diferències entre el concepte de temps i clima, bàsicament el clima fa referència a un període llarg de temps i el temps, en canvi, a un de curt, i de les necessitats i paràmetres que defineixen les dades i productes derivats en un i altre àmbit temàtic. Així mateix s’explica la vàlua i la millora que ha suposat per a la predicció del temps i per als anàlisis climàtics, l’aportació de les dades dels satèl·lits meteorològics i la d’altres aparells d’obtenció de dades com altímetres o mesuradors de la temperatura de la superfície del mar.

Impactes del canvi climàtic al delta de l’Ebre i mesures d’adaptació, a càrrec de Nuno Caiola, IRTA i Gabriel Borràs,Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Aquesta presentació defineix i argumenta molt clarament conceptes com la vulnerabilitat, l’impacte o l’exposició sobre el Delta de l’Ebre, així com les mesures d’adaptació i/o mitigació que s’hi poden portar a terme.

S’exposa també en aquest marc, la idoneïtat de la proposta LIFE presentada a Europa, on hi participa l’ICC i IGC en el context de les subsidències i de l’augment del nivell del mar o SLR.

Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat a càrrec de Esther Sanyé i Joan Rieradevall, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)

La deriva i impacte del canvi climàtic, no com un problema mediambiental sinó social i econòmic, ha portat a establir estratègies noves de sostenibilitat i adaptació en els àmbits urbans. L’ICTA hi treballa en el concepte d’aprofitament de les cobertes per a usos agrícoles i també en l’impacte del CO2 en els materials (C02Grafies), concretament en ferms de carreteres que absorbeixen millor el C02 emès pels vehicles.

Conclusions de la jornada

Com a valoracions o conclusions globals de la jornada se’n podrien destacar les següents:

• Existeix un consens en la necessitat de polítiques, estratègies i inversions que assegurin la continuïtat de les dades, de la integritat de les sèries temporals i de la normalització de la mesura. Aquesta necessitat és clau pels centres que ofereixen dades i serveis i que es basen en tecnologies i arquitectures que necessiten d’inversions i manteniments.

• El clima i les seves afectacions no tenen límits administratius, accions o fenòmens locals o regionals, ja que poden donar impactes en més d’una regió. En canvi les polítiques de mitigació i adaptació del canvi climàtic sí les tenen, i en aquest sentit Catalunya i el seu clima mediterrani, amb la gestió de l’aigua com a gran pilar, en són fortament afectades.

• La sostenibilitat i la millora en l’eficiència dels recursos, aigua, energia i cadenes productives associades en el sector agroalimentari i industrial, són exemples en els que s’està actuant i on l’observació de la terra hi pot jugar un paper rellevant.

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Cristina Gil i Jordi Corbera

Per saber-ne més: Jordi Corbera