Rubert Taya Echave-Sustaeta 2022a

Les Digital Rights Live Sessions from Catalonia són sessions telemàtiques en anglès en les quals s’aborden drets digitals amb ponents de rellevància local i internacional. Contribueixen al debat i la dinamització dels drets digitals que Catalunya ha recollit a la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals i han estat organitzades des de la Direcció General de Societat Digital.

S’han celebrat 4 sessions d’una hora al voltant d'àmbits específics de drets i responsabilitats digitals, cadascuna amb un ponent català i un ponent estranger.

L’última sessió, sobre el futur del treball, va tenir lloc en línia el 13 de gener de 2021 i la gravació està disponible aquí.

La gravació de les altres tres sessions es pot veure a la web del DVPD:

• Sessió 1: Drets digitals i intel·ligència artificial, aquí.

• Sessió 2: Accés lliure al coneixement i la informació com a dret humà, aquí.

• Sessió 3: Drets digitals d’infants i adolescents, aquí.

El futur del treball des de dos punts de vista

La sessió comptava amb la participació de dos experts.

En primer lloc, va parlar Stijn Broecke, expert economista a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), on lidera la iniciativa d'aquesta organització sobre el Futur del Treball. Coordina també un programa d'investigació sobre l'impacte de la IA en el mercat laboral.

El focus de la seva intervenció va ser el dret a la competència digital, tal com recull la Carta catalana.

Va subratllar que quan es parla del futur del mercat de treball, la gran por de les persones és perdre la feina. Estimacions alarmants han arribat a pronosticar la pèrdua de la meitat dels llocs de treball actuals per la digitalització. L’OCDE fa 10 anys va fer un estudi per analitzar aquesta qüestió, i un 14% dels llocs de treball tenien un alt risc de desaparició. Tanmateix, el nombre total de llocs de treball al llarg d’aquests 10 anys no ha disminuït, ha seguit creixent. Això es deu a molts motius, entre els quals destaca el fet que la tecnologia genera llocs de treball. En tot cas, els llocs que es generen tenen un perfil diferent (altes competències, en especial digitals) que els que es destrueixen (llocs amb perfils de poca formació i necessitat de força manual). Per això el dret a la formació digital esdevé d’importància creixent. Però un altre estudi en països de l’OCDE indica que la meitat del treballadors no tenen habilitats suficients per fer servir l‘ordinador (1/10 no saben com funciona mecànicament i 4/10 no poden fer una recerca, és a dir, utilitzar-lo com a instrument aplicat).

Broecke també va exposar que l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) no es limita al nombre de llocs de treball i la seva tipologia, sinó que també canvia la seva naturalesa. I això té beneficis i riscos. Per exemple, la intel·ligència artificial pot donar suport a la preselecció de candidats a llocs de treball. Els beneficis inclouen reduir el temps dedicat a tasques mecàniques o de poc valor afegit, augmentar la qualitat dels resultats de la preselecció. Però els riscos són molt seriosos i inclouen errors de molta transcendència a l’escollir treballadors o acomiadar persones efectuats de manera mecànica.

Cal garantir en tot moment que drets digitals de les persones com conèixer l’aplicació de la intel·ligència artificial o el dret a la intimitat estan garantits. Des del seu punt de vista, a Europa ja hi ha legislació adequada, però el repte és aplicar-la estrictament fins al final. No en cal de nova, cal aplicar-la amb rigor

En definitiva, la seva ponència va remarcar que la por a perdre el lloc de treball hauria de substituir-se per interès en formar-se pels nous llocs de treball emergents, és a dir, a fer efectiu el dret a la competència digital i la formació.

En segon lloc, va parlar Albert Cañigueral, director general de Dades Obertes, Transparència i Col·laboració a la Generalitat de Catalunya. Expert en plataformes digitals laborals, és connector Ouishare per a Espanya i Amèrica Llatina i autor del llibre El trabajo ya no es lo que era.

La seva ponència va explorar el futur del treball parlant de tres eixos (a la imatge inferior) que hi influiran.

Per a cada una de les tres dimensions va mostrar l’espectre de possibilitats que s’obre per davant, entre dues polaritats oposades que permetran múltiples situacions:

• Tasques de treball: en el passat, la generació de valor professional de la majoria de persones consistia en produir productes i serveis. Actualment la IA dona suport i substitueix moltes d’aquestes tasques. Cal plantejar-se quines tasques són insubstituïbles per màquines i potencia-les. És a dir, pensar la versió “humanística” dels llocs de treball.

• Força de treball: venim d’una història en què la força de treball sovint es mantenia en una mateixa empresa al llarg de la seva carrera perquè les tasques i competències necessàries eren estables. Anem cap a un futur en què moltes necessitats que tenen les organitzacions poden ser satisfetes per màquines i moltes habilitats que requereixen dels treballadors són canviants. Al llarg de l’espectre entre un model en què només hi ha persones fixes i un model en què només operen processos automàtics, es troben models híbrids en què les diverses necessitats de l’organització se satisfan de maneres diverses, amb llocs de treball més i menys estables organitzats i reorganitzats de manera fluïda i diversa. Llocs de treball a demanda com epxlora el llibre The end of jobs, de Jeff Wald

• Llocs de treball: venim d’un model de treball presencial en què es requeria la presència en determinat lloc per treballar i amb la pandèmia hem basculat bruscament a treballar a casa, sovint sense les condicions mínimes. Al llarg de l’espectre es troben possibilitats mixtes que sumen avantatges dels dos extrems. El futur obre possibilitats insospitades que arriben a incloure treball presencial fet en remot, com la conducció de camions, o els nòmades digitals, que treballen viatjant. I amb una idea emergent clau: no volem treballar a l’oficina, ni volem treballar a casa, volem treballar prop de casa.

En definitiva, la seva ponència va concloure que no es pot pronosticar un futur del treball sinó diversos futurs segons com ens anem situant en aquests 3 eixos, amb moltes coses que “ja no” estan i moltes que “encara no estan” aquí.

A continuació va tenir lloc una conversa dels ponents amb Albert Royo, col·laborador de l’organització de les sessions, i Maria Galindo, directora general de Nació Digital i Agenda Urbana, moderadora d’aquesta darrera sessió.

Carta catalana de drets digitals

La Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals proposa com seguir defensant els drets humans en l'era digital. Aquest és un debat global que a Catalunya es planteja des d'una perspectiva pròpia. El Govern treballa per contribuir-hi en col·laboració amb la ciutadania a partir del desenvolupament de la Carta. La Carta està organitzada en 8 àmbits (Accés universal a Internet, Model de governança d’Internet obert, inclusiu i amb diversitat d’actors, Llibertat d’expressió i d’informació, Innovació digital, creació, accés i distribució del coneixement, Protecció de dades i privacitat de la informació, Garantia de la capacitació i la inclusió digital, Sobre l’ètica en l’àmbit de la intel·ligència artificial i la governança algorítmica en el sector públic i privat i Mecanismes de salvaguarda dels drets digitals).

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Arnau Serra Pòrtulas