Torre Puig 2013a

• Avaluació i seguiment dels impactes dels parcs eòlics sobre l’avifauna, a càrrec de Jordi Solina, del Servei de Projectes. Subdirecció General d’Avaluació Ambiental.
• Impactes sobre les aus
• Estudi Mapa d'alta resolució de valors de l'afectació de l'avifauna als parcs eòlics
• Atles dels ocells nidificants
• Aplicació web: Editor i visor ambiental de parcs eòlics a Catalunya
• Funcionalitats del visor ambiental i presentació de la "Guia de criteris d'anàlisi d'impacte ambiental de projectes de producció d'energia eòlica"
• Autors

Avaluació i seguiment dels impactes dels parcs eòlics sobre l’avifauna, a càrrec de Jordi Solina, del Servei de Projectes. Subdirecció General d’Avaluació Ambiental.

Els diversos instruments de planificació de l’energia que s’han desenvolupat a Catalunya i, en particular, de l’energia eòlica, han tingut en consideració la sensibilitat de l’avifauna envers aquesta font d’energia (Pla de l’energia i canvi climàtic) o el coneixement de la seva distribució per zonificar el territori (Mapa eòlic, Pla de determinació de les zones de desenvolupament prioritari). En aquests instruments de planificació també es consideren diverses mesures de prevenció i reducció dels impactes.

La Subdirecció General d’Avaluació Ambiental va encarregar l’anàlisi de diversos estudis d’impacte ambiental (33, de 1998 a 2008) sobre la metodologia per realitzar l’avaluació dels impactes sobre l’avifauna. També sobre els informes de vigilància ambiental de diverses instal·lacions eòliques en funcionament (29 informes de 19 instal·lacions, des de 2000 a 2010).

Els resultats posen de manifest, entre altres qüestions, la necessitat d’unificar la metodologia de presa de dades en la fase de projecte i en la fase de vigilància ambiental per a totes les instal·lacions eòliques de forma que permeti comparar els resultats en diferents fases; la utilitat de dades provinents dels programes de seguiment de l’avifauna que es duen a terme a Catalunya per a l’avaluació (programa de seguiment de la migració, seguiment d’ocells comuns, etc.); la delimitació d’una àrea d’afectació de cada instal·lació amb criteris ecològics en el marc del qual s’han d’estudiar els efectes sobre l’avifauna i d’acord amb les quadrícules UTM 1 km x 1 km. Aquest àmbit d’estudi ha de ser el mateix en les fases de projecte (avaluació) i funcionament de la instal·lació (seguiment). També cal l’avaluació conjunta de diversos parcs situats de manera consecutiva pel que fa a la presència d’hàbitats alternatius i la capacitat de mobilitat de les espècies.

Els principals impactes que es produeixen sobre les aus es poden classificar en tres categories:

Impactes sobre les aus

• Destorb a les poblacions d’ocells en l’àrea d’afectació amb l’anàlisi de l’efecte barrera, l’alteració de les rutes de moviments de rapinyaires i planadors.
• Pèrdua d’hàbitat de les poblacions d’ocells en l’àrea d’afectació i anàlisi de l’existència d’hàbitats alternatius del voltant.
• Risc de col·lisió tenint en compte el percentatge de les aus que passen a l’altura de les pales dels aerogeneradors en relació amb el total de la població a Catalunya.

En els darrers anys s’ha anat incorporant aquest enfocament a l’hora de determinar l’abast i el nivell de detall de les petites instal·lacions eòliques, en cas que s’hagi acordat la necessitat de que siguin susceptibles d’una avaluació d’impacte ambiental. També es treballa per disposar d’una metodologia estandarditzada per a l’avaluació d’aquests impactes tenint en compte les eines de que se’n disposa a partir d’ara, com el Mapa de sensibilitat, entre d’altres.

Actualment (dades de març de 2013), a Catalunya hi ha 45 parcs eòlics en funcionament i es disposa d’informes de seguiment ambiental en la fase de funcionament de 25 instal·lacions. Es presenten, com a exemple, dues tipologies de seguiment usades en algunes instal·lacions eòliques. La primera, feta amb una freqüència setmanal, inclou un cens dels ocells presents en la zona del parc eòlic des de punts fixes i l’anàlisi dels creuaments amb els aerogeneradors; l’ús de l’espai per part d’aus rapinyaires, amb anotació de les seves trajectòries i la resposta davant els aerogeneradors; l’estudi específic de l’avifauna nocturna i la recerca d’animals que hagin xocat amb els aerogeneradors (la mortalitat localitzada a l’any 2012 en una zona amb 114 aerogeneradors és de 61 exemplars, un 75% ocells i un 25% ratpenats).

Estudi Mapa d'alta resolució de valors de l'afectació de l'avifauna als parcs eòlics

En els casos en què s’ha fet un seguiment ambiental del parc eòlic amb una freqüència mensual, l’observació ha comportat la no localització de cap resta d’animal mort o ferit. Les anàlisis de permanència i detectabilitat de restes d’animals portades a terme en la mateixa instal·lació indica que entre 3 i 7 dies després de la col·lisió desapareix un 50 % de les restes. L’eficàcia de la persona que efectua la recerca de restes d’animals és del 64%. Es pot concloure com a més adequada, la metodologia aplicada en el primer exemple, si bé és necessari efectuar periòdicament el test de permanència i capacitat de detecció de les restes d’animals que han col·lisionat. Es treballa per disposar d’una base de dades unitària que aplegui les dades del seguiment ambiental dels parcs eòlics en funcionament.

També s’estan duent a terme, en 6 casos, la implantació de mesures compensatòries, destinades en general a la millora de disponibilitat d’aliment en els casos en què s’ha afectat una zona de cacera d’alguna parella d’àliga cuabarrada (Aquila fasciata). Els treballs de gestió han comportat, en alguns casos, la creació de refugis interns de caça menor en terrenys cinegètics (amb acords amb la societat de caçadors) i d’actuacions com desbrossades per crear prats; sembres de cereals i lleguminoses; la construcció de lludrigueres i abeuradors, a més d’una repoblació amb conills.

El resultat del seguiment amb telemetria via satèl·lit dels exemplars de rapinyaires afectats indica una resposta positiva i immediata a les actuacions de millora de l’hàbitat i la reducció de la seva àrea de campeig, de manera que es concentra en la zona on s’actua.

Mapa d’alta resolució (1x1 km) de valors d’afectació de l’avifauna als parcs eòlics (Índex eocell). Francesc Sardà. Institut Català d’Ornitologia (ICO).

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) ha elaborat un estudi per encàrrec de la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental, que té com a objectius l’elaboració d’un índex de vulnerabilitat (eocell) que integri informació del risc potencial que pateixen les diferents espècies d’ocells davant la implantació de parcs eòlics, en funció dels trets que les caracteritzen. Per altra part, es pretén crear un mapa de risc d’afectació (1x1 Km) d’acord amb l’aplicació d’aquest índex amb la informació disponible sobre la distribució dels ocells a Catalunya, en diferents moments del seu cicle de vida, la nidificació i la hivernada.

Els mapes volen ser uns eina de suport per a l’avaluació ambiental dels parcs eòlics.

Per a la construcció de l’índex, s’han tingut en compte el risc de col·lisió, és a dir, la probabilitat que un individu d’una espècie col·lisioni amb un aerogenerador; el risc de molèstia, que és la resposta negativa de les espècies a la activitat humana i la sensibilitat de cada espècie, entesa com la susceptibilitat d’una espècie a qualsevol tipus d’impacte.

Cada un d’aquests factors inclou diverses variables que conformen el valor final. Així, el risc de col·lisió està determinat pel percentatge de temps que passa volant cada espècie (sobre 24 h); l’altura mitjana de vol, la seva maniobrabilitat i el percentatge de temps d’activitat nocturna de vol.

Pel que fa al risc de molèstia, es compon de la distància de fugida i la flexibilitat de l’hàbitat de cada espècie.

Finalment, la sensibilitat està determinada per la mida biogeogràfica de la població, la taxa de supervivència d’adults, l’estatus de conservació internacional (IUCN) i aquest estatus a Catalunya (IUCN-ICO).

Les dades de partida provenen de fonts bibliogràfiques, dels informes de seguiment ambiental dels parcs eòlics en funcionament de Catalunya i del criteri expert obtingut segons enquestes a ornitòlegs.

Atles dels ocells nidificants

Aquest treball ha comportat l’actualització de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya (1999–2002) adaptat a la metodologia usada en l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern (2006–2009) per poder comparar-ne les dades. Això ha suposat una millora en la representació cartogràfica del primer Atles, que mostra la probabilitat d'aparició d’una espècie en una zona determinada. En l’exemple es representa la distribució de l’àliga cuabarrada del primer atles i la seva representació actual.

Metodologia

La metodologia emprada permet desglossar el mapa que representa la vulnerabilitat global de cada quadrícula d’1 km x 1 km per a diversos moments, l’hivern i la nidificació, i per a cada un dels factors considerats: col·lisió, molèstia i sensibilitat de les espècies. Els mapes no abasten l’època de migració, atès que no es disposa de les dades suficients de la distribució en aquests períodes. Els mapes es presenten en una gradació de colors, en blau valor més baix (0) i vermell, valor més alt (1).

Per altra banda, també és possible analitzar la vulnerabilitat per agrupacions d’espècies segons els valors obtinguts i obtenir la seva representació cartogràfica. Així, unes primeres anàlisis dels resultats, deixen entreveure que el grup de les aus marines són les que tenen una vulnerabilitat més elevada, seguits del grup dels ardeids, estèrnids i gavines i també dels ocells planejadors; la distribució territorial de la vulnerabilitat dels rapinyaires o el valor de les zones on se situen els aerogeneradors dels parcs eòlics en funcionament en l’actualitat.

Aplicació web: Editor i visor ambiental de parcs eòlics a Catalunya

Editor i visor ambiental de parcs eòlics: utilització com a usuari. Sergi Rasero i Martí Puig. Servei de Projectes. Subdirecci

General d’Avaluació Ambiental.

Abans de la presentació del visor pròpiament dit, en Jordi Guimet, director del Centre de Suport de la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya (IDEC) va presentar els aspectes generals i diverses aplicacions de la plataforma de recursos de geoinformació (PRG), sobre la qual s’ha efectuat el desenvolupament.

El visor/editor ambiental dels projectes de parcs eòlics a Catalunya és una aplicació WEB, que permet efectuar, de manera descentralitzada, la consulta i el manteniment de la base cartogràfica corresponent als projectes de parcs eòlics a Catalunya.

L’aplicació consta d’una part pública (visor), i una part d’accés restringit (editor) destinada a les unitats tècniques distribuïdes a diferents punts del territori que intervenen en l’avaluació ambiental dels projectes de parcs, i que són les que, pròpiament, efectuen el manteniment de les dades a través d’aquest entorn de col·laboració.

Mitjançant el visor, l’usuari pot consultar i contrastar una ubicació d’una petita instal·lació eòlica (PIE), consultar-ne les dades bàsiques, l’estat de la tramitació ambiental, amb algunes de les bases cartogràfiques que intervenen en l’avaluació ambiental, com ara el Mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya, la xarxa Natura 2000 o les zones de desenvolupament prioritari.

El visor pot donar servei tant a un promotor que vol impulsar una PIE, com per a altres unitats de l’Administració que intervenen en la tramitació de parcs eòlics.

Una altra característica del visor és que aprofita la disposició jeràrquica de la informació de base. Així doncs, quan es treballa a detall es compta amb la base cartogràfica 1:5.000 -tant topogràfica com d’imatge- , quan es vol una vista més general, es pot arribar a analitzar les dades amb el fons de la cartografia 1:250.000. També permet aprofitar utilitats com el cercador d’adreces de l’ICC i usar la pestanya addicional que és específica per eòlics (estat, atributs associats, etc.).

L’avaluació ambiental de projectes de parcs eòlics data dels anys 90. Durant aquests anys les dades relatives als projectes de parcs eòlics s’han anat treballant amb l’ajuda de bases de dades i fulls de càlcul i, des de l’any 2010, es generava cada 6 mesos una base cartogràfica comuna, tasca molt laboriosa que es va complicar encara més amb la descentralització de l’avaluació ambiental dels expedients de parcs eòlics als diferents serveis territorials del DTES. Amb l’editor web aquestes limitacions queden superades i els canvis que es van produint en el projecte d’un parc al llarg de la seva tramitació es veuen reflectits a l’instant.

Funcionalitats del visor ambiental i presentació de la "Guia de criteris d'anàlisi d'impacte ambiental de projectes de producció d'energia eòlica"

Algunes funcionalitats que el visor ambiental de parcs eòlics permet fer són:

• La consulta de l’estat de tramitació de projectes de parcs eòlics, de les posicions dels aerogeneradors.
• Interrogar la base de parcs eòlics: per municipi, per estat de tramitació, per comarca i la descàrrega d’aquesta relació en format xls, csv, etc.- Permet contrastar els parcs amb d’altres existents i amb algunes de les capes ambientals de referència: Natura 2000, Mapa d’implantació, ZDP, etc.
• La descàrrega de la base cartogràfica en format SHP i en format KML (Google Earth), adaptada al nou sistema de referència ETRS89.

L’enllaç del visor és: [%20http://www.geolocal.cat/geoLocal/visorParcsEolics.jsp www.geolocal.cat] (optimitzat per Mozilla Firefox).

Per saber més sobre l’avaluació ambiental de parcs eòlics: www20.gencat.cat/portal/site/mediambient.

Presentació de la “Guia de criteris d’anàlisis d’impacte ambiental de projectes de producció d’energia eòlica”. Eduard Rosell (subdirector general de Planificació Territorial i Paisatge) i Pere Sala (Observatori del Paisatge de Catalunya).

La infraestructura necessària per construir els parcs eòlics i el seu posterior funcionament suposen també un impacte sobre el paisatge. Per avaluar l’impacte ambiental dels parcs sobre el paisatge, cada consultor utilitza una metodologia diferent fent que en fa difícil la seva valoració. Per tot això, la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Secretaria de Medi Ambient ha contractat l’elaboració d’una guia de criteris d’anàlisi paisatgística de projectes de producció d’energia eòlica, que constitueixi una eina útil i eficaç per assessorar els professionals en matèria d’avaluació i reducció dels impactes ambientals.

Orientacions per a una adequada implantació dels parcs eòlics a Catalunya. Pere Sala. Observatori del Paisatge de Catalunya.

Es presenta l’estructura i els continguts d’aquesta Guia que, a grans trets, són:

• Anàlisi i comparativa de les iniciatives més innovadores que s’han impulsat a l’àmbit europeu pel que fa a la relació del paisatge amb el desplegament de l’energia eòlica. Això es transposarà a la integració del paisatge en els plans i els projectes.
• Definició de criteris generals per localitzar i dissenyar els aerogeneradors tenint en compte el paisatge.
• Establiment dels criteris de percepció –visuals, geomètrics, simetries, etc.-

Afegir el vincle de la notícia la Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20131015/54391138616/web-situa-mapa-proyectos-parques-eolicos-catalunya.html

Autors

Redactat per: Marga Torre i Martí Puig

Per saber-ne més:Martí Puig