(9 intermediate revisions by the same user not shown) | |||
Line 1: | Line 1: | ||
− | L’ATM ha presentat en una jornada telemàtica els principals resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner EMEF2020 i primers resultats de l’EMEF2021,que es fa a la població major de 16 anys i que resideix a l’àmbit de l’ATM de Barcelona (4.833.042 persones). | + | L’ATM ha presentat, en una jornada telemàtica, els principals resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner EMEF2020 i primers resultats de l’EMEF2021,que es fa a la població major de 16 anys i que resideix a l’àmbit de l’ATM de Barcelona (4.833.042 persones). |
==Pere Torres, director general de l’ATM== | ==Pere Torres, director general de l’ATM== | ||
Line 20: | Line 20: | ||
− | '''Estructura:''' té quatre blocs, dos d’ells | + | '''Estructura:''' té quatre blocs, dos d’ells són dades personals i els altres són preguntes sobre mobilitat i desplaçaments, així com d’altres subjectives i opinions, per captar preocupacions sobre temes d’actualitat. |
− | '''Grups | + | '''Grups etaris:''' 16-29 anys, 30-44, 45-64 i majors de 65 anys. |
==Principals resultats i dades a destacar (modera Maite Pérez, de l'IERMB).== | ==Principals resultats i dades a destacar (modera Maite Pérez, de l'IERMB).== | ||
Line 42: | Line 42: | ||
:*L’únic tipus de mobilitat que va augmentar fou l’associada a compres i/o passejos sense destinació fixada. | :*L’únic tipus de mobilitat que va augmentar fou l’associada a compres i/o passejos sense destinació fixada. | ||
− | La principal diferència a causa de la pandèmia és un estancament de l’ús de la mobilitat activa | + | La principal diferència a causa de la pandèmia és un estancament de l’ús de la mobilitat activa; així com una notable baixada de la mobilitat en TP i en menys proporció la duta a terme en vehicle privat. |
L’efecte de la pandèmia també s’ha notat en la durada dels desplaçaments, en qualsevol mitjà i flux ha disminuït un 10%, tant internament als municipis, com entre municipis. | L’efecte de la pandèmia també s’ha notat en la durada dels desplaçaments, en qualsevol mitjà i flux ha disminuït un 10%, tant internament als municipis, com entre municipis. | ||
Line 50: | Line 50: | ||
En Jordi Terrades va relacionar l’encert de la política del comerç de proximitat en temps de covid-19 amb la millora de la sostenibilitat en termes de mobilitat. | En Jordi Terrades va relacionar l’encert de la política del comerç de proximitat en temps de covid-19 amb la millora de la sostenibilitat en termes de mobilitat. | ||
− | A partir de l’enquesta s’ha vist que la mobilitat per compres ha augmentat en un entorn local. Un 70% de la població declara que comprarà | + | A partir de l’enquesta s’ha vist que la mobilitat per compres ha augmentat en un entorn local. Un 70% de la població declara que comprarà més des de casa i un 80% valoren les botigues de proximitat i els supermercats, molt per sobre dels hipermercats. Segons en Jordi Terrades, el planejament amb mixtura d’usos ha ajudat a l’apreuament de la compra del comerç proper. |
− | El comportament es homogeni a tot el territori. Tot i que ha hagut alguna diferència entre les ciutats amb turisme i les que no en | + | El comportament es homogeni a tot el territori. Tot i que ha hagut alguna diferència entre les ciutats amb turisme i les que no en són turístiques. Les primeres han sofert una important davallada del comerç, mentre que en els municipis no turístics ha millorat el comerç local. |
− | Encara no hi ha dades per veure si aquesta tendència es consolida o no. | + | Encara no hi ha dades per veure si aquesta tendència es consolida o no. |
==La mobilitat laboral i el teletreball (Moisès Bonal, responsable d’estudis i polítiques sectorials de PIMEC).== | ==La mobilitat laboral i el teletreball (Moisès Bonal, responsable d’estudis i polítiques sectorials de PIMEC).== | ||
− | La Maite exposa que amb l’EMEF s’ha determinat que el 15% de la població de la zona ha fet teletreballl versus al 2% que el desenvolupava abans de la pandèmia. Els sectors on majoritàriament s’ha pogut implantar aquesta modalitat més fàcilment han estat el tecnològic, la banca i el sector de les finances, així com l’administració pública. | + | La Maite exposa que amb l’EMEF s’ha determinat que el 15% de la població de la zona ha fet teletreballl versus al 2% que el desenvolupava abans de la pandèmia. Els sectors on majoritàriament s’ha pogut implantar aquesta modalitat més fàcilment han estat el tecnològic, la banca i el sector de les finances, així com l’administració pública. Aquests teletreballadors abans es movien: el 43 % en vehicle privat, el 34% mitjançant TP, quedant l’11% per a la mobilitat activa. |
− | Moisès Bonal explica que els interlocutors de la PIMEC | + | Moisès Bonal explica que els interlocutors de la PIMEC són les empreses, i no els treballadors, i tampoc tenen representació en el sector públic, així doncs les dades que tenen no són homogènies amb les dades de l’EMEF. El que s’ha obtingut és que durant la pandèmia el 71% de les empreses va incorporar el teletreball, tot i que no per a tota la plantilla. El 46% de les PIME van fer modificacions a la seva jornada laboral, cosa que va implicar canvis en els horaris dels desplaçaments. |
− | A hores d’ara un terç de les empreses | + | A hores d’ara a un terç de les empreses s'està pensant implementar el teletreball de manera permanent, sobretot les de sector logístic i digital. Tot i que totes elles ho faran de manera parcial. Només el 18% de les empreses, en concret del sector digital, ho vol fer extensiu a tota la plantilla. La major part de l’empresa pensa a fer la implantació un màxim de dos dies a la setmana. |
− | Moisés Bonal pensa que l’ús del vehicle privat està provocat | + | Moisés Bonal pensa que l’ús del vehicle privat està provocat per mancances del TP. I comenta que les tarifes de l’ATM estan pensades per a visites puntuals o bé per treballar tots els laborables, no pas pel teletreball. |
==La mobilitat activa durant la covid19 (Adrià Gomila, director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona)== | ==La mobilitat activa durant la covid19 (Adrià Gomila, director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona)== | ||
− | Adrià Gomila, ha valorat la dada de mobilitat activa que -segons l’EMEF són més de 9 milions de desplaçaments al dia- com a sòlida de cara al futur, en tant que les mesures de carrils bici i bus són permanents, però no així les vianants, que no en tots els casos es | + | Adrià Gomila, ha valorat la dada de mobilitat activa que -segons l’EMEF són més de 9 milions de desplaçaments al dia- com a sòlida de cara al futur, en tant que les mesures de carrils bici i bus són permanents, però no així les vianants, que no en tots els casos es consolidaran. |
L’EMEF mostra un guany del 3% de la quota de mobilitat activa a BCN. | L’EMEF mostra un guany del 3% de la quota de mobilitat activa a BCN. | ||
− | L’Ajuntament confirma que realment es percep aquest augment del transport actiu. Amb els comptatges del carrils bici (bicicletes i VMP) quan es compara el febrer de 2020 i el setembre de 2021, pel que fa a dies laborables, hi ha un | + | L’Ajuntament confirma que realment es percep aquest augment del transport actiu. Amb els comptatges del carrils bici (bicicletes i VMP) quan es compara el febrer de 2020 i el setembre de 2021, pel que fa a dies laborables, hi ha un increment del 23%. |
− | Les actuacions que s’han fet de carrils bus i carrils bici | + | Les actuacions que s’han fet de carrils bus i carrils bici són permanents. Tanmateix l’ampliació d’espais per a vianants tenen, majoritàriament, un caràcter temporal. |
− | No tenen dades per analitzar si ha canviat el perfil d’usuari. El que els preocupa | + | No tenen dades per analitzar si ha canviat el perfil d’usuari. El que els preocupa és millorar la percepció de seguretat d’aquests vehicles (bicicletes i VPM) amb la resta d’usuaris, tant els vehicles a motor, com els vianants. |
==Hàbits en l'ús dels modes de transport (Guillem Alsina, cap de planificació d’autobusos de l’ AMB)== | ==Hàbits en l'ús dels modes de transport (Guillem Alsina, cap de planificació d’autobusos de l’ AMB)== | ||
− | El TP ha caigut un 40%, no de manera homogènia tot el dia, sinó particularment l’hora | + | El TP ha caigut un 40%, no de manera homogènia tot el dia, sinó particularment l’hora punta del matí. També ha caigut la confiança en el TP. Els aspectes positius son l’obligatorietat de la mascareta i la necessitat de tenir una distància de seguretat entre passatgers. |
− | + | Guillem Alsina recorda que hi ha tres patrons que cal recordar: | |
− | :1. En els moments de confinament més estricte, el TP continuava portant gent, i era essencial perquè els treballadors i treballadores arribessin al seus llocs de treball essencial. També en els | + | :1. En els moments de confinament més estricte, el TP continuava portant gent, i era essencial perquè els treballadors i les treballadores arribessin al seus llocs de treball essencial. També en els serveis nocturns portant passatgers a polígons industrials, Mercabarna, etc. |
− | :2. La preferència pels modes no massius. Sobretot perquè vas sol o amb les persones de convivència. Fins | + | :2. La preferència pels modes no massius. Sobretot perquè vas sol o amb les persones de convivència. Fins és preferible anar a peu. |
:3. Hi ha hagut preferència del bus per sobre el metro i el ferrocarril. L’ús de l’autobús s’ha recuperat relativament ràpid. Un cop iniciada la fase de la “nova normalitat” es va recuperar fins al 60% i ara estem al 80%. | :3. Hi ha hagut preferència del bus per sobre el metro i el ferrocarril. L’ús de l’autobús s’ha recuperat relativament ràpid. Un cop iniciada la fase de la “nova normalitat” es va recuperar fins al 60% i ara estem al 80%. | ||
− | + | El TP va ser el primer lloc on l’ús de mascareta va ser obligatori i probablement serà el darrer lloc on ho deixi de ser. El petit percentatge d’usuaris que encara no han tornat al TP, Guillem Alsina pensa que tornaran a emprar-lo a mesura que vagin percebent que es prou segur. Creu que en el 2022 es recuperarà el 100% | |
− | |||
− | El TP va ser el primer lloc on l’ús de mascareta va ser obligatori i probablement serà el darrer lloc on ho deixi de ser. El petit percentatge d’usuaris que encara no han tornat al TP, Guillem Alsina pensa que tornaran a emprar-lo a mesura que vagin percebent que es prou segur. | ||
A nivell europeu s’han vist mesures molt semblants. I la recuperació de la demanda també va pels mateixos percentatges. | A nivell europeu s’han vist mesures molt semblants. I la recuperació de la demanda també va pels mateixos percentatges. | ||
Line 100: | Line 98: | ||
'''D’on provenen els nous usuaris de la mobilitat activa?''' | '''D’on provenen els nous usuaris de la mobilitat activa?''' | ||
− | En Guillem Alsina contesta que amb les dades que tenim de EMEF2020 i altres que tenen del 2021 constaten que a les vies de l’interior de la ciutat estem al 90% d’ús del vehicle privat que abans de la COVID. Rondes i accessos tenen una ocupació similar a l’anterior de la pandèmia. | + | En Guillem Alsina contesta que amb les dades que tenim de l'EMEF2020 i altres que tenen del 2021 constaten que a les vies de l’interior de la ciutat estem al 90% d’ús del vehicle privat que abans de la COVID. Rondes i accessos tenen una ocupació similar a l’anterior de la pandèmia. |
Sembla que es consolida la reducció dels desplaçaments en vehicle privat al centre de la ciutat. Per tant si el TP acaba recuperant els percentatges d’abans de la pandèmia els usuaris de la mobilitat activa provindran del vehicle privat, en cas contrari la mobilitat activa haurà llevat passatgers també al TP. | Sembla que es consolida la reducció dels desplaçaments en vehicle privat al centre de la ciutat. Per tant si el TP acaba recuperant els percentatges d’abans de la pandèmia els usuaris de la mobilitat activa provindran del vehicle privat, en cas contrari la mobilitat activa haurà llevat passatgers també al TP. | ||
Line 106: | Line 104: | ||
'''Seria interessant tenir dades de mobilitat escolar?''' | '''Seria interessant tenir dades de mobilitat escolar?''' | ||
− | En Sergi Martínez Abarca respon que es planteja de moment aquesta informació, ja que l’enquesta està elaborada per a persones de més de 16 anys. Tot i això és pot extreure alguna informació associada a aquesta pregunta quan es respon a l’EMEF que els desplaçaments són per acompanyar a algú. | + | En Sergi Martínez Abarca respon que no es planteja, de moment, obtenir aquesta informació, ja que l’enquesta està elaborada per a persones de més de 16 anys. Tot i això és pot extreure alguna informació associada a aquesta pregunta quan es respon a l’EMEF que els desplaçaments són per acompanyar a algú. |
'''Hi ha alguna mesura de la mobilitat de VMP?''' | '''Hi ha alguna mesura de la mobilitat de VMP?''' |
Latest revision as of 14:00, 14 December 2021
L’ATM ha presentat, en una jornada telemàtica, els principals resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner EMEF2020 i primers resultats de l’EMEF2021,que es fa a la població major de 16 anys i que resideix a l’àmbit de l’ATM de Barcelona (4.833.042 persones).
Contents
- 1 Pere Torres, director general de l’ATM
- 2 Dades tècniques de l'EMEF (Sergi Martínez-Abarca, cap del Servei de Gestió del Transport de l'ATM).
- 3 Principals resultats i dades a destacar (modera Maite Pérez, de l'IERMB).
- 4 La mobilitat ocupacional per compres i el comerç digital (Jordi Terrades, director general del Departament de Comerç de la Generalitat de Catalunya)
- 5 La mobilitat laboral i el teletreball (Moisès Bonal, responsable d’estudis i polítiques sectorials de PIMEC).
- 6 La mobilitat activa durant la covid19 (Adrià Gomila, director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona)
- 7 Hàbits en l'ús dels modes de transport (Guillem Alsina, cap de planificació d’autobusos de l’ AMB)
- 8 Torn de preguntes
- 9 Continuació dels treballs, resultats EMEF 2021 i tancament de la sessió (Lluís Alegre, cap de l'Àrea de Mobilitat de l'ATM.
- 10 Autors
Pere Torres, director general de l’ATM
El director de l’ATM va obrir la sessió on va agrair l’interès dels més de 100 participants en la sessió, i va posar en valor la sèrie històrica d’EMEF des de 2003, que reflecteix el comportament de la mobilitat així com les expectatives i percepcions de la ciutadania.
L’EMEF és la sèrie històrica més important en mobilitat a Catalunya. Es fa conjuntament per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona coordinats per l’ATM. El treball de camp i l’anàlisi de les dades corren a càrrec de l’Institut d’Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona (IRMB). Pere Torres va remarcar que tota la planificació s’ha de basar en dades que són tan importants com les percepcions dels usuaris. Les dades són una indicació indirecta de si les polítiques públiques de mobilitat obtenen els objectius o no. La COVID ha tingut un impacte brutal a la mobilitat i els modes, i hem de mirar si els canvis són temporals o no, per prendre decisions.
Dades tècniques de l'EMEF (Sergi Martínez-Abarca, cap del Servei de Gestió del Transport de l'ATM).
La metodologia: és una enquesta nominal amb avís per correu postal i es respon majoritàriament per telèfon, tot i que cada vegada es va incrementant la resposta per formulari d’internet. A l’enquesta es recull l’experiència en mobilitat del darrer dia feiner abans de contestar-la.
La franja temporal: atesa la situació excepcional que hem viscut, s’ha doblat. Així doncs, s’ha mantingut la captura de dades de la tardor i s’ha fet una addicional a la primavera, el que anomenem la primera onada de dades que després analitza el Lluís Alegre.
Àmbit territorial: tot el sistema integrat de mobilitat que correspon a la demarcació de Barcelona. També recollirà la regió metropolitana, l’àmbit de l’àrea metropolitana i l’àmbit de la ciutat de Barcelona.
Estructura: té quatre blocs, dos d’ells són dades personals i els altres són preguntes sobre mobilitat i desplaçaments, així com d’altres subjectives i opinions, per captar preocupacions sobre temes d’actualitat.
Grups etaris: 16-29 anys, 30-44, 45-64 i majors de 65 anys.
Principals resultats i dades a destacar (modera Maite Pérez, de l'IERMB).
La Maite Pérez fa una exposició dels principals resultats:
- La important disminució de la mobilitat, en un 13%, tot i que el nombre de població enquestada es va mantenir, fins va augmentar una mica.
- La disminució va ser més intensa en dones, i en joves de 16 a 19 anys.
- Abans del 2020, un 7% de la població no sortia de casa, en aquesta enquesta passa a ser un 14%. Un dels principals arguments ha estat el teletreball.
El motiu dels desplaçament:
- La mobilitat que més va ser impactada per la pandèmia fou la del treball i els estudis, així com aquella mobilitat personal per oci, tenir cura de familiar, etc.
- L’únic tipus de mobilitat que va augmentar fou l’associada a compres i/o passejos sense destinació fixada.
La principal diferència a causa de la pandèmia és un estancament de l’ús de la mobilitat activa; així com una notable baixada de la mobilitat en TP i en menys proporció la duta a terme en vehicle privat.
L’efecte de la pandèmia també s’ha notat en la durada dels desplaçaments, en qualsevol mitjà i flux ha disminuït un 10%, tant internament als municipis, com entre municipis.
La mobilitat ocupacional per compres i el comerç digital (Jordi Terrades, director general del Departament de Comerç de la Generalitat de Catalunya)
En Jordi Terrades va relacionar l’encert de la política del comerç de proximitat en temps de covid-19 amb la millora de la sostenibilitat en termes de mobilitat.
A partir de l’enquesta s’ha vist que la mobilitat per compres ha augmentat en un entorn local. Un 70% de la població declara que comprarà més des de casa i un 80% valoren les botigues de proximitat i els supermercats, molt per sobre dels hipermercats. Segons en Jordi Terrades, el planejament amb mixtura d’usos ha ajudat a l’apreuament de la compra del comerç proper.
El comportament es homogeni a tot el territori. Tot i que ha hagut alguna diferència entre les ciutats amb turisme i les que no en són turístiques. Les primeres han sofert una important davallada del comerç, mentre que en els municipis no turístics ha millorat el comerç local.
Encara no hi ha dades per veure si aquesta tendència es consolida o no.
La mobilitat laboral i el teletreball (Moisès Bonal, responsable d’estudis i polítiques sectorials de PIMEC).
La Maite exposa que amb l’EMEF s’ha determinat que el 15% de la població de la zona ha fet teletreballl versus al 2% que el desenvolupava abans de la pandèmia. Els sectors on majoritàriament s’ha pogut implantar aquesta modalitat més fàcilment han estat el tecnològic, la banca i el sector de les finances, així com l’administració pública. Aquests teletreballadors abans es movien: el 43 % en vehicle privat, el 34% mitjançant TP, quedant l’11% per a la mobilitat activa.
Moisès Bonal explica que els interlocutors de la PIMEC són les empreses, i no els treballadors, i tampoc tenen representació en el sector públic, així doncs les dades que tenen no són homogènies amb les dades de l’EMEF. El que s’ha obtingut és que durant la pandèmia el 71% de les empreses va incorporar el teletreball, tot i que no per a tota la plantilla. El 46% de les PIME van fer modificacions a la seva jornada laboral, cosa que va implicar canvis en els horaris dels desplaçaments.
A hores d’ara a un terç de les empreses s'està pensant implementar el teletreball de manera permanent, sobretot les de sector logístic i digital. Tot i que totes elles ho faran de manera parcial. Només el 18% de les empreses, en concret del sector digital, ho vol fer extensiu a tota la plantilla. La major part de l’empresa pensa a fer la implantació un màxim de dos dies a la setmana.
Moisés Bonal pensa que l’ús del vehicle privat està provocat per mancances del TP. I comenta que les tarifes de l’ATM estan pensades per a visites puntuals o bé per treballar tots els laborables, no pas pel teletreball.
La mobilitat activa durant la covid19 (Adrià Gomila, director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona)
Adrià Gomila, ha valorat la dada de mobilitat activa que -segons l’EMEF són més de 9 milions de desplaçaments al dia- com a sòlida de cara al futur, en tant que les mesures de carrils bici i bus són permanents, però no així les vianants, que no en tots els casos es consolidaran.
L’EMEF mostra un guany del 3% de la quota de mobilitat activa a BCN.
L’Ajuntament confirma que realment es percep aquest augment del transport actiu. Amb els comptatges del carrils bici (bicicletes i VMP) quan es compara el febrer de 2020 i el setembre de 2021, pel que fa a dies laborables, hi ha un increment del 23%.
Les actuacions que s’han fet de carrils bus i carrils bici són permanents. Tanmateix l’ampliació d’espais per a vianants tenen, majoritàriament, un caràcter temporal.
No tenen dades per analitzar si ha canviat el perfil d’usuari. El que els preocupa és millorar la percepció de seguretat d’aquests vehicles (bicicletes i VPM) amb la resta d’usuaris, tant els vehicles a motor, com els vianants.
Hàbits en l'ús dels modes de transport (Guillem Alsina, cap de planificació d’autobusos de l’ AMB)
El TP ha caigut un 40%, no de manera homogènia tot el dia, sinó particularment l’hora punta del matí. També ha caigut la confiança en el TP. Els aspectes positius son l’obligatorietat de la mascareta i la necessitat de tenir una distància de seguretat entre passatgers.
Guillem Alsina recorda que hi ha tres patrons que cal recordar:
- 1. En els moments de confinament més estricte, el TP continuava portant gent, i era essencial perquè els treballadors i les treballadores arribessin al seus llocs de treball essencial. També en els serveis nocturns portant passatgers a polígons industrials, Mercabarna, etc.
- 2. La preferència pels modes no massius. Sobretot perquè vas sol o amb les persones de convivència. Fins és preferible anar a peu.
- 3. Hi ha hagut preferència del bus per sobre el metro i el ferrocarril. L’ús de l’autobús s’ha recuperat relativament ràpid. Un cop iniciada la fase de la “nova normalitat” es va recuperar fins al 60% i ara estem al 80%.
El TP va ser el primer lloc on l’ús de mascareta va ser obligatori i probablement serà el darrer lloc on ho deixi de ser. El petit percentatge d’usuaris que encara no han tornat al TP, Guillem Alsina pensa que tornaran a emprar-lo a mesura que vagin percebent que es prou segur. Creu que en el 2022 es recuperarà el 100%
A nivell europeu s’han vist mesures molt semblants. I la recuperació de la demanda també va pels mateixos percentatges.
Torn de preguntes
D’on provenen els nous usuaris de la mobilitat activa?
En Guillem Alsina contesta que amb les dades que tenim de l'EMEF2020 i altres que tenen del 2021 constaten que a les vies de l’interior de la ciutat estem al 90% d’ús del vehicle privat que abans de la COVID. Rondes i accessos tenen una ocupació similar a l’anterior de la pandèmia.
Sembla que es consolida la reducció dels desplaçaments en vehicle privat al centre de la ciutat. Per tant si el TP acaba recuperant els percentatges d’abans de la pandèmia els usuaris de la mobilitat activa provindran del vehicle privat, en cas contrari la mobilitat activa haurà llevat passatgers també al TP.
Seria interessant tenir dades de mobilitat escolar?
En Sergi Martínez Abarca respon que no es planteja, de moment, obtenir aquesta informació, ja que l’enquesta està elaborada per a persones de més de 16 anys. Tot i això és pot extreure alguna informació associada a aquesta pregunta quan es respon a l’EMEF que els desplaçaments són per acompanyar a algú.
Hi ha alguna mesura de la mobilitat de VMP?
El Sergi Martínez respon que sí. Com que l’enquesta es va adaptant cada any seguint les inquietuds de la ciutadania, aquestes dades ja es recullen i aquest any s’ha ampliat posant la pregunta de la titularitat d’aquests modes. Tot i que la mostra de la resposta en aquests modes encara és molt petita com per poder fer anàlisis i extreure conclusions.
Continuació dels treballs, resultats EMEF 2021 i tancament de la sessió (Lluís Alegre, cap de l'Àrea de Mobilitat de l'ATM.
En Lluis presenta els resultats de la primera onada de l’EMEF. Primavera 2021. El nombre de persones que han contestat no arriba al 50% del total de l’enquesta.
- La població que no es movia s’ha anat reduint des d’un 14% a l’11%, el valor habitual era del 7%.
- El grau de mobilitat (desplaçaments/persona-dia) en 2019, era de 4, en 2020 3,46, i en el primer semestre de 2021 és de 3,27.
- La mobilitat personal ha perdut un major nombre de desplaçaments que l’ocupacional un -11% davant d’un -5%, respecte el 2020.
- Pel que fa al teletreball hi ha un petit increment respecte al 2020. 15 al 17% però es detecta un estancament, com el que ha patit l’ensenyament a distància.
- La quota modal dels modes no motoritzats és del 50,5% (disminueix 3,1pp respecte el 2020), la del TP és el 13,0% (+1,6pp) i la del vehicle privat del 36,5% (+1,5 pp). En termes absoluts:
- La mobilitat en transport públic (+7,9%) i la bicicleta (+15,0%) augmenten.
- El caminar disminueix un 11,7%.
- El vehicle privat disminueix un 1,5%, per la dràstica disminució de furgonetes i camions (-39,8%) i no tant pel cotxe (que es manté estable) o la moto (augment de l’1,9%).
- Gairebé tots els mitjans de transport públic guanyen desplaçaments, amb valors similars entre el 9,7% (ferroviaris) i 6,2% (autobús). Els desplaçaments en taxi, Renfe regional i autocars pràcticament no varien (-0,3%) però no s’han recuperat respecte 2019 (-38%).
Canvis de comportament i ús habitual dels mitjans de transport. Efectes de la pandèmia
Perspectives en l’ús del transport públic en general:
- Un 4,1% de persones no usuàries habituals del transport públic actualment, començaran a utilitzar-lo o ho faran amb major freqüència a la tardor del 2021.
- Un 2,3% de les persones usuàries de transport públic a la primavera del 2021 declara que deixarà de ser usuària d’aquests mitjans de transport públic a la tardor del 2021.
Els motius per canviar de mitjà de transport associats a la pandèmia -por al contagi (del 63% al 33%), massificacions, etc.- han rebaixat la seva importància respecte d’altres (reduir el temps de desplaçaments o motius mediambientals).
El nivell de confiança en l'ús dels mitjans de transport augmenta entre 2020 i 2021 en tots els mitjans de transport.
- El cotxe privat i caminar segueixen sent els mitjans de major confiança, amb uns valors de molta confiança del 71% i el 60%, respectivament.
- Els mitjans de transport públic aconsegueixen millorar sensiblement la seva confiança, particularment els ferroviaris, que passen d’un 3% de persones que declaren tenir-hi molta confiança a un 6%.
- L'obligació de l'ús de la mascareta es manté com la mesura més efectiva contra la covid19 (63,3%), guanya pes una millora de la ventilació (33,4%) i es redueix la importància de més espai per passatgers (38,6%).
El vídeo complet de la Jornada es pot consultar a l’enllaç.
Autors
Redactat per: Marga Torre
Per saber-ne: Sergi Martínez-Abarca