(Created page with " ==Presentació del primer ferri marítim europeu d’hidrogen== <span id='_GoBack'></span>El Projecte HySeas III, finançat per la Unió Europea, ha publicat recentment les...") |
(Tag: Visual edit) |
||
| Line 1: | Line 1: | ||
| − | + | <span id="_GoBack"></span>El Projecte HySeas III, finançat per la Unió Europea, ha publicat recentment les primeres imatges d’un nou ferri propulsat per piles d’hidrogen, a mesura que van progressant els assaigs dels seus components clau. | |
| − | |||
| − | |||
| − | <span id= | ||
==Una nova nau RoPax, i un nou model de transport per a les illes europees== | ==Una nova nau RoPax, i un nou model de transport per a les illes europees== | ||
| Line 10: | Line 7: | ||
Ja podem fer-nos una idea clara de l’aspecte definitiu que tindrà el primer ferri europeu amb piles de combustible d’hidrogen destinat a la navegació marítima. La nau és desenvolupada en el marc del Projecte HySeas III, finançat per la Unió Europea. Es tracta d’un navili de dimensions modestes, capaç de transportar cent vint passatgers i setze turismes, o dos camions de gran tonatge. | Ja podem fer-nos una idea clara de l’aspecte definitiu que tindrà el primer ferri europeu amb piles de combustible d’hidrogen destinat a la navegació marítima. La nau és desenvolupada en el marc del Projecte HySeas III, finançat per la Unió Europea. Es tracta d’un navili de dimensions modestes, capaç de transportar cent vint passatgers i setze turismes, o dos camions de gran tonatge. | ||
| + | |||
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_604126549-image3.png|600px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_604126549-image3.png|600px]] | ||
''Recreació del futur ferri d’hidrogen (© CMAL – Caledonian Maritime Assets Ltd.)'' | ''Recreació del futur ferri d’hidrogen (© CMAL – Caledonian Maritime Assets Ltd.)'' | ||
| + | |||
El Projecte va arrencar l’any 2013, i en la seva fase I va explorar els aspectes teòrics dels vaixells propulsats amb hidrogen; en la fase II va analitzar acuradament els aspectes tècnics i comercials per al disseny d’una nau de pila de combustible d’hidrogen; i en aquesta fase III, la final, aspira a demostrar que aquestes piles de combustible poden integrar-se reeixidament en un sistema de propulsió totalment elèctric, juntament amb els elements d’emmagatzematge i de proveïment de combustible. El Projecte ha desenvolupat, fabricat, assajat i validat un motor nàutic a escala real en terra ferma, i atesos els resultats positius, ara es treballa en la seva integració en un ferri. La nau hauria d’estar completament dissenyada cap al mes de març de 2022, i després vindrà la fase de construcció. | El Projecte va arrencar l’any 2013, i en la seva fase I va explorar els aspectes teòrics dels vaixells propulsats amb hidrogen; en la fase II va analitzar acuradament els aspectes tècnics i comercials per al disseny d’una nau de pila de combustible d’hidrogen; i en aquesta fase III, la final, aspira a demostrar que aquestes piles de combustible poden integrar-se reeixidament en un sistema de propulsió totalment elèctric, juntament amb els elements d’emmagatzematge i de proveïment de combustible. El Projecte ha desenvolupat, fabricat, assajat i validat un motor nàutic a escala real en terra ferma, i atesos els resultats positius, ara es treballa en la seva integració en un ferri. La nau hauria d’estar completament dissenyada cap al mes de març de 2022, i després vindrà la fase de construcció. | ||
| + | |||
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_604126549-image4.png|600px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_604126549-image4.png|600px]] | ||
''Els diferents components de què constarà el ferri d’hidrogen. Els socis del Projecte Kongsberg Maritime (de Noruega, us en parlàrem al ''[https://rdi.dtes.scipedia.com/s/Martinez_2017aa Butlletí'' núm. 24'']'') i Ballard Power Systems Europe (Dinamarca) es troben actualment validant el grup propulsor, compost per les piles de combustible, les bateries, la transmissió i els transformadors, entre d’altres.'' | ''Els diferents components de què constarà el ferri d’hidrogen. Els socis del Projecte Kongsberg Maritime (de Noruega, us en parlàrem al ''[https://rdi.dtes.scipedia.com/s/Martinez_2017aa Butlletí'' núm. 24'']'') i Ballard Power Systems Europe (Dinamarca) es troben actualment validant el grup propulsor, compost per les piles de combustible, les bateries, la transmissió i els transformadors, entre d’altres.'' | ||
| + | |||
Les piles de combustible que s’empraran en el Projecte ja es troben en servei per al transport per carretera, en autobusos i camions. Reposen sobre la tecnologia d’intercanvi de protons ([https://www.energy.gov/eere/fuelcells/fuel-cell-basics ''PEM fuel cells'']), i han provat al llarg dels anys la seva fiabilitat: val a dir que algunes d’aquestes piles PEM han assolit fins a trenta mil hores d’operació. | Les piles de combustible que s’empraran en el Projecte ja es troben en servei per al transport per carretera, en autobusos i camions. Reposen sobre la tecnologia d’intercanvi de protons ([https://www.energy.gov/eere/fuelcells/fuel-cell-basics ''PEM fuel cells'']), i han provat al llarg dels anys la seva fiabilitat: val a dir que algunes d’aquestes piles PEM han assolit fins a trenta mil hores d’operació. | ||
La ruta a cobrir amb el nou navili propulsat per hidrogen serà entre Kirkwall i Shapinsay, a les illes Òrcades, al nord d’Escòcia. Es tracta d’una zona amb abundants recursos energètics renovables, sobretot eòlics, mareomotrius i undimotrius, i com que la connexió amb la xarxa elèctrica de la Gran Bretanya és limitat, els excedents energètics de les fonts esmentades no poden ser exportats. Per evitar que aquests excedents es perdin, a les Òrcades s’ha vingut desenvolupant d’un temps ençà la tecnologia necessària per aplicar-los a l’electròlisi de l’aigua i emmagatzemar-los en forma d’hidrogen que es pot emprar per exemple per a generar més electricitat, proveir calefacció o propulsar vehicles de transport terrestre. Ni la producció d’hidrogen ni el seu ús posterior produeixen cap emissió contaminant (SO<sub>x</sub>, NO<sub>x</sub>, partícules...) o carbònica. | La ruta a cobrir amb el nou navili propulsat per hidrogen serà entre Kirkwall i Shapinsay, a les illes Òrcades, al nord d’Escòcia. Es tracta d’una zona amb abundants recursos energètics renovables, sobretot eòlics, mareomotrius i undimotrius, i com que la connexió amb la xarxa elèctrica de la Gran Bretanya és limitat, els excedents energètics de les fonts esmentades no poden ser exportats. Per evitar que aquests excedents es perdin, a les Òrcades s’ha vingut desenvolupant d’un temps ençà la tecnologia necessària per aplicar-los a l’electròlisi de l’aigua i emmagatzemar-los en forma d’hidrogen que es pot emprar per exemple per a generar més electricitat, proveir calefacció o propulsar vehicles de transport terrestre. Ni la producció d’hidrogen ni el seu ús posterior produeixen cap emissió contaminant (SO<sub>x</sub>, NO<sub>x</sub>, partícules...) o carbònica. | ||
| + | |||
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_604126549-image5.jpeg|600px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_604126549-image5.jpeg|600px]] | ||
''La ruta que cobrirà el nou ferri.'' | ''La ruta que cobrirà el nou ferri.'' | ||
| + | |||
Atès que les Òrcades segueixen produint més hidrogen que el que poden emprar, una bona manera de donar-hi sortida és utilitzar-lo per a la flota de ferris de transport dins l’arxipèlag. Però per tal que l’actuació pugui més endavant ser reproduïda en altres indrets, el Projecte també té com a objectiu assegurar la viabilitat comercial d’aquesta mena de transport, mitjançant l’estudi de tot un seguit de models de finançament i d’arrendament que, eventualment, podrien incloure no només el navili sinó la producció local d’hidrogen, així com el seu emmagatzemament i la infraestructura de subministrament associada. | Atès que les Òrcades segueixen produint més hidrogen que el que poden emprar, una bona manera de donar-hi sortida és utilitzar-lo per a la flota de ferris de transport dins l’arxipèlag. Però per tal que l’actuació pugui més endavant ser reproduïda en altres indrets, el Projecte també té com a objectiu assegurar la viabilitat comercial d’aquesta mena de transport, mitjançant l’estudi de tot un seguit de models de finançament i d’arrendament que, eventualment, podrien incloure no només el navili sinó la producció local d’hidrogen, així com el seu emmagatzemament i la infraestructura de subministrament associada. | ||
Latest revision as of 12:08, 9 December 2021
El Projecte HySeas III, finançat per la Unió Europea, ha publicat recentment les primeres imatges d’un nou ferri propulsat per piles d’hidrogen, a mesura que van progressant els assaigs dels seus components clau.
Una nova nau RoPax, i un nou model de transport per a les illes europees
Ja podem fer-nos una idea clara de l’aspecte definitiu que tindrà el primer ferri europeu amb piles de combustible d’hidrogen destinat a la navegació marítima. La nau és desenvolupada en el marc del Projecte HySeas III, finançat per la Unió Europea. Es tracta d’un navili de dimensions modestes, capaç de transportar cent vint passatgers i setze turismes, o dos camions de gran tonatge.
Recreació del futur ferri d’hidrogen (© CMAL – Caledonian Maritime Assets Ltd.)
El Projecte va arrencar l’any 2013, i en la seva fase I va explorar els aspectes teòrics dels vaixells propulsats amb hidrogen; en la fase II va analitzar acuradament els aspectes tècnics i comercials per al disseny d’una nau de pila de combustible d’hidrogen; i en aquesta fase III, la final, aspira a demostrar que aquestes piles de combustible poden integrar-se reeixidament en un sistema de propulsió totalment elèctric, juntament amb els elements d’emmagatzematge i de proveïment de combustible. El Projecte ha desenvolupat, fabricat, assajat i validat un motor nàutic a escala real en terra ferma, i atesos els resultats positius, ara es treballa en la seva integració en un ferri. La nau hauria d’estar completament dissenyada cap al mes de març de 2022, i després vindrà la fase de construcció.
Els diferents components de què constarà el ferri d’hidrogen. Els socis del Projecte Kongsberg Maritime (de Noruega, us en parlàrem al Butlletí núm. 24) i Ballard Power Systems Europe (Dinamarca) es troben actualment validant el grup propulsor, compost per les piles de combustible, les bateries, la transmissió i els transformadors, entre d’altres.
Les piles de combustible que s’empraran en el Projecte ja es troben en servei per al transport per carretera, en autobusos i camions. Reposen sobre la tecnologia d’intercanvi de protons (PEM fuel cells), i han provat al llarg dels anys la seva fiabilitat: val a dir que algunes d’aquestes piles PEM han assolit fins a trenta mil hores d’operació.
La ruta a cobrir amb el nou navili propulsat per hidrogen serà entre Kirkwall i Shapinsay, a les illes Òrcades, al nord d’Escòcia. Es tracta d’una zona amb abundants recursos energètics renovables, sobretot eòlics, mareomotrius i undimotrius, i com que la connexió amb la xarxa elèctrica de la Gran Bretanya és limitat, els excedents energètics de les fonts esmentades no poden ser exportats. Per evitar que aquests excedents es perdin, a les Òrcades s’ha vingut desenvolupant d’un temps ençà la tecnologia necessària per aplicar-los a l’electròlisi de l’aigua i emmagatzemar-los en forma d’hidrogen que es pot emprar per exemple per a generar més electricitat, proveir calefacció o propulsar vehicles de transport terrestre. Ni la producció d’hidrogen ni el seu ús posterior produeixen cap emissió contaminant (SOx, NOx, partícules...) o carbònica.
La ruta que cobrirà el nou ferri.
Atès que les Òrcades segueixen produint més hidrogen que el que poden emprar, una bona manera de donar-hi sortida és utilitzar-lo per a la flota de ferris de transport dins l’arxipèlag. Però per tal que l’actuació pugui més endavant ser reproduïda en altres indrets, el Projecte també té com a objectiu assegurar la viabilitat comercial d’aquesta mena de transport, mitjançant l’estudi de tot un seguit de models de finançament i d’arrendament que, eventualment, podrien incloure no només el navili sinó la producció local d’hidrogen, així com el seu emmagatzemament i la infraestructura de subministrament associada.
HySeas també vol trobar maneres d’avaluar i gestionar les percepcions dels operadors de ferris, dels usuaris i d’altres constructors naviliers europeus respecte d’aquest nou tipus de transport, a fi de facilitar-ne una possible adopció. Per fer-ho, el Projecte vol bastir una base de dades que reculli les oportunitats tècniques, econòmiques, ambientals i socials que ofereixen els vaixells propulsats per hidrogen. HySeas també atorga gran importància a la comunicació i difusió dels seus resultats, mitjançant butlletins d’informació, tallers i presentacions.
Com s’ha apuntat abans, el Projecte HySeas III ha rebut finançament del Programa Horizon 2020 de la Unió Europea (núm. 769417). Al seu torn, HySeas I i II van rebre suport de l’agència governamental Scottish Enterprise. HySeas III també es beneficia d’actuacions paral·leles amb les quals pot establir sinergies, com ara Big Hit (a les mateixes Òrcades), el Programa Dual Ports (un EU-Interreg per a la mar del Nord), o el Surf’n’Turf del Govern escocès, entre d’altres.
Pel que fa al consorci impulsor de HySeas III, el formen administracions públiques, institucions acadèmiques i de recerca, i companyies privades del Regne Unit, Noruega, Suècia, Dinamarca, França i Alemanya. En podreu veure la llista completa, i les funcions assignades a cada actor implicat, al web del Projecte.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: HySeas III
