Draft Echave-Sustaeta 345242535

Un projecte de captura de CO₂ que es durà a terme en aigües de Noruega permetrà d’emmagatzemar fins a 1.250 milions de tones de diòxid de carboni en jaciments submarins de combustibles fòssils exhaurits. La primera fase del projecte es podria completar l’any 2024, en què el ritme d’emmagatzematge de CO₂ podria assolir el milió i mig de tones anuals. Per a una eventual segona fase de l’actuació, a més de vint-i-cinc anys vista, es podrien assolir els cinc milions de tones anuals.

Projecte Longship

En un intent d’alentir la crisi climàtica, Noruega comença a treballar per soterrar grans quantitats de CO₂ sota el fons del mar. El diòxid que es vol capturar i emmagatzemar prové d’emissions industrials, i el seu lloc de soterrament seran jaciments esgotats de petroli i gas natural esgotats del mar del Nord. L’actuació, anomenada Projecte Longship (Langskip en noruec), ha estat definida pel Govern del país com absoutament necessària, raó per la qual s’hi destinaran importants quantitats de fons, aproximadament uns 1.700 milions d’euros per a la construcció i uns 800 per als primers deu anys de funcionament. L’aportació de l’Administració noruega serà de prop de 1.680 en total, i la resta recaurà sobre els socis privats del projecte.

El Projecte Longship hauria de permetre al país escandinau de complir els objectius dels Acords de París de 2015, a saber, l’obligació per als signataris d’assolir abans de 2050 la neutralitat carbònica. A més, Noruega espera que l’actuació generi prop de tres mil llocs de treball en les diferents fases d’implantació i en la d’operació de la infraestructura. Els primers contractes del Projecte Longship ja han estat atorgats a companyies com ara Skanska (construcció), Aker (inversions industrials) o Kværner (enginyeria, una filial de l’anterior).

Val a dir que el Ministeri noruec del Petroli i l’Energia, que ha aprovat els plans per al desenvolupament, la construcció i l’operació d’aquesta actuació de CCS (carbon capture and storage), no en garanteix l’èxit, però tot i així considera que el projecte és imperatiu per ajudar a assolir uns nivells d’escalfament global compatibles amb els Acords de París i evitar l’augment descontrolat de la temperatura planetària. En tot cas, diu el Ministeri, l’èxit de Longship dependrà en certa mesura del fet que altres països duguin a terme actuacions semblants, perquè la CCS esdevingui arreu del món una mesura climàtica efectiva. En aquest sentit, el Projecte Longship també constitueix una eina per activar el sector de la CCS i per desenvolupar les tecnologies necessàries que permetin a la llarga abaixar els costos de la captura de CO₂ atmosfèric en projectes ulteriors. I és que, segons un informe del Govern noruec, de desembre de 2019, la situació de mercat a hores d’ara no ofereix prou incentius per a la implantació i desenvolupament dels sistemes de CCS. Això és probablement a causa dels alts costos d’inversió associats a aquesta mena d’actuacions, dels pocs ingressos que generen en el curt termini, i dels elevats riscos que comporten. A més, el preu d’emetre CO₂ i altres GEH segueix sent més baix que no el cost de la CCS.

Esquema de fonts i rutes del CO₂ a capturar; la fondària proposada per a l’emmagatzemament geològic ateny els 2,6 km, sota el llit rocós del mar del Nord; el CO₂ hi arribaria per canonada des d’uns magatzems intermedis, que el rebrien al seu torn per vaixells. La infraestructura de transport i les cambres submarines de captura definitiva estan sobredimensionades per tal que altres projectes de CCS puguin aprofitar-les també (© Gassnova)

L’organització encarregada de transportar i emmagatzemar el CO₂ serà Northern Lights (formada per Equinor, Shell i Total), que es troba en negociacions amb una seixantena de potencials socis industrials dels quals haurà de provenir el CO₂ a capturar un cop liqüefet. Una de les empreses interessades en l’actuació és per exemple la cimentera alemanya Heidelberg Cement, que aspira a convertir la seva planta de l’illa sueca de Gotland en una instal·lació carbònicament neutra.

El Projecte Longship no només vol capturar CO₂ d’origen industrial, sinó també el que ja és present a l’atmosfera, i per aquesta raó Northern Lights va establir el mes de març d’enguany un principi d’acord amb la companyia suïssa Climeworks, de captura carbònica directa, sobre els dispositius de la qual us vam parlar al Butlletí núm. 24, i que podrien en aquest cas servir com a proveïdors de CO₂ per emmagatzemar.

Segons el Govern de Noruega, Longship no entra en contradicció amb l’activitat petroliera del país: assegura que el sector noruec del petroli ja afronta estrictes mesures climàtiques, en forma de quotes i de taxes al carboni, i que les emissions associades al petroli produït a la plataforma continental de Noruega són significativament inferiors a les mitjanes d’altres països productors. El Govern diu a més que són precisament la tecnologia i la capacitat del sector petrolier noruec el que fa que una actuació com Longship sigui possible. A més, assenyala, el Projecte Longship no preveu en cap cas actuacions de recuperació millorada de petroli (EOR, enhanced oil recovery), consistents a injectar el CO₂ capturat en jaciments exhaurits per extreure’n els romanents de cru o de gas natural. Es tracta, assegura el Govern, d’un projecte exclusivament climàtic, no d’extracció de combustibles fòssils.

Pel que fa a les ubicacions dels dipòsits submarins, la Direcció del Petroli de Noruega ha elaborat una mena d’atles de la plataforma continental del país on es recullen les zones aptes per a l’actuació. Val a dir en aquest punt que pel que sembla la part terrestre del país no disposa de cap entorn adequat per a l’actuació, però que en canvi sota el mar del Nord es podrien acabar capturant fins a 80.000 milions de tones –o, per posar-ho en perspectiva, les emissions de GEH de Noruega per a mil cinc-cents anys–. Aquesta xifra, val a dir, és teòrica i incerta, i no considera en cap cas els costos associats. El que sí que sembla clar és que almenys 1.250 milions de tones de CO₂ ja es podrien anar emmagatzemant de manera efectiva i segura, en el marc del Projecte Longship.

El Govern noruec proposa unes primeres implantacions de captura carbònica a la cimentera Norcem de Brevik i a la planta incineradora de residus de Varme a Oslo. Cadascuna d’elles podrà aportar unes 400.000 t CO₂/any. De Brevik i Oslo es portarà el CO₂ en vaixell fins a la terminal de Northern Lights a Øygarden, des de la qual s’injectarà al fons marí mitjançant canonades, per al seu emmagatzemament geològic definitiu (© Gassnova)

El Projecte Longship pràcticament igualarà en la seva primera fase la capacitat actual d’altres implantacions de CCS a Noruega, com ara les dels antics jaciments petroliers de Sleipner (en funcionament des de 1996, de 900.000 t CO₂/any, a uns 900 m de fondària sota el llit marí) i de Snøhvit (que opera des de 2008, de 700.000 t CO₂/any, a uns 2,6 km de fondària).

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Project Longship, CSS Norway, Ministeri noruec del Petroli i l’Energia, Northern Lights