Julia.rubert (talk | contribs) (Tag: Visual edit) |
Julia.rubert (talk | contribs) |
||
Line 87: | Line 87: | ||
==Per saber-ne més:== | ==Per saber-ne més:== | ||
− | [mailto:montserrat.ecija@gencat.cat Montse Écija],[mailto:aestella@gencat.cat Anna Estella] i [mailto:cpales@gencat.cat Cristina Palés]<span id="_GoBack"></span> | + | [mailto:montserrat.ecija@gencat.cat Montse Écija], [mailto:aestella@gencat.cat Anna Estella] i [mailto:cpales@gencat.cat Cristina Palés]<span id="_GoBack"></span> |
Revision as of 10:23, 2 August 2021
Contents
Direcció de projecte
Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural
Altres participants
Conselh Generau d’Aran
ARC Mediació Ambiental
Període
2018 – 2020 (tot i que l’espai seguirà funcionant de manera permanent)
Descripció
L'any 2014, en el marc dels fons Life+, la UE va aprovar un projecte liderat per la Generalitat de Catalunya anomenat PirosLife, que tenia com a objectiu principal consolidar la població d'ós bru a la serralada. Els dos objectius secundaris eren augmentar la variabilitat genètica de la població amb l'alliberament d'un nou os i millorar la coexistència entre l'os i la població local de Pirineu, acció a la qual es van destinar la majoria dels recursos econòmics del projecte.
L'increment de població d’ossos i, per tant, l'augment d'atacs a ramats i a ruscs, i els danys a bestiar equí del mascle reintroduït durant el projecte, entre altres danys, van provocar la indignació dels ramaders i apicultors, i una sensació d'inseguretat entre part de la població de la zona.
Per pal·liar aquests danys es van posar en marxa o reforçar una sèrie de mesures, com la protecció d’abellars, la contractació de pastors, els reagrupaments del bestiar oví en els mesos d'estiu i el tancament nocturn d'aquests ramats en cèrcols electrificats o la incorporació de gossos de protecció.
Tot i que l'adopció d'aquestes mesures va provocar una important disminució dels danys, especialment en el cas del bestiar oví i apícola, una part de la població afectada es mantenia contrària a la presència d’ossos i a la gestió de les administracions competents. Per això, l'any 2018 es va plantejar una iniciativa de mediació en tres fases:
Fase 1.- Diagnòstic de mediabilitat (2019), amb l'objectiu d'analitzar la viabilitat d'una acció mediadora i la voluntarietat de les parts a participar en la iniciativa.
L'objectiu de la diagnosi de mediabilitat al·ludeix al conjunt de contactes previs (generalment a través d'entrevistes personals amb l'equip mediador) per caracteritzar, entre d'altres aspectes, la voluntarietat de les parts a implicar-se en un procés de mediació transformatiu dins d'un determinat marc de referència (legal, operatiu, de funcionament de l'espai). Per exemple, en aquest cas per part de l’administració no eren plantejables mesures que anessin manifestament en contra de la conservació de l'espècie que es volia protegir.
Fase 2.- Conferències deliberatives (finals del 2019 i principis de l'any 2020), amb l'objectiu de debatre els aspectes més rellevants identificats en el diagnòstic i les possibles accions a desenvolupar per facilitar la cohabitació amb l'ós.
Fase 3.- Creació d'un Espai de treball conjunt i permanent (segon semestre de 2020), on es van concretar les actuacions de major consens i impacte per afavorir la coexistència.
Per tant, el 2020 va finalitzar la 2ª fase i es va iniciar la 3ª fase del projecte, amb la constitució més formal d’aquest Espai de mediació. La creació d'un Espai permanent obre una oportunitat per treballar conjuntament i en un clima de confiança mútua amb les persones afectades en la recerca col·laborativa de solucions que resultin clarament beneficioses per a ramaders i apicultors. Es tracta d’una fórmula que ajuda a compatibilitzar el desenvolupament de l'activitat econòmica amb la presència creixent d'ossos.
Abans d'arrencar amb l'Espai, es van realitzar entrevistes prèvies amb les persones directament implicades per conèixer la seva percepció del conflicte i la seva disponibilitat a participar en clau propositiva a la recerca de possibles solucions consensuades. En aquestes trobades prèvies, les persones entrevistades van suggerir una sèrie de condicions clau per avançar com són: disposar d'un marc de referència clar, garantir una actitud d'escolta activa de les parts, procurar que l'Espai que es creï sigui executiu (amb pressupost i voluntat de posar en marxa accions pràctiques) i transparent.
Concretament, durant el 2020 van tenir lloc 3 reunions de l’Espai os (al gener, al març i al juliol) on es van proposar i debatre unes primeres actuacions a desenvolupar.
Finalitat de l'acció
- Crear un espai estable de diàleg i de treball col·laboratiu sobre la cohabitació amb l’os, on participen totes les parts implicades: representants del sector ramader, de la caça, del turístic i administracions públiques, entre d’altres.
- Millorar la governança en el desplegament de les polítiques de protecció i gestió de les especies, específicament, amb els grans carnívors com l’os; tot promovent la participació activa i corresponsable de la població en la presa de decisions.
- Generar un espai de confiança i transparència amb la població implicada, que faciliti la gestió de l’espècie i permeti l’acord d’accions conjuntes.
Novetats que aporta l'acció
Del resultat de la feina que s’està realitzant es pot destacar que:
• L'organització de tot el procés està sent una experiència innovadora per a tots els promotors dels projectes.
• El diagnòstic de mediabilitat com a punt de partida per a assegurar l'actitud dels participants i definir el marc de treball en el qual els participants es mouen.
• Les conferències deliberatives, com a fase prèvia reflexiva a la concreció negociada de solucions ha estat un element diferenciador i ha facilitat molt la transició a la fase executiva que comença ara amb la constitució de l'espai.
• El treball interadministratiu amb el suport extern d'un expert en mediació també està sent enriquidor, sobretot per al personal de les administracions implicades.
Així mateix, cal tenir present que aquest tipus d’actuacions mediadores s’inicien quan es comença a treballar en el projecte. En aquest cas, l’acció mediadora s’ha iniciat un cop el projecte ja portava 3 anys i el conflicte era ben viu. Aquest fet fa que constantment calgui avaluar com està avançant l’espai de mediació i reorientant, si cal, les actuacions que s’hi desenvolupen.
Fonaments de la novetat
La llarga experiència de la DGPAMN en processos de participació com a administració li ha permès adquirir un aprenentatge indiscutible per abordar, des del convenciment, un projecte de mediació. No obstant això, fins ara no s’havia implicat en un projecte de mediació com aquest.