Gabinet-GrupPTPespais-de-centralitata

Coordinació de l’activitat: El Projecte està promogut pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i coordinat pel Programa de Planejament Territorial de la Secretaria de Planificació Territorial.

Altres participants: Josep Oliva i Casas, tècnic redactor.

Període: Data d’inici 1 de gener de 2009 i data d’acabament 31 de desembre de 2009.

 

Objectiu:

L’objectiu d’aquest estudi és l’anàlisi urbanística dels espais de centralitat de diferents ciutats, i tracta d’esbrinar les raons per les quals un determinat indret urbà esdevé espai de centralitat.

 Descripció: 

Amb l’estudi sobre les condicions urbanístiques dels espais de centralitat es vol identificar quins factors contribueixen a crear focus de vida urbana.

L’estudi s’estructura en tres blocs. En el primer bloc s’inclou l’apartat 1 amb la introducció i amb la definició dels espais de centralitat. El segon bloc inclou l’apartat 2 fins l’apartat 8 i s’analitzen set ciutats com són Sant Cugat del Vallès, Mollet del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Quirze del Vallès i Castelldefels. Per últim el tercer bloc inclou els apartats 9, 10 i 11 on es resumeixen les conseqüències finals de l’anàlisi d’aquestes ciutats.

Bloc I

A l’apartat 1 de l’Estudi es defineix com un determinat espai és de centralitat quan genera vida urbana, és a dir, quan recull una bona quantitat de presència física de persones en un punt o sector de l’espai públic.

També s’analitza quin és l’abast de l’Estudi i com aquest es focalitza en el tema de la centralitat, però no a un examen exhaustiu de l’urbanisme de les ciutats escollides. Encara que la centralitat remet i té repercussions sobre la globalitat no és ben bé el mateix aprofundir en l’Estudi de la totalitat del terme municipal. Es tracta d’esbrinar les raons per les quals un determinat indret urbà esdevé espai de centralitat i anàlisi de diverses ciutats, des d’aquesta perspectiva específica, poden donar pistes per saber quins factors contribueixen a crear focus de vida urbana. Recollint informació de les diferents ciutats, és possible que es detecti algun factor que no sorgiria en ciutats de circumstancies diferents, referides a la geografia, la història, l’economia o les formes de viure.

Bloc II

En aquest segon bloc s’analitzen set ciutats que ofereixen una visió suficientment àmplia per observar i analitzar experiències prou diferenciades les unes de les altres.

En l’apartat 9 del bloc III s’analitzen les qüestions prèvies i els factors de centralitat que contribueixen a crear espais de centralitat. Els factors es classifiquen en tres tipus: a) els que ja són més o menys coneguts d’entrada, b) els que podem intuir però amb dubtes raonables i l’estudi pot ajudar a aclarir-los i c) els que poden sorgir desprès d’analitzar les set ciutats objecte d’aquest Estudi. En alguns casos, també es considera interessant comparar els resultats urbans entre els barris construïts de tres a cinc dècades ençà i els que s’han edificat darrerament.

Els factors analitzats són:

• La densitat, el factor de la llista més evident.
• La continuïtat construïda, factor que contribueix a crear espais de centralitat, les plantes baixes comercials.
• La situació estratègica on en el centre geomètric del perímetre construït pot constituir un avantatge de cara a sorgir un espai de centralitat.
• L’ estructura urbana amb el nucli antic, els camins i les carreteres, eixamples, guetos, urbanitzacions i barris de recent construcció.
• Amplada de carrers.
• Accessibilitat.
• Actitud de l’arquitectura.
• Necessitat de subcentres.
• Prioritat al vianant.
• Planejament.

En l’apartat 10 es fan consideracions diverses sobre les set ciutats analitzades de l’àrea metropolitana de Barcelona, i a l’apartat 11 s’expressen les impressions generals a notes finals on es posa de relleu i s’insisteix en el tema de les proporcions:

“En el camp urbanístic no es poden aplicar criteris d’una manera generalitzada sinó les matisacions sovint són necessàries i aquestes provenen del vessant de les proporcions. En primer lloc, els factors que propicien l’aparició d’un espai de centralitat no són efectius sempre i en qualsevol circumstància si s’implementen d’una manera absoluta i radical. En segon lloc, en el tema central d’aquest estudi cal analitzar i considerar acuradament la dimensió de la ciutat i la del barri o sector que s’estudiï. Això mateix cal aplicar-ho a l’hora de decidir la densitat, l’amplada dels carrers i de les voreres, l’alçada de les edificacions, la superfície de les illes i dels parcs urbans, l’abast d’un subcentre i qualsevol altra qüestió encara que, aparentment, sembli menor”.

Imatge