8d0a0750-9bc4-11e8-a93d-005056924a59a

Coordinació de l’activitat: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

Participants:

• RSLab
• Departament de Teoria del Senyal i Comunicació de la UPC
• Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia -CRAHI.

Període: 2009 - 2012

Objectiu:

El coneixement de la humitat del sòl o del contingut en aigua de la vegetació representa un descriptor mediambiental de primer ordre per al coneixement del cicle hidrològic. La dificultat rau en captar-lo i mesurar-lo.

HUMIT combina dades de satèl·lit i sensors aerotransportats (radiòmetres, radar polarimètric, índexs de vegetació amb VNIR i SWIR) per tal de validar missions per satèl·lit com SMOS o AQUARIS, i obtenir dades per determinar la humitat del sòl (SM), així com el contingut d'aigua de la vegetació (VWC) a escales regional i local.

L'objectiu del projecte és generar informació de qualitat i d’alt valor afegit en el context del cicle de l'aigua, per donar suport a la comunitat científica, tecnològica i empresarial en les polítiques ambientals i la gestió del territori.

Descripció:

Els radiòmetres són receptors altament sensitius, en el nostre cas en el rang de les microones. HUMIT se situa en aquest escenari tecnològic i estratègic, d’alt valor afegit en aplicacions i utilitats relacionades amb el cicle de l’aigua, com poden ser humitat, salinitat, recursos hídrics, etc. Paràmetres com la salinitat superficial de l’aigua, la humitat del sòl o el contingut en aigua de la vegetació, crítics en el coneixement del cicle de l’aigua, els poden mesurar els radiòmetres en microones a partir de les variacions de la temperatura de brillantor.

Com, al nostre país, els problemes relacionats amb el cicle de l’aigua són una preocupació de primer ordre, des del 1968 s’han emprat diferents tècniques per analitzar la humitat. Així, per exemple, des del 1968 s’han emprat radiòmetres en el rang de les microones, però no va ser fins mitjan 1980 que es van fer operatius gràcies a la família SSM/I. Actualment, molts radiòmetres orbiten la Terra i aporten dades atmosfèriques i geofísiques. Als anys 1990, l’interès es va adreçar cap a l’ús de les freqüències en banda L, on la sensibilitat a la humitat en terra i la salinitat superficial en el mar són manifestes i de gran importància, en el context temàtic del cicle de l’aigua. Actualment la missió SMOS (ESA) i AQUARIS (NASA) embarquen radiòmetres en banda L.

En aquest projecte es desenvolupa un sensor operacional aerotransportat per obtenir valors d’humitat del terreny amb una resolució espacial mínima (GSD) de 150 m.

Imatge

Resultats del simuladors de recuperació d’humitat. En la figura de l’esquerra, valors d’humitat del radiòmetre aerotransportat i, en la imatge de la dreta millora en la resolució de la humitat sota l’aproximació HUMIT, de fusió amb dades dels sensors tèrmics i VNIR de l’ICC