(Created page with "center|300px|ACA_WatERP_03 '''Direcció de projecte''': Agència Catalana de l’Aigua ==Altr...") |
|||
(2 intermediate revisions by one other user not shown) | |||
Line 1: | Line 1: | ||
− | [[Image: | + | [[Image:ACA_WatERP-00003e-ACA_WatERP-00003-ACA_WatERP_03.png_799673461.png|center|300px|ACA_WatERP_03]] |
+ | |||
'''Direcció de projecte''': Agència Catalana de l’Aigua | '''Direcció de projecte''': Agència Catalana de l’Aigua | ||
Line 16: | Line 17: | ||
</ul> | </ul> | ||
− | + | ||
+ | |||
'''Període''': Setembre de 2012 – Juny de 2016 | '''Període''': Setembre de 2012 – Juny de 2016 | ||
− | + | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
==2012-2015== | ==2012-2015== | ||
Line 40: | Line 36: | ||
<ul style=''><li>Centres tecnològics i/o de recerca: Barcelona Digital (Espanya), Universitat d’Staffordshire (Regne Unit), i Institut de Sistemes Informàtics i de Comunicació (ICCS) de la Universitat Tècnica Nacional d’Atenes (NTUA, Grècia).</li> | <ul style=''><li>Centres tecnològics i/o de recerca: Barcelona Digital (Espanya), Universitat d’Staffordshire (Regne Unit), i Institut de Sistemes Informàtics i de Comunicació (ICCS) de la Universitat Tècnica Nacional d’Atenes (NTUA, Grècia).</li> | ||
− | <li>Entitats relacionades amb l’abastament d’aigua: | + | <li>Entitats relacionades amb l’abastament d’aigua: ''Stadtwerke Karlsruhe'' (SWKA, Alemanya), empresa mixta d’abastament del districte urbà de Karlsruhe, i la pròpia Agència Catalana de l’Aigua.</li> |
<li>Associacions professionals: DVGW (associació alemanya de serveis d’aigua i gas) i un dels principals lobbies davant la UE en matèria d’abastament d’aigua.</li> | <li>Associacions professionals: DVGW (associació alemanya de serveis d’aigua i gas) i un dels principals lobbies davant la UE en matèria d’abastament d’aigua.</li> | ||
− | <li>PIMEs especialitzades del sector de les TIC aplicades a l’aigua: INCLAM i Hyds (Espanya), | + | <li>PIMEs especialitzades del sector de les TIC aplicades a l’aigua: INCLAM i Hyds (Espanya), i ''Disy Informationssysteme'' (Alemanya).</li> |
</ul> | </ul> | ||
Line 60: | Line 56: | ||
− | [[Image: | + | [[Image:ACA_WatERP-00003e-ACA_WatERP-00003-ACA_WatERP_02.jpg|center|px|]] |
+ | |||
− | + | ||
L’ACA és responsable d’aquest segon cas i s’ha d’encarregar de subministrar les dades adquirides mitjançant sistemes de telecontrol en la conca —així com, òbviament, també informació de caràcter estrictament tècnic sobre l’arquitectura informàtica i de comunicacions d’aquests sistemes—, únicament i exclusivament amb el propòsit de dur a terme la validació del funcionament operatiu dels diferents desenvolupaments mitjançant el cas pilot català. | L’ACA és responsable d’aquest segon cas i s’ha d’encarregar de subministrar les dades adquirides mitjançant sistemes de telecontrol en la conca —així com, òbviament, també informació de caràcter estrictament tècnic sobre l’arquitectura informàtica i de comunicacions d’aquests sistemes—, únicament i exclusivament amb el propòsit de dur a terme la validació del funcionament operatiu dels diferents desenvolupaments mitjançant el cas pilot català. | ||
Així, l’ACA posa a l’abast del projecte —amb finalitats de recerca— dades pròpies i també dades que li són facilitades per altres entitats públiques per a la gestió de l’aigua: dades meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) (amb el que existeix un acord de cooperació) i dades gestionades per Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que va signar una carta de recolzament al projecte WatERP en aquest sentit. | Així, l’ACA posa a l’abast del projecte —amb finalitats de recerca— dades pròpies i també dades que li són facilitades per altres entitats públiques per a la gestió de l’aigua: dades meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) (amb el que existeix un acord de cooperació) i dades gestionades per Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que va signar una carta de recolzament al projecte WatERP en aquest sentit. | ||
− | De manera general, aquesta participació | + | De manera general, aquesta participació facilita '''el posicionament de l’entitat com a administració hidràulica de referència del Sud''' '''d’Europa''' pel que fa a la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) —i d’altres directrius complementàries, com ara les que es derivin del ''Blueprint to Safeguard Europe’s Waters'', que la CE publicarà a finals d’any— i d’altra banda, la valorització de tot un seguit d’iniciatives i projectes en matèria de TIC aplicades a la gestió de l’aigua''' '''que s’han vingut impulsant des de l’entitat durant la darrera dècada —en particular, el Pla de Sistemes del Cicle de l’Aigua (PSCA)—, així com l’obtenció dels següents beneficis concrets: |
<ul><li style=''>Obtenció de retorns de finançament a una taxa promig aproximada del seixanta-quatre per cent (64%), sense haver d’incórrer en grans esforços addicionals i incrementant alhora el valor afegit de moltes de les activitats que es duen a terme a l’entitat.</li> | <ul><li style=''>Obtenció de retorns de finançament a una taxa promig aproximada del seixanta-quatre per cent (64%), sense haver d’incórrer en grans esforços addicionals i incrementant alhora el valor afegit de moltes de les activitats que es duen a terme a l’entitat.</li> | ||
Line 74: | Line 71: | ||
<li style=''>Influència sobre els organismes de decisió de la CE per impulsar l’adopció d’estàndards d’interoperabilitat que facilitin la compartició i intercanvi de dades relatives a la gestió de l’abastament d’aigua, en sintonia amb les polítiques de dades obertes (''open data'') que està impulsant la Generalitat de Catalunya.</li> | <li style=''>Influència sobre els organismes de decisió de la CE per impulsar l’adopció d’estàndards d’interoperabilitat que facilitin la compartició i intercanvi de dades relatives a la gestió de l’abastament d’aigua, en sintonia amb les polítiques de dades obertes (''open data'') que està impulsant la Generalitat de Catalunya.</li> | ||
<li style=''>Oportunitat de plantejar procediments innovadors en la gestió de l’aigua i explorar noves polítiques tarifàries (gràcies a un control més acurat d’oferta i demanda).</li> | <li style=''>Oportunitat de plantejar procediments innovadors en la gestió de l’aigua i explorar noves polítiques tarifàries (gràcies a un control més acurat d’oferta i demanda).</li> | ||
− | <li style=''>Millora del posicionament de l’ACA vers als nous projectes | + | <li style=''>Millora del posicionament de l’ACA vers als nous projectes europeus ''Horizon 2020'' i, en concret, el sistema Ter-Llobregat com a conca pilot.</li> |
<li style=''>Col·laboració i intercanvi de coneixement tècnic entre diferents gestors i usuaris de l’aigua d’arreu d’Europa.</li> | <li style=''>Col·laboració i intercanvi de coneixement tècnic entre diferents gestors i usuaris de l’aigua d’arreu d’Europa.</li> | ||
</ul> | </ul> | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |
Latest revision as of 12:11, 6 May 2021
Direcció de projecte: Agència Catalana de l’Aigua
Altres participants:
Liderat per Eurecat, i en el qual participen com a socis de projecte:
- Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
- INCLAM SA
- Disy Informationssysteme GmbH, Staffordshire University
- Institute of Communication and Computer Systems (Atenes)
- Hydrometeorological Innovative Solutions
- Technologiezentrum Wasser
- Stadtwerke Karlsruhe GmbH.
Període: Setembre de 2012 – Juny de 2016
2012-2015
Descripció:
El projecte aborda la problemàtica inherent a la convivència de múltiples actors (públics i privats) en la cadena d'abastament d'aigua a poblacions (des de les aportacions de pluja fins a les escomeses dels habitatges i indústries), els quals exerceixen diferents rols i sovint disposen d'eines de gestió adients per a llur activitat, però sense que existeixi un marc global comú que faci possible la intercomunicació d’aquests actors i la integració dels seus sistemes, amb la finalitat d'aconseguir una gestió molt més integral de l'abastament d'aigua (és a dir, segons un enfocament holístic).
Així doncs, en aquest projecte es planteja el desenvolupament d'una plataforma integradora única, oberta i basada en tecnologies web que permeti aquesta interconnexió i, per tant, faciliti l'accessibilitat a dades de recursos hídrics disponibles, cabals, consums, etc. i, en definitiva, que faci possible ajustar l’oferta d'abastament d'aigua i la demanda i, per tant, assolir una gestió més eficient dels recursos hídrics. L'esperit adoptat és el de considerar l'aigua com un "stock" amb unes particularitats molt concretes i dissenyar aquesta plataforma seguint l'analogia d'un Sistema de Planificació de Recursos (ERP) aplicat a la gestió de "stocks".
Es tracta d'un projecte col·laboratiu liderat per un centre tecnològic català capdavanter en TIC (Barcelona Digital), membre de les xarxes TECNIO i WaterCat (ambdues promogudes per ACC1Ó), l'esperit del qual emana de tot un seguit de requisits i necessitats derivades de l'activitat diària de l'ACA en la gestió dels recursos hídrics, moltes d'elles identificades durant els darrers episodis de sequera patits per Catalunya, encara a dia d'avui no resoltes. Addicionalment, en el projecte col·laboren empreses innovadores en els sectors de les TIC i de l'aigua d'Espanya i Alemanya (incloent una empresa pública d'abastament en baixa), així com grups de recerca en diverses temàtiques de gestió de l'aigua de Grècia i Alemanya, i un grup de recerca del Regne Unit especialitzat en l'aplicació de tecnologies avançades de monitoratge intel·ligent de xarxes d'abastament. Un dels dos casos pilots considerats al projecte és el sistema d'abastament en alta Ter-Llobregat (l'altre és un cas pilot d'abastament en baixa a Alemanya). El projecte s'ha presentat a la 8ª convocatòria TIC del 7è Programa Marc (FP7), concretament al subprograma ICT-2011.6.3 "ICT for efficient water resources management".
En concret el consorci està format per:
- Centres tecnològics i/o de recerca: Barcelona Digital (Espanya), Universitat d’Staffordshire (Regne Unit), i Institut de Sistemes Informàtics i de Comunicació (ICCS) de la Universitat Tècnica Nacional d’Atenes (NTUA, Grècia).
- Entitats relacionades amb l’abastament d’aigua: Stadtwerke Karlsruhe (SWKA, Alemanya), empresa mixta d’abastament del districte urbà de Karlsruhe, i la pròpia Agència Catalana de l’Aigua.
- Associacions professionals: DVGW (associació alemanya de serveis d’aigua i gas) i un dels principals lobbies davant la UE en matèria d’abastament d’aigua.
- PIMEs especialitzades del sector de les TIC aplicades a l’aigua: INCLAM i Hyds (Espanya), i Disy Informationssysteme (Alemanya).
Els objectius del projecte són aconseguir ajustar l'oferta d'abastament d'aigua i la demanda des d'una perspectiva holística, a través de:
- la millora de la coordinació entre els diversos actors implicats en la cadena d'abastament d'aigua (en sentit ampli, incloent administracions meteorològiques, administracions hidràuliques, empreses abastadores públiques i privades i inclús la pròpia ciutadania), mitjançat l'ús d'un entorn amigable comú i contribuint així a la governança de l'aigua tot i preservant l'autonomia i independència d'aquests actors.
- la promoció d'un canvi de comportament per reduir el consum d'aigua i el consum d'energia associat (emmagatzematge, potabilització i transport fins als habitatges i indústries) gràcies a la transparència i accessibilitat a les dades.
WatERP estructura una base de coneixement que permet implementar:
- un sistema d'ajuda a la decisió (Decision Support System-DSS) que actua de manera coordinada al llarg de tota la cadena de subministrament i distribució, prioritza els usos i millora l'eficiència en la distribució, i
- un sistema de gestió de la demanda (Demand Management System-DMS) que analitza els factors socioeconòmics i regulatoris els quals, combinats amb la resta de la informació disponible, permetran realitzar una previsió de la demanda en funció de la oferta.
Es consideren dos casos pilot per a la validació de les eines desenvolupades i implementades: un, representatiu de les regions europees amb abundància d’aigua (municipi de Karlsruhe, Alemanya) i centrat en l’abastament en baixa, i un altre representatiu de les que pateixen escassetat (conca del Ter-Llobregat, Catalunya) i més centrat en l’abastament en alta.
L’ACA és responsable d’aquest segon cas i s’ha d’encarregar de subministrar les dades adquirides mitjançant sistemes de telecontrol en la conca —així com, òbviament, també informació de caràcter estrictament tècnic sobre l’arquitectura informàtica i de comunicacions d’aquests sistemes—, únicament i exclusivament amb el propòsit de dur a terme la validació del funcionament operatiu dels diferents desenvolupaments mitjançant el cas pilot català.
Així, l’ACA posa a l’abast del projecte —amb finalitats de recerca— dades pròpies i també dades que li són facilitades per altres entitats públiques per a la gestió de l’aigua: dades meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) (amb el que existeix un acord de cooperació) i dades gestionades per Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que va signar una carta de recolzament al projecte WatERP en aquest sentit.
De manera general, aquesta participació facilita el posicionament de l’entitat com a administració hidràulica de referència del Sud d’Europa pel que fa a la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) —i d’altres directrius complementàries, com ara les que es derivin del Blueprint to Safeguard Europe’s Waters, que la CE publicarà a finals d’any— i d’altra banda, la valorització de tot un seguit d’iniciatives i projectes en matèria de TIC aplicades a la gestió de l’aigua que s’han vingut impulsant des de l’entitat durant la darrera dècada —en particular, el Pla de Sistemes del Cicle de l’Aigua (PSCA)—, així com l’obtenció dels següents beneficis concrets:
- Obtenció de retorns de finançament a una taxa promig aproximada del seixanta-quatre per cent (64%), sense haver d’incórrer en grans esforços addicionals i incrementant alhora el valor afegit de moltes de les activitats que es duen a terme a l’entitat.
- Accés als darrers avenços tecnològics en matèria d’eines de gestió i previsió d’abastament d’aigua i demanda, i foment de llur transferència tecnològica a l’entitat.
- Estandardització i homogeneïtzació dels sistemes informàtics i de comunicació per a la gestió dels recursos hídrics, amb l’objectiu d’aconseguir una millora de la coordinació institucional entre organismes públics implicats en la cadena d’abastament d’aigua i també amb altres actors.
- Influència sobre els organismes de decisió de la CE per impulsar l’adopció d’estàndards d’interoperabilitat que facilitin la compartició i intercanvi de dades relatives a la gestió de l’abastament d’aigua, en sintonia amb les polítiques de dades obertes (open data) que està impulsant la Generalitat de Catalunya.
- Oportunitat de plantejar procediments innovadors en la gestió de l’aigua i explorar noves polítiques tarifàries (gràcies a un control més acurat d’oferta i demanda).
- Millora del posicionament de l’ACA vers als nous projectes europeus Horizon 2020 i, en concret, el sistema Ter-Llobregat com a conca pilot.
- Col·laboració i intercanvi de coneixement tècnic entre diferents gestors i usuaris de l’aigua d’arreu d’Europa.