DGIMT Valoritzacio residus-00001a

Direcció de projecte: Direcció General d’Infraestructures i Mobilitat Terrestre

2015

Període: gener 2015 – desembre 2015

Descripció

L'avaluació de la prova pilot ha proporcionat resultats que fan considerar que els digests tenen una bona aptitud per ser emprats com a esmena orgànica en la rehabilitació de sòls, atès que milloren les propietats i tenen una càrrega contaminant acceptable.

L’objectiu del projecte era avaluar les potencialitats de la valorització de residus orgànics procedents de plantes de tractament mecànic-biològic. Com a resultat es proporcionen un seguit de recomanacions tant pel que fa al sòl com a la vegetació i a les esmenes i, sobretot, es contribueix a reduir costos i aprofitar certs residus. És el primer cop que es fa aquest ús d'un material que prèviament seria catalogat com a residu.

Imatges de les parcel·les al mes de febrer de 2015: general (a), C3 (b), E12 (c) i M1 (d). S’observa el diferent recobriment en funció del tractament.

Efectes al sòl

1. Tant els tractaments amb bioestabilitzat com els tractaments amb digest milloren la retenció d’aigua al sòl.
2. Els digests modifiquen l’estructura del sòl, incrementant la formació de macroagregats que afavoreixen la infiltració i tendeixen a reduir la generació d’escorrentiu.
3. Els bioestabilitzats poden incrementar l’erosionabilitat del sòl, que podria explicar-se pel seu caràcter hidrofòbic que afavoreix la generació d’escorrentiu.
4. L’aplicació de bioestabilitzats i digests incrementa la proporció de matèria làbil al sòl. Ara bé, el digest aplicat en una dosi inferior a 50 Mg/ha (matèria seca) manté aquesta proporció en contenir una proporció de matèria orgànica recalcitrant més alta que els bioestabilitzats, especialment aquells que es produeixen en origen de residu fresc (sense digestió prèvia).
5. Els bioestabilitzats i digests poden disminuir lleugerament el pH del sòl, si bé aquesta modificació és poc remarcable quan s’apliquen a dosis inferiors a 50 Mg/ha (matèria seca).
6. Ambdós grups de materials assajats incrementen de forma substancial la salinitat del sòl, especialment quan s’apliquen en dosis més grans de 50 Mg/ha (matèria seca).
7. L’aplicació de bioestabilitzat incrementa de forma notable la concentració de carboni orgànic soluble. En canvi, l’aplicació de digest en dosis inferiors a 50 Mg/ha (matèria seca) no aporta C soluble de forma significativa.
8. L’aplicació de digest a dosis superiors a 50 Mg/ha (matèria seca) incrementa de forma notable el risc d’exportació de compostos solubles, especialment nitrats, amoni i fòsfor.

Efectes a la vegetació

1. L’aplicació de digest a dosis inferiors a 50 Mg/ha (matèria seca) afavoreix un ràpid desenvolupament de les herbàcies. En canvi, si s’aplica a dosis més grans la revegetació es retarda, probablement per l’increment en el contingut de sals al sòl.
2. En canvi, l’aplicació de bioestabilitzats pot reduir el desenvolupament vegetal, probablement a causa de la immobilització de N, especialment si tenen una baixa estabilitat.
3. L’aplicació de bioestabilitzats i digests a dosis moderades no modifica de forma rellevant la composició florística. No obstant això, l’aplicació de digest a dosis superiors a 50 Mg/ha afavoreix la presència i el creixement excessiu de plantes nitròfiles, la qual cosa dificulta el desenvolupament de les sembrades i pot incrementar les marres.
4. L’aplicació de bioestabilitzats i digests no ha afectat de manera remarcable el reclutament d’espècies herbàcies, en les dosis assajades.
5. L’important desenvolupament herbaci observat els primers mesos després de l’aplicació de digests i de bioestabilitzats ben acabats pot ocasionar un increment en la mortalitat dels individus plantats, especialment quan tenen poca capacitat de competència amb les herbàcies. No obstant això, la durada limitada del present estudi fa difícil treure conclusions sòlides en relació amb aquest aspecte.

Qualitat de les esmenes

1. Bioestabilitzats i digests presenten unes característiques i composició sensiblement diferents, de manera que cal gestionar-los i aplicar-los al sòl de forma diferenciada.
2. D’acord amb la informació analítica disponible, hi ha una considerable heterogeneïtat entre els bioestabilitzats produïts per plantes diferents en relació amb els principals paràmetres fisicoquimics considerats. Dins de cada planta també hi ha variabilitat entre diferents partides, com a mínim ens els casos en què s’ha pogut comprovar. Aquest fet fa difícil realitzar generalitzacions que no estiguin vinculades a una caracterització detallada dels principals paràmetres de cada lot de bioestabilitzat.
3. Cal garantir l’aplicació de bioestabilitzats amb suficient grau d’estabilitat perquè no es produeixin efectes negatius sobre la vegetació, i es minimitzi l’exportació d’elements solubles.
4. El digests estan més estabilitzats i tenen més contingut d’N, la qual cosa els confereix un valor com a esmena orgànica i com a fertilitzant alhora. No obstant això, cal limitar-ne la dosi per evitar la lixiviació massiva de formes solubles d’N.
5. Els bioestabilitzats poden presentar continguts de sals solubles elevats, per la qual cosa és important limitar la dosi per evitar la salinització dels substrats.
6. El contingut elevat d’impureses en alguns bioestabilitzats en limita de forma important l’aptitud per ser aplicats al sòl.
7. El contingut de metalls pesants en bioestabilitzats i digests acostuma a ser relativament baix, equiparable a un compost de classe B.
8. La càrrega de patògens en els bioestabilitzats i digests estudiats és baixa i no suposa un risc per a la seva aplicació en rehabilitació de sòls.