Perez 2012j

"Global Aquifer Control" (GAC) és una aplicació en línia que mostra l'aigua que no es veu, on és l'aigua i quanta en tenim a cada lloc.

En aquesta aplicació es tenen en compte els principals factors relacionats amb el cicle de l'aigua que afecten els aqüífers.

• Una eina per millorar la gestió de l’aigua subterrània
• Autors

Una eina per millorar la gestió de l’aigua subterrània

L’ Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’empresa Hydromodel Host han posat en marxa l’aplicació en línia “Global Aquifer Control” (GAC), que permet conèixer i determinar la dinàmica de diversos aqüífers catalans, d’entrada els 31 més importants.

Les aigües subterrànies són aquelles que es troben sota la superfície del terreny i que omplen els porus del sòl i les fissures de les roques. Més del 70% del territori català depèn d’aquestes aigües per al seu proveïment en diferents proporcions. De fet, les aigües subterrànies satisfan un 35% de la demanda total d’aigua.

A partir de dades extretes de diversos punts de control, l’aplicació permet conèixer i quantificar l’evolució del volum de l’aigua dels aqüífers i, per tant, tenir una aproximació real dels seus nivells, l’evolució dels diversos sistemes i dotar d’informació per a la gestió integral i equilibrada de tots els recursos hídrics. En un futur, a més, a banda de conèixer els volums de la resta d’aqüífers catalans, el GAC també permetrà la detecció i prevenció d’afectacions a les aigües subterrànies.

  

Una eina per millorar la gestió de l’aigua subterrània

  Malauradament, l’aigua dels aqüífers no es pot veure ni quantificar d’una manera senzilla, a diferència de l’aigua que circula pels nostres rius i que s’emmagatzema en els embassaments.

El volum real d'un aqüífer, és a dir, tota l'aigua que hi ha des de la base, en general no tota és aprofitable i a partir de determinada profunditat el cost d'extraure-la és desproporcionat, a més dels possibles riscos ambientals que això pot suposar.

La col·laboració público-privada entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’empresa Hydromodel host ha permès l’elaboració d’un servei en línia, conegut com GAC que permet conèixer i determinar la dinàmica de diversos aqüífers catalans, els quals es detallen a continuació:

  Fluvià – Muga 1.- Aqüífer profund de la plana al·luvial del Fluvià i de la Muga. 2.- Aqüífer superficial del Fluvià i de la Muga.  3.- Aqüífer del Fluvià sector entre Esponellà i Sant Miquel.

Besòs 4.- Aqüífer al·luvial de la cubeta de la Llagosta. 5.- Aqüífer superficial del delta del Besòs. 6.- Aqüífer al·luvial del Ripoll. 7.- Aqüífer al·luvial del Tenes. 8.- Aqüífer al·luvial del Mogent.

Llobregat 9.- Aqüífer al·luvial de la cubeta d’Abrera. 10.- Aqüífer al·luvial de la cubeta de Sant Andreu.  11.- Aqüífer al·luvial de la vall baixa del Llobregat.  12.- Aqüífer profund del delta del Llobregat. 13.- Aqüífer de les calcàries paleògenes i mesozoiques de Carme-Capellades (Anoia). 14.- Aqüífer del Moixeró Llobregat.  15.- Aqüífer del Cadí Llobregat. 16.- Aqüífer del Predraforca Llobregat.

Tordera 17.- Aqüífer fluviodeltaic superficial de la baixa Tordera. 18.- Aqüífer fluviodeltaic profund de la baixa Tordera. 19.- Aqüífer al·luvial de la riera d’Arbúcies. 20.- Aqüífer al·luvial de la mitjana Tordera. 21.- Aqüífer al·luvial de l‘alta Tordera.

Ter i Daró 22.- Aqüífer superficial de la plana al·luvial del baix Ter i Daró.  23.- Aqüífer profund de la plana al·luvial del baix Ter. 24.- Aqüífer de Girona.

Francolí 25.- Aqüífer detrític plioquaternari del camp de Tarragona.  26.-Aqüífer al·luvial del Francolí.

Maresme 27.- Aqüífer al·luvial de la riera d’Argentona.  28.- Aqüífer entre Tiana i Caldes d’Estrac (sense Riera d’Argentona). Riera de la bisbal. 29.- Aqüífer de les sorres de Santa Oliva.

Ridaura 30.- Aqüífer al·luvial profund de la riera d’Aubí. 31.- Aqüífer de la riera de Ridaura.

  En un futur es preveu poder veure les oscil·lacions de nivell de la resta d’aqüífers catalans.

    'Models numèrics de balanç / Cloud Computing'

  S'apliquen models numèrics per a la gestió de les aigües subterrànies dels principals aqüífers de Catalunya i es facilita, al mateix moment que s'adquireixen, l'accés i l'ús a les dades de nivell de l'aigua, de volums de recàrrega de l'aqüífer, de pluja sobre el terreny, així com altres dades d'interès relacionades amb les aigües subterrànies.

Els models numèrics són una eina molt útil per avaluar els recursos disponibles a un aqüífer i fer previsions sobre la seva evolució. Per aconseguir-ho, és necessari tenir en compte les relacions entre els diferents elements que actuen sobre el balanç d'aigua a l'aqüífer com ara són la pluja, les extraccions d'aigua, l'escorrentiu, els drenatges o les pèrdues d'aigua de les xarxes de distribució, entre d'altres. S'ha desenvolupat un model numèric “0D” aplicable als aqüífers més importants de Catalunya que reprodueix la dinàmica dels nivells del piezòmetre de control. Per allotjar aquests models s'utilitza la tecnologia del Cloud Computing per permetre que els models siguin accessibles per tants usuaris com sigui necessari de forma ràpida i dinàmica sense retards en el temps de càlcul.

 

 

APLICACIÓ GAC

El GAC és un servei online que permet conèixer l’evolució dels aqüífers, tenint en compte les seves variacions temporals, tant naturals (precipitació, evapotranspiració, intercanvi riu-aqüífer, etc.) com antròpics (extraccions i/o recàrregues).

Es recomanable abans d’accedir a l’aplicació llegir el manual per a usuaris i saber quin és el seu funcionament i quins requeriments tècnics es necessiten per poder visualitzar tota la informació.

Inicialment es pot escollir l’aqüífer català del que es disposa de dades:

 

 

Punts d'extracció

Un cop escollit l’aqüífer es poden visualitzar els diferents punts d’extracció i quina és la seva evolució en funció de l’aigua que s’utilitza.

Procedència de les extraccions hídriques

Es disposa també de la possibilitat de conèixer i determinar la procedència genèrica (recàrrega de pluja, intercanvi entre el riu i l’aqüífer, extraccions, etc) de les aportacions/extraccions hídriques que rep l’aqüífer. Cal tenir en compte que les aportacions a les aigües subterrànies són més lentes que en els rius.

  Variacions nivells de l'aqüífer

Finalment, en funció d’aquestes aportacions, es pot determinar quines són les variacions dels nivells de l’aqüífer. Això permet gestionar d’una manera més eficient les aigües subterrànies i agilitzar la presa de decisions, així com poder flexibilitzar millor l’ús de la resta de recursos(embassaments, dessalinització) o identificar canvis en l’ús de l’aigua subterrània.

 

      Per saber-ne més podeu consultar els següents documents:

 

• GAC_H2_ActiveHosting_GAC-0D [1][PDF,856,75 KB.]
• GAC_H2_ActiveHosting_GAC-3D [2][PDF,1,18 MB.]
• pdf_GAC_H2_ActiveHosting_OpenDataServices [3][PDF,390,34 KB.]
• GAC_H2_ActiveHosting_Overview [4][PDF,725,23 KB.]
• GAC_H2_Global Aquifer Control - Cat [5][PDF,866,02 KB.]

 

Autors

Redactat per: Argeme Pérez