2021a

Ara que la Generalitat de Catalunya ha anunciat la seva intenció d'accelerar el procés de vacunació de la COVID-19 en espais habilitats expressament (sempre que disposi de prou dosis de vacunes), pot resultar útil veure quines menes d'espais s'han plantejat en altres països per a aquesta finalitat. Algunes de les actuacions que presentem ja són en marxa, d'altres són d'implantació imminent, i d'altres constitueixen meres propostes teòriques.

Itàlia: un projecte que mira de reforçar la responsabilitat cívica

A Itàlia s'anuncià el desembre de 2020 un projecte orientat a accelerar el ritme de vacunació de la població consistent en la instal·lació de pavellons específicament dissenyats per a aquest fi. Els pavellons començaran a implantar-se aviat en places públiques de tot el país. En una primera fase n'hi haurà uns tres-cents, amb la perspectiva que se n'acabin implantant més de mil cinc-cents un cop la disponibilitat de dosis permeti que el procés de vacunació adquireixi velocitat de creuer. Per les ubicacions escollides, els nous pavellons miren de reforçar el caràcter cívic i de solidaritat comunitària de l'acte de vacunar-se. A més, la seva centralitat permetrà que els usuaris hi arribin fàcilment.

Les instal·lacions han estat concebudes gratuïtament per l'estudi Stefano Boeri Architetti, que també és responsable de la campanya de màrqueting i comunicació associada al projecte de vacunació massiva de la població italiana. Els elements comunicatius consisteixen principalment en el logotip de la flor (omnipresent en l'actuació) i en els tòtems informatius que es preveu d'instal·lar als espais públics per assabentar la població sobre el desenvolupament del procés d'immunització.

Recreació d'un pavelló a la Piazza del Popolo, a Roma

Pel que fa als pavellons, es tractarà d'edificis efímers, prefabricats, mòbils i reutilitzables. Seran circulars, construïts amb fusta i coberts amb materials tèxtils. Energèticament seran totalment autònoms gràcies als panells solars fotovoltaics de la seva part superior.

La fusta s'utilitzarà a la peanya i a l'estructura portant dels pavellons, i pel que fa als materials tèxtils de recobriment seran hidròfugs, reciclables i biodegradables. Les divisions internes dels edicles, també prefabricades, faran ús d'altres menes de tèxtils autoportants que conferiran lleugeresa, flexibilitat i lluminositat a la part de dins, a més d'aïllament acústic.

L'optimització dels processos de prefabricació dels pavellons ha estat encarregada al Politecnico de Milà.

Respecte de la distribució interna, als pavellons s'hi preveu una zona d'admissió i espera, una de vacunació i una de recuperació. El nucli del pavelló, al seu torn, acollirà les instal·lacions tècniques i de servei: oficina, magatzem, vestidors o lavabos.

Els diferents elements dels pavellons que s'implantaran en breu a Itàlia

La presència arreu del país d'aquests centres efímers de vacunació contribuirà a fer que la immunització arribi a la major part de la població cap a setembre de 2021, segons la voluntat expressada per Domenico Arcuri, comissari italià encarregat de la gestió de l'emergència sanitària, que com a tal també és qui ha de dirigir el desplegament dels pavellons per tot el territori.

Vegeu més imatges d'aquests edificis efímers tot seguit.

Recreació de l'accés a un pavelló

Recreació de l'interior d'un pavelló: fusta a la base i a l'estructura, tèxtil rígid a les divisions, i diferents espais per a l'espera, la vacunació i la recuperació

Els pavellons s'instal·laran en més de mil cinc-centes places de tot Itàlia, en tant que veritables centres de l' activitat cívica del país. En la fase inicial se n'implantaran uns tres-cents

Regne Unit: clíniques mòbils de vacunació

Al maig de 2020, quan encara no se sabia si mai hi hauria vacuna per a la COVID-19, la firma britànica d'arquitectura Waugh Thistleton ja va desvelar el seu concepte de clíniques de vacunació mòbils en contenidors de mercaderies. Waugh Thistleton Architects assegurava que amb elles es podria vacunar tota la població britànica en tot just setze setmanes.

El concepte, val a dir, no va ser adoptat finalment, i la vacunació al Regne Unit s'està duent a terme en altres menes d'instal·lacions. Malgrat tot, la idea té característiques que pot ser interessant de retenir.

El que podria haver estat: camions transportant els centres mòbils de vacunació del National Health Service

La proposta se centrava a reconvertir contenidors en unitats clíniques prefabricades, que posteriorment podrien ser distribuïdes per tot el Regne Unit amb camions de mercaderia convencionals. Les unitats s'instal·larien llavors en diversos espais públics de pobles i ciutats, com per exemple aparcaments de centres comercials, escoles o equipaments esportius, per vacunar la població local abans de prosseguir el seu camí cap a altres zones. També seria un sistema idoni per a les comunitats més remotes i aïllades.

Segons els càlculs de l'estudi Waugh Thistleton, amb sis mil cinc-cents d'aquests centres mòbils de vacunació es podria immunitzar uns seixanta milions de persones en tres-quatre mesos, amb un ritme d'administració sis injeccions per hora, dotze hores al dia, set dies a la setmana, i tenint en compte també una jornada sencera per al transport de la unitat i la reposició de subministraments.

Una clínica prefabricada, amb el contenidor (de 12,2 m) distribuït en tres espais: admissió, vacunació i recuperació. A cada unitat hi treballarien dues persones d'infermeria i una persona d'administració

Aquesta mena de clíniques mòbils permetrien que la població fos immunitzada sense haver-se de desplaçar i sense sobrecarregar equipaments públics i instal·lacions sanitàries, ja sota molta pressió a causa de l'augment d'ingressos hospitalaris derivats de la pandèmia. A més, segons assenyalà Waugh Thistleton, utilitzar equipaments públics com a centres de vacunació massiva els priva de la seva funció originària, cosa que dificulta la tornada a una certa normalitat. També son de difícil desinfecció en comparació amb les clíniques prefabricades.

Segons el concepte original, cada unitat seria autosuficient en aigua, energia i gestió de residus, i l'actuació aprofitaria la forma lineal dels contenidors per segregar les zones d'entrada i de sortida dels pacients i minimitzar així el risc de contagi.

D'altra banda, els contenidors de mercaderia en desús són abundants a qualsevol país, resistents i, per definició, fàcilment transportables.

Característiques dels contenidors-clínica proposats per Waugh Thistleton per a l'NHS. Cal notar que els equipaments interiors es poden acoblar fàcilment per parts. Quant als subministraments, s'utilitzaria la cadena de proveïment ja existent que abasteix els hospitals Nightingale del NHS (Londres, Birmingham, Manchester, Edimburg...)

Estats Units: sense baixar del cotxe

L'estudi NBBJ proposà el desembre de 2020 la instal·lació de de clíniques prefabricades en aparcaments ja existents, per exemple els dels hospitals, o els dels centres comercials, quasi buits a causa de la pandèmia i de fàcil accés per carretera, per tal que el passatger (o passatgers) pugui rebre la vacuna de la COVID-19 sense haver de baixar del cotxe (drive thru). Aquestes instal·lacions podrien ajudar a accelerar el ritme d'administració de la vacuna garantint en tot moment la distància interpersonal de seguretat.

Secundàriament, aquesta actuació també permetria acollir les visites mèdiques d'atenció primària no urgent, amb l'objectiu de no saturar els equipaments sanitaris tradicionals.

En aquesta proposta, els pacients conduirien fins a l'interior d'unes crugies o compartiments, delimitats pels pilars, on interactuarien amb el personal sanitari del cotxe estant. Aquesta podria ser una solució viable per exemple per a pacients que no tenen accés a serveis de teleassistència mèdica, o en casos en què la presència del pacient és imperativa, sense que per això calgui fer-lo anar a un centre mèdic convencional.

Recreació: atenció mèdica sense sortir del cotxe, en un aparcament reconvertit en clínica mitjançant elements prefabricats. La COVID-19 obliga a trencar les barreres d'un equipament sanitari tradicional i a prestar els serveis en espais poc ortodoxos, segons NBBJ

L'estudi NBBJ va desenvolupar el concepte arran la constatació que molts pacients que visitaven els hospitals s'estimaven més, a causa de la COVID-19, d'esperar el seu torn a l'interior del cotxe que no pas a les sales de dins l'hospital, per por del contagi. Es tracta doncs, segons NBBJ, d'una idea sorgida de la demanda, no formulada, de practicitat i de seguretat.

A diferència d'altres serveis que es poden prestar en la modalitat de drive thru (posem per cas, restaurants o farmàcies, especialment als Estats Units), en què els vehicles fan cua davant una finestreta per ser atesos, en aquests nous espais sanitaris concebuts per NBBJ el procediment seria més semblant al dels boxes d'una cursa de cotxes: un únic vehicle en cada moment.

Només s'admetria un vehicle per compartiment en cada moment

També a diferència dels serveis de tipus drive thru, el procés en les instal·lacions proposades no és lineal, sinó paral·lel, i escalable per augmentar la capacitat de tractament mèdic, com suggereix la imatge següent.

El fet que les unitats prefabricades s'ubiquin entre pilars d'aparcaments ja existents en pot permetre la multiplicació en configuració paral·lela si la demanda de servei ho aconsella. La seva disposició en diagonal en el sentit de la marxa facilita l'accés dels vehicles

Pel que fa pròpiament als compartiments, NBBJ els ha concebuts amb mampares per assegurar la privacitat de la visita, i també disposarien de grans monitors, desplaçables, perquè el pacient pogués llegir la informació mèdica rellevant al cas. Cada compartiment faria uns 56 m² de superfície, i estaria dissenyat de manera que ajudés a passar per alt el fet que l'entorn és al capdavall un aparcament, espai en principi no apte per a l'atenció sanitària. Segons NBBJ, es tracta d'assegurar el benestar psicològic dels visitants.

Les clíniques proposades per NBBJ serien prefabricades i els seus elements es podrien transportar en un camió de mercaderies de dimensions convencionals

Berlín, Regne Unit... Aproximacions pragmàtiques

Altres indrets han optat per solucions més pragmàtiques per possibilitar la vacunació massiva. Ho han fet mitjançant el reaprofitament i l'adaptació d'equipaments ja existents a aquesta nova finalitat. És el cas per exemple de Berlín o del Regne Unit.

A Berlín, setmanes abans no s'aprovessin les primeres vacunes, ja es treballava en l'adaptació d'espais públics, alguns dels quals havien quedat en desús a causa de la pandèmia, per transformar-los en centres de vacunació massiva. Actualment la capital alemanya disposa de sis d'aquests equipaments reconvertits. Es tracta de l'Arena Berlin, l'estadi de gel Erika Hess, una terminal de l'antic aeroport de Tegel, una altra del de Tempelhof, el recinte 21 de les instal·lacions firals de Messe Berlin i el velòdrom de la ciutat. Alguns encara no estan en funcionament, hi entraran tan bon punt es disposi de prou dosis de vacunes (s'estima que la ciutat rep unes trenta mil dosis cada setmana; sembla que el ritme de subministrament de la vacuna és un problema arreu de la UE).

Les actuacions de transformació es van dur a terme sota la direcció de l'antic president de l'Agència Federal Alemanya d'Ajuda Tècnica –THW, un organisme de protecció civil–, que va concebre els nous espais inspirant-se parcialment en la manera en què les botigues d'Ikea dirigeixen els fluxos de persones.

L'Arena Berlin, a Treptow: l'espai esportiu i de concerts, ara reconvertit, disposa de vuitanta cabines de vacunació i pot administrar quatre mil dosis al dia. Va començar a funcionar com a centre de vacunació massiva el desembre de 2020

L'estadi de gel Erika Hess va començar a funcionar com a centre de vacunació massiva el gener d'enguany

A l'Arena Berlin cada passadís acull una desena de cabines de vacunació. Els monitors indiquen les cabines lliures i ocupades

Cues de personal d'infermeria per vacunar-se a l'Arena Berlin, un cop aconseguida la cita. Van ser els primers d'utilitzar el nou centre, que és el més gran dels que ha habilitat la capital alemanya per a la vacunació de la població

Els centres berlinesos de vacunació són gestionats per la Creu Roja Alemanya. El personal mèdic és el designat pel col·legi de metges del Land. Hi ajuden un bon nombre de voluntaris, i també l'Exèrcit alemany hi dona suport amb quatre-cents cinquanta soldats en tasques d'admissió dels pacients i de transport de la vacuna.

El cost total de la reconversió dels sis espais esmentats perquè acullin les noves funcions sanitàries s'estima en uns dos-centsmilions d'euros.

El Regne Unit, de la seva banda, ha aconseguit unes taxes de vacunació molt superiors a les de la resta de països europeus (vint-i-sis milions de britànics ja han rebut a març de 2021 almenys una dosi de vacuna), i en part és degut a la implantació de nombrosos centres de vacunació massiva a Anglaterra, on trobem com a nous espais de vacunació hipòdroms, estadis, aparcaments dissuasius i fins i tot catedrals.

La llista, actualitzada a 17 de gener de 2021, és: Robertson House, a Stevenage; The ExCel Centre, a Londres; The Centre for Life, a Newcastle; The Etihad Tennis Centre, a Manchester; Epson Downs Racecourse, a Surrey; Ashton Gate Stadium, a Bristol; Millennium Point, a Birmingham; Bournemouth International Centre, a Dorset; Taunton Racecourse, a Somerset; catedral de Blackburn; catedral de Salisbury; Salt Hill Activity Centre, al Berkshire; Norwich Food Course, a Norfolk; The Lodge in Wickford, a Essex; Princess Royal Sports Arena, a Boston del Lincolnshire; St. Helen's Rugby Ground, a Merseyside; aparcament de dissuasió d'Askham Bar, a York; Olympic Office Centre, a Wembley – Londres nord-oest.

La catedral de Blackburn acull ara un centre de vacunació gestionat pel National Health Service (NHS)

L'Ashton Gate Stadium, a Bristol, és un altre dels centres de vacunació massiva del NHS

Cal assenyalar que la reconversió d'equipaments i instal·lacions existents en centres de vacunació no és senzilla. En primer lloc, cal assegurar espais amplis i ventilats per dificultar la propagació del virus. També convé tenir presents les condicions de conservació que exigeixen algunes de les vacunes disponibles, i assegurar en tot moment el manteniment de la cadena de fred (Pfizer necessita, recordem-ho, -70 ⁰C). La seguretat és un altre dels aspectes a considerar, inclosos els riscs d'atac cibernètic (per exemple, Pfizer incorpora als seus contenidors GPS i dispositius Bluetooth). D'altra banda, és necessari habilitar espais d'informació i de tramitació del consentiment, i àrees de recuperació. A més del personal mèdic i administratiu, poden caldre traductors. Tot això sense comptar l'enorme repte logístic i organitzatiu que suposa convocar milers de persones a hores i en dates concretes. Un altra qüestió és la de facilitar la mobilitat per arribar al local, atès que la centralització de l'administració de la vacuna en grans espais implica que els pacients s'hi hauran de desplaçar, en alguns casos des de lluny.

Un model informàtic de simulació d'un centre de vacunació en modalitat drive-thru, en un aparcament públic, permet optimitzar-ne el disseny i distribució (© AnyLogic Simulation)

Malgrat tot l'anterior, els equipaments reconvertits en centres de vacunació massiva permeten assolir economies d'escala en els processos tot just esmentats, i poden ajudar a aconseguir taxes d'immunització prou significatives si tot el procediment es dissenya acuradament.

Per aquesta raó, poden resultar d'utilitat i convé considerar-los.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Stefano Boeri Architetti, Waugh Thistleton, NBBJ Architects, berlin.de