2023c

Tendències d’ecodisseny

La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, juntament amb l’estudi d’ecoinnovació i ecodisseny inèdit i ACCIÓ, van organitzar un cicle sobre ecodisseny de 3 jornades de duració el mes d’octubre de 2020.

Contextualitzem

La primera jornada portava aquest títol i va introduir la temàtica a partir de dues intervencions.

Clara Navarro, co-fundadora de Ship2B, una acceleradora d’empreses emergents amb impacte per a millorar la qualitat de vida dels col·lectius vulnerables, va destacar el paper clau de l’ecodisseny en un nou model socioeconòmic que s’albira imprescindible. Cal un canvi sistèmic que replantegi de quina manera i amb quin impacte ambiental i social es guanyen diners. Hi ha diferents forces que empenyen les empreses a una política de sostenibilitat clara i creïble, i a fer explícit el seu propòsit: unes possibilitats de finançament cada vegada més lligades a aquests aspectes, una exigència creixent del mercat, la legislació més estricta i, en últim terme, els límits biofísics del planeta. La força de treball (els treballadors joves, sobretot) també reclama propòsit i impacte positiu en el món a les empreses. El futur apunta a retenir talent a basa de propòsit i no a base d’incentius econòmics.

Dit això, cal evitar que el moviment cap a un funcionament de les empreses més respectuós amb el medi ambient esdevingui simplement una moda. Que no es limiti a un green washing i que realment produeixi un canvi de model profund i sostenible. I per aconseguir-ho cal visió sistèmica, valentia, canvi cultural i col·laboració.

Raul Garcia, co-fundador i director de disseny d'inèdit, va fer un repàs a l’actualitat de l’ecodisseny. A tall d’introducció, va subratllar les diferències entre el disseny tradicional –històricament molt potent a Catalunya- i l’ecodisseny, que posa l’accent en l’anàlisi de cicle de vida del producte, s’enfoca a minimitzar l’impacte ambiental i és la forma més adequada d’obtenir valor per al client, per a l’empresa i, sobretot, per al bé comú.

Va exposar que hi ha diferents estratègies d’ecodisseny així com diferents barreres i oportunitats.

I que els beneficis no són només econòmics per a les empreses, sinó també socials i ambientals.

Pel que fa a les tendències imperants, va explicar que actualment les quatre principals són:

• Materials reciclats i reciclables: substituir materials de nova fabricació per materials que es reutilitzen.

• Materials renovables: substituir materials d’origen fòssil per materials d’origen renovable.

• Servitització: substituir la possessió d’un bé per l’adquisició del servei lligat al bé.

• Mètriques per a la sostenibilitat: instaurar instruments per mesures les millores ambientals derivades de canvis efectuats.

Casos pràctics

A la segona jornada es van presentar cinc experiències d’ecodisseny d’èxit procedents d’àmbits diversos:

• Tèxtil i moda. Gemma Barbany va presentar el cas de Iaios, una marca de jerseis fabricats íntegrament a partir de llana reciclada i amb teixit productiu local català.

• Mobiliari. Gabriel Moragas va explicar el procés que ha seguit la firma M114 per incorporar els principis de l’ecodisseny (juntament amb el Lean management) a tota la seva activitat, de manera que actualment són inherents a tota la seva activitat.

• Vi. Marta Benviste va presentar el projecte Rewine de reutilització d’ampolles de vidre en el sector vitivinícola, que ha coordinat tots els sectors i processos involucrats en una prova pilot que té vocació d’estendre’s a tot el territori.

• Elements urbans. Escofet va presentar la col·lecció de bancs Alpine fet a partir d’àrids reciclats, fusta certificada i ajustant el procés de disseny, fabricació i distribució.

• Sector tecnològic. Lluís Rovira de l’estudi d’innovació Protofy.xyz va presentar OxyGEN, un ventilador mecànic d’emergència per a malalts de COVID-19 ideat i prototipat en el marc del confinament i finalment produït conforme als estàndards sanitaris i replicat arreu del món.

Ecodissenyem?

La tercera jornada va tenir un format participatiu i els més de 50 participants van intervenir a través del xat, de les intervencions parlades i de l’eina Mentimeter. La ronda inicial de presentacions i una petita enquesta van permetre constatar l’àmplia varietat de perfils de les persones inscrites, que venien de l’administració pública, empreses, estudis de disseny o start-ups, entre d’altres. A continuació, el plantejament d’una sèrie de preguntes obertes i tancades va permetre recollir les opinions i les inquietuds dels assistents sobre diverses qüestions, com el futur de l’ecodisseny o els principals reptes i oportunitats que encara, i generar debat i interacció entre participants i facilitadors.

La cloenda de la jornada per part d’Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental, va anunciar la propera presentació d’una publicació sobre Tendència d’ecodisseny i la disponibilitat de l’administració en donar suport i eines al creixement d’iniciatives d’ecodisseny en tots els àmbits.

Autora

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Anna Esteve

Temàtics de medi ambient i sostenibilitat

3.3 Ecodisseny i compra pública ambientalitzada

Instrumentals

4.9 Indicadors ambientals

Transversals

5.5 Dimensió social de la sostenibilitat