2023b

acusti.cat 2020

La tercera edició d’acusti.cat, el congrés bianual d’acústica de Catalunya, es va celebrar el 14 i 15 d’octubre després que a l’abril fos posposat per la crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquesta edició, la seu del Congrés va ser la ciutat de Sant Cugat del Vallès, però el format va passar a ser virtual, amb una emissió per streaming des de les instal·lacions de la Casa de Cultura de sant Cugat del Vallès.

Tota la informació del congrés es troba recollida a la web i les ponències enregistrades es poden seguir pel canal de YouTube del congrés.

A la fi del tercer congrés es va donar a conèixer la ciutat que acollirà la quarta edició el 2022, la ciutat de Granollers.

Els continguts

La varietat de temes i punts de vista va ser un tret distintiu del congrés. Entre les temàtiques que van rebre una atenció especial cal destacar:

• Edificació: temes d’aïllament acústic i confort acústic als edificis o equipaments.

• Silenci/àrees tranquil·les: donar valor al paisatge sonor de les ciutats i introduir conceptes lligats a la qualitat acústica del territori.

• Disseny acústic: l’acústica adreçada a la millora del producte, no només a nivell industrial sinó també a nivell de serveis o marques (àudio branding, neuromàrqueting...).

I tot això sense deixar d’aprofundir en la problemàtica de la contaminació acústica com a eix principal del congrés, on es posen en comú les diferents eines de gestió i control del soroll.

L’Obertura institucional va comptar amb la presència de la Marta Subirà, Secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Xesco Gomar, President de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i Mireia Ingla, Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès 

Les ponències es van estructurar en sessions plenàries i sessions en paral·lel, en dues sales virtuals. Les tres sessions plenàries van versar sobre temes d’ampli interès.

A la sessió d’obertura del primer dia, Michel André, del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques de la Universitat Politècnica de Catalunya LAB – UPC, va estendre la mirada sobre el paper clau del so en la configuració de les societats humanes i de la vida animal, i sobre els efectes devastadors que tenen els sorolls antròpics no només sobre la fauna terrestre sinó, com mostren investigacions recents, sobre la fauna marina.

A la sessió d’obertura del segon dia, Francesco Aletta, de la Bartlett School Environment, Energy & Resources de Londres va oferir una visió panoràmica de l’acústica com a camp de recerca, en especial en entorns urbans, i dels reptes actuals als que s’enfronta (marc de regulació, estandardització de procediments, mètodes de captura de dades, models de predicció, etc.).

A la sessió de cloenda, Francesc Xavier Magrans, de la Ingeniería para el Control del Ruido, va descriure l'evolució de la vibroacústica des de l'any 1972 fins al 2020 observada des de la seva posició en diferents llocs de treball, en una anàlisi plena d’anècdotes personals, materials històrics i exemples pràctics.

La resta de ponències celebrades en les dues sales es van organitzar al voltant de 13 reptes i 4 dilemes.

Reptes

Les sessions de reptes van ser:

1. Acúfens: causes, prevenció i tractaments

2. Paisatge sonor

3. Patrimoni sonor: entre el soroll i el silenci

4. Gestió i control de l’impacte acústic en l’obra pública

5. Confort acústic en oficines obertes, espais sanitaris i docents

6. El document bàsic HR i la seva aplicació a l’edificació

7. Quiet Areas Evaluation for Healthy Cities

8. La detecció de fonts de soroll urbà i el seu impacte en les persones

9. Gestió municipal del soroll de les infraestructures generals de transport i solucions

10. Aïllament acústic en edificis de fusta

11. Soroll, conflictes veïnals i mediació

12. Les dificultats d’adaptar la zonificació acústica a les realitats urbanístiques

13. Mesures de llarga durada no presencials: avantatges, inconvenients i limitacions

14. En què pot evolucionar un problema crònic de sorolls?

Olga Mauri, del Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, va moderar la taula rodona sobre la zonificació acústica del territori. Aquesta zonificació assigna uns nivells màxims d’immissió de soroll, i que queden definits en el mapa de capacitat acústica, tenint en compte els usos del sòl, però l’adaptació a la realitat urbanística dels municipis en alguns casos genera força dificultats, que es poden gestionar de diferent manera.

Dilemes

Els dilemes abordats en altres moments del congrés van ser:

1. R+D+i en l'acústica com a valor afegit en el projecte de creació d'un nou producte

2. Audiobrànding: com associem unívocament la marca i la seva acústica

3. Les àrees tranquil·les: un valor afegit?

4. Ens hauria de preocupar el soroll?

El dilema: R+D+i en l'acústica com a valor afegit en el projecte de creació d'un nou producte, va abordar diferents estratègies utilitzades per les empreses per innovar en el camp acústic, convidant a explicar el cas concret de tres sectors ben diferenciats: material ferroviari, electrònica de consum i materials per a la construcció.

Altres activitats del congrés

Malgrat el format virtual, el congrés va comptar amb altres espais que permetien la interacció amb patrocinadors i assistents:

• Fira virtual: s’hi podien trobar materials audiovisuals i gràfics dels productes i serveis del patrocinadors del congrés i el contacte directe amb aquests.

• Espai de networking: en les franges horàries lliures de ponències, els assistents hi podien concertar cites virtuals amb representants de les firmes patrocinadores per obtenir informació, resoldre dubtes o aprofundir en aspectes tècnics.

• Activitats complementàries: un cine-fòrum i dues activitats diferents de passeig d’escolta que es van organitzar presencialment prèvies a la celebració del congrés i els resultats dels quals es van poden veure durant el congrés.

El premi

Per primera vegada es va atorgar el Premi acusti.cat, a la trajectòria professional, que va recaure en tot un referent internacional del disseny acústic arquitectònic, l’Higini Arau.

Higini Arau, compta amb carrera de més de 50 anys dedicats a l’acústica i un reconeixement internacional en l’acústica arquitectònica, gràcies a la teoria desenvolupada de reverberació, l’any 1988, i la gran quantitat de projectes d’acondicionament acústic realitzats a tot el mon, com el Gran Teatre del Liceu, l’Scala de Milà, l’Auditori de Barcelona 1999 o el Palau Euskalduna de Bilbao.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert Tayà i Eduard Puig

Per saber-ne més: Eduard Puig