m (Aechave moved page Draft Echave-Sustaeta 985203126 to 2020p) |
|||
| (5 intermediate revisions by the same user not shown) | |||
| Line 1: | Line 1: | ||
| − | |||
El [http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/inici-triversp '''projecte TRivers-P'''] és un projecte finançat per la línia de subvencions a la recerca i la investigació en l’àmbit de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA210/18/00022). Hi participa el grup de recerca [http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/ FEHM-Lab] (Freshwater Ecology, Hydrology and Management) format per investigadors de la Universitat de Barcelona i el CSIC-IDAEA. Va començar el març de 2020 i està previst que s’allargui fins el febrer de 2023. | El [http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/inici-triversp '''projecte TRivers-P'''] és un projecte finançat per la línia de subvencions a la recerca i la investigació en l’àmbit de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA210/18/00022). Hi participa el grup de recerca [http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/ FEHM-Lab] (Freshwater Ecology, Hydrology and Management) format per investigadors de la Universitat de Barcelona i el CSIC-IDAEA. Va començar el març de 2020 i està previst que s’allargui fins el febrer de 2023. | ||
El projecte té com a objectiu avaluar l’estat ecològic de les basses desconnectades dels rius temporals o intermitents (RT), és a dir, aquells que no tenen cabal continu al llarg de l’any. | El projecte té com a objectiu avaluar l’estat ecològic de les basses desconnectades dels rius temporals o intermitents (RT), és a dir, aquells que no tenen cabal continu al llarg de l’any. | ||
| + | |||
==Precedent: el Life TRivers== | ==Precedent: el Life TRivers== | ||
| Line 10: | Line 10: | ||
El projecte Life Trivers és el precedent immediat del Trivers-P. El Life Trivers es va plantejar per fer possible en els RT l’avaluació de l’estat ecològic que prescriu la Directiva. Trivers va desenvolupar el programari TREHS per a classificar els RT en diferents tipologies i obtenir informació sobre l’alteració del règim hidrològic, entre altres. | El projecte Life Trivers és el precedent immediat del Trivers-P. El Life Trivers es va plantejar per fer possible en els RT l’avaluació de l’estat ecològic que prescriu la Directiva. Trivers va desenvolupar el programari TREHS per a classificar els RT en diferents tipologies i obtenir informació sobre l’alteració del règim hidrològic, entre altres. | ||
| + | |||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
| Line 16: | Line 17: | ||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
<span style="text-align: center; font-size: 75%;">[http://www.lifetrivers.eu/ca/ http://www.lifetrivers.eu/ca/]</span></div> | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">[http://www.lifetrivers.eu/ca/ http://www.lifetrivers.eu/ca/]</span></div> | ||
| + | |||
Un cop determinada la tipologia de RT, l’avaluació de la qualitat biològica de cadascun dels RT presenta també una sèrie de limitacions, principalment degudes al fet que els mètodes estan desenvolupats per a rius permanents i no funcionen en aquests RT. Això és especialment rellevant en el moment que els RT estan formats per basses desconnectades perquè les comunitats d’organismes canvien en funció del temps de desconnexió i dels possibles canvis fisicoquímics i d’interaccions tròfiques que s’hi poden donar. Trivers-P agafa el relleu de Trivers per seguir avançant en aquesta direcció. | Un cop determinada la tipologia de RT, l’avaluació de la qualitat biològica de cadascun dels RT presenta també una sèrie de limitacions, principalment degudes al fet que els mètodes estan desenvolupats per a rius permanents i no funcionen en aquests RT. Això és especialment rellevant en el moment que els RT estan formats per basses desconnectades perquè les comunitats d’organismes canvien en funció del temps de desconnexió i dels possibles canvis fisicoquímics i d’interaccions tròfiques que s’hi poden donar. Trivers-P agafa el relleu de Trivers per seguir avançant en aquesta direcció. | ||
| Line 24: | Line 26: | ||
El temps de desconnexió de les basses es determinarà amb el desenvolupament d’un model isotòpic de l’aigua basat en la comparació entre les concentracions dels isòtops <sup>18</sup>O i <sup>2</sup>H. | El temps de desconnexió de les basses es determinarà amb el desenvolupament d’un model isotòpic de l’aigua basat en la comparació entre les concentracions dels isòtops <sup>18</sup>O i <sup>2</sup>H. | ||
| + | |||
Les mètriques que es modelitzaran seran: | Les mètriques que es modelitzaran seran: | ||
| Line 30: | Line 33: | ||
:* mètriques funcionals basades en els trets biològics que han mostrat ser menys sensibles a la intermitència del flux i, per tant, responen millor als impactes dels RT. | :* mètriques funcionals basades en els trets biològics que han mostrat ser menys sensibles a la intermitència del flux i, per tant, responen millor als impactes dels RT. | ||
| + | |||
Es consideraran els diferents grups taxonòmics o elements biològics de la Directiva marc de l’aigua identificats a nivell d’espècie. S’utilitzaran eines moleculars de ''metabarcoding ''(seqüenciació massiva del gen definit com a codi de barres genètic, DNA ''barcode''): diatomees, macròfits, macroinvertebrats i peixos. Com a novetat, en comptes de mostrejar aquests organismes directament, s’extraurà el seu ADN del medi on viuen (aigua i sediments). Aquest és un mètode no invasiu i això permetrà no alterar les comunitats. Amb eines bioinformàtiques es determinarà l’espècie taxonòmica per a cada fragment d’ADN. L’ús del nivell taxonòmic d’espècie podria ser clau en aquestes basses, atès que permetrà avaluar petits canvis no detectables a nivell de família. | Es consideraran els diferents grups taxonòmics o elements biològics de la Directiva marc de l’aigua identificats a nivell d’espècie. S’utilitzaran eines moleculars de ''metabarcoding ''(seqüenciació massiva del gen definit com a codi de barres genètic, DNA ''barcode''): diatomees, macròfits, macroinvertebrats i peixos. Com a novetat, en comptes de mostrejar aquests organismes directament, s’extraurà el seu ADN del medi on viuen (aigua i sediments). Aquest és un mètode no invasiu i això permetrà no alterar les comunitats. Amb eines bioinformàtiques es determinarà l’espècie taxonòmica per a cada fragment d’ADN. L’ús del nivell taxonòmic d’espècie podria ser clau en aquestes basses, atès que permetrà avaluar petits canvis no detectables a nivell de família. | ||
| + | |||
D’aquesta manera el model permetrà determinar la '''qualitat biològica''' de les basses desconnectades. | D’aquesta manera el model permetrà determinar la '''qualitat biològica''' de les basses desconnectades. | ||
| Line 68: | Line 73: | ||
El projecte es desenvoluparà amb una coordinació constant amb l’ACA i els resultats seran degudament transferits perquè siguin de fàcil utilització pels gestors i investigadors i per la comunitat científica internacional, alhora que divulgats al públic en general. D’aquesta manera es contribuirà, de manera general, a la recerca i la innovació en la gestió de l'aigua, i a la preservació i millora dels RT i la seva biodiversitat per tal de poder-nos anticipar als canvis esperats sota els efectes del canvi climàtic. | El projecte es desenvoluparà amb una coordinació constant amb l’ACA i els resultats seran degudament transferits perquè siguin de fàcil utilització pels gestors i investigadors i per la comunitat científica internacional, alhora que divulgats al públic en general. D’aquesta manera es contribuirà, de manera general, a la recerca i la innovació en la gestió de l'aigua, i a la preservació i millora dels RT i la seva biodiversitat per tal de poder-nos anticipar als canvis esperats sota els efectes del canvi climàtic. | ||
| + | |||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
Latest revision as of 11:49, 30 November 2020
El projecte TRivers-P és un projecte finançat per la línia de subvencions a la recerca i la investigació en l’àmbit de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA210/18/00022). Hi participa el grup de recerca FEHM-Lab (Freshwater Ecology, Hydrology and Management) format per investigadors de la Universitat de Barcelona i el CSIC-IDAEA. Va començar el març de 2020 i està previst que s’allargui fins el febrer de 2023.
El projecte té com a objectiu avaluar l’estat ecològic de les basses desconnectades dels rius temporals o intermitents (RT), és a dir, aquells que no tenen cabal continu al llarg de l’any.
Precedent: el Life TRivers
Els rius temporals o intermitents (RT) ocupen més del 50% de la xarxa fluvial mundial i les projeccions futures indiquen que seran significativament més freqüents en el futur com a conseqüència del canvi global. Malgrat això, la Directiva marc de l’aigua no considera explícitament els RT i, en el context de l’estat espanyol, la Instrucción de Planificación Hidrológica no considera cap tipologia de RT.
El projecte Life Trivers és el precedent immediat del Trivers-P. El Life Trivers es va plantejar per fer possible en els RT l’avaluació de l’estat ecològic que prescriu la Directiva. Trivers va desenvolupar el programari TREHS per a classificar els RT en diferents tipologies i obtenir informació sobre l’alteració del règim hidrològic, entre altres.
Un cop determinada la tipologia de RT, l’avaluació de la qualitat biològica de cadascun dels RT presenta també una sèrie de limitacions, principalment degudes al fet que els mètodes estan desenvolupats per a rius permanents i no funcionen en aquests RT. Això és especialment rellevant en el moment que els RT estan formats per basses desconnectades perquè les comunitats d’organismes canvien en funció del temps de desconnexió i dels possibles canvis fisicoquímics i d’interaccions tròfiques que s’hi poden donar. Trivers-P agafa el relleu de Trivers per seguir avançant en aquesta direcció.
El mètode
El mètode que es planteja per fer-ho possible és desenvolupar un model predictiu que permetrà obtenir els valors de les mètriques esperats en condicions de referència, en funció del temps de desconnexió de la bassa i d’altres variables clau.
El temps de desconnexió de les basses es determinarà amb el desenvolupament d’un model isotòpic de l’aigua basat en la comparació entre les concentracions dels isòtops 18O i 2H.
Les mètriques que es modelitzaran seran:
- mètriques taxonòmiques a nivell d’espècie
- mètriques funcionals basades en els trets biològics que han mostrat ser menys sensibles a la intermitència del flux i, per tant, responen millor als impactes dels RT.
Es consideraran els diferents grups taxonòmics o elements biològics de la Directiva marc de l’aigua identificats a nivell d’espècie. S’utilitzaran eines moleculars de metabarcoding (seqüenciació massiva del gen definit com a codi de barres genètic, DNA barcode): diatomees, macròfits, macroinvertebrats i peixos. Com a novetat, en comptes de mostrejar aquests organismes directament, s’extraurà el seu ADN del medi on viuen (aigua i sediments). Aquest és un mètode no invasiu i això permetrà no alterar les comunitats. Amb eines bioinformàtiques es determinarà l’espècie taxonòmica per a cada fragment d’ADN. L’ús del nivell taxonòmic d’espècie podria ser clau en aquestes basses, atès que permetrà avaluar petits canvis no detectables a nivell de família.
D’aquesta manera el model permetrà determinar la qualitat biològica de les basses desconnectades.
El projecte té dues vessants més:
- Proposar modificacions en els índexs geomorfològics actuals per adaptar-los a aquestes sistemes d’aigua desconnectada dels RT.
- Proposar un mètode d’avaluació de l’estat ecològic adaptat a les basses desconnectades, que integri la qualitat biològica dels diferents elements biològics resultants del model, la qualitat hidromorfològica i la fisicoquímica.
Transferència
El projecte es desenvoluparà amb una coordinació constant amb l’ACA i els resultats seran degudament transferits perquè siguin de fàcil utilització pels gestors i investigadors i per la comunitat científica internacional, alhora que divulgats al públic en general. D’aquesta manera es contribuirà, de manera general, a la recerca i la innovació en la gestió de l'aigua, i a la preservació i millora dels RT i la seva biodiversitat per tal de poder-nos anticipar als canvis esperats sota els efectes del canvi climàtic.
Autors
Redactat per: Antoni Munné i Núria Bonada
Per saber-ne més: Antoni Munné
