(Created page with "<ul><li></li> <li></li> <li></li> <li></li> <li></li> <li></li> <li></li> <li></li> <li></li> <li></li> </ul> <span id='bloc1'></span> ==== El World Architecture Festival,...") |
|||
| (One intermediate revision by the same user not shown) | |||
| Line 1: | Line 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
<span id='bloc1'></span> | <span id='bloc1'></span> | ||
| − | |||
El World Architecture Festival, que va tenir lloc a Barcelona el novembre de 2011, va escollir com a millor edifici de l’any, a escala mundial, el Media-TIC, del districte 22@ de la Ciutat Comtal. Al títol hi optaven prop de set-cents edificis d’una seixantena de països. Aquesta nova distinció se suma a d’altres d’anteriors obtingudes per l’edifici, com el premi europeu a la millor estructura metàl·lica (2009), la menció honorífica dels premis FAD d’arquitectura (2010) i el premi a la innovació de la Biennal d’Arquitectura Espanyola (2011). | El World Architecture Festival, que va tenir lloc a Barcelona el novembre de 2011, va escollir com a millor edifici de l’any, a escala mundial, el Media-TIC, del districte 22@ de la Ciutat Comtal. Al títol hi optaven prop de set-cents edificis d’una seixantena de països. Aquesta nova distinció se suma a d’altres d’anteriors obtingudes per l’edifici, com el premi europeu a la millor estructura metàl·lica (2009), la menció honorífica dels premis FAD d’arquitectura (2010) i el premi a la innovació de la Biennal d’Arquitectura Espanyola (2011). | ||
| Line 20: | Line 8: | ||
<span id='bloc2'></span> | <span id='bloc2'></span> | ||
| − | |||
| Line 28: | Line 15: | ||
<span id='bloc3'></span> | <span id='bloc3'></span> | ||
| − | |||
El Media-TIC, que alguns comparen amb la Pedrera de Gaudí, pel disseny trencador i la inspiració en la natura, és obra de l’estudi d’arquitectura Cloud 9 i de l'arquitecte Enric Ruiz-Geli, qui també en destaca la voluntat icònica: així com la casa Milà fou el símbol de la burgesia industrial, el Media-TIC vol ser-ho de la societat digital i de la revolució mediambiental que a parer de Ruiz-Geli cal emprendre per guanyar la batalla al canvi climàtic. | El Media-TIC, que alguns comparen amb la Pedrera de Gaudí, pel disseny trencador i la inspiració en la natura, és obra de l’estudi d’arquitectura Cloud 9 i de l'arquitecte Enric Ruiz-Geli, qui també en destaca la voluntat icònica: així com la casa Milà fou el símbol de la burgesia industrial, el Media-TIC vol ser-ho de la societat digital i de la revolució mediambiental que a parer de Ruiz-Geli cal emprendre per guanyar la batalla al canvi climàtic. | ||
| Line 38: | Line 24: | ||
<span id='bloc4'></span> | <span id='bloc4'></span> | ||
| − | |||
El Media-TIC, encarregat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, s’ubica en una parcel·la d’uns 3.500 m<sup>2</sup>, a la cantonada dels carrers de Sancho de Àvila i de Roc Boronat. Té 23.000 m<sup>2</sup> construïts. Els 16.000 m<sup>2</sup> sobre rasant conformen un quasi hexaedre de 44 m x 44 m, amb gairebé 38 m d’alçada, i es reparteixen en nou plantes: les cinc superiors van destinades a grans companyies; la segona i la tercera, a petites empreses emergents; la primera, a activitats per al públic general (cibernàrium, conferències, etc.); i la baixa, oberta, sense pilars, és envaïda per l’entorn urbà immediat: l’espai lliure a nivell de carrer depassa els 1.400 m<sup>2</sup> (36 m x 40 m). Sota rasant, hi ha uns 7.000 m<sup>2</sup>, en dues plantes, que entre d’altres coses permeten oferir plaça d’aparcament a dos-cents vehicles. | El Media-TIC, encarregat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, s’ubica en una parcel·la d’uns 3.500 m<sup>2</sup>, a la cantonada dels carrers de Sancho de Àvila i de Roc Boronat. Té 23.000 m<sup>2</sup> construïts. Els 16.000 m<sup>2</sup> sobre rasant conformen un quasi hexaedre de 44 m x 44 m, amb gairebé 38 m d’alçada, i es reparteixen en nou plantes: les cinc superiors van destinades a grans companyies; la segona i la tercera, a petites empreses emergents; la primera, a activitats per al públic general (cibernàrium, conferències, etc.); i la baixa, oberta, sense pilars, és envaïda per l’entorn urbà immediat: l’espai lliure a nivell de carrer depassa els 1.400 m<sup>2</sup> (36 m x 40 m). Sota rasant, hi ha uns 7.000 m<sup>2</sup>, en dues plantes, que entre d’altres coses permeten oferir plaça d’aparcament a dos-cents vehicles. | ||
| Line 48: | Line 33: | ||
<span id='bloc5'></span> | <span id='bloc5'></span> | ||
| − | |||
El Media-TIC, encarregat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, s’ubica en una parcel·la d’uns 3.500 m<sup>2</sup>, a la cantonada dels carrers de Sancho de Àvila i de Roc Boronat. Té 23.000 m<sup>2</sup> construïts. Els 16.000 m<sup>2</sup> sobre rasant conformen un quasi hexaedre de 44 m x 44 m, amb gairebé 38 m d’alçada, i es reparteixen en nou plantes: les cinc superiors van destinades a grans companyies; la segona i la tercera, a petites empreses emergents; la primera, a activitats per al públic general (cibernàrium, conferències, etc.); i la baixa, oberta, sense pilars, és envaïda per l’entorn urbà immediat: l’espai lliure a nivell de carrer depassa els 1.400 m<sup>2</sup> (36 m x 40 m). Sota rasant, hi ha uns 7.000 m<sup>2</sup>, en dues plantes, que entre d’altres coses permeten oferir plaça d’aparcament a dos-cents vehicles. | El Media-TIC, encarregat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, s’ubica en una parcel·la d’uns 3.500 m<sup>2</sup>, a la cantonada dels carrers de Sancho de Àvila i de Roc Boronat. Té 23.000 m<sup>2</sup> construïts. Els 16.000 m<sup>2</sup> sobre rasant conformen un quasi hexaedre de 44 m x 44 m, amb gairebé 38 m d’alçada, i es reparteixen en nou plantes: les cinc superiors van destinades a grans companyies; la segona i la tercera, a petites empreses emergents; la primera, a activitats per al públic general (cibernàrium, conferències, etc.); i la baixa, oberta, sense pilars, és envaïda per l’entorn urbà immediat: l’espai lliure a nivell de carrer depassa els 1.400 m<sup>2</sup> (36 m x 40 m). Sota rasant, hi ha uns 7.000 m<sup>2</sup>, en dues plantes, que entre d’altres coses permeten oferir plaça d’aparcament a dos-cents vehicles. | ||
| Line 54: | Line 38: | ||
<span id='bloc6'></span> | <span id='bloc6'></span> | ||
| − | |||
| − | |||
| Line 63: | Line 45: | ||
<span id='bloc7'></span> | <span id='bloc7'></span> | ||
| − | |||
Pel que fa als aspectes mediambientals, el Media-TIC està dissenyat per optimitzar l’energia mitjançant diverses tecnologies: l’edifici es beneficia de la xarxa de distribució de fred i calor de Districlima (se’n va parlar en butlletins anteriors), que abasteix gran part del districte; a més disposa de plaques fotovoltaiques al terrat; a les façanes de l’edifici hi ha un seguit de sensors de temperatura, humitat i pressió que permeten ajustar les condicions de l’interior conseqüentment; però el que potser és més espectacular són els coixins d’ETFE (etilè-tetrafluoroetilè), inflables, que recobreixen la façana sud del Media-TIC i que actuen a manera de pantalla solar variable, obrint-se a l’hivern per guanyar energia solar, i incrementant la seva opacitat a l’estiu –inflant-se amb boira de nitrogen–, per protegir l’interior i ombrejar-lo. Amb aquestes quatre mesures principals s’assoleixen reduccions teòriques d’emissions de CO<sub>2</sub> del 20%, el 10%, el 10% i el 55%, respectivament (95% en total). A més, el Media-TIC es postula com un edifici energèticament autoabastit, proper a NZE (''net zero energy,'' “cero energia de la xarxa”). | Pel que fa als aspectes mediambientals, el Media-TIC està dissenyat per optimitzar l’energia mitjançant diverses tecnologies: l’edifici es beneficia de la xarxa de distribució de fred i calor de Districlima (se’n va parlar en butlletins anteriors), que abasteix gran part del districte; a més disposa de plaques fotovoltaiques al terrat; a les façanes de l’edifici hi ha un seguit de sensors de temperatura, humitat i pressió que permeten ajustar les condicions de l’interior conseqüentment; però el que potser és més espectacular són els coixins d’ETFE (etilè-tetrafluoroetilè), inflables, que recobreixen la façana sud del Media-TIC i que actuen a manera de pantalla solar variable, obrint-se a l’hivern per guanyar energia solar, i incrementant la seva opacitat a l’estiu –inflant-se amb boira de nitrogen–, per protegir l’interior i ombrejar-lo. Amb aquestes quatre mesures principals s’assoleixen reduccions teòriques d’emissions de CO<sub>2</sub> del 20%, el 10%, el 10% i el 55%, respectivament (95% en total). A més, el Media-TIC es postula com un edifici energèticament autoabastit, proper a NZE (''net zero energy,'' “cero energia de la xarxa”). | ||
| Line 69: | Line 50: | ||
<span id='bloc8'></span> | <span id='bloc8'></span> | ||
| − | |||
| − | |||
| Line 80: | Line 59: | ||
<span id='bloc9'></span> | <span id='bloc9'></span> | ||
| − | |||
| − | |||
Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.5 Alfonso Martínez Jaume] | Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.5 Alfonso Martínez Jaume] | ||
| Line 87: | Line 64: | ||
<span id='bloc10'></span> | <span id='bloc10'></span> | ||
| − | |||
| − | |||
Latest revision as of 06:52, 17 April 2019
El World Architecture Festival, que va tenir lloc a Barcelona el novembre de 2011, va escollir com a millor edifici de l’any, a escala mundial, el Media-TIC, del districte 22@ de la Ciutat Comtal. Al títol hi optaven prop de set-cents edificis d’una seixantena de països. Aquesta nova distinció se suma a d’altres d’anteriors obtingudes per l’edifici, com el premi europeu a la millor estructura metàl·lica (2009), la menció honorífica dels premis FAD d’arquitectura (2010) i el premi a la innovació de la Biennal d’Arquitectura Espanyola (2011).
El Media-TIC, que alguns comparen amb la Pedrera de Gaudí, pel disseny trencador i la inspiració en la natura, és obra de l’estudi d’arquitectura Cloud 9 i de l'arquitecte Enric Ruiz-Geli, qui també en destaca la voluntat icònica: així com la casa Milà fou el símbol de la burgesia industrial, el Media-TIC vol ser-ho de la societat digital i de la revolució mediambiental que a parer de Ruiz-Geli cal emprendre per guanyar la batalla al canvi climàtic.
Precisament, la concepció mediambiental de l’edifici, tant en el plantejament com en la construcció i el funcionament, va ser una de les virtuts que en van destacar els membres del jurat internacional del World Architecture Forum. També van fer esment de la dificultat tècnica i l’ambició del projecte, i del repte que van entomar els arquitectes com a actors principals del canvi a un model edificatori més sostenible.
El Media-TIC, encarregat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, s’ubica en una parcel·la d’uns 3.500 m2, a la cantonada dels carrers de Sancho de Àvila i de Roc Boronat. Té 23.000 m2 construïts. Els 16.000 m2 sobre rasant conformen un quasi hexaedre de 44 m x 44 m, amb gairebé 38 m d’alçada, i es reparteixen en nou plantes: les cinc superiors van destinades a grans companyies; la segona i la tercera, a petites empreses emergents; la primera, a activitats per al públic general (cibernàrium, conferències, etc.); i la baixa, oberta, sense pilars, és envaïda per l’entorn urbà immediat: l’espai lliure a nivell de carrer depassa els 1.400 m2 (36 m x 40 m). Sota rasant, hi ha uns 7.000 m2, en dues plantes, que entre d’altres coses permeten oferir plaça d’aparcament a dos-cents vehicles.
El Media-TIC, encarregat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, s’ubica en una parcel·la d’uns 3.500 m2, a la cantonada dels carrers de Sancho de Àvila i de Roc Boronat. Té 23.000 m2 construïts. Els 16.000 m2 sobre rasant conformen un quasi hexaedre de 44 m x 44 m, amb gairebé 38 m d’alçada, i es reparteixen en nou plantes: les cinc superiors van destinades a grans companyies; la segona i la tercera, a petites empreses emergents; la primera, a activitats per al públic general (cibernàrium, conferències, etc.); i la baixa, oberta, sense pilars, és envaïda per l’entorn urbà immediat: l’espai lliure a nivell de carrer depassa els 1.400 m2 (36 m x 40 m). Sota rasant, hi ha uns 7.000 m2, en dues plantes, que entre d’altres coses permeten oferir plaça d’aparcament a dos-cents vehicles.
Pel que fa als aspectes mediambientals, el Media-TIC està dissenyat per optimitzar l’energia mitjançant diverses tecnologies: l’edifici es beneficia de la xarxa de distribució de fred i calor de Districlima (se’n va parlar en butlletins anteriors), que abasteix gran part del districte; a més disposa de plaques fotovoltaiques al terrat; a les façanes de l’edifici hi ha un seguit de sensors de temperatura, humitat i pressió que permeten ajustar les condicions de l’interior conseqüentment; però el que potser és més espectacular són els coixins d’ETFE (etilè-tetrafluoroetilè), inflables, que recobreixen la façana sud del Media-TIC i que actuen a manera de pantalla solar variable, obrint-se a l’hivern per guanyar energia solar, i incrementant la seva opacitat a l’estiu –inflant-se amb boira de nitrogen–, per protegir l’interior i ombrejar-lo. Amb aquestes quatre mesures principals s’assoleixen reduccions teòriques d’emissions de CO2 del 20%, el 10%, el 10% i el 55%, respectivament (95% en total). A més, el Media-TIC es postula com un edifici energèticament autoabastit, proper a NZE (net zero energy, “cero energia de la xarxa”).
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
