Barclays Cycle Superhighways, en bicicleta a la City

Latest revision as of 06:51, 17 April 2019

Les Barclays Cycle Superhighways són noves rutes ciclistes que discorren entre el centre de Londres (Anglaterra, Regne Unit) i els extrems de l’Outer London, i que proporcionen als ciclistes itineraris més directes, segurs i ràpids.

A partir del compromís de l’alcaldia de Londres, plasmat el maig de 2010 en el document Mayor’s Transport Strategy, d’incrementar l’ús de la bicicleta en un 400% respecte de l’any 2000 i aconseguir que el 5% dels desplaçaments totals fossin en aquest mitjà de transport, es van començar a implantar aquestes superpistes ciclistes a fi d’estimular la pràctica entre la població.

Algunes de les característiques de les noves rutes són:

Són blaves: això fa que aquests carrils siguin més fàcils de seguir i més visibles també per a la resta d’usuaris de la via, cosa que incrementa la seguretat. Val a dir que les autoritats londinenques neguen qualsevol relació entre l’elecció d’aquest color i la imatge comercial del patrocinador de les rutes, un conegut banc.
Estan constituïdes per la unificació de trams de diferent règim: n’hi ha que són d’ús exclusiu per a ciclistes, n’hi ha que permeten la circulació d’altres vehicles, i alguns trams discorren pel carril bus.
Estan pavimentades amb material específic de gran confort per als ciclistes.
Disposen de marques vials nítides i de senyalització vertical renovada, amb informació sobre els temps de trajecte i els enllaços amb altres itineraris.
Tenen com a mínim 1,5 m d’amplada.
En entorns urbans especialment densos van segregades de la resta del trànsit, tot i que no és el més habitual. En aquest sentit, cal destacar que les superpistes no es destinen, en principi, a usuaris novells, sinó a aquells que ja tenen alguna experiència en el maneig de la bicicleta.
Són contínues, sense interrupcions a les interseccions. Això de vegades ha obligat a redissenyar cruïlles i girs a l’esquerra (eliminant, per exemple, els girs per incorporació i reimplantant semàfors).
Disposen de línies de detenció avançades un mínim de 5 m als semàfors (que segueixen sent d’observança obligada), per ajudar els ciclistes a romandre un pas per endavant dels automobilistes.
Presenten elements de seguretat com miralls d’angle mort per tal que els conductors de vehicles de mercaderies percebin els ciclistes.
Ofereixen, en paral·lel, milers de places d’aparcament per a bicicletes.
En alguns casos, la implantació d’una d’aquestes rutes ha servit per millorar l’entorn urbà, com en el cas de la zona per a vianants de Whitechapel High St., a la ruta CS2.

Val a dir però que les superpistes van més enllà de la infraestructura, ja que porten aparellat tot un seguit de mesures de foment d’aquest mode de transport, des del planificador de rutes en línia (al web Barclays Cycle Superhighways) fins a cursos i tallers de maneig de bicicleta, gratuïts o subvencionats, o incentius per a l’empresari que faciliti que els seus treballadors acudeixi a la feina amb aquest vehicle.

Les previsions són que la capital britànica disposi, en l’horitzó 2015, de dotze d’aquestes rutes (vegeu Barclays Cycle Superhighways), les més llargues de les quals tindran uns 15 km. Quan totes les rutes previstes estiguin en funcionament, discorreran per vint-i-cinc municipis de l’Outer London, amb un esquema de radialitat que suposarà que qualsevol punt del centre de Londres es trobarà relativament a prop d’almenys una d’elles. Pel que fa a l’elecció i planificació dels recorreguts definitius cal assenyalar que Transport for London ha tingut presents factors com l’existència, en el municipi implicat, d’una massa crítica de ciclistes, o d’infraestructura prèvia que, convenientment posada al dia, pogués formar part de la nova superpista. A més, ha arribat a acords amb els propietaris d’alguns terrenys i camins perquè permetin el pas de les noves rutes, tot i que normalment aquestes aprofiten vies públiques, de competència municipal o gestionades per la mateixa Transport for London.

La implantació d’una ruta suposa una inversió que oscil·la entre els 8 i els 11 M£. El llançament de cada nova superpista va acompanyat de la publicació d’un fullet explicatiu: a la imatge del final podeu veure part del material editat quan es va posar en marxa la ruta CS2, amb indicacions de possibles recorreguts alternatius per a ciclistes segons criteris d’idoneïtat; enllaços amb altres mitjans de transport públic; temps estimats de trajecte; i llocs d’interès.

A data d’avui, quatre de les rutes ja són operatives: al mapa adjunt van marcades en blau. D’entre aquestes, les més noves són la CS2 (entre Bow i Aldgate)i la CS8 (entre Wandsworth i Westminster), inaugurades el juliol de 2011.