Gibernau Perez 2012a

En el marc de Construmat 2011 es va presentar la Jornada “Polítiques d’intervenció en edificis existents”, organitzada per l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) i promoguda per la Secretaria d’Estat d’Habitatge i Actuacions Urbanes del Ministeri de Foment (SEVAU). S’hi varen exposar diferents treballs que s’estan duent a terme en l’actualitat per tal de fomentar la rehabilitació i l’adequació al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), cercar maneres de millorar i simplificar l’entramat legislatiu i promoure iniciatives per a l’impuls de les polítiques de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i).

Des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya s’apunta la necessitat de fixar-se en el nostre model cultural i social per tal de dur a terme un procés correcte de manteniment dels edificis i de conservar i rehabilitar adequadament el parc existent, que és on al capdavall se centra bona part de la normativa, vigent o en redacció.

Primer de tot, cal tenir en compte que el CTE és el marc normatiu que estableix les exigències que han de complir els edificis en relació amb els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat establerts en la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació (LOE). Amb posterioritat a la seva entrada en vigor, i per tal de complir amb les disposicions europees i estatals en matèria d’accessibilitat, es va afegir la corresponent exigència. Així mateix, per a la redacció del CTE s’ha tingut en compte les noves tendències preponderants en països del nostre entorn pel que fa al marc normatiu.

D’altra banda, el CTE neix amb una voluntat innovadora, de manera que afavoreix el desenvolupament de tasques d’R+D+i i permet que els avenços assolits mitjançant aquestes activitats, així com les noves tecnologies, s’integrin de manera més directa en el sector de la construcció, sense perdre de vista els elements tradicionals del mètode constructiu.

• El CTE d’edificis existents
• Autors

El CTE d’edificis existents

  Pel que fa a l’adequació del CTE a la intervenció en edificis existents, la posició actual del Ministeri de Foment és la revisió del CTE per a la rehabilitació, de manera que la seva aplicació sigui més flexible, sempre sota el principi fonamental del no empitjorament com a conseqüència del tipus d’intervenció. El compromís del Ministeri és adequar la rigidesa del CTE, pensat per dissenyar nous edificis i adaptar-lo a la diversitat del parc edificat del nostre país.

Per aquest motiu, el Ministeri va engegar una prova pilot per analitzar l’aplicabilitat del CTE en els edificis existents i va demanar la col·laboració de l’ITeC. Aquest organisme va realitzar l’estudi d’un edifici existent d’habitatges de protecció oficial dels anys 60 i, a més, va crear una metodologia per tal d’adaptar-los. Un cop vista la viabilitat de la metodologia d’anàlisi d’edificis sorgeix la iniciativa de la redacció dels ManualsR.

Per a la redacció dels ManualsR, el Ministeri de Foment va demanar la col·laboració de totes les comunitats autònomes, va tenir suport quasi unànime, tot i que al final han estat unes quantes comunitats les que han participat del projecte. D’aquesta manera, s’ha pogut obtenir un coneixement més aprofundit de les tipologies d’edificació més freqüents de cada territori així com de les solucions i sistemes constructius utilitzats per cada element constructiu. Així, s’han pogut identificar aquells aspectes del CTE que requereixen una adequació o interpretació que en permeti la correcta aplicació prevista. Alhora, els ManualsR poden servir com a documents complementaris del CTE.

Des de l’ITeC es van tutelar els diferents treballs i triar els edificis a estudiar que van proposar les comunitats autònomes per tal d’aconseguir la màxima varietat de tipologies d’edificació sense repetir-les. Finalment, el Ministeri, conjuntament amb el Institut Eduard Torroja, es varen encarregar de la revisió final de cadascun dels treballs.

 

Metodologia dels ManualsR 

• Anàlisi dels casos concrets a través de la metodologia bottom up (de baix a dalt)
• L’ITeC ha aportat a la presentació divuit dels estudis dels més de cinquanta propostes presentades de tot Espanya, segons la metodologia de ManualsR i l’anàlisi bottom up.
• Anàlisis transversals: interacció entre els diferents requisits, per a elements constructius (façanes, cobertes, forjats, etc.) i elements funcionals (nuclis d’escales, per exemple).
• Detecció de problemàtiques concretes, punts de conflicte, etc., que complementen l’anàlisi teòrica de la normativa.
• Coneixement tècnic fonamentat en l’estudi de casos reals: verificacions, obtenció de dades, reflexions, etc.

Objectius

• Contribuir a la necessària clarificació dels límits i les condicions d’aplicació del CTE en la rehabilitació d’acord amb l’estudi de casos reals representatius del parc edificat.
• Impulsar la millora de la qualitat dels resultats de la rehabilitació, facilitant la determinació de la màxima adequació als nivells exigits en el CTE en intervencions sobre edificis existents.

Estratègia

Es fa una aproximació per tipologia d’edificació i tipus d’intervenció per la qual cosa es poden classificar els edificis estudiats:

• Tipologia d’edificació: es poden establir paràmetres d’antiguitat, implantació, volumetria, estructura/construcció, elements funcionals, etc.
• Tipus d’intervenció: els paràmetres que es poden establir són promotor, elements afectats, protecció patrimonial, presència d’ocupants, objecte de la intervenció, etc.

 

 

Aproximació a la tipologia d’edificació

Els paràmetres generals que s’han considerat per realitzar la classificació dels edificis han estat els d’antiguitat, implantació, volumetria, sistema estructural utilitzat i entorn de l’edifici.

 

 

Aproximació als tipus d’intervenció

Els paràmetres generals del marc d’intervenció que s’han tingut en compte són l’abast de l’actuació (reforma, ampliació adequació, etc.), el promotor o propietari (públic , privat, comunitat de propietaris, etc.), la presència d’ocupants (sí, no, temporal, etc.) i el valor patrimonial (edifici catalogat, elements protegits d’interès historicoartístic, etc.).

ManualsR: etapes de les tasques Els ManualsR tenen 4 etapes i un annex que tot seguit es mostren:

 

• E1: Adscripció al tipus edificatori i definició del marc d’intervenció:

 

• E2: Descripció de l’edifici: 

 

• E3: Anàlisi del compliment del CTE (estat original de l’edifici): 

 

• E4: Solucions alternatives en funció del marc d’intervenció considerat:

 

•  Annex: Comentari del CTE

Conclusions

Els treballs realitzats han ajudat a identificar els punts del CTE que requereixen d’adequació o interpretació perquè es pugui aplicar correctament en l’àmbit de la rehabilitació. Així mateix, les conclusions que es deriven dels ManualsR es materialitzaran com a documents complementaris al CTE.

El treball dels ManualsR ha servit per a “contribuir a la clarificació dels límits i dels condicionants de l’aplicació del CTE a la rehabilitació, millorant la qualitat dels resultats i facilitant la adequació als nivell exigits en el CTE”.

D’altra banda, s’ha plantejat com ha de ser l’aplicació del CTE a l’edificació existent, diferenciant quatre tipus d’actuació: l’ampliació; la rehabilitació, reforma o modificació; la reparació; i el canvi d’ús. Cadascun del tipus d’actuació tindrà una manera d’aplicar la normativa. També es replantegen els models de CTE no aplicables en sistemes de construcció tradicionals.

La revisió del CTE per a l’edificació existent, que es concreta a través dels Documents Bàsics amb comentaris, es basa en l’ús de criteris de flexibilitat i en el principi de proporcionalitat pel que fa a seva aplicació. També hi té un paper determinant el criteri de no empitjorament.

A més, com a conseqüència de la transposició de la Directiva 2010/31/UE CEE, s’està revisant la normativa sobre la demanda i la certificació energètica per tal que sigui aplicable també en les intervencions dels edificis existents.

Es preveu que tots aquests treballs quedin recollits en documents de consulta que ajudin al personal tècnic a de prendre decisions quan estiguin realitzant actuacions en els edificis existents. No es crearà pas un nou Codi tècnic per a la rehabilitació.

Taula rodona

La Jornada es va tancar amb una taula rodona organitzada pel Comitè Estratègic del Congrés R+S=F, en la qual els representants del sector van considerar molt interessants les iniciatives dutes a terme, encara que algunes de les mesures no estan operatives.

  En una darrera instància i segons informacions de l’ITeC, aquest treball està en contínua evolució i, per tant, pendents de modificacions que s’incorporaran en una edició posterior del Butlletí d’Innovació.

Autors

Redactat per: Lluís Gibernau i Argeme Pérez

Per saber-ne més: ITEC