Echave-Sustaeta 2020x

Damià Barceló, director de l’ICRA, publica un article d’opinió a la revista Journal of Environmental Chemical Engineering, on exposa com les anàlisis d’aigües residuals són un complement a les anàlisis PCR de detecció. Així com la possibilitat de que l’arribada de la calor baixi la incidència de la COVID. (banner)

L’article publicat a la revista Journal of Environmental Chemical Engineering és un article d’opinió profund, crític i contundent que ofereix un resum de solucions i troballes recents, fetes a partir dels estudis dels seus col·legues de conc continents.

Coronavirus (Foto. Freepik)

El paper de les aigües residuals

L’Indicador de Epidemiología de Aguas Residuales i el seu mètode WBE (Wastewater Epidemiology Indicator) van ser impulsades per Christian Daughton, científic de fa anys de l’EPA, l’Agència Americana de Protecció del Medi ambient, un mètode que Daughton reivindica no solament per a la COVID-19, sinó per a futures epidèmies, perquè ja va permetre la primera detecció de la COVID-19 en aigües residuals en Holanda, Austràlia i França. Altres estudis també reforcen el mètode WBE i la necessitat de desenvolupar nous tests en paper reactiu per detectar el virus directament en aigües residuals, perquè són unes eines potents i barates per una ràpida diagnosi de patògens i la determinació de la transmissió de les infeccions i s’ha emprat en una gran varietat d’infeccions com la malària i diversos patògens.

En aquest sentit, el WBE pot ajudar a solucionar el problema angoixant de carència de tests de diagnòstic i pot aportar un mètode econòmic i ràpid per alertar d’un brot de COVID-19. Però el WBE serà sempre una eina complementària i no una alternativa al obligatori PCR per a la detecció del COVID-19 en humans.

La incidència de la meteorologia

La incidència de la meteorologia (la calor) en la transmissió de la COVID-19 compta amb estudis a favor (un realitzat a Wuhan) i d’altres en contra (realitzat en 122 ciutats de Xina) així com un dut a terme en Jakarta on el temps, l’elevada mobilitat i l’ elevada densitat de població amb més de 9 milions d’habitants de la ciutat han estat determinants en la ràpida propagació del virus.

La qualitat de l’aire, en canvi, compta amb unanimitat com a factor clau en l’expansió de la COVID-19, tant en el Nord d’Itàlia, on les infeccions per causa de la contaminació de l’aire en humans són superiors a les infeccions entre humans. Un estudi sobre les ciutats de la Lombardia i Emilia Romagna indica que la contaminació de l’aire ha fet més vulnerables les defenses de la gent gran en el seu sistema respiratori i cardiovascular.

També l’estudi de Tobias/Querol destaca la millora immediata de la qualitat de l’aire després del confinament de Barcelona. I coincideix amb l’estudi de Yaron Ogen en la correlació entre els nivells de diòxid de nitrogen i el nombre de morts en 66 regions administratives en Itàlia, Espanya, França i Alemanya, un estudi sotmès a crítiques metodològiques, en contradicció amb un estudi similar fet a Taiwan. En canvi, hi ha una certa unanimitat en el factor pol·len com a tallafocs dels virus de la grip i similars, gràcies a un grup holandès amb més de quatre anys de recerca sobre pol·len i grip. I suggereix alguna possibilitat del caràcter estacional de la COVID-19.

Desinfecció

La desinfecció a hospitals i dels seus equipss personals i sanitaris compta amb tècniques segures perfectament acreditades, però se estan provant noves tecnologies més amigables amb les tendències ecològiques. Al mateix temps, en un estudi a l’hospital més gran d’Iran, al llarg d’aquest darrer mes de març, s’ha investigat l’aire de les habitacions de pacients amb COVID-19. Sortosament totes les mostres recollides han estat negatives.

Autors

Redactat per: Marga Torre

Per saber-ne més: Damià Barceló