Echave-Sustaeta 2020am

FGC preveu assolir la neutralitat de carboni abans del 2030, seguint els Compromisos d’Acció Climàtica del Govern i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. (banner)

La compra d’energia elèctrica d’origen renovable i certificada ha permès disminuir l’emissió dels gasos contaminants derivats del consum energètic fins a situar-los en només un 0,3% del total d’emissions, quan suposaven el 70%. FGC va reduir un 72% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) l’any 2019.

Bona part d’aquesta reducció ha estat gràcies a la compra a nivell corporatiu d’energia elèctrica d’origen renovable i certificada a partir de l’agost de 2018, que ha tingut un important impacte al 2019 i que ha permès que a dia d’avui el 100% de l’energia elèctrica subministrada sigui energia verda. Aquest 2020 el 25% de l’energia consumida procedirà de plantes solars i l’objectiu per al 2021 és arribar al 100% d’energia solar.

La reducció de la petjada de carboni és un dels compromisos de l’Agenda Ambiental que FGC va implementar l’any 2018 amb l’objectiu de conèixer l’impacte de l’activitat de la companyia sobre el medi ambient i endegar un paquet de mesures per a reduir-lo. Fruit d’aquest estudi es va constatar que el consum de gas i el consum elèctric eren els dos conceptes amb un major pes específic en la petjada de carboni i per això, en una primera fase, una part important de l’esforç de reducció es va focalitzar en l’energia.

Així, si al 2018 les emissions totals de GEH d’FGC eren de 60.573,94 tCO₂eq, l’any 2019 aquesta xifra s’ha reduït a una quarta part fins a assolir una xifra de només 17.114,88 tCO₂eq.

La compra d’energia elèctrica d’origen renovable ha estat, per tant, determinant per assolir aquesta reducció tan significativa de la petjada de carboni d’FGC, ja que el pes específic d’aquest factor elèctric ha passat de representar el 70% del total l’any 2018, al 0,3% el 2019.

Reducció del consum de combustibles fòssils

Un cop assolida la reducció d’emissions de l’energia elèctrica, la segona fase se centrarà en la mitigació de l’impacte del consum de combustibles fòssils i en la transició cap un consum intensiu de fonts d’energia renovable. En aquest sentit, FGC té prevista la substitució de maquinària de treball per d’altres de zero emissions; la substitució de les actuals calderes de gas per d’altres de fonts renovables; la substitució de la flota de vehicles per altres d’elèctrics, i la reducció de l’ús del gasoil en les locomotores de mercaderies amb l’entrada en servei de locomotores mixtes.

En la reducció global del 71,74% de les emissions d’FGC han contribuït també les millores derivades d’altres actuacions que s’han vingut desenvolupant al llarg de l’any, com l’ambientalització gradual de la flota de vehicles corporatius, la millora de l’eficiència dels equips de climatització dels edificis i dependències, que ha comportat una disminució del 30% d’emissions respecte l’any passat, i l’increment de l’ús de calderes d’energies renovables com la biomassa i la geotèrmia, en detriment de l’ús de combustibles fòssils.

El president d’FGC, Ricard Font destaca el compromís d’FGC en la lluita contra el canvi climàtic. Per a ell, l’agenda estratègica va ser un primer pas i ens va mostrar la radiografia de la situació però a mida que anem implementant mesures. L’agenda es va revisant i fruït d’aquesta revisió, alineada amb els Compromisos d’Acció Climàtica del Govern i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, volen arribar a la neutralitat de carboni abans del 2030.

Més capacitat de transport públic

Precisament, aquest compromís contra el canvi climàtic es va fer palès també en la 1a Cimera Catalana d’Acció Climàtica, celebrada el 17 de gener, on FGC va presentar un document de compromisos tant en matèria de mobilitat com en matèria de Turisme i Muntanya.

En matèria de mobilitat, Ferrocarrils planteja diverses actuacions a mig termini destinades a facilitar el canvi modal i la transferència d’usuaris del vehicle privat cap al transport públic col·lectiu a través d’un increment de capacitat i les prestacions. Si FGC transporta actualment més de 90 milions d’usuaris l’any a les línies metropolitanes, les actuacions projectades permetran incrementar aquesta capacitat de transport fins als 150 milions d’usuaris l’any. Aquí hi entren els nous trens a la línia Barcelona-Vallès l’any 2021 i la reconfiguració del servei Llobregat-Anoia, el 2025. Fora de les línies metropolitanes, els altres projectes són la R-aeroport, amb què es preveu captar una demanda superior als 7,5 milions de viatgers des del moment de la seva posada en servei amb un potencial per créixer més enllà dels 10 milions. I el perllongament de Pl. Espanya – Gràcia, entre els anys 2025 i 2026, amb un increment de la capacitat de transport de 60 milions de viatges/any.

Política verda de muntanya

En l’àmbit de les estacions de muntanya, FGC aposta desenvolupar una activitat que contribueixi a la sostenibilitat social, econòmica i ambiental d’aquests territoris fent-los exemple de gestió i actuació davant del repte de la crisi climàtica. Alguns dels projectes per assolir-ho són la reducció de les emissions generades amb el canvi a flotes de vehicles i maquinari de zero emissions on la tecnologia estigui disponible. En aquest sentit, aquest hivern FGC va realitzar la primera prova pilot als Pirineus i la segona a Europa d’una màquina trepitjaneus híbrida. La prova es va realitzar l’estació de La Molina i la màquina en qüestió emet entre un 10 i un 15% menys de CO2 que les trepitjaneus convencionals, és un 20% menys sorollosa i redueix el consum de combustible fins a un 15%.

Altres iniciatives són la reducció del consum d’aigua i d’energia, especialment en la producció de neu, l’eliminació dels residus plàstics i els seus derivats i la promoció d’una mobilitat sostenible fins a les estacions, amb plans de mobilitat sostenible i amb aparcaments on s’afavoreixi els vehicles elèctrics/híbrids.

En aquest enllaç podeu consultar la memòria 2019 d’emissions d’FGC https://www.fgc.cat/sobre-fgc/responsabilitat-social/memoria-demissions/

Autors

Redactat per: Jordi Carrera i Marga Torre

Per saber-ne més: Jordi Carrera