Rubert 2020c

Amb aquesta pregunta impactant s’encapçalava la segona jornada sobre l’informe IPBES a Catalunya. Després d’una primera jornada al juny de 2019, centrada en exposar els resultats de l’Informe IPBES fet públic al maig de 2019, en aquesta ocasió el debat girava al voltant de les implicacions dels resultats de l’Informe a Catalunya i de l'impacte de la pèrdua de biodiversitat en l'economia.

La jornada va ser coorganitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES), el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS), el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), amb la col·laboració de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBIO) i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB). Els assistents van destacar l’alt interès de seguir aprofundir en les qüestions suscitades, que estan entrant a l’agenda pública i econòmica amb força com posa de manifest, per exemple, que el debat actual del Fòrum Econòmic Mundial, a Davos, giri al voltant del win-win-win de clima-natura-persones. El director del CADS, Arnau Queralt, va cloure el dia comprometent-se a seguir impulsant més iniciatives al voltant de les relacions entre medi ambient, economia i societat.

 

• L’informe IPBES: canvi de rumb, ara o mai
• L’impacte econòmic de la biodiversitat
• La natura com a confluència de narratives
• Solucions i espais d’oportunitat
• Autors

L’informe IPBES: canvi de rumb, ara o mai

Victoria Reyes-García, professora d'investigació a l’ICTA-UAB, va presentar les implicacions socioeconòmiques de l'avaluació global de l'estat de la biodiversitat i dels serveis ecosistèmics feta per l’informe IPBES. Les conclusions de l’Informe són inequívoques:

• L’estat de la natura empitjora: la biodiversitat està en un declivi generalitzat i accelerat i el suport de la vida s’està aprimant i empobrint arreu del planeta.

 

• Les contribucions de la natura són absolutament imprescindibles per assolir objectius globals de benestar humà. La natura (entesa no només com a conjunt d’espècies biològiques sinó com a medi de suport, generador de recursos, i marc global de vida) està sent destruïda o bé sobreexplotada, amb especial intensitat en els darrers 50 anys. Per tant, tot el sistema econòmic i social, construït en base a les seves contribucions, està en perill.

 

• Els drivers (factors de canvi) directes de les transformacions són cinc: el canvi d’usos del sòl, l’explotació directa o indirecta de les espècies, el canvi climàtic, les espècies invasores i la contaminació. Però els quatre drivers indirectes que estan a l’origen del deteriorament de la biodiversitat i que cal transformar per revertir la situació són encara més complexos: canvis demogràfics i socioculturals, factors econòmics i tecnològics, rols d’institucions i governança i conflictes i epidèmies.

• Es poden plantejar 3 escenaris plausibles: l’optimisme econòmic (business as usual), la competència regional (amb barreres al comerç i agreujament de les diferències entre països rics i pobres) i la sostenibilitat global (amb polítiques proactives per generar un canvi de model). Els resultats de l’avaluació mostren que l’únic escenari que permet assolir els objectius desitjables en matèria de conservació de la biodiversitat és el tercer. I que, per tant, aquest escenari és l’únic que permet mantenir un progrés en benestar humà ja que els altres dos ens porten al col·lapse del sistema planetari que és la base dels sistemes econòmics actuals.

En definitiva, l’evidència científica sobre el fet que hem reconfigurat i deteriorat dràsticament el teixit de vida planetari és incontestable. L’Informe IPBES apunta que el canvi és molt urgent i que hi ha les eines i coneixement per fer-lo possible, però que cal acció coordinada, col·laborativa i sistemàtica de tots els agents socials basada en un canvi de paradigma en què el creixement econòmic se substitueixi pel creixement del benestar humà.

L’impacte econòmic de la biodiversitat

Santiago Fernández García-Velilla, consultor de Bi+De, va destacar que com a societat confonem valor i preu i que hem reeixit a regular el preu dels béns privats però no dels públics, per la qual cosa la natura està sotmesa a la “tragèdia dels béns comuns” que la fa molt sensible a l’espoli. El ponent va recalcar que la definició de la xarxa d’espais naturals busca garantir la viabilitat de les espècies però que sovint manca consens amb la població local, mecanismes de compensació i solidaritat territorials i plans de gestió que s’aglutinin a escala nacional per configurar –en el cas de la xarxa Natura 2000– el marc d’acció prioritària (MAP) en relació amb el finançament.

Segons els càlculs efectuats en un estudi per al MITECO, el cost estimat de mantenir la xarxa Natura 2000 és de 129 milions €/any a Catalunya i de 1.850 milions €/any a Espanya (la qual cosa suposa un 0,29 % del pressupost de l’Estat). Per valorar si el cost és elevat, l’Estudi sobre els beneficis econòmics de la xarxa Natura 2000 va estimar els beneficis que suposaven serveis d’abastament (com les pastures en prats comunals o la venda de productes forestals), serveis de regulació (com la captació de carboni, la depuració d’aigües o el control de l’erosió) i serveis culturals (turisme). Tots els beneficis directes calculats resulten molt superiors als costos. De vegades fins i tot un únic servei ecosistèmic ja compensa el cost de manteniment de l’espai natural. És per això que quan es defineix la gestió d’un espai natural seria altament recomanable incorporar estudis de costos però també de beneficis. Només des de la consciència –i la comptabilitat– dels amplis beneficis que atorga la protecció de la biodiversitat se’n pot encarar adequadament la gestió.

La natura com a confluència de narratives

Unai Pascual, professor Ikerbasque al Basque Centre for Climate Change, BC3, va posar de relleu la consciència emergent de la necessitat d’un canvi de paradigma. Va exposar que des de la fi de la Segona Guerra Mundial, el creixement econòmic és vist com la clau del benestar, i que la disjuntiva actual per a la societat –i per a l’economia– és seguir amb el model heretat (cosa que per fi comença a veure’s simplement com a impossible) o bé definir amb urgència un model post-capitalista que eviti un xoc estrepitós amb els límits planetaris.

Tot i aquesta sensibilitat emergent, la narrativa de la sostenibilitat s’està enfocant amb força cap a la transició energètica (arrel del canvi climàtic). La cara B d’aquest discurs és que la importància cabdal de la biodiversitat queda oculta. El corrent principal del pensament econòmic no té consciència del valor assegurador de la biodiversitat i, per tant, segueix amb la idea que la tecnologia pot anar solucionant problemes a mesura que es presentin. L’informe IPBES pot ser un element de palanca que doni més pes a la importància de la biodiversitat i posi de manifest que només des d’un canvi integral de model es pot frenar i, potser, revertir el deteriorament generalitzat de la natura.

Unai Pascual va destacar, també, que hi ha una narrativa perillosa, que atribueix la responsabilitat dels canvis als individus, cosa que els pot generar molta frustració, ja que en realitat és un problema sistèmic que requereix una resposta global. Els camins transformatius inclouen el canvi en els patrons de consum (i de la idea que el consum i el creixement generen benestar), l’acció col·lectiva, la igualtat i la inclusió social, l’educació, la transmissió de coneixements, la innovació tecnològica i els canvis en la governança.

Com a conclusió, va remarcar que no fem el que hem de fer perquè en la constel·lació de valors encara dominen els del model econòmic heretat però que el coneixement i les eines per fer realitat el canvi necessari estan disponibles.

Solucions i espais d’oportunitat

Per aterrar cap a les repercussions locals de la pèrdua de biodiversitat i per posar sobre la taula estratègies i propostes, va tenir lloc una taula rodona moderada per Maria Josep Picó, periodista ambiental, on van participar les persones següents:

• Sector de la recerca: Francesc Xavier Sans, director de l’IRBIO
• Sector primari: Antoni Galceran, responsable de medi ambient de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i president de la D.O. Siurana
• Sector secundari David de los Santos, director de QHSE, Provital Group
• Sector terciari Felisa Palacio, responsable de RRHH i RSE de Tarannà, Viatges amb sentit.

El debat va ser molt ric i complex, amb moltes aportacions per part del públic. Va permetre constatar que des de molts àmbits hi ha iniciatives incipients per virar cap a una economia més respectuosa amb el medi i va confirmar la necessitat de generar sinergies i mecanismes col·laboratius entre els diferents actors. També –cal dir-ho– va fer aflorar la controvèrsia que encara genera la informació científica entre qui està acostumat a veure el món des del prisma de sempre i no vol canviar d’ulleres.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Eulàlia Comas, Lluís Brotons