Gil Tua 2020a

La celebració de la 2a Assemblea Urbana de Catalunya, el 17 de febrer de 2020, ha significat l’inici de l’elaboració del document de l’Agenda Urbana de Catalunya.

Es planteja l’elaboració de l’Agenda urbana de Catalunya(AUC) com un procés transversal, tant a nivell dels que hi participen en la seva construcció com en la manera en que s’abordaran els continguts.

Enllaç relacionat

L’Assemblea Urbana de Catalunya: un instrument per assentar les bases d’un desenvolupament urbà sostenible. B#29|18/12/2018

• El camí fins avui: primera Assemblea Urbana de Catalunya i procés participatiu
• Els eixos i objectius de l’Agenda
• Segona Assemblea Urbana de Catalunya
• Elaboració de l’Agenda urbana
• PAS 1: 12 documents estratègics temàtics
• PAS 2: 4 documents estratègics agregats
• PAS 3: el document estratègic final
• Conclusions
• Redactat de la notícia i més informació

El camí fins avui: primera Assemblea Urbana de Catalunya i procés participatiu

Així, en base a aquest principi, el 5 de novembre de 2018 es va constituir l’Assemblea Urbana de Catalunya, formada per representants de la Generalitat de Catalunya, les administracions locals, i  la societat civil i el teixit productiu.

Un dels fets més importants de la primera sessió de l’Assemblea, va ser la signatura - de manera unànime per tots els membres - de la Declaració per una Agenda urbana de Catalunya'', que establia 6 eixos temàtics i 18 objectius com a punt de partida per a l’elaboració de l’AUC. És important destacar que al llarg del 2019 el nombre d’adhesions a aquesta declaració ha anat en augment, reforçant així el valor de  transversalitat que vol tenir l’AUC.  S’hi han adherit, en qualitat d’observadors, ens de l’administració local i agents de la societat civil organitzada, com és el cas d’alguns col·legis professionals.

També, en aquella mateixa sessió de l’Assemblea,  es va donar el tret de sortida al primer procés participatiu, consistent en sis tallers realitzats al 2019, per detectar els reptes i les oportunitats dels objectius de l’AUC.

Com a resultat d’aquest procés participatiu, es va revisar l’estructura d’eixos i objectius, de manera que finalment els 18 objectius inicials han passat a ser 12, per considerar-se que hi havien 6 que quedaven encabits en els 12 restants, i així també es reduïa la complexitat del procés d’elaboració de l’AUC.

Els eixos i objectius de l’Agenda

L’estructura final d’eixos i objectius queda representada segons el següent gràfic:

La definició d’aquests eixos i objectius s’ha fet tenint molt en compta els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, aprovats pel Govern de Catalunya el 25 de setembre de 2019, de manera que les dues agendes estiguin alineades.

En el següent gràfic es pot veure la participació de cadascun dels 18 objectius de l’AUC en 15 dels 17 ODS.

 

Segona Assemblea Urbana de Catalunya

El passat 17 de febrer de 2020 es va celebrar la segona Assemblea Urbana de Catalunya al Palau de Pedralbes de Barcelona, presidida pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. En l’acte es va fer balanç del procés participatiu, es va aprovar el procés d’elaboració, i es va ratificar a Joan Clos com a coordinador executiu de l’AUC.

Els passos a fer a partir d’ara són els que es detallen seguidament en aquest article.

Elaboració de l’Agenda urbana

Per elaborar el document de l’Agenda urbana es plantegen 3 reptes inicials:

• Abordar adequadament la complexitat temàtica, tant per l’alta especialització de les matèries i dels objectius a desenvolupar, com pel número d’experts que cal coordinar.
• Un segon repte és garantir la transversalitat. Superar l’efecte “sitja” a tots els nivells, amb la voluntat de generar polítiques que siguin integrades i permeables a diverses dimensions temàtiques.
• I en tercer lloc, potenciar la capacitat de treball i producció, especialment dels grups de treball, comptant amb la implicació voluntària de les entitats que s’involucrin i dels experts i expertes participants.

El procés d’elaboració partirà d’una primera fase en la que es generaran 12 documents estratègics temàtics, que es refondran en 4 en la segona fase, i que finalment es compilaran en un document final a la tercera i darrera fase. Aquest model es representa molt be en el següent gràfic en forma d’embut:

PAS 1: 12 documents estratègics temàtics

Per començar, es redactaran 12 documents estratègics temàtics, un per a cada objectiu de l’AUC esmentats anteriorment, que contindran una part de diagnosi i una altra d’acció a dur a terme.

L’elaboració d’aquests 12 documents la faran 12 grups de treball, cadascun compost per 12 representants, tots ells tècnics experts en les diferents matèries. Dins de cada grup hi haurà una persona que tindrà el rol de dinamitzador, que haurà de vetllar per l’obtenció de resultats, i que a més,  tindrà un paper molt rellevant i estarà present en totes les fases d’elaboració de l’AUC.

Per a la coordinació d’aquest Grups de treball hi ha 6 Coordinadors/es temàtics, un per cada 2 Grups de treball, que vetllaran per la coherència dels treballs i assistiran tècnicament als grups. Aquestes figures són estratègiques amb unes aptituds tècniques específiques, per tant seran persones externes contractades.

Per sobre d’aquesta estructura jeràrquica està el Coordinador/a executiu/va, el principal responsable tècnic del document de l’Agenda urbana, que supervisarà als coordinadors temàtics i orientarà els principals criteris a seguir durant el procés d’elaboració tècnica. També farà tasques de representació institucionals. Per tant, es tracta d’una persona amb un perfil singular, i com hem dit al principi de l’article, la persona designada ha estat Joan Clos.

PAS 2: 4 documents estratègics agregats

En aquest pas es refondran els 12 documents de la primera fase per obtenir 4 documents estratègics agregats. Per fer-ho possible és imprescindible trencar aquesta sectorialització entre diferents objectius de l’Agenda Urbana, i fer que les temàtiques a desenvolupar siguin més inclusives i coherents entre sí.

D’aquesta manera els 12 documents temàtics que s’hauran treballat de manera individual per cada Grup de treball  es compilen, en base a 4 marcs conceptuals o àrees temàtiques:

• el primer d’aquests marcs és potenciar la dimensió cívica dels hàbitats urbans, col·locant el focus en la construcció social i política de la ciutat, cosa que equival a parlar de l’escala ciutadana.
• el segon incideix en consolidar models de ciutat sostenibles i inclusius, i representa l’escala de la ciutat.
• el tercer marc es refereix a aconseguir metabolismes urbans equilibrats mediambientalment. Això fa referència a l’escala territorial.
• I el darrer tracta d’adaptar els hàbitats urbans a les transicions futures, centrant-se doncs en l’escala global.

Aquests 4 documents agregats seran revisats per  4 Consells Tècnics: uns òrgans de l’Agenda urbana que vetllaran per la integració dels continguts en aquests 4 documents agregats. Cada consell està format per 10 persones: el representant de la secretaria de l’Agenda Urbana i Territori(SAUT) presidirà el consell, i de la resta de representants cal destacar la presència de 3 dinamitzadors dels Grups de treball i els corresponents Coordinadors temàtics.

PAS 3: el document estratègic final

Un cop arribats a aquest punt, el Consell tècnic executiu, farà la compilació dels 4 documents del pas anterior per generar el Document final de l’AUC que contindrà una part de diagnosi i un pla d’acció. El Consell tècnic executiu és un únic òrgan col·legiat, format per 17 representants, està presidit per la SAUT i compta amb la participació del coordinador executiu i dels 12 dinamitzadors dels Grups de treball.

Finalment el document se sotmetrà a un procés participatiu amb la ciutadania, de manera que les aportacions que escaiguin s’integraran al document, que posteriorment haurà de validar la tercera Assemblea Urbana de Catalunya, creant el document estratègic final refós.

Conclusions

Podem concloure doncs, que l’elaboració d’aquesta Agenda Urbana de Catalunya té una arquitectura organitzativa i funcional adaptada a la complexitat dels reptes i de les temàtiques.

També és important destacar la implicació en el procés de totes les secretaries del DTES, fent de l’AUC un projecte tranversal del Departament.

L’AUC és innovadora per partida doble: d’una banda, per la seva estructura organitzativa, i de l’altra, pel seu procés d’elaboració.

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Cristina Gil i Beth Tuà

Per saber-ne més: Beth Tuà