Rubert 2020a

El 17 de desembre de 2019 es va celebrar la jornada Catalunya i les polítiques europees de conservació de la biodiversitat. Directiva Hàbitats i Directiva Ocells al Palau Robert de Barcelona. La jornada constituïa la presentació pública de la informació sobre l’estat de conservació d’hàbitats i espècies que s’ha de presentar periòdicament a la Unió Europea i tenia el programa següent.

• Fent el seguiment de les Directives
• La metodologia
• Els resultats
• Redreçant el futur?
• Autors

Fent el seguiment de les Directives

Des de fa 40 anys, el marc legal de conservació de la natura a Europa està format per:

• la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres)
• la Directiva Ocells (Directiva 2009/147/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres).

Ambdues directives estableixen la implementació dels espais de la xarxa Natura 2000: xarxa ecològica d’espais naturals protegits a escala de la Unió Europea, derivats de la Directiva Hàbitats (espais pLIC/LIC/ZEC) i la Directiva Ocells (espais ZEPA), considerats espais fonamentals per a la protecció dels hàbitats i de les espècies d’interès comunitari. La xarxa Natura 2000 es considera l’eina principal per contribuir a l’objectiu global de les directives de protecció de la natura de la Unió Europea.

Espais de la xarxa Natura 2000 a EU-28

Tal i com es determina en els articles 17 de la Directiva Hàbitats i 12 de la Directiva Ocells, cada 6 anys els estats membres de la Unió Europea han d’informar a la Comissió Europea (en endavant CE) sobre l’estat de conservació d’un conjunt d’hàbitats i espècies d’interès comunitari.

La Directiva Hàbitats requereix informes d’hàbitats i espècies per cadascuna de les regions biogeogràfiques establertes per la Unió Europea presents a Catalunya: alpina, mediterrània i/o marina mediterrània. En quant a la Directiva Ocells, es requereixen informes de les espècies d’ocells en totes les seves fases fenològiques presents en el territori català: reproducció, hivernada i/o migració. Cal tenir en compte aquí que els hàbitats i les espècies poden pertànyer a més d’una regió biogeogràfica, i en el cas dels ocells, a més d’una fenologia.

Durant el 2018 i inicis del 2019, des de la Sub-direcció General de Biodiversitat i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, s’han elaborat aquests informes pel sexenni 2013-2018 per Catalunya, conjuntament amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

L’estructura i el format d’aquests informes ve establert per la CE amb la finalitat d’estandarditzar i homogeneïtzar la informació. La DG Environment de la CE, juntament amb l’European Environmental Agency (EEA) i l’European Environment Information and Observation Network (EIONET) habiliten un portal web de referència per cada directiva on es facilita tota la informació, eines i recursos necessaris per poder elaborar els informes.

Els portals de referència per al sexenni 2013-2018 són:

• Directiva Hàbitats: http://cdr.eionet.europa.eu/help/habitats_art17
• Directiva Ocells: http://cdr.eionet.europa.eu/help/birds_art12

L’informe d’aplicació de la DO mostra l’estat de conservació d’espècies d’ocells presents a en territori català en totes les seves fases fenològiques (reproducció, hivernada i/o migració).

La metodologia

La CE estableix un format tancat per als informes d’aplicació de les directives i proposa una metodologia conjunta amb l’objectiu d’estandarditzar i harmonitzar la informació que reporten els estats membres. Aquesta metodologia és similar per ambdues directives, però té alguns matisos en cada una d’elles.

En el cas de la Directiva Hàbitats, la metodologia establerta per la CE proporciona una avaluació general de l’estat de conservació d’una espècie o un tipus d’hàbitat en funció de la tendència i la suficiència de quatre paràmetres, que es poden observar a la imatge següent:

L’avaluació de cadascun d’aquests paràmetres i l’estat de conservació general es fa per regió biogeogràfica (en el cas de Catalunya, les regions alpina, mediterrània i marina mediterrània) pel que per cada hàbitat o espècie no ocell hi ha tants informes com regions biogeogràfiques on és present a Catalunya. Aquesta avaluació permet valorar si un hàbitat o espècie es troba en un estat de conservació favorable, desfavorable inadequat, desfavorable dolent o desconegut.

Pel que fa a la Directiva Ocells, aquesta requereix informació separada de cada etapa del cicle biològic de les espècies a reportar (en funció de la seva fenologia: reproducció, hivernada i migració) de manera que per una determinada espècie hi pot haver fins a 3 informes diferents. En canvi, la Directiva Hàbitats no té en compte aquest aspecte, assumint que totes les espècies són residents, tot i que hi poden haver espècies migratòries.

Els resultats

Catalunya, malgrat que només representa el 0’7% de la superfície de la Unió Europea, té en el seu territori el 17% de les espècies i el 42% dels hàbitats protegits per la Directiva Hàbitats i la Directiva Ocells. Per tant, té una responsabilitat i un potencial molt elevats en la conservació de la biodiversitat.

Tot i que els resultats obtinguts són alarmants, no són sorprenents. Reforcen el diagnòstic preocupant que, sense anar més lluny, el maig del 2019 va llançar l’Informe IPBES sobre la relació insostenible de l’espècie humana amb el planeta.

HÀBITATS

Pel que fa als hàbitats, els informes assenyalen que el 59% dels hàbitats d’interès comunitari presenten un estat de conservació desfavorable.

Estat de conservació dels HIC de Catalunya, segons l’aplicació de la directiva europea

  A banda d’aquest estat de conservació desfavorable, la reducció de molts hàbitats és un factor crític per a la seva conservació. Un 40% dels hàbitats compta amb una superfície adequada però el 22% estan perdent extensió o no disposen de prou superfície per mantenir-se a llarg termini i pel 38% no es disposa de prou dades per fer-ne una valoració. Dels 99 hàbitats d’interès comunitari presents a Catalunya inclosos en la Directiva Hàbitats, els que presenten major risc de desaparèixer són els hàbitats costaners del Delta de l'Ebre, els boscos de ribera i les lleres de molts rius.

També s’ha pogut constatar que més del 35% dels hàbitats presents en ambients agrícoles, prats i matollars, estan reculant i disposen d’una superfície insuficient per garantir la seva viabilitat a llarg termini.

Pel que fa a l’estructura i funcions, manca informació per al 88% dels hàbitats. L’única excepció remarcable és la dels hàbitats forestals, que tot i ser el 12% dels hàbitats, ocupen una superfície molt gran del país. Els resultats conclouen que, tot i que han augmentat molt la seva superfície en les darreres dècades, tenen estructures poc madures i diverses, que són massa joves i uniformes per garantir les funcions ecològiques que els són pròpies.

 

ESPÈCIES

Pel que fa a les espècies, els informes assenyalen que el 74% de les espècies presenten un estat de conservació desfavorable. Les espècies generalistes són les úniques que tenen majoritàriament un estat de conservació favorable.

Estat de conservació de les EIC de Catalunya, segons l’aplicació de la Directiva Hàbitats

L’avaluació conjunta de les espècies per les dues directives indica que el 40% de les espècies d’interès comunitari experimenten una reducció de les seves poblacions o no disposen de població suficient per mantenir-se a llarg termini. El 40% es troba en una situació favorable i pel 20% restant no es disposa de prou informació per avaluar-ne l’estat. La situació per grups taxonòmics, mostra que cap grup taxonòmic destaca per una situació favorable global i que la situació és especialment crítica per a la flora, els invertebrats i els animals aquàtics.

Estat de les poblacions de les espècies de flora i fauna segons el grup taxonòmic al qual pertanyen

OCELLS

L’informe de la Directiva Ocells aporta informació sobre el conjunt de 261 d’espècies d'ocells d’interès comunitari presents a Catalunya i conclou que el 36% de les espècies d’ocells hivernants i el 21% de les espècies nidificants protegides per aquestes directives perden població des de 2007.

 

Redreçant el futur?

Els mals resultats d’aquesta avaluació a Catalunya són semblants als obtinguts per la majoria d’estats i regions d’Europa. Això suggereix que manca una gestió activa de la xarxa Natura 2000 i que el finançament és insuficient.

Per garantir una gestió mínima de xarxa Natura 2000 i el seu pressupost el Departament de Territori i Sostenibilitat, a instàncies de la Comissió Europea, ha redactat un document –el Marc d’Acció Prioritària (MAP)– que recull les actuacions que cal implementar-hi.

Per millorar el finançament, el 2020 comença a operar el Fons del Patrimoni Natural que s’ha de nodrir del 50% de l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles. No obstant això, caldrà disposar també de finançament europeu per revertir la situació actual.

Autors

Redactat per: Gemma Gual i Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Pau Sainz de la Maza